El dijous després de Pentecosta a Espanya és la festa de Jesucrist gran sacerdot per sempre, o en castellà Jesucristo sumo y eterno sacerdote, que a partir del Concili Vaticà II es celebra a les diocesis espanyoles des de l'any 1973. Jesús és l'únic sacerdot i tant bisbes com preveres ho som per participació del seu sacerdoci, però és Ell i l'Esperit Sant qui actuen en la Missa, i molt especialment en la consagració.
Jesucrist és per si mateix l'oferent, l'altar i la víctima. El seu sacrifici a la Creu, ofert una vegada per sempre, s'actualitza en cada Missa arreu del món i en totes les èpoques. "Tu ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec" i "Tu ets el meu Fill, avui jo t'he engendrat" diu l'Antic Testament. I el Nou Testament explicita que Jesucrist reunirà totes les coses en Ell, vencerà tots els enemics l'últim dels quals serà la mort, i al final Ell havent-ho reunit tot, ho oferirà a Déu Pare. "Amb Ell, per Ell i en Ell vos Déu pare omnipotent, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles", proclamem els sacerdots a la Missa. Ell va instituir l'Eucaristia, com tots els altres sacraments, i ens va assegurar "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia fins a la fi del món". I efectivament així és. Celebrem amb molt de goig aquesta jornada de Crist, l'únic veritable sacerdot, en nom del qual actuen tots els altres que Ell mateix ha triat.
En molts llocs, aquesta jornada, que reviu Dijous Sant, és també una jornada sacerdotal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada