Amor a la veritat

La Filosofia, etimologicament "amor a la saviesa", és l'assoliment intel·lectual humà desprès de la Teologia i per davant de la Ciència, que és més funcional. Practicar la Filosofia és també, desprès de la correcta pràctica religiosa, la de relació amb el Déu veritable, és a dir la Santíssima Trinitat, d'una forma comunitaria i individual, un dels més alts intents humans. Però com tot la Filosofia ha de ser autèntica, l'encertada i no tots els filòsfos ho assoleixen, només uns quants privilegiats i amb l'ajut diví de la fe i de la conversió.

Pensant en aquests que ho han assolit, una llista de filòsofs del segle XX, la meva selecció: 

Maurice Blondel (1861 - 1949) 

Antonin-Dalmace Sertillanges (1863 - 1948) 

Réginald Garrigou-Lagrange (1877 - 1964) 

Eugeni d'Ors (1881 - 1954) 

René Le Senne (1882 - 1954) 

Jacques Maritain (1882 - 1954) 

Étienne Gilson (1884 - 1978) 

Manuel García Morente (1886 - 1942) 

Gabriel Marcel (1889 - 1973) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Xavier Zubiri (1898 - 1983) 

Jozef Maria Bochenski (1902 - 1994)

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006)

Gustave Thibon (1903 - 2001) 

Josef Pieper (1904 - 1997) 

Emmanuel Mounier (1905 - 1950) 

Marcel de Corte (1905 - 1994) 

Frederick Copleston (1907 - 1994) 

Philippe de la Trinité (1908 - 1977) 

Willmoore Kendall (1909 - 1967)

Louis Jugnet (1913 - 1973)  

Julián Marías (1914 - 2005) 

René Girard (1923 - 2015)

Alasdair MacIntyre (1929) 

Michel Serres (1930 - 2019) 

Ferdus Gordon Kerr (1931) 

Charles Taylor (1931) 

John Rist (1936) 

José Antonio Marina (1939)

John Finnis (1940) 

Jean-Marc Ferry (1946) 

Jean-Luc Marion (1946)

Chantal Delsol (1947) 

Rémi Brague (1947) 

Eleonore Stump (1947) 

Aidan Nichols (1948) 

Pierre Manent (1949) 

William Desmond (1951) 

François Jullien (1951) 

Jean-Louis Chrétien (1952 - 2019) 

John Haldane (1954) 

Philippe Capelle-Dumont  (1954) 

Robert Koons (1957)

Stephen Brock (1957) 

Byung-Chul Han (1959) 

Candace Vogler (1960) 

David Oderberg (1963) 

Olivier Rey (1964) 

Denis Moreau (1967) 

Edward Feser (1968) 

Fabrice Hadjadj (1971) 

Camille Riquier (1974) 

Gaven Kerr (1983) 

Cal tenir en compte que algunes de les millors introduccions al pensament filosòfic són d'aquests autors, com algunes obres de Garcia Morente i Bochenski, que aporten molta claretat al pensament, així com també algunes de les millors Història de la Filosofia com en el cas de Gilson, Mindán Manero, Copleston i Marías, així com algunes de les millors teories filosòfiques en la línia de les recomanades per Lleó XIII i St. Pius X i recentment per St. Joan Pau II i Benet XVI.  

Pot estranyar que no citi a filòsofs tan importants i reconeguts com Ludwig Wittgenstein, Martin Heidegger i altres, però la veritable filosofia és buscar la veritat i per això, i almenys per a mi, els més encertats són els que l'han trobada i viscuda. I això implica haver-la descobert en Jesucrist i en la seva Església i haver-la practicat en ella, tot donant raó de la fe de forma lògica i apologètica, no sols haver-s'hi acostat i haver-la reconegut però sense decidir-se a reconèixer-la públicament, acceptar-la i ser plenament conseqüent, com és el cas d'Edmund Husserl, Henri Bergson, Max Scheler, Simone Weil  o d'estar en ella des de l'inici i no adonar-se'n i buscar-la en altres llocs com els ja citats Wittgenstein i Heidegger.  També pot estranyar tants filòsofs recents, molts d'ells filòsofs convertits al Catolicisme, però això ens porta a considerar la capacitat per la Física de Newton, o Maxwell, i la dels físics moderns contemporanis, uns sons més grans però els actuals tenen molts més coneixements i poden fer moltes més coses, per l'experiència acumulada ("a espatlles de gegants" com deia humilment el propi Newton), i també per evidenciar que avui dia n'hi ha molts, destacats i influents, que són els nostres contemporanis i viuen la nostra situació actual.

I és que el més lògic és tenir fe en la teva fe i dubtar dels teus dubtes, i no al contrari com molta gent fa.