El perdó de Déu (II)

En resum, que pel que Ell mateix ens ha revelat, Déu perdona sempre quan un reconeix el seu pecat, li sap greu d'haver-lo comés, demana, desitja o accepta el perdó diví i a canvi està disposat ell també a perdonar els qui l'han ofès. 

Però Déu no perdona, no pot perdonar precisament perquè accepta i assumeix plenament la llibertat humana a qui no reconeix els seus pecats, qui està convençut de que va obrar bé o no va fer res de mal trasgredint la llei de Déu, els 10 manaments principalment, al quis no creuen en el seu perdó o no volen/no busquen ser perdonats, al qui no creu en Ell i per tant no el reconeix i al qui davant d'aquest perdó diví que se li ofereix es nega a perdonar als qui l'han ofès a ell. 

Diverses paràboles de Jesucrist en els Evangelis ens ho deixen ben clar, com la del mal administrador a més de les citades abans. I és que Déu és misericordiós però també just, i qui no accepta la seva misericòrdia es troba amb la seva justícia. A més en diversos llocs dels Evangelis i de la resta del Nou Testament també se'ns diu "no jutgis i no seràs jutjat", "perdona i seràs perdonat", "la mateixa mesura que facis amb els altres farà Déu amb tu", "els misericordiosos aniran confiats al judici" i fins i tot "la misericòrdia se'n riu del judici...".

En tota la Bíblia, ja des de l'Antic Testament, queda palès que Déu vol que tots se salvin però que ha donat llibertat als humans i ens l'ha donada de veritat, fins i tot amb la temible i desastrosa possibilitat que algú es pugui perdre. Així ho avisa "Déu no vol que el pecador es condemni sinó que es converteixi i se salvi" i així "Si el pecador es converteix se salvarà, però si el just es perverteix...". Hi ha moltes cites en tota la Paraula de Déu que ens parlen d'aquest fet decisiu per nosaltres: "Hi ha més alegria al Cel per un pecador que es converteix i aixi es salva que per molts justos que no en tenen necessitat" però també "Mireu d'anar pel camí estret i per la porta estreta de la salvació i no pel camí ample de la perdició". L'esperança en la pròpia salvació, confiada però vigilant, està en el mig dels dos extrems de la desesperació i la presunció, els dos grans pecats contra l'Esperit. 

Acollim doncs la gràcia salvadora de Déu i la seva inspiració i acollim-nos al seu perdó i la seva misericòrdia, tot vigilant i esforçant-nos en viure sempre en gràcia de Déu o en recuperar-la de seguida si l'hem perduda pel pecat mortal, amb una bona contrició i una confessió sacramental ben feta tan aviat com es pugui, per estar preparats per a la mort, perquè allò que siguem al morir allò serem eternament i caldria tenir-ho present i pensar-ho sovint, "Pensa en la teva mort i mai pecaràs" ens diu també la il·luminació divina. I recordar també, fins i tot des d'una perspectiva humana, que "Bé està allò que acaba bé", aplicant-ho a tota la nostra vida.

I en aquest procès tinguem confiança en l'Amor immens que Déu ens té a cadascú de nosaltres, en la Redempció que ens ha guanyat Jesucrist a la creu, amb la seva passió, mort i ressurrecció, amb el gran do de l'Esperit Sant per a perdonar els pecats, en el pla de Déu per a la Salvació de la Humanitat i en que Ell pot treure del mal un major bé, com en l'exemple de la corda que si es trenca i es torna a unir amb un nus queden més aprop els dos extrems... I recordem que a diferència del món que estima el pecat i abomina del pecador, Déu abomina el pecat però estima el pecador. "No he vingut a cridar justos sinó pecadors" va dir Jesús, que per mostrar la seva solidaritat amb els pecadors que es reconeixien com a tal i estaven penedits i es volien deixar salvar per Déu, es va posar a la cua dels qui convençuts van voler ser batejats per St. Joan i que Ell ho va aprofitar a més per establir el Baptisme, i que també va dir "No tenen necessitat de metge els qui estan sans, sinó els qui estan malalts". 

Reconeguem doncs la nostra condició de pecadors necessitats de la Salvació divina i de conversió, penediment i penitència, obrim-nos a l'Amor de Déu i corresponguem-li, demanem i acceptem confiats i molt agraïts el seu perdó. vivim de la manera nova que Jesús ens va ensenyar, com a bons cristians que estimen a Déu sobre totes les coses i s'estimen com a germans per amor a Déu, i visquem així feliços tan en aquesta vida temporal com en l'altre vida futura, definitiva i eterna. Estiguem segurs que l'ajuda provident de Déu no ens faltarà mai!