L' Ascensió de Nostre Senyor

Abans es deia, i amb tota raó, que hi havia 3 dijous a l'any que relluïen més que el Sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió. Aquesta festa de l'Ascensió s'havia celebrat molt temps entre setmana, perquè era prou important com per que fos també festa civil pel motiu religiós. Amb la reducció de festes en el calendari civil, especialment moltes de caràcter religiós, com Sant Josep o la de Sant Pere i Sant Pau, que tenia vetlla i tot com Sant Joan, que si que s'ha conservat, han passat a celebrar-se el diumenge següent o en algun cas el més proper. L'Ascensió de Jesucrist ressuscitat al Cel davant dels apòstols, penúltim diumenge del temps de Pasqua abans de la Pentecosta que és ja la gran festa final, la Segona Pasqua, i dona lloc de nou al temps litúrgic de durant l'any, és una festa important i de gran significat espiritual i religiós. Un text que es llegeix a l'Ofici de Lectura de la Litúrgia de les Hores ens ensenya molt bé la gran repercusió que va tenir sobre els apòstols, i la que té per a tots nosaltres, el fet de que el Senyor després de les aparicions a partir de la seva resurrecció gloriosa, els permetés tenir una imatge sensible de la seva pujada al Cel amb el seu cos humà glorificat, que al mateix temps ens obria també com a primicia i promesa de futur l'entrada al Cel als éssers humans que s'acullen a la seva Redempció i batejats, guiats per l'Esperit Sant i en gràcia de Déu, segueixen el seu camí: 

“D'aquí ve que els mateixos benaurats Apòstols, que havien estat confirmats amb tants miracles, ensenyats per tantes converses amb el Senyor, que s'havien tanmateix esgarrifat de la passió de Crist i que havien acceptat, no sense dubtar-ne, la veritat de la resurrecció, s'aprofitessin tant de la seva ascensió que el que abans els havia fet por ara se'ls convertia en goig. Perquè havien adreçat tota la contemplació de llurs ànimes envers la divinitat del que seu a la dreta del Pare, i la mirada del cos ja no era un obstacle que els impedís d'entendre que Crist, quan va davallar al món, no abandonà el pare i, quan pujà al cel, no abandonà els deixebles.

Aleshores, germans estimats, Crist, que era el Fill de l'home i el Fill de Déu, es va manifestar més excel·lentment quan va regressar a la glòria de la majestat paterna, i va començar d'una manera inefable a ser més present, ara, quan ho era per la divinitat, que abans, quan ho era per la humanitat”   

Sant Lleó el Gran, Papa (440 – 461),  Sermó 2 De Ascensioni Domini. 

És a dir que Crist no va pujar el Cel allunyant-se de nosaltres sinó per poder estar des d'allà més proper a tothom en tot el món. Celebrem doncs amb gran goig i alegria aquesta gran festa.