El dibuix a l'Exposició de dibuixos originals que es feia a la Biblioteca del Centre Cultural de Folgueroles, que vaig dibuixar allà mateix a petició dels organitzadors, és aquest:
Em van dir que fos de la temàtica que volgués, i essent el dia 23 de juliol, vaig escollir dibuixar alguna cosa que ho reflectís. De nen i de jove havia dibuixat bastant, perquè m'agradava fer-ho i els retratats solien estar contents amb el resultat, però ho feia només com a aficionat i de forma espontània. A finals dels anys 1980s, quan tenia trenta i tants anys, encara ho feia, i als anys 1990s o primers 2000s, quan ja feia anys que ho havia deixat, em van demanar un dibuix per a una biblioteca i pel que sembla van quedar contents del resultat i també vaig publicar un dibuix, a petició d'ells, en un setmanari comarcal. Però això és tot i realment feia molts anys que no ho havia fet i en tot cas, ni que hagués estat en la meva millor època, evidentment no podia competir amb els grans dibuixants d'aquesta Exposició, molts d'ells professionals, ni tampoc amb els altres dibuixos del llibre de l'organitzador, però com m'ho van demanar em vaig atrevir i ho vaig fer, pensant que si el dibuix sortia malament i feia riure això tampoc estava malament en una Expo especial de personatges del cómic i dibuixos animats, que era el nom de la mostra que s'exposava al públic del 22 al 30 d'abril de 2023.
També m'havien demanat que digués algunes paraules sobre aquest món, i així ho vaig fer improvisant, i el que va sortir va quedar reflectit en aquest vídeo:
Com vaig arribar a fer això a la festa de Sant Jordi 2023 en una tarda de diumenge, té una història, ja que l'any 2022 ja vaig fer el Pregó de la Fira del Còmic de Folgueroles, també la tarda d'un diumenge i ben especial, perquè era el 8 de juny, celebració de la Pentecosta. En el local de l'antic Pavelló de Folgueroles, ple de paradetes de còmics i revistes i amb força gent voltant per allà, em van fer pujar a la tarima i vaig parlar sobre la meva visió d'aquest món, per experiència pròpia, durant més de 5 minuts, i encara que una dona ho va gravar des del principi fins al final el vídeo va resultar ser privat i no els hi va arribar a l'organització ni tampoc a mi. Però d'això ja en diré alguna cosa, encara que abans prefereixo anar al principi.
A l'organitzador principal, el Josep Olmos, apodat "Humphrey", el conec de fa molts anys de Calldetenes. I la Fira del Còmic també feia anys que ja es feia a Folgueroles, amb convidats de tota Espanya. Però la història de com em van convèncer de que em fiqués en tot això va començar el 17 de juliol de 2021, precisament el dia del meu aniversari, quan estant prenent alguna cosa per sopar a un bar-restaurant xinès, em vaig trobar amb el Josep Olmos i amb el Toni Funoll, amic i col·laborador seu, al que coneixia d'encara més anys enrere, de quan erem nois, i encara que jo feia molts anys que no el veia, si que havia mantingut un cert contacte amb els meus dos germans i amb alguna germana, i en aquell moment tot i que el meu germà Jordi feia dos mesos que havia mort, l'altre germà, el Xavier, encara era viu. Vaig parlar amb ells i em van treure el tema de fer el Pregó per la propera Fira del Cómic de Folgueroles, cosa que em va sorprendre, però com que ho veia molt lluny, doncs encara faltava quasi un any, ho vaig acceptar. Va ser llavors quan el Josep va treure el llibre de dibuixos de la Fira del Còmic i em va demanar que li fes un dibuix de tema lliure, cosa que també em va sorprendre, però considerant que encara me'n recordaria d'alguna cosa, vaig acabar acceptant i em van dir que els hi fes allà mateix, i em vaig posar a fer-lo, improvisant i decidint repetir i actualitzar el que molts anys abans havia fet per una revista, que va ser publicat i que encara recordava, considerant que així anava més sobre segur, sortint-me això:
.jpg)
Aquest dibuix va resultar en certa manera premonitori, doncs dos mesos després, el 19 de setembre de 2021 va entrar en erupció el volcà de l'illa de la Palma, i l'activitat volcànica va persistir tres mesos, fins el 13 de desembre. Està clar que de tot això jo no sols no en tenia la més mínima idea i ni tan sols cap sospita ni encara menys presentiment, i com ja dic aquest dibuix estava basat en una idea meva de mitjans dels 1990s, i va sortir així perquè sí, però després me'n vaig adonar i també m'ho van fer notar, que m'havia anticipat, però de forma totalment inconscient, probablement tant sols una casualitat.
Quan el diumenge dia 8 de juny de 2022, solemnitar de la Pentecosta, tot just acabades les misses que tenia pel matí i migdia, m'em vaig anar directament a fer el pregó, en aquell local ple de gent, estava una mica nerviós perquè només tenia una vaga idea del que podia dir, però com em sol passar quasi sempre vaig haver d'improvisar sobre la marxa. Em van presentar dient que en les moltes edicions que ja havia tingut aquest esdeveniment ja havien fet el pregó alcaldes, consellers, polítics, dibuixants i artistes de renom, en l'edició anterior crec recordar que va ser la Pilarín Bayés, i altres pregoners de tota mena, fins algun científic, però que fins llavors no havien tingut mai, i per tant era la primera vegada que el feia, un mossèn. Es van fer algunes fotos:
En el Pregó de la Fira vaig dir bastant del que un any després tornaria a dir a l'Exposició, però també amb material diferent en un i altre, sobretot perquè el pregó va ser més llarg en comparació, potser el doble i tot o una mica més. I en tots dos vaig citar, entre d'altres temes, les vides de sants en revistes il·lustrades de l'editorial Novara de Mèxic, sota el títol de "Vidas ejemplares", molt ben fetes tant de contingut com en els dibuixos, ben documentats i molt ben realitzats, que el nostre pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) ens comprava quan sortien, cada quinze dies o un mes, i la llegiem els fills, sobretot els grans, i també ell. Tot i que no ser si ho vaig dir, vivint llavors a Barcelona també anavem amb ell alguns diumenges als Encants del Mercat de Sant Antoni, on ens portava i ell buscava segells i algun llibre i a nosaltres ens comprava cromos, àlbums i tebeus, entre ells aquells instructius que no sols eren de sants sinó també "Vidas ilustres" i "Grandes viajes", igual que durant uns quants anys ens comprava també sempre que sortien els fascicles per enquadernar de la "Enciclopedia estudiantil Codex", crec que argentina, que ens agradava molt perquè estava molt ben feta i era molt amena i hi apreniem molt de tot amb ella, i que naturalment ell també llegia, perquè va mantenir quasi tota la seva vida la curiositat intel·lectual i les ganes de saber més i aprendre coses noves, i igual estudiava els llibres més especialitzats i difícils que les obres de divulgació bàsica, cosa que corresponia al seu caràcter i la seva vocació pedagògica, doncs igual preparava a l'alumne més dotat per a l'examen més difícil, per superar-lo amb èxit, com ensenyava a llegir i escriure a gent gran analfabeta que volien treure's el carnet de conduir a la seva autoescola, des de zero fins aprovar teòrica, camp i pràctica, com el cas d'una senyora a la que va dedicar un any i mig o més pacientment a la primera autoescola que va cofundar i de la que va ser director, l'Autoescuela Capella de Barcelona (1978 - 1980) i fins volent plegar al juny per obrir la de Calldetenes, va esperar a fer-ho al setembre per tal que aquella senyora tingués encara una oportunitat més d'intentar aprovar examinant-se i efectivament així va ser a l'últim moment, cosa que li va donar la satisfacció d'aquell treball ben fet i completat. Llàstima que de tot això en el pregó només vaig dir que el pare ens comprava aquests i altres llibres il·lustrats, revistes i tebeus educatius. de història, literatura, obres de Jules Verne, els Tintín de Hergé... i encara ho vaig citar molt de passada. I la veritat és que ara em sap greu no haver-ho pensat i haver-hi fet més emfasi, però va anar així.
No sé si tot això és una activitat al marge o una mena de pastoral especialitzada, però m'agradaria i espero que fos això últim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada