Els patrons de Catalunya: la Mare de Déu i sant Jordi

Catalunya té per patrona principal la Mare de Déu sota l'advocació de Montserrat i com a segon patró el màrtir Sant Jordi, des de l'any 1881 en que la Verge de Montserrat va ser establerta com a tal pel papa Lleó XIII.

La Verge Maria en l'advocació de Montserrat i el màrtir Sant Jordi

Les dues celebracions són molt properes en el calendari, primer Sant Jordi el 23 d'abril, quan és costum regalar un llibre i una rosa, i només quatre dies després la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril. En plena primavera, a finals d'abril, la nació catalana celebra les seves festes principals i més boniques, de caire religiós i amb tradició de segles. 

Això fa pensar en allò que afirmava el beat bisbe Josep Torras i Bages (1846 - 1916) "Catalunya serà cristiana i catòlica o no serà". I això ho deia l'autor de La Tradició Catalana (1892), un dels textos principals i més intel·ligents de la catalanitat i del catalanisme, que per això no ha perdut gens de vigència amb el pas del temps, a diferència d'altres comparables en importància però que avui dia ja estan desfasats i han quedat obsolets (1), i que també parlava de la característica catalana d'el seny i la rauxa, fent notar que el seny venia de la fe cristiana. I és que el Catolicisme ha estat tant estretament unit a Catalunya durant tants segles, més d'un mil·lenni, que ja des de fa segles la identitat i la cultura catalana, igual que l'espanyola i que bona part de l'europea, no s'entenen sense la religió catòlica. 

En el cas català, l'art Romànic, el nacional de Catalunya. Sant Martí del Canigó, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com origen de Catalunya. El bisbe-abat Oliba, promotor de la Pau i Treva de Déu. Les Homilies d'Organyà, un dels primers textos i potser el primer, escrits totalment en català i conservats. Les obres mestres ja en català de Ramon Llull, qui també coneixia i escrivia en llatí, occità i fins àrab, però que la seva obra més important la va fer en la llengua pròpia, essent el primer en usar una llengua romànica, la catalana, per a obres de teologia, filosofia i ciència. El valencià St. Vicent Ferrer, que al segle XIV predicava en la seva llengua per tota Europa i l'entenien, usant un català sorprenentment modern, a part que fou decisiu en el Compromís de Casp de 1412, que uní Aragó i Castella amb una dinastia, i que aviat portaria a la unió dinàstica amb els Reis Catòlics (1479 -- 1504). Els dos grans Cant Espiritual, el medieval d'Ausias Marc del segle XV i el contemporàni de Joan Maragall del 1910. La conversió de Sant Ignasi de Loyola el 1522 a Montserrat, Manresa i Barcelona i els origens de la Companyia de Jesús a la primera meitat del segle XVI. El punt més alt de la filosofia catalana amb Mn. Jaume Balmes i El Criterio (1845). El màxim exponent de les lletres catalanes, Mn. Jacint Verdaguer, amb les seves grans obres com L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885), un autor que és perl català el que Dant pel italià, Cervantes pel castellà, Shakespeare per l'anglès, Goethe per l'alemany... Com també foren sacerdots catòlics els dos grans gramàtics i filòlegs Mn. Miquel Costa i Llobera i Mn. Antoni Maria Alcover. L'Orde de la Mercè, els santuaris de Montserrat, Núria, Meritxell, els temples de la Sagrada Família iel Tibidabo, i també els monestirs de Santes Creus i Poblet, com a grans referents i símbols de la nació catalana. I els grans sants catalans des de Sant Ramon de Penyafort, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat fins a St. Pere Claver, St. Josep Oriol i St. Antoni Maria Claret, entre molts altres entre ells molts missioners, fundadors i màrtirs. I encara un llarg nombre d'escrits i obres d'art de tot tipus, així com Ordes religioses fundades aquí i esteses pel món i moltes més coses que farien la llista inacabable. És tan íntima i profunda la unió de Catalunya amb la seva religió catòlica, que sense aquesta Catalunya quedaria totalment desvirtuada i canviada, seria una altre i no catalana, per molt que pogués seguir usant el català com a llengua, perquè tota llengua és una mentalitat i una cultura, i la catalana és catòlica (2), com l'espanyola, portuguesa, italiana, francesa, iberoamericana, polonesa, austriaca, belga, irlandesa, hongaresa, croata, filipina (3)... 

I això ens porta de nou als dos grans patronatges de Catalunya: la Verge de Montserrat, amb el Virolai i el Cor d'escolans i l'edició de llibres i revistes com Serra d'Or, i Sant Jordi, amb el Dia del Llibre, abans català, després també espanyol i ara mundial. Felicitats a totes les Montserrat i tots els Jordi, i que tant la Mare de Déu com el sant màrtir protegeixin sempre Catalunya i la mantinguin espiritualment cristiana i catòlica per tal que segueixi existint i en gràcia de Déu i fent camí cap al Cel!

(1) Com Lo Catalanisme (1886) de Valentí Almirall i La nacionalitat catalana (1906) d'Enric Prat de la Riba, avui dia i des de fa molts anys inaplicables, antiquats i meres curiositats històriques, a diferència del llibre del bisbe Torras i Bages.  

(2) L'Església va mantenir la llengua i cultura catalanes en els temps de decadència dels segles XVI-XVIII i fins la primera meitat del XIX, i de nou en els temps difícils pel català de 1939 - 1975, amb fets tan primerencs com la reentronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 o l'edició d'obres de Verdaguer, Maragall i altres ja en la primera postguerra, junt amb devocionaris, obres religioses, revistes... tant Montserrat com els bisbats catalans, els de Solsona i Vic sobretot, hi tingueren un gran paper. 

(3) Fins i tot la llengua i cultura més propera tant lingüístcament com històricament a la catalana, l'occitana i especialment la provençal, té un molt fort caire catòlic, des del seu renaixement amb el moviment Felibrige i el seu gran autor Frederic Mistral.(Premi Nobel de Literatura 1904), amb la seva gran obra Mirèio (1859)..