St. Felip Neri, un sant molt especial

Sant Felip Neri (1515 - 1595) és un sant que suscita molta devoció i molt interès i admiració tant entre els catòlics, com els altres cristians i fins i tot entre els qui no ho són. És un exemple i model per a molts, gairebé es podria dir per quasibé tots i ha suscitat moltes conversions i vocacions entre els qui l'han conegut i en general a tothom qui en sent a parlar o sap d'ell d'alguna manera li deixa una empremta profunda i duradora, sobretot si arriba a coneixer-lo bé. És un sant per a totes les èpoques i molt adequadament és un sant pels nostres dies, perquè és atractiu, arriba a la gent i no deixa indiferent.  

Sant Felip Neri, el segon apòstol de Roma 

Tenia una especial inhabitació de l'Esperit Sant en ell i era el sant de l'amor diví i de l'alegria en el Senyor. Des de jove va voler ser jesuïta i missioner a les Índies i no va poder ser ni una cosa ni l'altre, Déu el cridava a una altre vocació. Sacerdot diocesà a Roma, destacà per la seva caritat, humilitat i per viure content malgrat les renúncies i sacrificis, la pobresa i les dificultats, fins i tot amb alguns trets d'humorisme. Diuen que un dia se n'adonà que el seu desig juvenil s'havia acomplert d'una manera que ell no esperava, reconeixent que un cop obria la porta de casa seva ja era missioner i allà ja començaven "les Índies". Un paladí de la Reforma catòlica, fundà l'Oratori, una congregació de sacerdots i seglars constituida com a societat de vida apostòlica, fonamentada en la caritat i amb molta llibertat, que s'ha estés pel món i per exemple a Vic hi ha una església de la congregació. A l'Oratori de St. Felip Neri han pertangut molts grans i destacats sants com per exemple St. Francesc de Sales, un altre sant de l'amabilitat, la suavitat i dolcesa amb tothom, el recentment canonitzat St. Joan Enric Newman, que l'admirava molt, i  el beat Pere Tarrés. 

Hi ha una sèrie de televisió italiana, "State buoni se potete" (1983), de diversos capítols, que fa referència a la seva vida i miracles, interpretada per Johnny Dorelli i de la que s'ha fet molt coneguda la cançò "Vanità di vanità" d'Angelo Branduardi. I més recentment s'ha fet una altre minisèrie de TV també de la RAI italiana, "Preferisco el paradiso" (2010), on el paper del sant l'interpreta l'actor Gigi Proietti també força ben feta i molt realista, amb la cançó "Paradiso, paradiso" i amb una antològica escena final de la mort del sant. Tot això i molt més ja indica l'atracció que encara avui dia suscita la figura d'aquest simpàtic sant amb una fascinació que és universal. 

Val la pena coneixer i estudiar la seva vida. És inspiradora i un model i exemple, i ha fet molt bé als qui en són devots o senzillament han arribat a conèixer-lo sabent de la seva vida.