Un home tenia una casa on vivia amb la seva família, però estava preocupat perquè feia uns dies que el diable havia començat a anar-hi a la nit i trucava furiosament a la porta, amb forts cops i molt soroll. Ell se'n guardava molt d'obrir-li, però la molèstia, aviat acompanyada d'insults i amenaces, durava una estona que a ell se li feia molt llarga, havia començat a agafar por i tot.
Per això va decidir que convidaria a Jesús a viure amb ell i, sobretot a passar la nit a la seva mansió. Així ho va fer i el mateix dia Jesús va arribar, va trucar a la porta, ell li va obrir i va entrar i van menjar junts, explicant-li el que li passava i demanant-li que passés la nit allà en una habitació que li havia preparat. I Jesús així ho va fer.
Aquella nit, però, el diable va trucar. Els seus cops a la porta ja no eren tan violents ni van durar tanta estona, i els insults i amenaces havien cessat, però tot i així, tot i que Jesús era a la casa, va tornar a trucar. L'home tampoc tenia tanta por com abans, ja que sabia que Jesús era allà a prop seu a casa seva i que això era una protecció segura, una defensa infal·lible, però tot i això el diable encara va tornar a trucar, i Jesús dormia a l'habitació dels hostes i, a diferència d'ell, no es va despertar. I va comprovar que la trucada a la porta va ser breu i molt menys escandalosa, però tot i així li va estranyar, tenint a Jesús allà dins, a casa seva, amb ells.
L'endemà, quan menjaven junts de nou, li va comentar a Jesús: "Senyor, com és que tenint-vos ahir aquí com a hoste, tot i així a la nit el diable encara ens va tornar a molestar, despertant-nos a mitjanit?". I Jesús li va contestar: "És que el diable vol que surti l'amo de la casa, perquè vol apoderar-se d'aquesta mansió i dels seus habitants i ser-ne ell l'amo".
Llavors, l'home va veure de seguida què havia de fer: "Senyor, sigueu Vós el Senyor d'aquesta casa, i jo en seré l'administrador. Al cap i a la fi, és més vostre que meva, perquè Vós me l'heu donada, junt amb tots els altres dons de la meva vida". I Jesús va convenir en que si ho volia, ho seria.
Aquella nit va trucar encara el diable a la porta, però amb una trucada normal, com la d'un visitant en hora inoportuna. I aquesta vegada va dir clarament "Que surti l'amo de la casa!". Jesús va baixar i va obrir la porta, i el diable al veure qui era el Senyor de la mansió que apareixia a la porta, va caure enrere espantat, es va mig aixecar a corre cuita, i sense cap dil·lació va fugir ràpidament a tranques i barranques, sense dir res i ensopegant i entrebancant-se, encara no dret del tot, de la impressió tan forta que havia tingut amb la sorpresa de que el mateix Déu fet home en fos el propietari i se l'hagués trobat cara a cara.
I no va tornar mai més a molestar a aquella casa, perquè sabia que si Jesucrist n'era el Senyor, no hi tenia res que fer i no volia repetir de cap manera aquell intent ni reviure aquella sorpresa, per al maligne terrible, amb que s'havia trobat. Des d'aquell moment la pau i l'alegria van regnar sempre en aquella casa i en tots els que hi vivien, protegits sota l'empar de Nostre Senyor Jesucrist, Déu de l'Univers.
I és que véncer les temptacions del diable, que vol apoderar-se de les nostres vides per mitjà del pecat, és d'allò més fàcil: basta aixecar la vista cap a dalt, cap al cel, i demanar interiorment: "Jesucrist, defenseu-me Vós!". Perquè nosaltres sols no podem i perdem davant les astúcies diabòliques, però Nostre Senyor sempre el venç, i recórrer a Ell ens és un refugi segur.
Demanem doncs que amb el Nadal, Jesús neixi en les nostres cases, i fem-lo el Senyor de la nostra vida, la nostra família, el veïnatge, l'ambient, la societat i, si pogués ser, el món sencer!
