 |
| Dos emperadors romans presentenn les seves realitacions com obsequis a la Verge Maria i al Nen Jesús: a la dreta Constantí ofereix la ciutat i nova capital, a l'esquerra Justinià, la gran basílica de Santa Sofía. |
c. 30/33 Jesucrist i l'Església
30s St. Esteve, protomàrtir
42 Denominació "cristians" a Antioquia
64 L'emperador Neró inicia les persecucions romanes anticristianes
c. 65 St. Pere i St. Pau moren màrtirs a Roma, on estan les seves tombes
c. 100 St. Ignasi d'Antioquia ja parla de l'Església Catòlica, amb l'estructura jeràrquica de bisbes, preveres i diaques
s. II La crisi gnòstica, la més gran amenaça al Cristianisme en tota la Història
301 Armènia, primera nació oficialment cristiana, St. Gregori Fotistes i Tiridates III
312 Visió al cel de l'emperador romà Constantí poc abans de la batalla del Pont Milvi: "In hoc signo vinces"
313 Edicte de Milà de Constantí, donant llibertat de cullte al Cristianisme
320 Sta. Helena, mare de Constantí va a Terra Santa i troba la Vera Creu a Jerusalem, que ja ha deixat de dir-se Aelia Capitolina i ha recuperat el seu nom original
321 Setmana de 7 dies amb el diumenge festiu, Constantí
324 Constantí ja dona suport al Cristianisme, però encara no es converteix i segueix permetent als politeístes practicar "la il·lusió dels ritus falsos i temples de mentida d'una religió antiquada", que ell denuncia com superstició i idolatria, i durant tot els segle IV i V hi hauran pagans destacats a la vida pública i en càrrecs oficials
325 I Concili Ecumènic de Nicea, Credo nicè i data de la Pasqua
330 Inauguració de la Nova Roma cristiana, Constantioble, nova capital imperial
333 El regne d'Aksum es converteix amb el rei Ezama
337 Constantí aboleix la crucifixió i es fa batejar en el seu llit de mort
350s Final dels sacrificis públics pagans, però es mantenen les libacions i l'encens
357 Es prohibeix la màgia i consultar a endevins i astròlegs
361 - 363 Julià l'Apòstata intenta reviure el paganisme i marginar els cristians, contradir-los en tot i fins perseguir-los, però fracassa
363 Mort de l'emperador Julià l'Apòstata desprès d'un regnat de 2 anys, triomf definitiu del Cristianisme a l'Imperi Romà
380 Decret de Teodosi: el Cristianisme catòlic, religió oficial de l'Imperi Romà
381 II Concili Ecumènic, Constantinoble, Credo niceno-constantinopolitano
381 - 384 Pelegrinatge d'Egèria a Terra Santa, en deixa un relat
382 L'Altar de la Victòria pagà és retirat definitivament del Senat romà
387 Conversió de St. Agustí
finals s. IV Es deixen de construir nous temples pagans
390 Cessa la seva activitat l'Oracle de Delfos
391 Teodosi prohibeix els cultes pagans a l'Imperi, fa tancar el temple de Vesta i extingeix el foc que s'havia mantingut encès durant molts segles, suprimint el col·legi de verges vestals que el mantenia
392 L'usurpador pagà Eugeni encara torna a perseguir als cristians però en una zona limitada i un temps breu
393 Últims Jocs Olímpics de l'Antiguitat
394 La última vestal màxima renuncia al seu càrrec i 12 anys més tard es fa cristiana poc abns de morir
395 Separació de l'Imperi Romà en Occident i Orient
396 Els visigots d'Alaric saquegen i destrueixen els santuaris pagans d'Eleusis i Olímpia a Grècia
397 Llibre Confessions de St. Agustí
404 Últim combat de gladiadors al Colisseu romà, a partir d'aleshores prohibits per Honori
410 Saqueig de Roma pels visigots d'Alaric
410 - 426 La Ciutat de Déu de St. Agustí
425 El temple de Zeus a Olímpia es destruït per un incendi i segons algunes versions la famosa estàtua de Zeus Olímpic, considerada pels grecs una de les meravelles del món, és destruïda llavors per les flames, però segons una versió alternativa va ser salvada i portada a un palau de Constantinoble on un altre incendi la va destruïr el 476
431 III Concili Ecumènic d'Èfes, reafirma a la Verge Maria com Mare de Déu
440 - 461 Papa St. Lleó el Gran
s V St. Patrici evangelitza Irlanda i funda allà una Església catòlica celta amb algunes peculiaritats pròpies, com ser predominantment monacal i dividir la jurisdicció en abadies més que en bisbats, i alguns ritus propis
451 IV Concili Ecumènic de Calcedònia
452 El Papa Lleó s'encara amb Àtila i aconsegueix que renunciï a la seva invasió d'Itàlia
476 Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els bisbes de Roma inicien el seu poder temporal
496 Bateig dels francs amb Clodoveu, la segona gran oportunitat per a la fe a Europa desprès de Constantí
c. 500 Primera separació de la Gran Església: les Esglésies Orientals, copta, etíop, armènia, siriana...
527 - 565 L'emperador romà Justinià, el quart gran suport al Cristianisme catòlic desprès de Constantí, Teodosi i Clodoveu
529 St. Benet construeix l'abadia de Monte Cassino sobre les ruïnes d'un dels últims temples pagans rurals i Justinià clausura l'Acadèmia d'Atenes, un dels últims reductes del paganisme, i expulsa els seus filòsofs pagans, que marxen a Pèrsia. Final del paganisme greco-romà.
c. 536 Justinià fa tancar el temple d'Isis a Philae, últim reducte del paganisme faraònic en terra egípcia. Final del paganisme egipci faraònic.
537 Inauguració a Constantinoble de la gran basílica de Hagia Sophia, la Sagrada Saviesa, coneguda com a Santa Sofia.
546 Els ostrogots de Tòtila conquesten Roma i en el setge destrueixen les infrastructures, cosa que posa fi a l'antiga ciutat imperial. A més, molts anys de lluita afecten molt al Laci.
549 Última cursa de carros al Circ Màxim de Roma
Els filòsofs atenesos que havien marxat a Pèrsia, obtenen permís per retornar a passar els seus últims anys i morir a Grècia.
Els filòsofs atenesos que havien marxat a Pèrsia, obtenen permís per retornar a passar els seus últims anys i morir a Grècia.
Al segle VI passen una sèrie de fets que finalitzen el món antic a Europa i el món mediterrani d'Àsia i Àfrica:
- Finalitza el paganisme greco-romà, l'egípci i el de la resta de regions imperials, però no l'europeu fora del domini romà ni el d'altres llocs del món fins i tot fronterers amb l'Imperi
- El grec koiné, el de la Septuaginta i el Nou Testament original, així com el majoritari dels primers cristians, deixa de ser la lingua franca del món mediterrani i proximoriental, amb l'aparició de moltes llengües com el llatí, copte, siríac, armeni, georgià, etíop...no sols hegemònics en les seves zones sinó en les que es fan traduccions dels textos sagrats (1)
- La llarga guerra entre romans imperials i ostrogots devasta el Laci, convertint la regió del centre cristià de Roma en una regió destruïda, insalubre i poc habitada. I concretament Tòtila el rei ostrogot al conquerir Roma destrueix les estructures bàsiques de la ciutat imperial, que queda gairebé en ruïnes
- Dos monjos porten a Constantinoble ous de cuc de seda amagats des de Xina (anys 550s) i això fa que a l'Imperi Romà d'Orient es comenci a fabricar seda, traient per Europa un dels principals productes comercials de la Ruta de la Seda
- Justinià aboleix càrrecs romans com el consolat o el Senat, ja per aleshores des de feia temps purament nominals i honorífics, canvien el vestits i el ritual de la Cort, compila el Dret Romà... se li ha dit l'últim emperador romà, igual com a Boeci en alguna ocasió se l'ha qualificat com l'últim romà. I és en el regnat de Justinià quan els temples pagans que quedaven tanquen les seves portes definitivament
- L'art paleocristià ja desapareix substituït per l'art bizantí, cèltic, visigot, preromànic, tots els quals anuncien ja l'Edat Mitjana.
El segle VI, el de la transició del món antic al medieval, tot i ser un segle bàsicament pobre i difícil - l'any 536 està considerat el més dolent de la Història occidental i fins del Vell Món, al igual que el segle XIV ho és respecte als segles, i aquest any va ser seguit per una sèrie de de desastres com la despobladora Pesta de Justinià - és força rica eclesiàsticament, amb protagonistes com el Pseudo-Dionís Aeropagita, Dionís l'Exigu, Boeci, Cosmas Indicopleustes, Cassiodor, St. Benet i, ja cap a final del segle, el Papa St. Gregori Magne, i també en el món secular amb Teodora, Belisari, Narsés. Tots ells deixen empremta i influeixen d'alguna manera o altra en el món posterior, contribuint així al canvi d'Era.
A partir de la 2ª meitat del segle VI i sobretot a partir del segle VII, amb l'aparició dels àrabs en el Pròxim Orient, Nord d'Àfrica, el món mediterrai, i ja al segle VIII, l'extrem occidental d'Europa, així com l'expansió dels pobles eslaus i més tard dels víkings, normands, magiars i altres processos, el món europeu ja no viu segons els paràmetres de l'Antiguitat sinó que s'inicia un altre gran període al que ells anomenaren la Cristiandat o la Ciutat de Déu, i que nosaltres anomenem Edat Mitjana.
En aquesta cronologia he detallat més alguns moments i episodis més que altres, pel seu caràcter decisiu en l'evolució històrica, com els moments estel·lars, llocs i moments de gran activitat en la configuració religiosa i social: les conversions, Constantí, Teodosi, Clodoveu, Justinià... En molts d'aquests, però sobretot en el primer, Constantí, molts cristians devien veure un altre "centurió al peu de la Creu" que es deixava convertir per l'experiència de Jesucrist mort i ressuscitat i es feia dels seus, ajudant-los i protegint-los.
(1) Cosa que ja havia tingut un llunyà precedent en el siríac al segle II i desprès en altres com el llatí amb la Vetus Latina del segle III i al visigot amb la traducció d'Ulfiles al segle IV, però que ara es fa més general i habitual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada