Els éssers humans, homes i dones, tenim un cos físic i un bon estat d'aquest ens dona felicitat. La salut, l'exercici, l'esport, són activitats satisfactories d'aquest primer nivell humà, el biològic, que tot i esser el més baix és necessari i és el que sustenta tot l'altre. Però en aquest nivell, excepte en la longevitat, els humans estem bastant desfavorits respecte a la gran majoria dels animals, molts dels quals són més ràpids i corren més, tenen més força, tenen els sentits més desenvolupats almenys algun d'ell en determinades espècies i poden fer coses que nosaltres no podem, com volar o viure sota l'aigua. També el nadó humà és més vulnerable, indefens i de desenvolupament molt més lent que la immensa majoria de les cries dels animals. En aquest nivell els homes no som especialment destacats, més aviat estem en inferioritat en la Natura.
Hi ha un segon nivell més alt que és el mental, l'intel·lectual, el dels sentiments, la parla i la vida social. Aquest és el nivell més propiament humà. La consciència, la voluntat, la personalitat, la intel·ligència, la amistad i l'amor, és allò que ens defineix com a persones humanes. Aquí és on no hi ha competència possible i l'home supera a tots els animals, fent adaptacions a tots els ambients i situacions, creant eines, assumint una cultura. Desenvolupar aquest nivell amb l'estudi, la informació, la formació del caràcter, els lligams de família i unes relacions socials satisfactòries i harmonioses, dona un grau de felicitat més alt que el que s'obté en el primer nivell físic. Sobretot si hi ha un objectiu a la vida, un projecte de realització en el món. La satisfacció és més alta, perquè és més elevada i és exercitar les capacitats propiament humanes, úniques i exclusives: la ciència, l'art, la música, la literatura, la creativitat en tots els seus aspectes, el descobrir i explorar el món i treure-li els seus secrets. És un nivell més alt i és un plaer més alt exercitar-lo, sobretot si es pot fer en plenitud, al màxim.
Però encara hi ha un tercer nivell, que és el més alt de tots i que ens supera, ens fa transcendir els nostres limits, perquè és el de la religió i l'espiritualitat, la relació amb Déu tant individualment com col·lectivament, que ens fa mirar més amunt de nosaltres, allà on amb les nostres forces no podem arribar, però que se'ns dona com un do. És la gràcia de Déu, la presència de l'Esperit Sant en nosaltres, que ens arriba pels sacraments, començant pel baptisme que ens fa fills adoptius de Déu en el seu Fill propi Jesucrist que ens ha obtingut la Redempció. La Missa, l'oració, les bones obres fetes per amor a Déu, i l'amor al proïsme com a presència de Déu són allò més alt al que l'ésser humà pot aspirar i arribar, i que és a més allò més alt possible. Si el segon nivell era el propiament humà com ésser pensant i amb parla, en aquest, si hi arribem, descobrim que estem fets a imatge i semblança de Déu, més encara se'ns dona la condició de fills de Déu i la gràcia divina amb l'Esperit Sant, rebem la Revelació de Déu i descobrim que en Jesucrist la naturalesa humana i la divina s'han unit indisolublement i per sempre, que formem una Església universal i que tenim una Mare en el Cel que vetlla per nosaltres i és intercessora i mitjancera de totes les gràcies i els dons divins. Cultivar aquest nivell de la personalitat humana és allò més alt, sobrenatural, i la major felicitat possible humanament parlant, ja en aquest món i perquè anem cap a la vida eterna a la Glòria del Cel amb Déu. Aquí sí que hi ha el màxim al que la persona humana pot aspirar, allò més important que podem fer i viure a la nostra vida. Aquest és el gran èxit de la persona humana, tenir una bona relació amb Déu i deixar que Déu ens salvi i ens vagi fent sants. No hi ha joia, alegria ni felicitat més gran.
