Tres sacerdots que ens han deixat últimament

Alguns dels sacerdots de la diocesi de Vic que ja han arribat a la Casa del Pare:

Tres d'ells són Mons. Josep Jutglà (1927 - 2019), Mn. Josep Guitart (1930 - 2020) i Mn. Joan Carles Serra (1959 - 2021).

Mn. Josep Jutglà Caralt va ser molts anys secretari del bisbe de Vic, amb els bisbes Ramon Masnou (1955 - 1983) i Josep Maria Guix (1983 - 2003) i encara ho va ser un any amb el bisbe Romà Casanova (que ho és des del 2003) fins a la seva retirada l'any 2004. Home molt afable, que tractava amb afecte i gairebé amb tendresa a tothom, va fer una labor molt important durant la major part de la seva vida. 

Mn. Josep Guitart Piella va estar bastant anys a Suïssa exercint de prevere a un cantó de parla romanx, on no tenia dificultats per entendre's, ja que la llengua s'assembla molt al català. De tornada entre d'altres destins va ser finalment rector de Malla i es va retirar a la residència de Sta. Maria de Corcó, actual L'Esquirol, on fins quasi el final de la seva vida ajudava fent misses a la parròquia i parròquies veïnes. Era un sacerdot de parlar suau i reposat, que sabia escoltar i que sempre estava obert a atendre els problemes de la gent. 

Mn. Joan Carles Serra, de família de tradició eclesiàstica, amb un germà missioner al Brasil i un nebot recentment ordenat sacerdot entre d'altres, ja era diaca durant uns 15 anys a Sant Joan de Vilatorrada quan l'any 2009 es va decidir a fer el pas i va ser ordenat sacerdot. Primer va ser rector d'Aiguafreda i pobles veïns i des del 2018 ho era de Ripoll i parròquies veïnes i arxiprest del Ripollès. També durant dècades va ser professor de religió i últimament ho era de l'Institut de Centelles. Destacava la seva capacitat de treball i de lideratge i la seva solidaritat, implicació i simpatia. 

Tots tres han deixat molt bon record i el seu traspàs ha sigut una pèrdua important per a la diocesi de Vic, on exercien el seu ministeri. Amb vocació fidel d'entrega i servei des de la seva joventut, 1973, 1975 i 1990 van ser els anys centrals de les seves vides. Que Déu els hi hagi perdonat les faltes que la naturalesa humana els hagués pogut fer cometre i que els hi premiï tot el gran bé que, consagrats a Ell, han fet al seu servei i al de la seva Església. Al Cel siguin!