En les tempestes de la vida

En les tempestes de la vida, ja siguin físiques (tempestes, inundacions, incendis, epidèmies, guerres) com amb més motiu si són psicològiques o socials, i encara més si son espirituals, segons el miracle narrat a l'Evangeli, Mc 4,35 - 41 (1), convé: 

"El miracle de la tempesta calmada" (1695), quadre de Ludolf Bakhuizen 

-  No saltar de la barca, que figura l'Església. Només romanent en ella hi ha esperança de salvació del desastre i de poder arribar finalment al destí, l'altra riba del llac, que indica en aquest món la missió encomanada i en definitiva al final la patria celestial i la vida eterna. Baixar a l'aigua és il·lògic, contradictori (és el que es tem), una actitud de desesperació gairebé suïcida. 

- Col·laborar entre tots en l'esforç de mantenir-la en flotació, per evitar el naufragi i la mort. No és moment de desavinences ni de crítiques i ni tan sols de provar de fer canvis, "en tiempos de tribulación,  no  hacer mudanza" deia Sant Ignasi de Loyola (2). Sí que és el moment de fer la feina que cal, ben repartida entre tots i esforçant-se tot el possible, d'aplicar els propìs coneixements i experiència, de donar bons consells, d'animar als altres i mostrar confiança en que se superarà, sobretot a base de fe en Déu. 

- Fins aquí els remeis naturals, humans, però el tercer és el més important, que és recórrer a Jesucrist, al qui es porta en la barca i que en aquell moment no actua, en el cas del miracle perquè estava descansant, dormit a popa amb el cap recolzat en un coixí, com s'especifica. A Jesucrist la barca de l'Església el porta sempre en el seu interior, però a vegades ens sorprenem de que estigui inactiu i com aliè als grans problemes. Cal demanar-li-ho, Ell vol que ho fem, i llavors és la seva actuació la que obra el gran miracle, perquè és Senyor de tota la Creació. Podem reflexionar: "que no sabíem que el portavem amb nosaltres? que no recordavem que sempre el tenim al nostre costat? perquè teniem doncs por, és que no tenim fe o en tenim encara poca? i que no tenim en compte que sense Ell res no podem i que si actuem hem de fer-ho inspirats i guiats per Ell? potser teníem l'orgull de voler sortir-nos-en sols o por de despertar-lo?". 

Jesucrist ens aten amorosament sempre, perquè vol el nostre bé, ningú no ens estima més que Ell, i ens fa cas fins i tot quan la petició pot semblar interessada o oportunista, com podría semblar si només recorrim a Ell en cas de problemes i dificultats insolubles o de perills greus i més si encara no el coneixem prou ni n'estem del tot segurs, llavors sí que davant la sorpresa se'ns plantejarà com a interrogant vital igual que als deixebles "qui és aquest?", "qui és, doncs, Jesús?" i com Job quan va conèixer a Déu en la tempesta, haurem de reconeixer "abans no et coneixia més que d'oïdes, ara sí que et conec personalment", reconeixent-lo com l'únic Déu, callant i acceptant la seva voluntat i humiliant-se davant seu.  

A vegades ens falta aquesta experiència i Déu mateix permet, i fins en ocasions provoca, que l'haguem de fer, per conèixer-lo vitalment i per fer l'experiència de la seva Providència fins i tot si cal en el miracle. I com en el Salm 106, havent-nos posat en dificultats, hem de pensar en recorrer a Ell, fer-ho, constatar la seva intervenció salvadora i agraïr-li la nostra salvació. 

I just això ens portarà a reconèixer que ningú ens estima més que Ell, que només en Ell trobarem tant d'amor envers nostre i tant poder i com diu Sant Pau (2 Co 5, 14 - 17) a viure amb Ell, per Ell i en Ell, i així entrar decididament en la Nova Creació, el món nou on regna l'amor diví i en la que els nous Adam i Eva són Jesús i Maria. 

Que ningú ni res ens prengui aquesta Paraula de Déu que és llum, força i consol i que el diumenge 12è de durant l'any es proclama a Missa en el cicle B, sinó que la recordem, la poguem meditar i aplicar-la quan convingui i sempre en les nostres vides individuals i també en la vida col·lectiva de la societat! 

(1) També a Mt 8,23-27 i Lc 8, 22-25. Un altre episodi i miracle similar, però diferent, es narra a Mt 14

(2) Concretament a la 5ª regla dels exercicis espirituals, que literalment diu "En tiempos de desolación, nunca hacer mudanza". I crec que ho va repetir Sta. Teresa de Jesús, doncs em sona haver-ho llegit fa molts anys en alguna obra d'aquesta, "En tiempos de tribulaciones no conviene hacer mudanza", frase en la que em vaig fixar.