 |
| Qui resa se salva |
Val, existeixes, estàs viu i resulta que ets persona humana, tens aquests grans dons de Déu.
Com ho portes?
Ho agraeixes a Déu i sabent-te convidat per Ell a la seva Creació, quan i com ha volgut, procures conèixer i fer la seva voluntat i li tens l'amor més gran com a font de tot el que ets i pots fer?
O pel contrari te'n apropies, ara que ho tens, com si fos teu, sense agraïr res i fins i tot queixant-te de que tot no sigui encara millor?
És la gran elecció vital, l'opció fonamental, allà on es juga el significat i sentit de la vida.
I al final, quan s'acabi aquest regal, quina serà la gran diferència d'haver escollit un camí o l'altre?
Potser que quan ens presentem davant Déu uns, acostumats de tota la seva vida, li diràn "Faci's la vostra voluntat!" i Déu els farà entrar a la seva Glòria, i als altres, acostumats a fer sempre la seva, serà Déu qui els dirà "Ho has fet sempre, que es faci la teva voluntat" i quedaran afora, a les tenebres exteriors de la pròpia voluntat solitària i errada, amb la seva inanitat, insignificància i insatisfacció?
El Cel i l'Infern es juguen aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada