Algunes opinions de la gent i també alguna meva:
"La societat s'ha tornat boja, el mal domina el món" li va dir en públic un malalt mental al seu metge fa ja molts anys, aquestes persones tenen una particular perspicàcia i capacitat d'anticipació, com se'n fa ressó el refrany "Els bojos, els nens i els borratxos diuen la veritat", és a dir la realitat que les convencions socials i els respectes humans manipulen o impedeixen dir.
"Només hi ha una cosa pitjor que l'opressió de les minories per la majoria, i és l'opressió de la majoria per les minories"
"En la meva vida fins ara en general havia manat la gent més o menys bona, però sempre he temut què passaria si algun cop comença a manar gent dolenta", li vaig sentir dir a un avi ja força gran llavors fa cosa d'uns 12 anys, i com que encara es viu no sé que deu pensar de la situació actual.
Es més fàcil canviar els papers dels implicats que l'estructura subjacent, que persisteix. Els Estats Units sempre han tingut una mentalitat de bons i dolents molt esquemàtica, de blanc i negre, i així en les seves pel·lícules d'abans els bons sempre eren uns i els dolents sempre eren els altres, com en les pel·lícules de l'Oest dels blancs i els indis; en un determinat moment als anys 60s i primers 70s va semblar que començava a haver-hi una visió més equilibrada i imparcial, però va ser un miratge perquè nomès era una transició interessada, no un resultat de voler ser més just. progressivament els papers van invertir-se i cada cop més els que abans eren els dolents van passsar a ser els bons i viceversa, per què del que es tractava era de mantenir l'estructura dualista, maniquea, de la que la societat americana sembla no poder, i fins no voler, sortir-ne.
Als anys 60s quan aquí arribaven per TV pel·lícules i sèries nord-americanes, la gent s'estranyava: "Però si els bons de la pel·lícula es comporten igual que els dolents!" i això feia que la gent es preguntès "Si els bons es comporten com els dolents, què diferència els bons dels dolents?", és a dir quin era el criteri social per etiquetar-los a uns i altres, i la resposta era que devia ser el poder i/o l'èxit, i que la gent sempre estava amb els poderosos i els vencedors, amb raó o sense.
"Estats Units és, de sempre, un matriarcat, un país en el que realment han manat i manen les dones" dit per diversa gent coneixedora del país i evidència ja constatada per Tocqueville en el seu llibre La democràcia a Amèrica (1835) on no sols ho cita, junt amb altres coses com la sorprenent "intolerància democràtica", sinó que també denuncia "la imbècil adoració de les dones", començada precisament en les zones en que aquestes eren escases i per tant eren molt preuades i adquirien un valor desproporcionat, gairebé absolut i total. Un precedent d'això també es troba en la França i altres llocs de la primera meitat del segle XVII, en l'època de Descartes, i alguns autors ho citen i altres ho deixen entreveure, quan a les dones en general, i en especial a les distingides i belles, la societat i sobretot la masculina els hi donava una consideració com de deesses, i elles en gaudien i exercien com a tals, potser un reflex del temps de l'amor cortès dels segles XII i XIII.
"La mentalitat en grup i com a societat dels nord-americans recorda la d'un nen de 12 anys", fet constatat per molta gent als anys 50s i 60s, a partir dels dibuixos animats, els còmics de superherois, les revistes pulp i especialment les de ciencia-ficció de baixa qualitat, el predomini dels esportsm la música adolescent, l'exagerada autoestima, la ignorància generalitzada, la mentalitat de "bons i dolents" en la que per descomptat ells sempre eren els bons, el paper quasi màgic de les dones joves i boniques i l'erotisme ambiental, la propaganda i la publicitat, el recurs a la violència com a solució (1)....
"Amèrica és la terra de la catàstrofe" i "A Amèrica tot degenera", observacions de diversos filòsofs europeus, un dels quals Heidegger.
(1) "Hem acabat amb el terrorisme, en un descomunal bombardeig una catifa de bombes ha arrassat X, la ciutat-santuari dels terroristes", dit més o menys així, amb una com falta d'experiència de la realitat, i encara la infantil "Hem acabat amb tots ells, no ho tornaran a fer més" per l'estil de l'anterior
(28.09.2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada