dissabte, 31 de desembre del 2022

Un Papa teòleg

Joseph Ratzinger (1927 - 2022) va ser un destacat teòleg abans de ser escollit Papa a la mort de Sant Joan Pau II, l'abril del 2005.

Benet XVI, el 9 de juliol de 2006, al final de la Trobada de les Famílies a València,
a la que l'autor d'aquest Blog va poder assistir junt amb altres seminaristes catalans 


Benet XVI va venir a  Barcelona el 7 de novembre de 2010, ocasió en la que qui això escriu,
sacerdot des de dos mesos abans, no hi va poder ser, i en la que va consagrar la Sagrada Família

Com a Papa Benet XVI (2005 - 2013) va destacar en molts temes, perquè va ser un gran intel·lectual i un destacat pensador, però el més important de tots els seus fets va ser la seva renúncia al ministeri petrí el febrer del 2013, fet que es va donar per primer cop a l'Església des de principis del s. XV, però que per trobar-ne un altre precedent més semblant al seu cas caldria remuntar-se a finals del s. XIII i molts pocs més n'hi van haver al llarg de la Història, i  que va portar a l'elecció del Papa Francesc. En els quasi 10 anys en que va ser Papa emèrit va mantenir un perfil discret, reclòs voluntàriament al convent Mater Ecclesiae de la Ciutat del Vaticà i dedicant-se sobretot a la pregària, però tot i així va ser un referent amb el que es comptava en tot el món catòlic. Tot i la seva molt avançada edat i que estava malalt des de feia molts anys, motiu pel que ja va renunciar al seu càrrec de pontífex, el ràpid agreujament i mort van ser gairebé una sorpresa. 

Va morir el 31 de desembre, festa de St. Silvestre I, Papa entre el 314 i 335, el primer bisbe de Roma que no va morir màrtir, i que va ser pontífex en l'època decisiva de l'emperador Constantí, en el temps de l'Edicte de Milà (313), el I Concili Ecumènic de Nicea (325) i la inauguració de la nova capital imperial Constantinoble (330), la Nova Roma cristiana, que també va morir l'últim dia de l'any, igual que Benet XVI. 

Preguem per ell, per tal que Déu li perdoni els pecats que la debilitat de la naturalesa humana li hagués pogut fer cometre, i li premii tot el esforç i dedicació durant tota la seva vida al servei de Nostre Senyor, de l'Església i de l'Evangeli, acollint la seva ànima al Regne del Cel amb Ell, i demanem també que després sigui ell el qui pregui per nosaltres i per tot el món!

divendres, 30 de desembre del 2022

Presència divina i exemple i model pels humans

Reflex de la vida trinitària de Déu i exemple i model de tota família humana, la Sagrada Família.



Jesús, la Verge Maria i St. Josep formaren la família ideal, tal com Déu la va concebre i com la vol, plena de l'amor diví en ella, i amb una unió de voluntats de tots els membres perquè tots estaven units a Déu, que vingué al món en ella en el Nen diví que tingueren. 

Fora de consideracions culturals, la família humana natural i la més perfecta, és la formada en el seu nucli pel pare i la mare, units en matrimoni amorós i legal fins que la mort d'un d'ells els separi, i els fills que Déu els hi concedeixi de la seva unió, concedint-los el gran do de ser transmissors de la vida, i vida humana com la seva pròpia, col·laborant així en aquest sentit en el poder creador del mateix Déu. El matrimoni té com a primer fi el de portar nous éssers humans al món, fruit tant biològicament com en molts altres aspectes, de combinació en un cert grau de la línia del pare i de la de la mare, i nodrir, mantenir, protegir i educar aquests fills per fer-los éssers humans dignes i, encara més, fills de Déu, ensenyant-los a ser bons i estimar a Déu i als altres, sobretot al proïsme, i donant-lis tot l'amor procedent de Déu que necessiten per poder viure, formar-se i ser feliços, inserir-los primer en la família més ample, la d'avis, tiets, cosins i parents d'altres graus, i després ajudant-los a participar de la mateixa manera en el seu veïnatge, ambient, societat, cultura i país, i a interessar-se per tot el món. 

La família de Natzaret que n'és la gran mostra que això és el volgut per Déu i que és possible realitzar-ho, arribant tan a prop com es vulgui i humanament pugui de l'ideal que ells encarnaren i visqueren, té no obstant les peculiars característiques que la fan única, excepcional i extraordinària, pel fet de ser el seu Fill l'encarnació de Déu, de ser Maria sempre verge, i de viure ella i St. Josep un matrimoni absolutament blanc, puríssim, castíssim i virginal, ja que ja participaven en gran manera de la vida celestial, i havent procreat per l'acció de Déu i al propi Déu, fet home, no necessitaven ja tenir més fills, i vivint en l'amor diví tots tres, no necessitaven ni volien ni desitjaven que el seu amor humà s'expresés com a sexualitat en forma física, sinó que vivien fent una vida immaculada d'amor, ajuda, afecte i tendressa deslligada de tot allò mundà imperfecte o fet per necessitat, convertint la seva família en una església i en un model universal i perenne d'ella. La mateixa Església ha de prendre, en el seu servei més alt, la forma d'aquesta santa família, doncs en ella hi ha homes dones servidors de Déu i consagrats a Déu, cadascun en la seva funció segons l'elecció divina, i en ella hi neix Jesucrist en la consagració de l'Eucaristia i no sols es dona Ell mateix i la salvació que va venir a portar a la Terra, sinó que hi viu perennement en la reserva del sagrari i en tots els sagraments. I com que vivien celestialment més que terrenalment, d'alguna manera el matrimoni de Josep i Maria i la seva paternitat amb Jesús no va acabar amb la seva entrada al Cel, on viuen molt units, Jesús com a Déu, la Verge Maria com a Mare de Déu i la més estimada de la Santíssima Trinitat, per sobre de tots els àngels i sants, i Sant Josep com el més gran dels sants, perquè no sols va ser l'escollit per ser pare adoptiu i protector del Fill de Déu, i així com Jesucrist va ressuscitar i va ascendir al Cel i Maria va experimentar la dormició i va ser assumpta al Cel, tots dos en cos i ànima, St. Josep sense arribar a tant, si que va morir en els braços de Jesús i Maria, l'exemple més suprem de la bona mort, de la que ell n'és el patró. I si la unió terrenal, com diu Nostre Senyor, ja no existeix a la Glòria, la unió celestial dels esperits sí i amb un amor més fort que mai, perquè es viu en la presència directa i immediata i en la visió plena de Déu, que és Amor. 

A part d'aquesta característica especialíssima, única i irrepetible, i per tant impossible d'assolir per cap altre, sí que es pot i cal prendre per model a la divina família de Natzaret, i es pot estar molt pròxim a la família ampliada de Jesús, la dels seus parents propers i fins i tot llunyans, és a dir ser familiars d'Ell, ser de la família de Déu, i és Ell mateix qui ens hi convida en el Baptisme i a partir d'aquest en la litúrgia, l'oració i tots els sagraments. I és quan per l'Esperit Sant tot això ho vivim realment que comencem a donar bons fruits, essent els seguidors, els imitadors i els instruments del mateix Crist. 

Siguem-ne devots i mirem de tenir a la Sagrada Família com a model per a les nostres vides! 

dijous, 29 de desembre del 2022

El misteri de Déu fet home

El misteri de Déu fet home, necessita que ens hi preparem. Hi ha diverses maneres, com estar en gràcia, si és necessari confessant, i fent de les 4 primeres setmanes de l'any litúrgic com una Quaresma més lleu, en preparació del Nadal. 

I una manera de preparar-s'hi per assistir dignament al misteri és, fins i tot de forma sensorial, les Misses Rorate, que tenen lloc a l'Advent. 


Són una molt bona preparació per celebrar la Nativitat. 


Celebrades a les fosques, sense llum exterior ni artificial, tan sols amb la dels ciris i les espelmes, significant la llum de Déu que arriba al món, el seu caràcter de solemne misteri ens fa entrar en l'atmosfera sagrada d'admiració, veneració, culte, pregària i adoració, vivint ja fins i tot amb els sentits una aproximació de hierofania, en l'expectativa de la gran teofania que ja ve, que per altre part aparentment és tan humil i senzilla com en realitat és celestial i divina. Trobar-se amb el Déu real, viu i veritable, és una experiència única, incomparable, decisiva i definitiva, que ens canvia la vida. 

