Últimament he començat a mirar alguns vídeos de youtube, sobretot de shorts. I és que quan era jove i molt especialment als anys 1977 i 1978, m'agradava molt la Psicologia social, i n'estudiava bastant en llibres, i de sempre m'han atret de tant en tant disciplines com la Sociologia, l'Etnologia i l'Antropologia, això sí més que res en el seu vessant descriptiu i concret, igual que altres per les que he tingut un interès més continu, com la Psicologia en general (1), la Història, la Prehistòria i la Geografia, i en general tots els enfocaments històrics dels temes més variats, com les religions, la filosofia i les ciències, la medecina, els descobriments...
Aquesta curiositat psicològica i sociològica la veig ara satisfeta en algunes sèries de vídeos que ens mostren com són les relacions humanes, sobretot quan estan fets des de l'autenticitat i amb inteligència i bon humor, ja que et permeten veure la intimitat, sobretot de parella, sense traspassar mai la correcció, el bon gust i el respecte a allò realment privat i/o personal. És com veure programes de comèdies familiars, però primer que fa ja molt que no miro la tele i que aquests programes simpàtics a més han desaparegut de la programació (2) i a més amb l'avantatge de no portar la càrrega ideològica i de propaganda omnipresent en totes les emissions televisives i dels mitjans de comunicació en general, ja que aquests vídeos, tot i que també comuniquen i transmetren valors, en aquest cas són de vivències i d'experiència personal, la qual cosa és molt més satisfactòria i gratificant, i a més tu pots triar allò que vols veure, allò que et sembla interessant, distret i fins instructiu, al contrari del que passa en les cadenes de TV i altres mitjans de comunicació, que quasi totes semblen seguir la mateixa línia i tenir les mateixes instruccions i consignes, i les repeteixen continuament de forma pesada, monòtona i avorrida. Aquí a Internet en canvi hi ha llibertat i tu pots decidir si t'agrada i et convenç i escollir allò que vols.
Alguns dels que segueixo perquè mostren la relació humana d'una forma molt més discreta, elegant i normal que en moltes pel·lícules i programes de la TV, que ja fa molts anys que no miro:
 |
| Sam i Monica Patterson, de soltera Gartner |
SamAndMonica - De la parella primer, i matrimoni després, de Sam Patterson (1995) i Monica Rose Gartner (1996), ell britànic i ella nordamericana, dos youtubers exitosos i que són agradables, simpàtics, se'ls veu bones persones i tenen coses atractives que dir i mostrar i ho fan de forma espontània i no sols per part d'un, tot i que es clar que el video està preparat per un d'ells, com al molt curt "lying the seat all the way prank on my husband", https://youtube.com/shorts/MV9vApmPGxM i també "calling my husband in a baby voice to see his reaction" https://www.youtube.com/watch?v=V9EnoI_-Ftc
 |
| Lilly Ann i Hunter Crist |
hunnaxlib - De la parella formada per Hunter Crist (1997) i Libby Ann (1997), nord-americans alts i rossos, ell d'Indiana i ella de Wisconsin, que tenen la particularitat d'haver nascut el mateix dia, un 29 d'abril, i ser molt semblants en aspecte físic i que mostren una mena de comèdia divertida de la seva relació, per l'estil de l'anterior i també molt sincers i autèntics. "When my bf wants to be invited to girls day", https://youtube.com/shorts, pNuy5qy090
jenymiguel - Una parella mexicana formada per Jenny i Miguel, se'ls veu molt sans, simpàtics, enamorats i de bon humor, afirmen que tindran obert el seu canal fins el dia del seu casament i en els seus shorts mostren situacions atractives que fan que no sols simpatitzis sinó que fins i tot empatitzis amb ells, com la ben breu de "Mi novia se rie de mi", https://youtube.com/shorts/CHOoZGNCjRw
maricel_btbm - Observacions intel·ligents i assenyades sobre psicologia femenina i masculina i relacions de parella de Maricel Troitiño (1999), una jove talentosa, resident a Miami, que parla de forma intel·ligent i informada, molt clara i amb molt sentit comú. Escoltar-la dona confiança en la persona humana i la seva capacitat de resiliència fins i tot en temps confusos i dificils com els nostres, i permet tenir esperança en el futur i considerar que els mals actuals acabaran passant. Per exemple l'observació d'un article de The Washington Post "El celibato en hombres se ha triplicado", https://youtube.com/shorts/t2zPMvmKyvc
N'hi ha uns quants més, com uns mexicans que ja vaig citar en una altre entrada, l'ara matrimoni de Gus Zapiain i Gigi Munch, en realitat l'advocat Gustavo Zapiain i la nutricionista i especialista en fitness coach Gabriela Monserrat Garza Valdés, que viuen a Monterrey i expliquen la seva relació des que es van conèixer fins ara que són casats, que com les altres parelles basen molts dels seus curts en les bromes i reaccions de la seva relació i que en general són força interessants i atrauen l'atenció, ja que també estan molt ben fets i no semblen coses ni situacions preparades, almenys per una de les parts.
I en general com aquests i semblants n'hi ha molts. Tot es tracta de saber-los buscar i trobar.
Tots ells se't fan entranyables i mostren el seu caràcter i personalitat, cosa que sempre m'ha interessat i atret molt, alhora que veus la seva cultura i ambient i això t'obra al món i a altres visions de la vida. Així no sols relativitzes les teves pròpies coses sinó que et poses al dia de la joventut actual, i ho fas amb gent sana, intel·ligent, de bona pasta i exitosa, cosa que sempre és molt d'agrair.
Per a mi són com lliçons de psicologia pràctica i d'obertura al món en general i al de les parelles en concret, la qual cosa m'és força instructiva, sobretot tenint en compte que no n'he tingut mai. I considero que tot allò que serveixi per conèixer de veritat a la gent i les seves semblances i diferències, sempre es bo, ja que serveix d'informació i és instructiu i diria que fins i tot educatiu si ho saps valorar, amb una part d'empatia i una part de perspectiva pròpia i fins de llunyania personal, geogràfica i encara temporal, perquè són d'unes altres generacions.
L'ésser humà sempre és el mateix i alhora sempre és diferent, com ho veiem en rostres, temperaments, visions de la vida, pensaments i sentiments, idiomes, educació i cultura. Ens hi reconeixem alhora que constatem la diferència. Com deia un gran psicòleg francés (3), tothom és en part com tothom, en part com alguns (4) i en part únic. I observar-ho i constatar-ho és un bon exercici intel·lectual i d'experiència vital. I com el mateix pensador deia, "Déu es manifesta a cadascú en la mesura en que és capaç de rebre'l". Tenir cura del nostre caràcter, per tant, seria sobretot fer.nos cada cop més capaços d'acollir a Déu en nosaltres (5)!.
(1) I fins i tot de tant en tant la Psicopatologia i la Psiquiatria. Però al que més temps i atenció hi he dedicat sempre és a la Caracterologia, que avui dia ja és força científica amb els sistema Big Five i Ocean.
(2) Abans n'hi havia uns quants, en determinades èpoques fins i tot bastants, però recentment molts pocs o quasi cap, amb alguna excepció per l'estil de la sèrie televisiva "Como conocí a vuestra madre", potser la que més s'hi acosta.
(3) René Le Senne (1882 - 1954) de professió filòsof i autor del Traité de Caractérologie (1945) on proposa 8 tipus de caràcters, nerviós, sentimental, colèric, apassionat, sanguini, flegmàtic, amorf i apàtic, basats en les diferències en tres factors, emotivitat, activitat i ressonància (primària o secundària), respecte a la mitjana, acceptant encara un quart factor menys impotant, l'obertura del camp de consciència (ample o estreta), que divideix al seu torn cadascun d'aquests caràcters en dos, arribant en el fons a 16 tipus, cosa en la que coincideix amb un altre sistema, el Mbti, però sense que sigui fàcil ni senzill fer-ne una correspondència, a més que aquest últim, tot i que molt usat, avui dia es considera no científic ni justificat, mentre que el de Le Senne, anomenat de Heymans-Le Senne o de l'escola francoholandesa de Groninga, no és tant objectable però és molt esquemàtic, i tot i el gran èxit que va tenir als anys 1950s i 1960s i fins i tot als 1970s i primers 1980s, avui dia està bastant en desús, i tot i que es reconeix la seva base, se'l considera potser massa senzill i simplificador. Per exemple, jo que l'he estudiat molt i durant molts anys, l'he arribat a conèixer molt bé en teoria com un mètode o un sistema, però he de reconèixer que no l'he sabut aplicar mai a persones concretes, havent de recorrer sempre a les classificacions d'altres, cosa que pensava que era un inconvenient però potser ha estat un avantatge, perquè he tingut que veure la persona real i no un esquema psicològic general.
(4) S'és home o dona, nen, jove, adult o gran, d'un determinat país i d'un determinat temps, d'un idioma, cultura, professió, estat civil, complexió física, intel·ligència, instrucció, aficions, idees, gustos i també com recalca Le Senne, de determinat grau d'emotivitat, activitat, resonància i camp de consciència, és a dir de caràcter. I tots els que comparteixen alguns d'aquests trets o altres de tota mena, fins i tot malalties físiques i mentals o de comportaments delictius i pecats, comparteixen també determinats trets comuns de personalitat degut a aquestes circumstàncies o accidents. Però en el seu ésser, de tots, d'arreu i de totes les èpoques, hi ha també una part que és com tothom i una altre part que és absolutament única, diferent i irrepetible. I aquesta és la grandesa de la identitat i personalitat humana.
(5) Hi ha una famosa comparació que diu que Déu t'omple el recipient que li presentes davant d'Ell, si és petit reberàs menys, si el fas gran reberàs més béns i dons, i és que el reps a Ell en la mesura de que ets capaç.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
