dijous, 27 d’abril del 2023

La resurrecció de Crist el fa present arreu i sempre

Ara fa uns 2 000 anys gairebé justos va passar un fet únic en el món: un crucificat al cap de tres dies de mort i enterrat va ressuscitar! Des d'aquell moment tot el món va canviar a diferent i molt millor. 

Foto cortesia Diego Guirao

I no va ressuscitar per viure uns quants anys més en aquest món, ni tan sols per viure sempre en aquesta vida, sinó que va ressuscitar amb un cos gloriós per a viure eternament en un altre pla superior de l'existència. I des de llavors Jesucrist està al Cel i també entre nosaltres, invisible en l'oració i materialitzat sacramentalment en l'Eucaristia. 

Foto cortesia Anna Rifà

El ressuscitat ja era molt especial de per si, perquè va tenir un naixement virginal, tenia una presència i una autoritat personal realment úniques, Déu era el seu Pare i Ell quan s'hi dirigia li deia "papa" com un nen ("abba" en la seva llengua aramea), tenia el poder diví de perdonar els pecats i de fer uns miracles realment insòlits i estimava a tothom com ningú més ha estimat, tant intensament i incondicionalment, predicava l'amor de Déu per tots els éssers humans i que aquests l'havien de correspondre estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, i cridava tothom a la conversió de vida perquè afirmava que el Regne del Cel, és a dir el Regnat de Déu, ja era a prop, més encara que ja començava a estar entre la gent. I va donar la mostra suprema del seu amor acceptant voluntàriament ser torturat, burlat i condemnat injustament a la mort més ignominiosa i terrible, la de ser crucificat, la que comportava una maledicció divina, per tal de pagar Ell per tots els pecats, maldats, delictes i ofenses passats, presents i futurs de tota la Humanitat, és a dir de centenars o milers de milions de persones, per la qual cosa el seu dolor, sofriment i angoixa va ser realment inimaginable, Ell que era perfecte i que només ho va poder suportar perquè era el Fill de Déu, únic i estimadíssim, que va venir al món a perdonar-nos, salvar-nos, redimir-nos i donar-nos a conèixer l'infinit amor diví per cadascú de nosaltres. La seva creu, pensada per anorrear-lo, va ser el seu tron i la seva glòria, i al ser enlairat en ella va atreure a tothom cap a Ell, per l'inconcebible bé que ens feia a tots, donant-se Ell mateix a la mort en expiació per tots nosaltres, un heroisme com no n'hi ha hagut mai ni n'hi haurà d'altre. 

Des de la Pasqua Crist està present entre nosaltres arreu del món i sempre fins la fi del món

Al cap de tres dies va ressuscitar, i aquest miracle també el va fer més per tota la gent que per a Ell mateix, perquè amb la seva resurrecció el cos humà va guanyar el poder de ressuscitar, i a més gloriós, i així vèncer a la mort. La seva resurrecció, que al mig de la Història va realitzar i anticipar la resurrecció final nostra, és junt amb la seva ascensió, en que ens va obrir la entrada del cos humà al Cel amb Déu, i el do de l'Esperit Sant, és a dir el poder de l'Amor diví de perdonar els pecats, de santificar-se i fer miracles, de ressuscitar i de entrar en la vida eterna, foren el punt central i la missió de la seva vida, allò per a què va venir al món, per a fer-nos-en participar per pura bondat, gratuïtat i amor envers nostre, quelcom gairebé impensable, perquè des que això va succeir històricament tota la Creació ha canviat, ha sigut renovada i és nova, diferent, incomparablement més alta i bona que abans.  

Ara ressuscitat i vivint per sempre, Jesucrist està present de forma invisible però real, viva i eficaç, sempre que dos batejats, segons va demanar que es fes, es reuneixen en nom seu, més encara actua en els set sagraments i especialment en l'Eucaristia, gràcies a l'Esperit Sant, Ell es fa present de forma material i física, tot i que sagramental, amb el seu Cos i la seva Sang, i ho fa no sols per estar amb nosaltres sinó per alimentar-nos d'Ell mateix per tal que ens anem fent com Ell, és a dir divinitzant, una altre de les impensables sorpreses divines envers nostre, que superen tot el que podiem desitjar i voler, anant molt més enllà en el do. També ens fa companyia, ens consola, ens guia, ens defensa, ens enforteix i es deixa adorar, donar-li culte i que li parlem, i Ell ens contesta de forma inaudible però inspiradora i a través de les circumstàncies, fets i de la gent, ja que li agrada actuar per delegació perquè així augmenta el nostre amor mutu. 

Siguem-ne conscients, acceptem tants i tans grans dons d'Amor amb humilitat i agraïment i deixem que aquest Amor i tota la relació amb Ell, així com la gràcia divina de la presència de l'Esperit Sant en l'ànima humana, ens faci bons, cada cop millors i units a Jesucrist donem excel·lents fruits de fe, esperança i caritat i caminem per la vida ben orientats i segurs cap a la nostra Pàtria celestial! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada