La resurrecció de Crist el fa present arreu i sempre

Ara fa uns 2 000 anys gairebé justos va passar un fet únic en el món: un crucificat al cap de tres dies de mort i enterrat va ressuscitar! Des d'aquell moment tot el món va canviar a diferent i molt millor. 

Foto cortesia Diego Guirao

I no va ressuscitar per viure uns quants anys més en aquest món, ni tan sols per viure sempre en aquesta vida, sinó que va ressuscitar amb un cos gloriós per a viure eternament en un altre pla superior de l'existència. I des de llavors Jesucrist està al Cel i també entre nosaltres, invisible en l'oració i materialitzat sacramentalment en l'Eucaristia. 

Foto cortesia Anna Rifà

El ressuscitat ja era molt especial de per si, perquè va tenir un naixement virginal, tenia una presència i una autoritat personal realment úniques, Déu era el seu Pare i Ell quan s'hi dirigia li deia "papa" com un nen ("abba" en la seva llengua aramea), tenia el poder diví de perdonar els pecats i de fer uns miracles realment insòlits i estimava a tothom com ningú més ha estimat, tant intensament i incondicionalment, predicava l'amor de Déu per tots els éssers humans i que aquests l'havien de correspondre estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, i cridava tothom a la conversió de vida perquè afirmava que el Regne del Cel, és a dir el Regnat de Déu, ja era a prop, més encara que ja començava a estar entre la gent. I va donar la mostra suprema del seu amor acceptant voluntàriament ser torturat, burlat i condemnat injustament a la mort més ignominiosa i terrible, la de ser crucificat, la que comportava una maledicció divina, per tal de pagar Ell per tots els pecats, maldats, delictes i ofenses passats, presents i futurs de tota la Humanitat, és a dir de centenars o milers de milions de persones, per la qual cosa el seu dolor, sofriment i angoixa va ser realment inimaginable, Ell que era perfecte i que només ho va poder suportar perquè era el Fill de Déu, únic i estimadíssim, que va venir al món a perdonar-nos, salvar-nos, redimir-nos i donar-nos a conèixer l'infinit amor diví per cadascú de nosaltres. La seva creu, pensada per anorrear-lo, va ser el seu tron i la seva glòria, i al ser enlairat en ella va atreure a tothom cap a Ell, per l'inconcebible bé que ens feia a tots, donant-se Ell mateix a la mort en expiació per tots nosaltres, un heroisme com no n'hi ha hagut mai ni n'hi haurà d'altre. 

Des de la Pasqua Crist està present entre nosaltres arreu del món i sempre fins la fi del món

Al cap de tres dies va ressuscitar, i aquest miracle també el va fer més per tota la gent que per a Ell mateix, perquè amb la seva resurrecció el cos humà va guanyar el poder de ressuscitar, i a més gloriós, i així vèncer a la mort. La seva resurrecció, que al mig de la Història va realitzar i anticipar la resurrecció final nostra, és junt amb la seva ascensió, en que ens va obrir la entrada del cos humà al Cel amb Déu, i el do de l'Esperit Sant, és a dir el poder de l'Amor diví de perdonar els pecats, de santificar-se i fer miracles, de ressuscitar i de entrar en la vida eterna, foren el punt central i la missió de la seva vida, allò per a què va venir al món, per a fer-nos-en participar per pura bondat, gratuïtat i amor envers nostre, quelcom gairebé impensable, perquè des que això va succeir històricament tota la Creació ha canviat, ha sigut renovada i és nova, diferent, incomparablement més alta i bona que abans.  

Ara ressuscitat i vivint per sempre, Jesucrist està present de forma invisible però real, viva i eficaç, sempre que dos batejats, segons va demanar que es fes, es reuneixen en nom seu, més encara actua en els set sagraments i especialment en l'Eucaristia, gràcies a l'Esperit Sant, Ell es fa present de forma material i física, tot i que sagramental, amb el seu Cos i la seva Sang, i ho fa no sols per estar amb nosaltres sinó per alimentar-nos d'Ell mateix per tal que ens anem fent com Ell, és a dir divinitzant, una altre de les impensables sorpreses divines envers nostre, que superen tot el que podiem desitjar i voler, anant molt més enllà en el do. També ens fa companyia, ens consola, ens guia, ens defensa, ens enforteix i es deixa adorar, donar-li culte i que li parlem, i Ell ens contesta de forma inaudible però inspiradora i a través de les circumstàncies, fets i de la gent, ja que li agrada actuar per delegació perquè així augmenta el nostre amor mutu. 

Siguem-ne conscients, acceptem tants i tans grans dons d'Amor amb humilitat i agraïment i deixem que aquest Amor i tota la relació amb Ell, així com la gràcia divina de la presència de l'Esperit Sant en l'ànima humana, ens faci bons, cada cop millors i units a Jesucrist donem excel·lents fruits de fe, esperança i caritat i caminem per la vida ben orientats i segurs cap a la nostra Pàtria celestial! 

Pasqua: la resurrecció gloriosa de Jesucrist, el Senyor!

Pasqua és una nit de dissabte, quan es celebra la Vetlla Pasqual, i un dia, el diumenge de Pasqua de Resurrecció, que el 2023 han estat el 8 i 9 d'abril. La resurrecció en glòria de Jesucrist crucificat i mort per redimir-nos dels nostres pecats i salvar-nos, i ressuscitat per tal que nosaltres també poguem ressuscitar, participar de l'Esperit Sant i entrar en la Glòria del Cel amb Déu, és un fet únic i decisiu de la Història de la Humanit, el més important, el seu centre, aquell que ara fa quasi dos mil anys marcà un abans i un després, amb una nova Humanitat i una nova Creació a partir d'ell. 

El gran misteri de la gloriosa resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Foto Mª Immaculada Lázaro

Per això ho celebrem amb gran goig, essent la festa més alta de la litúrgia. I Pasqua és també tota una octava, del 9 al 16 d'abril de 2023, i tot un temps pasqual que s'estén fins als diumenges d'Ascensió i Pentecosta, enguany el 21 i 28 de maig. És com un diumenge perllongat de 50 dies, igual que tots els diumenges de l'any són Pasqua. Un temps d'intensa alegria i de gran felicitat per tot el que la Santíssima Trinitat ha fet i fa per nosaltres, i que seguirà fent en el futur fins a la fi del temps, molt especialment el perdó dels pecats, l'Eucaristía i el do de l'Esperit Sant amb la gràcia divina en nosaltres. 

Estiguem doncs ben contents i agraïts i estimem amb totes les nostres forces a Déu, tan bo amb nosaltres i que ens estima tant! 

Via Crucis a Sant Julià de Vilatorta

Com cada any, el divendres 7 d'abril de 2023 va tenir lloc el Via Crucis pel bosc de Sant Julià de Vilatorta.

Foto cortesia Anna Rifà

El va presidir l'administrador parroquial i rector en funcions Mn. Pere Oliva, vicari episcopal de la diòcesi de Vic. 

Com sol ser habitual en aquest acte, va tenir una participació molt nombrosa de feligresos, aquest any van ser entre 120 i 140 els qui feren el pelegrinatge. 

Acompanyar Jesús en la seva mort és un senyal d'acompanyar-lo també en la seva resurrecció! 

Divendres Sant, tenebres i dolor

Divendres Sant és el dia de la Passió, crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist.

Crucifixió (c. 1309), de Giotto (1267 - 1337)

La crucifixió és el moment de l'aparent triomf del diable, però realment és com es revela més tard, el triomf del pla de salvació de Déu per a la Humanitat. Jesucrist paga a la Creu per tots els pecats de tots els éssers humans, passats, presents i futurs, d'arreu del món, i així tots els homes són redimits i salvats, si s'acullen lliurement i voluntàriament a Ell com el seu Senyor i Salvador. 

Al peu de la Creu al Calvari i lamentant la seva tortura i mort només hi ha la seva mare, la Verge Maria, el seu deixeble més estimat, Sant Joan, i un grup de dones seguidores. Tots els altres apòstols l'han abandonat, Sant Pere el nega tres vegades i Judes fins i tot l'ha traït i conscient i desesperat quan se n'adona del que ha fet, es suïcida. Sembla el moment més fosc de la Història de la Humanitat i realment unes espeses tenebres cobreixen la terra. 

Però aquesta obscuritat més intensa és la que precedeix per poc temps a l'inici de l'esclat més lluminós, quan es farà patent el real sentit i significat de tot el que ha ocorregut. Ja el centurió al peu de la creu, al veure com Jesús ha mort i com el mateix món reacciona mostrant com una afectació i un dolor extrems, reconeix "Realment aquest home era fill de Déu!". En moltes circumstàncies de la vida es dona quelcom semblant, cal morir a alguna cosa vella, dolenta i caduca, sense sortida, com la vida de pecat per poder després reneixer a quelcom nou, bo i molt superior i esperançat, com la vida de la gràcia. La crucifixió de Nostre Senyor n'és el model com també ho és de l'amor, sacrifici i donació portades a l'extrem, els primers cristians solien dir "Mira el que per amor ha fet Jesús, el Senyor, per nosaltres! I tu fins on estàs disposat a arribar?". 

Tant de bo siguessim també capaços de donar nosaltres la vida pels nostres germans i amics, perquè tant si és al llarg d'una existència de lliurament i servei gratuïts per caritat com si Déu ens fa el gran do de considerar-nos dignes d'arribar a fer-ho literalment i així acostar-nos més a prop encara a Jesucrist Redemptor clavat en creu!

Dijous Sant a les Germanetes

Dijous Sant a les Germanetes dels Pobres de Vic.

La celebració d'aquest any 2023, el dijous 6 d'abril.

Fotos cortesia Mare Teresa

Que ho poguem celebrar sempre cada any durant tota la nostra vida! 

Sant Sopar, Eucaristia i Orde sacerdotal

El dijous sant, en l'Últim Sopar, Nostre Senyor Jesucrist institueix l'Eucaristia i també els servidors de la mateixa, que actuant com instruments seus permeten que l'Esperit Sant faci el miracle de la transubstanciació del pa i el vi en el Cos i la Sang de Crist, en el context de la Missa, que és la trobada de Jesucrist amb els homes i dels homes amb Jesucrist, per escoltar la seva Paraula divina, assistir al miracle eucarístic i combregar per nodrir-se del mateix Crist per aquesta vida i l'altre i estar en comunió amb Ell i per tant en comunió tots entre sí. 

L'Últim Sopar (c. 1315 de Pietro Lorenzetti, a la basílica de Sant Francesc d'Assís, a Itàlia 

Quan Jesús ens va dir "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia, fins a la fi del món" no es referia tan sols a estar invisible però real entre nosaltres ja quan dos o tres cristians ens reunim en el seu nom, ni sols a l'excels do de l'Esperit Sant en les persones que estàn en gràcia i en els sagraments, sinó que va voler que la seva presència fos fins i tot física, material, i per això va instituir el sagrament del seu Cos i la seva Sang, fetes presents i més encara donades com a aliment de vida eterna pels qui el rebin, "el qui menja el meu Cos i beu la meva Sang tindrà vida eterna i Jo el ressuscitarè el darrer dia". En l'Eucaristia, miracle quotidià i que ocorre milers o desenes de milers de vegades diàriament a tot el món, Nostre Senyor Jesucrist es fa present, tot i que de forma sagramental, visible amb els ulls de la fe, del cor i de l'ànima, per estar amb nosaltres, fer-nos companyia, consolar-nos, animar-nos, enfortir-nos i donar-nos el més gran regal possible de tots, Ell mateix com aliment que ens va divinitzant, fent-nos com Ell, de la mateixa manera que una mare nodreix del seu propi cos el fill encara nonat en el seu sí matern amorós i el nadó un cop ja nascut, i així l'alimenta i li dona defenses per protegir-lo i fer que pugui creixer com un nou ésser humà. El mateix fa pel seu Amor el Fill de Déu amb nosaltres, alimentant-nos, defensant-nos i fent-nos forts espiritualment tant per aquesta vida com per santificar-nos i que puguem ser sants entre els sants a l'altre vida, la futura vida definitiva i eterna. 

El sacerdot, a qui l'Església ha donat el sagrament de l'Orde, en plenitud en els bisbes i en gran part en els preveres, és el qui actua en persona de Crist, essent eina i instrument seu i de l'Esperit Sant, a major glòria de Déu Pare i per a la salvació dels homes. No són ells qui han escollit ser-ho, és Déu mateix qui els ha escollit, i Ell escull a qui vol, quan vol i com vol, com va escollir a Sant Pau, l'antic perseguidor seu convertit en apòstol. Déu sempre ens sorprèn i no sempre escull els millors, sinó els que li sembla. I com constata el mateix Sant Pau, sovint escull els qui el món té per no res, per tal que no es vanaglorïin d'ells mateixos sinó que visquin sempre agraïts al gran do diví que se'ls hi ha fet sense cap mèrit seu. Els mateixos sants fan miracles perquè no s'enorgulleixen de fer-los sinó que se senten encara més humils i avergonyits pel gran do inmerescut ser les eines amb les que actua Déu, conscients que porten el do més gran, Déu mateix, en els vasos de terrisa de la seva naturalesa humana dèbil i pecadora, però protegida i salvada per Déu. Diversos grans sants sacerdots, en una línia que arriba a St. Ignasi de Loyola, si no abans i tot, s'han comparat ells mateixos al burret que Jesús va escollir per entrar a Jerusalem el dia de Rams, són poca cosa i no poden més que ser ben humils i agraïts, però porten amb ells el Fill de Déu. Per això els fidels han de veure en els sacerdots, sobretot quan actuen sagramentalment però també sempre perquè el sacerdoci és permanent i per sempre en aquesta vida i l'altre, no en la seva naturalesa humana dèbil, petita i fràgilment inclinada al pecat, sinó que s'han de fixar en Aquell qui porten amb ells, i que actua per mitjà d'ells, com un escriptor ho fa amb una ploma: la que escriu és la ploma, però el mèrit i el contingut són del qui la usa per escriure. I de la mateixa manera en la Missa, que és la trobada amb Jesucrist, els creients han de tenir la vista i el pensament en el Senyor que es fa present i no en el sacerdot o en els altres assistents.  

Siguem ben humils i agraïts amb Déu que ens fa arreu i sempre uns dons tant grans a tots els que hem estat batejats i per tant som fills adoptius de Déu en el seu Fill propi Jesucrist, i creiem en Ell i deixem i volem que la seva gràcia actui en nosaltres!  

Visquem santament la Setmana Santa!

El Diumenge de Rams és l'inici de la Setmana Santa.

Crist entrant a Jerusalem (1320s) de Pietro Lorenzetti  (c. 1280 - 1348)

Nostre Senyor Jesucrist entra a Jerusalem humilment i el poble l'aclama apoteòsicament com a Messies, Fill de David, el qui ve en nom del Senyor. Ell ve a cumplir la seva missió de ser mort pels seus enemics, per al perdó dels pecats de tothom, i de ressuscitar per tal que els éssers humans siguin capaços de ressuscitar, una missió que només Ell com Déu i home alhora pot realitzar. I en el moment culminant institueix l'Eucaristia en el Sant Sopar per tal que no sols espirirualment sinó també sagramentalment, és a dir materialment, en el futur tothom qui ho desitgi pugui gaudir de la seva presència real i viva i participar no sols del Últim Sopar, sinó també del Calvari i de la Pasqua, l'Ascensió amb la que ens obre el Cel i la Pentecosta, en la que ens és donat l'Esperit Sant.  El major do possible als éssers humans, ja que Déu es dona a si mateix. Però tot això és espiritual, excels i universal i pel que es veu els jueus esperaven quelcom de menor, més prosaic, un triomf terrenal i temporal, perquè no sabien la grandesa i meravella de l'acció i el do de Déu. 

 Jesús davallat de la Creu (c. 1326 - 1329), Pietro Lorenzetti

Perquè és el mateix poble que, aparentment defraudat en les seves expectatives i/o manipulat pels seus governants i mestres,  demanarà a crits només cinc dies després que el crucifiquin, el pitjor càstig possible, terrible  tortura física mortal i alhora suposat anatema religiós. Fins i tot quasi tots els seus, menys la seva mare la Verge Maria, les dones i el seu deixeble preferit, l'abandonaran i  el negaran, tot i el que havien viscut amb Ell que els havia escollit com amics, després que un apòstol seu fins i tot l'hagués traït, el vengués i es suicidés, contrariant-lo en tot. És l'hora del diable, del mal i de les tenebres, però també és l'hora en que sense que el món i la gent ho sapiguen, Déu actua i redimeix la Humanitat amb la mort salvadora del seu Fill estimadíssim, ja que per Ell que dona la seva vida per amor a tots, el Pare perdona a tots, i amb l'últim alè Jesucrist a la Creu lliura l'Esperit Sant al món. 

El contrast entre les dues escenes és total i violent, humanament parlant, però les dues són part del mateix pla salvador de Déu. Amb la mort i ressurrecció de Jesucrist moria un món vell, pecador, espiritualment en tenebres, dominat per l'odi i el mal i sotmès a la tirania del diable i reu de la mort i la condemnació eterna, i neixia el nou món, redimit, espiritualment lluminós, santificat, reconciliat i en pau, gaudint de la bondat i de la llibertat divina de l'amor, el regne de Déu, i destinat a la vida i felicitat eternes en la visió beatífica al Cel. I el pecat, la mort i el diable havien sofert ja la derrota definitiva i el resultat final del triomf del be sobre el mal és ja irreversible, si bé la lluita continua en l'interior de cada persona i societat, i així continuarà fins a la fi del món, però amb l'ajut diví del perdó i l'amor guanyats per Jesucrist a la creu, sempre en podem sortir vencedors, i en sortirem per poc que volguem i deixem que la gràcia de Déu actuí en nosaltres.   

I la major ajuda és que espiritualment i sagramentalment podem participar en cada Missa d'aquesta trobada de Crist amb nosaltres i de nosaltres amb Ell, com si fossim allà al Sant Sopar, al Calvari i la Pasqua fa dos mil anys o com si aquests fets, els més importants i decisius de la Història de la Humanitat, passessin ara i aquí on som, arreu del món i en tots els temps. I no ens lamentem de que sigui d'una forma invisible als ulls d'aquest món, ja que el mateix Sentor va dir "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!" i per tant més aviat ens hem d'alegrar que se'ns consideri dignes de creure sense veure, alhora que gaudim de la presència i companyia omnipresents i continues del mateix Fill de Déu que ens va assegurar "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins ala fi del món". I en aquest temps, fem santa per a nosaltres la Setmana Santa!