 |
| Crist entrant a Jerusalem (1320s) de Pietro Lorenzetti (c. 1280 - 1348) |
Nostre Senyor Jesucrist entra a Jerusalem humilment i el poble l'aclama apoteòsicament com a Messies, Fill de David, el qui ve en nom del Senyor. Ell ve a cumplir la seva missió de ser mort pels seus enemics, per al perdó dels pecats de tothom, i de ressuscitar per tal que els éssers humans siguin capaços de ressuscitar, una missió que només Ell com Déu i home alhora pot realitzar. I en el moment culminant institueix l'Eucaristia en el Sant Sopar per tal que no sols espirirualment sinó també sagramentalment, és a dir materialment, en el futur tothom qui ho desitgi pugui gaudir de la seva presència real i viva i participar no sols del Últim Sopar, sinó també del Calvari i de la Pasqua, l'Ascensió amb la que ens obre el Cel i la Pentecosta, en la que ens és donat l'Esperit Sant. El major do possible als éssers humans, ja que Déu es dona a si mateix. Però tot això és espiritual, excels i universal i pel que es veu els jueus esperaven quelcom de menor, més prosaic, un triomf terrenal i temporal, perquè no sabien la grandesa i meravella de l'acció i el do de Déu.
 |
| Jesús davallat de la Creu (c. 1326 - 1329), Pietro Lorenzetti |
Perquè és el mateix poble que, aparentment defraudat en les seves expectatives i/o manipulat pels seus governants i mestres, demanarà a crits només cinc dies després que el crucifiquin, el pitjor càstig possible, terrible tortura física mortal i alhora suposat anatema religiós. Fins i tot quasi tots els seus, menys la seva mare la Verge Maria, les dones i el seu deixeble preferit, l'abandonaran i el negaran, tot i el que havien viscut amb Ell que els havia escollit com amics, després que un apòstol seu fins i tot l'hagués traït, el vengués i es suicidés, contrariant-lo en tot. És l'hora del diable, del mal i de les tenebres, però també és l'hora en que sense que el món i la gent ho sapiguen, Déu actua i redimeix la Humanitat amb la mort salvadora del seu Fill estimadíssim, ja que per Ell que dona la seva vida per amor a tots, el Pare perdona a tots, i amb l'últim alè Jesucrist a la Creu lliura l'Esperit Sant al món.
El contrast entre les dues escenes és total i violent, humanament parlant, però les dues són part del mateix pla salvador de Déu. Amb la mort i ressurrecció de Jesucrist moria un món vell, pecador, espiritualment en tenebres, dominat per l'odi i el mal i sotmès a la tirania del diable i reu de la mort i la condemnació eterna, i neixia el nou món, redimit, espiritualment lluminós, santificat, reconciliat i en pau, gaudint de la bondat i de la llibertat divina de l'amor, el regne de Déu, i destinat a la vida i felicitat eternes en la visió beatífica al Cel. I el pecat, la mort i el diable havien sofert ja la derrota definitiva i el resultat final del triomf del be sobre el mal és ja irreversible, si bé la lluita continua en l'interior de cada persona i societat, i així continuarà fins a la fi del món, però amb l'ajut diví del perdó i l'amor guanyats per Jesucrist a la creu, sempre en podem sortir vencedors, i en sortirem per poc que volguem i deixem que la gràcia de Déu actuí en nosaltres.
I la major ajuda és que espiritualment i sagramentalment podem participar en cada Missa d'aquesta trobada de Crist amb nosaltres i de nosaltres amb Ell, com si fossim allà al Sant Sopar, al Calvari i la Pasqua fa dos mil anys o com si aquests fets, els més importants i decisius de la Història de la Humanitat, passessin ara i aquí on som, arreu del món i en tots els temps. I no ens lamentem de que sigui d'una forma invisible als ulls d'aquest món, ja que el mateix Sentor va dir "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!" i per tant més aviat ens hem d'alegrar que se'ns consideri dignes de creure sense veure, alhora que gaudim de la presència i companyia omnipresents i continues del mateix Fill de Déu que ens va assegurar "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins ala fi del món". I en aquest temps, fem santa per a nosaltres la Setmana Santa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada