Els Papes de la meva vida

Nascut l'estiu de 1954, he viscut sota 8 diferents Papes de l'Església Catòlica:

Pius XII (1939 - 1958), Eugenio Pacelli, nascut el 1872, no m'en recordo de res d'ell, tenia 4 anys quan va morir. Papa de la Segona Guerra Mundial, la seva personalitat, actitud i ajuda durant aquells anys tan durs van portar a la conversió al Catolicisme del gran rabí jueu de Roma, Israel Zolli, que es va batejar el febrer de 1945, prenent el nom d'Eugenio en homenatge a ell, pel seu nom original abans de ser Papa. Va començar algunes reformes litúrgiques i en va continuar i estendre d'altres, però encara va ser un Papa a l'antiga usança, amb tiara de triple corona, cadira gestatòria i altres atributs reials dels Papes que es deixarien d'usar progressivament en els següents pontificats. 

Joan XXIII (1958 - 1963), Angelo Giuseppe Roncalli, nascut el 1881, el primer Papa que recordo, sobretot per haver sentit a parlar del Concili    Vaticà II (1962 - 1965), si bé el major record que tinc d'ell és el de la seva mort i enterrament el juny de 1963. Va ser el Papa de diverses encícliques molt seguides i comentades a tots nivells de la societat en el seu temps i no sols entre els catòlics ni els cristians sinó a tot el món. Li deien "el Papa bo", per ser molt proper a la gent i senzill, i va deixar un record d'humanitat i bonhomia. Es diu que el seu discurs radiofònic per la pau l'octubre de 1962 va contribuir en gran mesura a que la crisi dels míssils de Cuba de llavors no acabés en una III Guerra Mundial entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. Va exercir el pontificat en una època molt catòlica en que els principals dirigents del món occidental, i altres molt coneguts, com John F. Kennedy i Robert Kennedy, Charles De Gaulle, Konrad Adenauer, Robert Schuman, Heinrich Lübke i Franz Josef Strauss, Francisco Franco i Luis Carrero Blanco, António Oliveira Salazar, Balduí I i Fabiola, Amintore Fanfani, Eamon De Valera, Rainier III i Grace Kelly eren catòlics, igual com destacats dirigents del 3è món com Ngo Dinh Diem, Léopold Sédar Senghor, Julius Nyerere i Félix Houphouët-Boigny, és a dir més dirigents catòlics que mai abans i desprès. La seva mort va precedir en pocs mesos a la renúncia d'Adenauer i els assassinats de Diem i J. Kennedy, tots l'any 1963, acabant tota una època, potser la més catòlica. Beatificat l'any 2000, fou canonitzat el 2014.

 Pau VI (1963 - 1978), Giovanni Batista Montini, nascut el 1897, el Papa des que era nen, 8 anys quan el van elegir, fins els 24 de jove adult quan va morir, va ser el que va decidir continuar i va acabar el Concili i el primer Papa en viatjar a Terra Santa (1964), en retirar mutuament les excomunions de 1054 amb el patriarca Atenàgores, el primer en parlar a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York el 1965, en viatjar a la Índia el 1964 i a Uganda el 1969, fets tots que recordo molt bé, i també el primer Papa recent en sofrir un atemptat, a Filipines el 1970 durant una gira mundial. Va ser també el Papa de l'encíclica "Humanae Vitae" (1968) i del Novus Ordo de la Missa (1969) i el qui va haver de dirigir els primers anys del post-Concili, plens d'efervescència i de contradiccions, que va intentar comportar amb la seva visió conciliadora i intel·lectual. Entre altres gestos simbòlics va renunciar a portar la tiara papal, amb la que encara va ser coronat com els seus predecessors, a l'inici de la 2ª sessió del Concili Vaticà II a finals de setembre de 1963. Va ser beatificat el 2014 i canonitzat el 2018.   

Joan Pau I (1978), Albino Luciani, nascut el 1912, Papa per un mes l'any dels 3 Papes, la seva mort sobtada i tan aviat va sacsejar molt. Va ser el primer en renunciar a la tiara i a la cadira gestatòria. La seva actitud amable, simpàtica i acollidora, somrient, li va meréixer el sobrenom de "el Papa del somriure" i "el somriure de Déu". Havent estat patriarca de Venècia com Joan XXIII, va ser el primer Papa nascut al segle XX i el primer en escollir un nom compost, Joan Pau, en homenatge als dos Papes anteriors i en mostra del seu desig de continuar la seva obra, i també l'últim Papa italià fins ara. Se'l recorda també per un llibre divertit, Illustrissimi (1976), un recull de cartes que com a patriarca de Venècia adreçava als més variats personatges reals i de ficció, publicades a la premsa entre 1972 i 1975. Ha estat beatificat el 2022. 

 

Joan Pau II (1978 - 2005), el Primer Papa no italià des de 1523, el polonès Karol Wojtyla nascut el 1920, va ser pontífex durant 26 anys i mig i a més quan la meva vida adulta, amb ell vaig iniciar el Seminari (2004). Va ser un Papa carismàtic i molt viatger, amb desenes de viatges per tot el món, portant així a plenitud la iniciativa de Pau VI. Tenia un gran poder de convocatòria per a tothom i sobretot pel jovent, especialment en els viatges, i va celebrar moltes Misses amb centenars de milers d'assistents i algunes amb un milió. És el primer Papa que va venir a Espanya i el vaig conèixer en el seu primer viatge el novembre de 1982 en la Missa que va fer al camp del F.C. Barcelona, desprès de visitar Montserrat i la Sagrada Família. Va ser ferit en un atemptat amb bala a Roma el 13 de maig de 1981 però es va salvar d'una ferida que podia haver sigut mortal i es va recuperar molt bé, atribuïnt-ho a la protecció que li va donar la Mare de Déu, ja que aquell dia es celebrava la seva advocació de Fàtima. Un fet molt destacable és que va ser un dels principals protagonistes en la caiguda del comunisme a l'Est d'Europa a l'alçada o per sobre del mateix Mikhail Gorbachov i per davant de Ronald Reagan i Helmut Kohl i d'activists dels mateixos països com Lech Walesa o Vaclav Havel, per la seva influència sobretot a Polònia però també a països predominantment catòlics com Txecoslovàquia i Hongria o amb una gran proporció de catòlics com Iugoslàvia i Albània.  I també va influïr en la catòlica Lituània i en la mig catòlica Letònia i encara en Ucraïna  i Bielorrúsia amb importants minories catòliques, i per tant en la dissolució de la URSS, el Pacte de Varsòvia i el COMECON el 1991, ell que venia de "l'Església del silenci" perseguida i maltractada pels governs comunistes de l'Europa Oriental, el Bloc de l'Est.  Entre les seves contribucions destacades en el camp religiós, un nou Dret Canònic (1983), un nou Catecisme (1992), els misteris de Llum del rosari (2002), la canonització de moltíssims sants, quasi 500, destacadament la seva compatriota Sta. Faustina Kowalska (2000) el mateix dia en que també va instituir el Diumenge de la Divina Misericòrdia, el II de Pasqua, en que va tenir lloc la canonització. Joan Pau II va ser beatificat el 2011 i canonitzat el 2014, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, en la que es va anomenar la Missa dels 4 Papes, perquè junt amb ell es va canonitzar Joan XXIII i va presidir el Papa Francesc i hi va participar el Papa emèrit Benet XVI.  

Benet XVI (2005 - 2013), alemany, el primer Papa que va renunciar des de Celestí V el 1294 als pocs mesos de ser nomenat. Nascut el 1927 amb el seu nom de Joseph Ratzinger va ser un dels més destacats teòlegs de la seva època a l'altura dels més reconeguts, com Daniélou, Von Balthasar, Chenu, Congar, Lubac, Karl Rahner, Schillebeeckx i Hans Kung, i d'una ortodòxia absoluta, sense la més mínima sospita, arribant a ser el prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe de la Santa Seu, encarregada precisament de vetllar per l'ortodòxia doctrinal, i com a Papa també es va distingir per lluitar especialment per la puresa de la fe i la integritat de la doctrina catòlica. El vaig veure personalment a València el 8 de juliol del 2006 a la Jornada Mundial de les Famílies, però quan va venir a Barcelona i va consagrar la Sagrada Família atorgant-li el grau de basílica menor el 7 de novembre del 2010 no hi vaig poder assistir tot i haver-me ordenat sacerdot sols 2 mesos justos abans, perquè no em vaig apuntar amb prou temps per poder concelebrar a la Missa a part que el cupo era limitat, i ho vaig seguir per televisió. Desprès de la seva renúncia encara va viure 9 anys i 9 mesos retirat al Vaticà i essent un referent per a molts. 

Francesc (2013 - 2025), primer Papa no europeu des dels primers segles, primer Papa americà i primer Papa de l'hemisferi austral, i un dels pocs papes escollit amb el seu antecessor encara viu per haver renunciat, va rebre el nom de "el Papa de la fi del món" no en un sentit històric sinó geogràfic, perquè venia de l'altra extrem del món. Jorge Maria Bergoglio (1936 - 2025), argentí, nascut a Buenos Aires, primer Papa també de llengua espanyola (1), i si en un futur hi ha nous papes del seu nom, ell passarà a ser Francesc I.  Va preferir que li diguessin bisbe de Roma més que Papa i igual que com quan essent bisbe i arquebisbe va viure èpoques molt dures al seu país natal, de terrorisme i repressió, i amb perill per part de les dues parts, i es va mostrar molt senzill i auster, vivint no en un palau sinó en un pis i viatjant en transport públic més que no pas en cotxe, un cop Papa a Roma també va preferir viure a la residència de Santa Marta i no pas al palau del Vaticà, i també ha viscut una època difícil per molts motius. Potser d'ell el més conegut és que volia sacerdots bregats en els suburbis i entre els pobres, com va ser el seu cas, "pastors amb olor d'ovella" com va dir gràficament. També es famosa la seva distinció ja primerenca entre la possibilitat de viure com a sants, pecadors o corruptes, distingit entre el mer pecador que reconeix el seu pecat, en demana perdó a Déu i amb l'ajut diví alliberador lluita per sortir-se'n i recuperar la gràcia, i el pervers que no reconeix el seu pecat, el justifica i s'abandona cada cop més a ell sense frè, fent un paral·lelisme amb els tres destins postmortals de Cel, Purgatori i Infern, dos d'ells, els dels dos extrems, eterns, i l'altre, el central, temporal fins que l'ànima s'hagi purificat prou com per poder accedir ja a la visió beatífica de Déu. Però el seu pontificat és molt recent i molt ple de fets i facetes com per poder dir gaire més en aquest moment, tan sols que ha sigut un Papa estimat per la gent humil i senzilla, però criticat per altres per les ambigüetats i ambivalències d'algunes expressions i gests que de tant obertes i agosarades per voler ser planes i entenedores per a la gent corrent, tot i ser segurament  totes elles ortodoxes o com a molt "de frontera" van arribar a resultar equívoques en el seu significat i van provocar en alguns crítiques, dubtes i actituts de sorpresa i fins d'escandalitzar-se. El temps ja posarà totes les coses al seu lloc i dirà el què, mentre que la veritat en aquestes disputes només la sap Déu, que és l'únic que pot jutjar. 

Lleó XIV (2025 - ...), el nordamericà Robert Prevost, nascut el 1955, el primer de la meva edat i fins i tot un any i dos mesos més jove, fill de pare d'ascendència francesa i irlandesa i de mare hispana, el primer Papa d'Estats Units, missioner 40 anys al Perú, tot just recent escollit el 8 de maig del 2025. El nom sorprenent, per aparentment una mica antiquat, que ha triat com a Papa, potser mostra el seu desig d'enllaçar amb el Papa Lleó XIII (1878 - 1903), el primer Papa de la Doctrina Social de l'Església dels nous temps, amb l'encíclica "Rerum Novarum" (1891). Encara no ha pres possessió oficialment del càrrec en la cerimònia solemne, però a partir d'aquest dia de l'elecció a totes les Misses catòliques a la pregaria eucarística ja es dirà "amb el vostre servent el Papa Lleó"...

(1) El papa Dàmas I (366 - 384), hispà, parlava llatí;  Benet XIII (1394 - 1403/1423), l'aragonès Papa Luna, és possible que la seva llengua materrna no fos el castellà sinó l'aragonès i deuria parlar català, com es veu pels càrrecs que va tenir a Vic, Tarragona, Mallorca, València i Peníscola, i a més  ho fou en un moment en que hi havia 3 papes, a Roma, Avinyó i Peníscola, fou deposat i està considerat Antipapa; Calixt III (1455 - 1458) i Alexandre VI (1492 - 1503), els Papes Borgia, eren valencians de naixement i encara que devien conèixer el castellà la seva llengua materna i familiar era el català,  "O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!" s'exclamaven alguns prelats romans quan Roderic Llançol i de Borja, nascut a Xàtiva, va ser escollit Papa el 1492, potser per l'experiència prèvia del seu oncle Alfons de Borja, també valencià de Xàtiva, i perquè amb ell anaven també els seus fills Cèsar i Lucrècia, que a part de l'italià probablement parlaven el català familiar. És cert que hi ha hagut molts papes políglotes i que uns quants coneixien i parlaven castellà, però no com a llengua materna sinó com un de tants idiomes en el seu bagatge cultural i de relació.