La infinita misericòrdia divina

El diumenge de l'octava de Pasqua es celebra ara la festa de la Divina Misericòrdia, segons la va revelar Nostre Senyor Jesucrist en unes aparacions a Santa Faustina Kowalska (1905 - 1938), una monja polonesa. 

Jesucrist ressuscitat va donar l'Esperit Sant als apòstols per al perdó dels pecats, 
mitjançant el baptisme que ens fa membre de l'Església i escollint a unes persones
ordenades per Ell, els sacerdots, per exercir aquest ministeri de la seva misericòrdia,
oberta arreu i sempre a tothom que penedit i humil la hi demani, sense cap excepció.

Les revelacions van tenir lloc en el període entre la Gran Guerra Europea, més tard dita Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), i la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), una època molt dura i difícil entre dos horrors com el món no havia vist mai, i amb ideologies totalitàries, inhumanes i deshumanitzadores en el poder com el feixisme a Itàlia (1922 - 1945), el nazisme a Alemanya (1933 - 1945) i el comunisme marxista-leninista a la Unió Soviètica (1917 - 1991), amb tota mena de crims a gran escala, com el genocidi d'armenis per part dels turcs, les matances  absurdes de centenars de milers d'éssers humans en batalles de trinxeres sense sentit, els gasos asfixiants, els bombardejos a la població civil com els de Londres, Hamburg, Berlin, Dresde, Tokyo, Hiroshima i Nagasaki, aquests dos últims amb terrorífiques bombes atòmiques, els genocidis dels camps de concentració, sobretot el dels jueus per part dels nazis però que no va ser l'únic, les variades crueltats generalitzades, com les matances de desenes de milers de presoners de guerra polonesos per part dels soviètics a Katin el 1940, i a Volinia el 1943-44 pels insurgents ucraïnesos, la destrucció pels bombardeigs aliats del monestir de Monte Cassino, respectat pels alemanys, els diabòlics experiments nazis i japonesos amb els presoners...Pero fins i tot en el temps de pau intermedi  s'havien viscut fets com la hiperinflació alemanya de 1923, la crisi de Wall Street del 1929 i la Gran Depressió mundial, la nit dels ganivets llargs a Alemanya el 1934 i sobretot les Grans Purgues de la U.R.S.S. dels anys 1930s amb els massius afusellaments i el Gulag, i el gangsterisme, la màfia i els linxaments als Estats Units... 

Va ser en aquest món tan convulsionat i pecador, tant marcat per la maldat i la mort, que la humil monja polonesa va tenir les aparicions de Jesucrist que li va recordar que la Divina Misericòrdia era infinita i que fins el més gran pecador, que hagués comés els crims més terribles i horrorosos, si reconeixent-los i sincerament penedit li demanava perdó, acollint-se a Ell i a la Redempció que va guanyar per nosaltres a la Creu, seria acollit per la misericòrdia divina i perdonat, ja que per a Déu l'home és sempre més que el seu pecat, per més gran i horrorós que sigui, i ningú queda exclós de la Salvació si recapacitant es reconeix culpable i incapaç d'expiar per ell mateix els seus delictes i com a última taula de salvació davant de la condemnació i l'eternitat en l'Infern, confia en l'infinit amor i bondat de Déu i en Jesucrist com el seu Senyor i Salvador, aquesta confiança no es veuria defraudada i per l'acció de l'Esperit Sant operant en l'Església i en la pròpia consciència seria reconciliat amb Déu Pare, que el perdonaria en atenció als mèrits del seu Fill, que donà la seva vida per a la salvació dels pecadors. La pietat i misericòrdia divines arriben a tothom que encara en vida demana ser perdonat no pels seus mèrits sinó pels de Nostre Senyor Jesucrist. Desesperar del poder i la voluntat salvadora de Déu envers tot i cadascun de nosaltres és el pecat més greu de tots, perquè Déu és omnipotent i la seva bondat i amor envers nostre són infinits. 

El gran perill el tenen no sols els qui desesperen, sinó també els qui presumeixen de salvar-se sense contrició ni desig de ser perdonat i reconciliat per Déu, com una cosa automàtica i merescuda, o no volen perdonar al seu torn als altres en el mal que els hi han fet, i especialment els que creuen que no tenen cap pecat, sinó que han fet be pecant, que no reconeixen a la Trinitat, no creuen que existeixi, no accepten a Jesucrist com a Jutge universal de la vida futura i eterna, no li volen fer cas o el rebutgen. "Tothom haurà de passar per mi - li va dir Jesús - i el que demani acollir-se a la meva misericòrdia la trobarà i la tindrà, però el qui no la vulgui o no m'accepti com el seu Senyor, es trobarà amb la veritat i la justícia divina". 

Que més pot fer Jesucrist per nosaltres i la nostra salvació, si posant-nos-ho tan fàcil i havent-nos-ho guanyat a tant alt preu, hi ha qui no s'hi vol acollir o que no l'accepta? Déu és misericordiós i just, just i misericordiós, i li toca a cada ésser humà decidir que vol tenir d'Ell, si justícia o misericòrdia. I fins a l'instant mateix de la mort té temps de canviar i poder rectificar humiliant-se davant Déu o de dubtar, desconfiar o rebelar-se contra Ell. Són els camins de la vida i la mort, de la gràcia i el pecat, de la llum i de la foscor, del bé i el mal, del Cel i l'Infern, la felicitat com a premi o el turment del càstig. Tinguem sempre esperança sense desesperar ni presumir, i siguem intel·ligents i bons i triem com a Senyor a Déu i no pas al diable, ja que segons la decisió personal lliure que es faci un dels dos ho serà per l'eternitat sense fi!