dissabte, 25 de desembre del 2021

Nadal: Glòria a Déu al Cel i pau als homes a la Terra

El Nadal és universal. 
Els àngels i els sants exulten al Cel al veure que arriba al món la Salvació de Déu. 
Un àngel ho anuncia i un cor angèlic n'expressa la felicitat inigualable.
 

Glòria a Déu a dalt del Cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor!






































Déu Fill, la segona persona de la Santíssima Trinitat, és fa el Fill de Déu a la Terra. 
I assumeix la nostra condició humana, fet en tot igual a nosaltres, excepte en el pecat. 
Tot el món se'n felicita d'un tan gran esdeveniment: 

Bon Nadal!
¡Feliz Navidad!
Eguberri on!
Bo Nadal!
Joyeux Noël!
Happy Christmas!
Frohe Weihnachten!
Buon Natale!
Feliz Natal!
Craciun fericit!
Vrolijk kerstfeest! 
God Jul!
Glaedelig Jul!
Geseende Keerfes!
Veslé Vánoce!
Nollaig Shona!
Nadolig Llawen! 
Boldog karácsonyt!
Hauskaa Joulua! 
Noheli nziza! 
Nowele elamu! 
 
És Nadal a tot el món, i la Terra ho celebra! 

divendres, 24 de desembre del 2021

Nit de Nadal: Avui ho sabreu i demà el veureu!

La Nit de Nadal, la del 24 al 25 de desembre. 


Avui ho sabreu i demà el veureu

Tota la Terra espera amb il·lusió el Naixement del Redemptor del Món!

Que aquest Nadal ho sigui plenament per a tots els qui l'esperem i que canviï el món a partir d'ell!  

Un conte de tots els temps

Un home tenia una casa on vivia amb la seva família, però estava preocupat perquè feia uns dies que el diable havia començat a anar-hi a la nit i trucava furiosament a la porta, amb forts cops i molt soroll. Ell se'n guardava molt d'obrir-li, però la molèstia, aviat acompanyada d'insults i amenaces, durava una estona que a ell se li feia molt llarga, havia començat a agafar por i tot. 

Per això va decidir que convidaria a Jesús a viure amb ell i, sobretot a passar la nit a la seva mansió. Així ho va fer i el mateix dia Jesús va arribar, va trucar a la porta, ell li va obrir i va entrar i van menjar junts, explicant-li el que li passava i demanant-li que passés la nit allà en una habitació que li havia preparat. I Jesús així ho va fer. 

Aquella nit, però, el diable va trucar. Els seus cops a la porta ja no eren tan violents ni van durar tanta estona, i els insults i amenaces havien cessat, però tot i així, tot i que Jesús era a la casa, va tornar a trucar. L'home tampoc tenia tanta por com abans, ja que sabia que Jesús era allà a prop seu a casa seva i que això era una protecció segura, una defensa infal·lible, però tot i això el diable encara va tornar a trucar, i Jesús dormia a l'habitació dels hostes i, a diferència d'ell, no es va despertar. I va comprovar que la trucada a la porta va ser breu i molt menys escandalosa, però tot i així li va estranyar, tenint a Jesús allà dins, a casa seva, amb ells. 

L'endemà, quan menjaven junts de nou, li va comentar a Jesús: "Senyor, com és que tenint-vos ahir aquí com a hoste, tot i així a la nit el diable encara ens va tornar a molestar, despertant-nos a mitjanit?". I Jesús li va contestar: "És que el diable vol que surti l'amo de la casa, perquè vol apoderar-se d'aquesta mansió i dels seus habitants i ser-ne ell l'amo". 

Llavors, l'home va veure de seguida què havia de fer: "Senyor, sigueu Vós el Senyor d'aquesta casa, i jo en seré l'administrador. Al cap i a la fi, és més vostre que meva, perquè Vós me l'heu donada, junt amb tots els altres dons de la meva vida". I Jesús va convenir en que si ho volia, ho seria. 

Aquella nit va trucar encara el diable a la porta, però amb una trucada normal, com la d'un visitant en hora inoportuna. I aquesta vegada va dir clarament "Que surti l'amo de la casa!". Jesús va baixar i va obrir la porta, i el diable al veure qui era el Senyor de la mansió que apareixia a la porta, va caure enrere espantat, es va mig aixecar a corre cuita, i sense cap dil·lació va fugir ràpidament a tranques i barranques, sense dir res i ensopegant i entrebancant-se, encara no dret del tot, de la impressió tan forta que havia tingut amb la sorpresa de que el mateix Déu fet home en fos el propietari i se l'hagués trobat cara a cara.

I no va tornar mai més a molestar a aquella casa, perquè sabia que si Jesucrist n'era el Senyor, no hi tenia res que fer i no volia repetir de cap manera aquell intent ni reviure aquella sorpresa, per al maligne terrible, amb que s'havia trobat. Des d'aquell moment la pau i l'alegria van regnar sempre en aquella casa i en tots els que hi vivien, protegits sota l'empar de Nostre Senyor Jesucrist, Déu de l'Univers. 

I és que véncer les temptacions del diable, que vol apoderar-se de les nostres vides per mitjà del pecat, és d'allò més fàcil: basta aixecar la vista cap a dalt, cap al cel, i demanar interiorment: "Jesucrist, defenseu-me Vós!". Perquè nosaltres sols no podem i perdem davant les astúcies diabòliques, però Nostre Senyor sempre el venç, i recórrer a Ell ens és un refugi segur. 

Demanem doncs que amb el Nadal, Jesús neixi en les nostres cases, i fem-lo el Senyor de la nostra vida, la nostra família, el veïnatge, l'ambient, la societat i, si pogués ser, el món sencer!  

dijous, 23 de desembre del 2021

Humilitat, compassió i simpatia

Sant Joan de Kenty (Jan Kanty 1390 - 1473), en llatí Joannes Cantius, va ser un sacerdot polonès de gran categoria intel·lectual, doctor en filosofia el 1418 i durant tres anys un professor universitari de gran fama i prestigi per la seva saviesa i penetració, al que li fou canviada la seva càtedra, tan apreciada i valorada per companys i alumnes, per ser enviat a fer de rector d'un poble rural (1). 

Ell ho va acceptar de bon grat i en la seva nova feina va ser tan savi i eficaç com en l'anterior, amb una dedicació igual de plena i compromesa, tractant amb el mateix interès i sol·licitud als seus feligresos gairebé sense cap estudi i als nens petits que aprenien les beceroles com el que tenia pels estudiants més intel·ligents i avançats i per les qüestions teològiques i filosòfiques més complicades, difícils i delicades. Arreu va mostrar una gran caritat i no sols ensenyant o compartint els seus coneixements, sinó tots els àmbits de la vida, ja que vivia molt austerament, amb just allò estrictament necessari per viure, i la resta del seu sou el donava als pobres, mostrant sempre una gran compassió per a tothom. I deia que ens cal viure sempre alegres i contents, ja que això és el que Déu vol per nosaltres. 

Església de St. John Cantius, a Chicago


La realitat es va imposar i el 1440 va ser retornat a la Universitat de Cracòvia on va seguir donant classes i on va estar fins a la seva mort als 83 anys. A part de la filosofia escolàstica i la teologia, també va investigar en ciència i va desenvolupar la teoria de l'impetu dels cossos físics, proposada per Jean Buridan, i en les seves conclussions es va avançar en uns dos segles a Galileo i Newton, però els seus estudis estaven massa avançats per a la seva època. I seguint el seu costum de combinar el més alt amb el més humil, també va invertir molt temps copiant la Bíblia i tractats teològics, especialment estudis bíblics. 

En les seves dissertacions repetia, seguint a St. Agustí, que cal combatre el pecat però estimar el pecador, tal com fa Déu, i que usar formes violentes en paraules o fets és la manera segura d'equivocar-se en els mitjans, perquè allò sentit com a violent sempre fa mal, i acostuma a tancar i endurir l'altre postura, i que només la bondat, la paciència i la dolcesa són les claus que obren les portes dels cors. 

L'altar del sant, a la mateixa església (fotos de sjcantius a Wikipedia)






















Algunes anècdotes ens mostren la seva santedat i qualitat humana. Va peregrinar a peu a Roma i a Jerusalem, on esperava que podria ser màrtir sota els turcs otomans, però va poder retornar sa i estalvi. De viatge per Itàlia, uns lladres el van assaltar i li van robar tot el que tenia i abans de deixar-lo anar li van preguntar si duia res més i ell va respondre que no. Però ja lliure va recordar, o va veure, que els lladres no li havien trobat unes poques monedes d'or que portava cosides dins el vestit. Adonant-se que els hi havia dit una mentida, va córrer darrera dels lladres i els hi va dir que se n'havia oblidat i els va lliurar les monedes. Veient aquesta sinceritat i innocència, els lladres es van sentir confosos i, conmoguts, li van retornar aquelles monedes i tot el que li havien pres. També en una ocasió que nevava va veure a un menesterós poc abrigat i li va donar la capa d'abric amb que ell es cobria per tal que es protegís del fred, i aquella nit a la seva habitació se li va aparéixer la Verge Maria i li va donar una capa igual a la que ell havia regalat.  I d'anècdotes com aquestes en té moltes, cosa que el fa un dels sants més populars entre els qui el coneixen i especialment a Polònia i Lituània, països dels que és patró, així com dels polonesos i lituans arreu del món, que li tenen molta devoció.

Va deixar aquest món i va néixer al Cel celebrant la Missa de la Nit de Nadal, i la seva festa es celebra ara el 23 de desembre, un dia abans del seu natalici a la vida eterna, per no coincidir amb la gran festa de la Nit de Nadal.

Que St. Joan de Kenty pregui i intercedeixi per nosaltres, especialment per tal que coneguem quina és la voluntat de Nostre Senyor Jesucrist sobre nosaltres i així sapiguem quina és la nostra vocació i poguem complir-la! 

(1) Sembla que va ser per intrigues en contra seva motivades per enveges d'alguns a la seva superioritat intel·lectual essent encara jove, per això ell sempre va advertir d'evitar la murmuració i la maledicència i encara més el desig de venjança, com a fets radicalment oposats a la caritat, i ho va acceptar bonament i de bon cor, sense queixar-se mai de la injustícia que se li havia fet, i va ser Déu qui el va defensar i el va posar de nou al seu lloc.

dimecres, 22 de desembre del 2021

La patrona dels immigrants

Va posar tota la seva confiança en el Sagrat Cor de Jesús i en ell va trobar la perfecció. Santa Francesca Xaviera Cabrini (1850 - 1917), dona molt intel·ligent i d'una gran virtut, va nèixer a Itàlia i havent emigrat als Estats Units, va viure allà gran part de la seva vida, morint a Chicago. Va començar fent de mestre d'escola, però havent fet vots religiosos el 1877, l'any 1880 junt amb 7 dones més, a les que havia congregat, fundà les Germanes Missioneres del Sagrat Cor de Jesús, institut religiós del que ella va composar la Regla i les Constitucions. 

"No a Orient sinó a Occident has d'anar" li van dir el Papa Lleó XIII i el bisbe Scalabrini, i així ho va fer

Tot i que la seva il·lusió hauria sigut ser missionera a l'Orient, i concretament a Xina, la van destinar a ser missionera als Estats Units, sobretot per a atendre als migrants catòlics, sobretot els italians, i dedicarse molt especialment a les nenes òrfenes, que en aquella època i lloc eren moltes. Va arribar a Nova York amb 5 companyes més de la seva congregació, el 31 de març de 1889. Seguint el destí que la Providència havia escollit per a elles, allà van tenir un gran èxit d'assistències i de vocacions, i aviat van obrir cases a Newark, Brooklyn i Scranton i també a Chicago, Seattle, Los Angeles, Nova Orleans i Denver i d'allà fins i tot es van expandir a Amèrica del Sud i d'Europa, i ja després de la seva mort fins i tot a Xina. Però a més de convents, escoles i similars l'any 1892  tambéva obrir un hospital a Nova York. Es va identificar tant amb el seu nou país que el 1909 es va fer ciutadana nord-americana. Per la seva condició d'emigrant a un altre país i per la seva dedicació als que estaven en la mateixa situació, se l'ha fet patrona dels qui marxen a viure i guanyar-se la vida a un país diferent al seu. 

Va ser la primera santa nord-americana, canonitzada el 1946. La Universitat Cabrini de Pennsylvania, oberta el 1957 per membres de la seva Orde, porta el seu nom. Que ella ens sigui model i exemple i per la seva pregària a Déu ens ajudi a imitar-la en virtuts i capacitat realitzadora. 

dimarts, 21 de desembre del 2021

El segon apòstol d'Alemanya

Sant Pere Canisi (1521 - 1597), jesuïta, és sacerdot i doctor de l'Església, proclamat l'any 1925. El Papa Lleó XIII ja anys abans li havia donat el títol de "segon apòstol d'Alemanya" després de St. Bonifaci (c. 675 - 754), que en va ser el gran evangelitzador. El seu nom de naixement era Pieter Kanjis (o Kanis), que ja de jove ell mateix va llatinitzar en Petrus Canisius, com era costum de fer a l'època, i la seva ciutat natal, Nimega, actualment a Holanda, en el seu temps pertanyia al Sacre Imperi Romà Germànic, i era per tant alemanya, tot i que la  llengua pròpia d'aquella zona era un dels dialectes nord-alemanys, molt semblants a l'holandès. 

Sala a Friburg on va acabar el pas per aquest món de l'existència terrenal 
St. Pere Canisi, i va entrar a l'eternitat feliç de la Glòria del Cel amb Déu

Va ser un gran estudiós i havent conegut de jove a Petrus Faber, un dels fundadors de la Societas Iesu, es va fer jesuïta l'any 1543, quan no feia gaires anys que aquesta Orde havia sigut fundada, el 1534 de fet i el 1540 oficialment. En la seva joventut el protestantisme luterà, zwinglià i calvinista començava a estendre's per les terres germàniques i St. Pere Canisi, catòlic convençut, es va dedicar a la Reforma catòlica, recuperant molta part d'Alemanya, sobretot el sud, per a la fe catòlica. 

Essent un gran teòleg, d'una alta condició intel·lectual, i havent combatut les noves idees i doctrines protestants, es va negar sempre a atacar personalment als líders, com Luter, Melanchthon, Bucer i altres, i fins va desaconsellar a tots els catòlics de qualificar-los d'heretges, preferint mantenir-se sempre en el camp de les idees i de la doctrina, i considerant-los tant sols com innovadors, nous mestres de noves doctrines, evitant tot atac injuriós o condemnatori, i preferint convèncer amb arguments. A més, a diferència d'altres, i molt especialment del camp protestant, on Luter destacava per la virulència de les seves injúries i condemnes als qui no pensaven com ell i notòriament contra el Papa, St. Pere Canisi va ser sempre respectuós i amable, moderat i fins modest, i potser va ser aquest estil, que en gran part també compartia, que va fer que Melanchthon es queixés als seus "perquè no podem portar-nos bé tots?". En la visió del sant, clarament inspirada divinament, es tractava de salvar-los i no de condemnar-los ni en aquest món ni encara menys en l'altre. 

I St. Pere Canisi, que va ser cridat a participar en el Concili de Trento i que va escriure un Catecisme en llatí i alemany que va tenir un èxit extraordinari, amb 200 edicions seguides a les primeres dècades i una difusió molt generalitzada, va tenir molt èxit amb el seu enfocament intel·ligent, dialogant, tolerant i suau - "s'equivoquen de bona fe, cal fer que se n'adonin dels seus errors" va arribar a afirmar "sense ofendre'ls ni provocar que, enfrontant-los obertament, s'endureixin en les seves postures" - recuperant molts territoris i moltíssima gent per a la fe catòlica, després que temporalment s'haguessin sentit atrets per les noves proclames i els hi haguessin prestat atenció, i va afermar la fe dels també molts que s'havien mantingut sempre catòlics. Aquesta mateixa manera de fer amable i afectuosa l'empraria, potser més acusada i tot, i igualment amb un èxit sorprenent, St. Francesc de Sales (1567 - 1622). 

Però, desgraciadament, aquesta no era la tònica general, i amb el sorgiment del protestantisme hi va haver molts enfrontaments, conflictes, lluites i guerres per ambdues parts, que van acabar amb el terrible desastre de la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) de resultats i conseqüències catastròfiques, que va acabar dividint la Cristiandat ja d'una manera oficial amb la Pau de Westfalia (1648), si bé l'harmonia i la unió estaven trencades ja gairebé des de les mateixes tesis de Wittenberg de 1517, i fites com les dels anys 1521, 1525 i 1529 només van fer que anar-ho agreujant, fins arribar a la primera separació i partició de la Pau d'Augsburg del 1555. Per part catòlica també hi va haver errors, doncs el Concili de Trento no es va convocar fins el 1545, els protestants ja no hi volgueren participar i en tot cas Luter moria el 1546, i després de diversos ajornaments no es va finalitzar fins el 1563, i aquest retard es va notar i va afectar molt al desenvolupament històric posterior, a part del fet de les grans lluites de tota mena, polítiques, ideològiques i bèl·liques, del segle XVI. 

Però l'actitud conciliadora hi va actuar com un bàlsam i en tot cas fa referència a la benaurança proclamada pel mateix Nostre Senyor Jesucrist, "benaurats els pacificadors, perquè ells seran anomenats fills de Déu", segons recull Mt 5, 9. 

St. Pere Canisi va fer molt en aquest sentit de posar pau. Una pau que només Déu pot donar plenament i que ve del perdó, la reconciliació i l'oblit de les ofenses, perdonades del tot de la mateixa manera que un vol veure perdonades les seves ofenses per part de Déu i dels altres. Una pau també que va íntimament unida al descobriment i reconeixement de la veritat, perquè Déu és la Veritat, i perquè com també diu Nostre Senyor "la veritat us farà lliures", lliures de l'esclavatge del diable, del pecat i del mal. i capaços d'escoltar a Déu, d'obeir-lo, fer la seva voluntat i obrar el bé, amb la seva inspiració i ajuda. Això és el gran èxit i felicitat de tot ésser humà en aquesta vida, qui ho viu ha trobat el veritable sentit i i significat de la vida i de l'existència, la santedat. 

La 'oració memòria d'aquest gran sant resa: Oh Déu vós vàreu donar a sant Pere Canisi, prevere, la força de la virtut i de la doctrina perquè pogués defensar la fe catòlica; concediu-nos, per la seva intercessió, que els qui busquen la veritat tinguin el goig de trobar-vos, i que el poble cristià perseveri fidel en la confessió de la fe. Per nostre Senyor Jesucrist. Amén!.

dilluns, 20 de desembre del 2021

Catòlics a Àfrica (I)

Un casament catòlic a Bamako, la capital de Mali, el 4 de desembre de 2021. 
















































Els nuvis es diuen Augustin i Elisabeth, oficia l'abbé Joseph Koné. 


























Que Déu els beneeixi i tinguin sempre la protecció de la Mare del Cel i així puguin formar una família verament cristiana que plagui a Déu en tot i siguin ben feliços en la vida present i en la vida futura!