Sant Lluís Gonzaga (1568 - 1591) va ser un sant extraordinari. Va ser, en la seva breu vida, el campió de la castedat, de la puresa i la innocència angelical, ja des de nen i fins a la seva mort, com també va renunciar a la riquesa i al títol aristocràtic de marquès, i als honors i les vanitats del món, i va viure una vida d'austeritat, ascetisme i penitència. Però l'important de tot això és el motiu pel que ho va fer: per seguir més de prop a Jesucrist, per viure una vida evangèlica segons el model i l'ensenyament del mateix Fill de Déu.
I per un gran do de Déu ho va aconseguir, i cada cop més, en tots els àmbits de la seva vida; gran do diví que ell va acceptar i es va esforçar en viure'l, conservar-lo i aprofundir-lo i així va permetre que l'Esperit Sant l'anès modelant a imatge de Crist. Va ser jesuïta i amic de diversos sants, entre ells St. Carles Borromeo i St. Robert Bellarmino. La seva mort també va ser heroica, atenent i tenint cura, junt amb Srt. Camil de Lellis, dels apestats d'una epidèmia que va assotar Roma els anys 1590 i 1591. Així, St. Lluís Gonzaga va viure plenament la fe, l'esperança i la caritat, ja en aquest món. És patró de la joventut catòlica i en referència a ell, molts porten també el nom de Lluís i Lluïsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada