 |
| Voltants de Natzaret |
"Maria pujà decididament a la Muntanya, a un poble de Judea, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet". Al saber per l'àngel a l'Anunciació que la seva cosina estava embarassada i ja de sis mesos, la Verge se'n va a veure-la, moguda per l'Esperit Santa. A l'escena de la trobada ella i santa Elisabet no estan soles: encara al si de la seva mare, sant Joan Baptista, el precursor, salta d'entusiasme davant de la proximitat de la Mare de Déu i de Jesucrist, tot just concebut. L'Esperit Sant els inspira a tots i santa Elisabet ho endevina tot i ho proclama cridant amb totes les seves forces i Maria respon amb la bella oració del Magnificat, en la que afirma "Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles". Va ser per inspiració divina que va dir això, i també calia moltíssima fe en Déu quan sant Lluc ho va transcriure en el seu Evangeli i encara en els primers segles cristians, els de les persecucions, i fins molt més tard. Però no nosaltres en aquest punt concret no necessitem fe perquè ho veiem realitzat, és una evidència: des d'aquell moment fins ara, més de dos mil·lennis més tard, totes les generacions han dit benaurada a la Verge Maria, l'han lloat, li han pregat, han recorregut a ella: sempre i en tots els segles i a cada generació més i més gent i en més llocs arreu del món, i segueix essent així i amb tota seguretat i certesa ho serà en el futur fins a la fi dels temps. I hem de donar gràcies a Déu que ens hagi escollit també a nosaltres per donar compliment a aquesta profecia al llarg de la nostra vida, com avui que celebrem la festa de la Visitació. Va ser la visita més important de la Història, la més important i la més recordada i celebrada, el seu significat espiritual és tan gran que és el segon dels misteris de Goig al resar el Rosari. I per acomplir-ho Maria es quedà tres mesos allà amb ells, és a dir fins el naixement de sant Joan Baptista, i després se'n tornà a Natzaret...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada