No estem sols

No estem mai sols 

Malgrat el que pugui semblar aparentment, l'home mai està sol perquè sempre té la companyia de Déu

No estem sols, mai ho estem, sempre tenim a Déu al nostre costat, que ens fa companyia i que molt amorosament ens cuida i ens protegeix. I sempre ens podem dirigir a Ell, mentre que Ell ens parla per la seva Paraula, per la seva gràcia en la nostra consciència, en les inspiracions de la pregària, pels fets que ens passen i a través dels altres, molt especialment de la tradició, de la jerarquia eclesiàstica, dels ministres ordenats, dels religiosos i en determinades ocasions de tots els batejats i fins i tot de tothom. 

I en el cas concret d'una Missa, no podem dir mai que hi ha poca gent. Sempre hi tenim la Santíssima Trinitat, que és infinita, present i actuant, la intercessió de la Verge Maria i de Sant Josep, als que s'invoca en totes elles en la pregaria eucarística junt en moltes ocasions amb el sant del dia o el sant patró, així com una multitud incomptable d'àngels i sants com a espectadors. A més sabem que Déu ens ha concedit a tots un àngel de la guarda, perquè ens acompanyi, vigili, inspiri i protegeixi des de l'inici de la nostra vida fins el seu final. Com també cal recordar que tots els cristians som germans i que de catòlics sols ja n'hi ha milers de milions a tot el món vivint ara mateix, igual que ho som dels que han viscut al llarg dels dos mil anys passats i dels profetes i homes de Déu de l'antic Israel i que dels principals d'ells tenim les seves paraules escrites, a la Bíblia o en altres llibres o textos, i també dels innombrables que viuran en el futur. 

Déu Pare ens va adoptar com a fills en el baptisme i és un veritable pare per a nosaltres i la providència divina ens acompanya i proveeix sempre. Jesucrist, Déu Fill el tenim realment present en el Santíssim Sacrament de l'Eucaristia i no sols ens alimenta en la comunió eucarística sinó que el podem visitar, pregar i adorar al Sagrari.  I l'Esperit Sant, que habita en nosaltres com a gràcia divina, per la comunió dels sants ens fa membres no sols de l'Església militant visible a la Terra sinó també de l'Església purgant i de l'Església triomfant. No podem dir, pensar o sentir que estem sols encara que visquem, cosa que sol ser molt rara i ocasional, en una estricta soledat humana.