Metges, infermeres i personal de la zona Covid d'un hospital, resant-li a Déu suplicant el seu socors, a Veneçuela. |
Déu és Déu de vida, no de mort. El llibre de la Saviesa ja ens diu que Ell no va crear la mort, perquè el seu projecte era, i és, la vida i que va ser l'enveja del diable la que va portar als primers pares de la Humanitat al pecat, i per aquest va entrar la mort en el món. Com els hi deia Jesús als saduceus, que negaven la resurrecció, "No heu llegit Déu d'Abraham, Isaac i Jacob? I Déu és Déu de vius i no de morts!", un argument irrefutable per la resurrecció dels morts i la vida eterna.
A l'Evangeli avui veiem dos miracles, el de l'hemorroïsa que portava 12 anys malalta sense trobar remei humà al seu mal i que es va curar només tocant la roba de Jesús. Moltes malalties de difícil diagnòstic, sobretot si són cròniques i rebels, poden tenir un origen espiritual. No tots però sí alguns. Els miracles de sanació de Jesús són la manifestació externa d'un miracle encara més gran. d'una guarició més profunda, que és la de l'ànima humana, com quan li diu primer al paralític "Els teus pecats et son perdonats" i després afegeix "Aixeca't, agafa la camilla i camina". I Jesús aprova la iniciativa de la dona, tot i que poc convencional, perquè la veu moguda per la fe. Per això li demana que surti de la gentada, ella ho fa temorosa i temblorosa, i Ell li diu "Ves-t'en en pau, la teva fe t'ha salvat!".
La filla del cap de sinagoga Jaire també té 12 anys i s'està morint quan aquest demana a Jesús que vagi a imposar-li les mans per tal que se salvi, i Jesús ho fa. Duu amb Ell només a Pere, Jaume i Joan, els mateixos de la Transfiguració i de l'agonia a l'hort de Getsemaní, amb l'afegit que Joan estarà també, amb les dones, al peu de la Creu. És doncs un miracle molt important, com també ho mostra que s'hagi conservat a l'Evangeli la frase exacta de Jesús "Talita, cum!", és a dir "Noia, aixeca't!". Quan Jesús arriba, la noia ja ha mort, però Jesús diu "No està morta, sinó que dorm" i li diu al pare d'ella "Tingues fe i no tinguis por", Jesús, donant-li la mà, l'aixeca de la mort i del llit, la crida al món i a la vida, i el miracle succeeix. Perquè Déu és Déu de vida, i com a tal el Senyor de la vida i la mort. I els diu, atent: "Doneu-li de menjar". Aquesta resurrecció d'una noia que acabava de morir la podem relacionar amb la resurrecció per Jesús del fill únic de la dona vídua que ja duien a enterrar i la del seu amic Llàtzer que ja portava tres dies al sepulcre enterrat. Per al Déu de la vida no hi ha barreres temporals que li puguin resistir. Ell pot guarir, sanar, totes les situacions, però ja que ens ha donat llibertat ens demana la fe, la confiança plena i segura en Ell, en la seva bondat misericordiosa i en el seu poder, i la intencionalitat, com en la petició pública del pare de la noia o el contacte amb la seva roba de la dona malalta incurable. En aquella situació molts l'empenyien per tot arreu, però va ser la dona que el va tocar amb intenció i amb fe la que es va guarir al moment.
Vist tot això, ens n'hem d'adonar que en el fons tots busquem a Crist i que el necessitem. En les tribulacions, tentacions, necessitats i problemes de la vida hem de recordar allò tan evident: "Qui ens estima més que Jesús? Qui ens estimarà mai així, amb aquest amor i aquesta bondat i paciència gairebé humanament inconcebible, que ens supera? Qui ens coneix com Ell qui som i que necessitem? Qui ens tractarà millor o ni tan sols com Ell?" o en resum "Qui com Déu?". I com en nom seu, nostre i de tots deia St. Pere "Senyor, a qui aniriem? Només Vos teniu paraules de vida eterna!".