Els qui no es facin com a nens no entraran al Regne del Cel, ens avisa la Saviesa divina, i una manera de recuperar la nostra condició infantil en el nostre fons és precisament per la sorpresa davant allò que ens supera i que tot i que entenem no aconseguim comprendre en tot el seu sentit i significat, sentint-nos sobrepassats i plenament a les mans de Déu, que ens estima com no ens podem ni imaginar i ens tracta amb uns il·limitats afecte i tendresa. Déu ens coneix, Déu ens mira, ens estima i ens ha beneït. Vivim-ne corpressos, entusiasmats, superats i il·lusionats la més gran experiència que podem tenir a la vida, la de la presència i proximitat de Déu! 

dimecres, 28 de desembre del 2022

Crist neix per a tots

Crist neix per a tothom, però molt especialment per aquells qui sofreixen en l'ànima, en la ment, en la seva situació o en el cos, amb els que es solidaritza. Els més necessitats són els seus predilectes i en la seva vida a la Terra ja va voler compartir els seus sofriments i dificultats, fent-los companyia i estant al seu costat. El seu Amor per ells és particularment més intens, afectuós i tendre, perquè el necessiten més i molts no tenen a ningú més i Déu ho és tot per ells. 




















Ja des de l'estable de Betlem, Jesús va néixer pobre, marginat i bastant desconegut, i aviat perseguit. Tot i que amb Maria i Josep al seu costat, proclamat per un Cor d'àngels al cel, adorat pels pastors i pels mags que li portaren ofrenes i reconegut per Elisabet, Joan Baptista, Simeó i Anna en la primera ocasió en que se'l troben, neix no sols necessitat i indefens com tots els nadons, sinó passant dificultats de totes menes i al cap de poc el rei Herodes ja el voldrà matar, per la qual cosa la seva família fuig amb Ell a Egipte, fugitiu, immigrant, exiliat i havent d'amagar-lo els seus pares. 

Junt amb Ell a la zona de Betlem i rodalies van néixer uns quants nens més o menys al mateix temps,  que quan els seus pares ja havien marxat amb Ell, el tirànic dèspota Herodes, veient-se burlat pels mags, que no li havien revelat si l'havien trobat i quin nen era perquè havien retornat per un altre camí, va tenir un dels seus habituals rampells de violència i va fer matar tots els nens menors de dos anys de Betlem i voltants, perseguint assegurar-se així de matar al Messies entre ells, tot i que la seva fúria va ser absurda i en va. Jesús podia haver estat assassinat junt als altres però tenia una missió divina que complir, per la qual cosa va ser preservat per l'avís d'un àngel a St. Josep. Però això sols postergarà la seva execució una trentena d'anys i ell la patirà de forma molt més cruel, dura i dolorosa, essent plenament conscient del sofriment, burles, injustícia, tortures i amenaces, i amb la majoria de la gent present en contra seva. Els seus companys nens l'havien precedit ja quasi a l'inici de la seva vida, però almenys plorats i amb el va intent de protegir-los de parents, veïns i fins la gent horroritzada per aquell disbarat. 

La matança dels sants innocents humanament va ser una gran tragèdia, però alhora va ser per ells un gran do diví. Havent compartit el seu naixement amb el de Crist, van ser morts per odi a Ell i per tant van ser màrtirs, testimonis amb la seva pròpia vida. Del tot innocents i en una infància encara inconscient, van rebre el baptisme de sang, i la seva primera consciència la van tenir al Cel. Des d'aquell moment de la seva mort regnen amb el seu company Jesucrist i l'acompanyen ben de prop, com el van acompanyar en la vida i la mort. No sabem quants eren, potser no masses, com a molt unes poques decenes, potser menys i tot. Però ells mostren ben clarament la maldat humana i l'odi anticristià que van sofrir, alhora que l'immens do gratuït de Déu que els va escollir per a ser màrtirs abans que Joan Baptista, que el propi Jesucrist i que St. Esteve, quasi tots els apòstols i tots els milions que els seguirien en aquest camí en els dos mil·lennis posteriors, i així no sols van mantenir-se lliures de tot pecat personal i verges sinó que pràcticament gairebé van nèixer en la Glòria i en la presència i visió de Déu. 

I és que Déu sap transformar el mal comès pels homes en un bé encara molt millor, tot i que aquesta no fos, sinó tot al contrari, la voluntat de la instigació diabòlica ni del que ho va fer fer ni dels botxins, que d'això no en sabien res i esperaven just al contrari. Es podria fer un paral·lelisme amb tristes i dolorosíssimes situacions actuals d'un ordre de magnitud molt més gran, però que tampoc triomfaran en definitiva, perquè Déu sap reivindicar les víctimes, establir la veritat i fer justícia, i els pobres, dèbils, indefensos, perjudicats i anorreats són els seus preferits i Ell s'hi identifica molt particularment, els salva i els premia molt més que el mal que els éssers humans o les circumstàncies els hi puguin haver fet patir. Crist passa per tot això com aquests i ells es modelen a semblança de Crist. Al final el bé triomfa de forma sobreabundant. 

Confiem sempre en Déu!. 

dimarts, 27 de desembre del 2022

Fins i tot la Natura rep el Nadal

En molts llocs del món, i en ocasions a les nostres terres, fins i tot la Natura sembla rebre al Nen Jesús en el seu Naixement. 























No sols la gent il·lumina i decora cases i carrers, envia postals i felicitacions, canta o escolta nadales, para i admira pessebres i es desitja mutúament viure i celebrar plenament la Nativitat de Nostre Senyor, i com a punt culminant assisteix a la Missa del Gall a les 12 de la nit del dia 24 de desembre i/o a la Missa del dia de Nadal, l'endemà 25, i fa grans festes familiars amb tal motiu, sinó que fins i tot la Natura sembla que rebi aquesta gran festa tan senyalada amb el silenci i la quietud de la nevada i amb un blanc immaculat del paisatge, revestit de puresa, com s'escau a aquest solemne esdeveniment del Naixement del Fill de Déu en ella.  Jesús neix de mare verge i immaculada i en un part virginal, i en molts llocs i molts anys el mateix ambient, tan obedient als desigs divins, ho reflecteix amb el canvi de les grans extensions de paisatge nevat. 

Contemplem la bellesa tan especial del reflex extern en l'ambient de la santedat divina del Nadó i de la sagrada família en la que ve al nostre món i a la societat humana, amb la verge Maria i sant Josep, admirem el miracle, el misteri i la meravella d'un fet tan singular, centre i plenitud de la Humanitat i de tota la seva Història, i unim-nos-hi netejant també nosaltres els nostres cors i les nostres ànimes, i gaudim del privilegi de poder-lo adorar!  

dilluns, 26 de desembre del 2022

L'alegria del Nadal, renovació del món

Arreu del món moltíssimes persones s'alegren de la vinguda del Salvador, i molt especialment els sacerdots catòlics, servidors escollits per Déu de les celebracions litúrgiques nadalenques i de l'adoració del Nen Jesús: 
Hostalets de Balenyà, Mn. Oscar Luján 

Tant de bó aquest Nadal de 2022 faci que a l'any 2023 hi hagi pau en el món! 



Tona. Mn. Josep Molist 

Déu vulgui que el Nadal 2022 porti per l'any 2023 un enfortiment del matrimoni, la família i les relacions de pares i fills, segons el model i exemple de la Sagrada Família de Natzaret, en la que regnava l'amor diví.



Esperem que per l'efecte del Nadal, l'any 2023 els governants, poderosos i polítics del món busquin i trobin a Jesús, com els Reis d'Orient ho feren i l'adoraren, seguint la llum divina.  

Vic, Mn. Josep Maria Riba 

Que els sacerdots, que havent rebut l'anunci angèlic en la seva vocació, siguin pastors que vagin sempre ells amb les seves ovelles a adorar i oferir-se a Jesús, Maria i Josep, trobant, ensenyant i seguint el camí que hi porta, reconeixent al Senyor que els ha cridat i fet seus per amor, i que també els coneix a ells. 

I per a tots els habitants d'aquest planeta, que els elegits com a servents divins i del proïsme proclamin com sempre i més que mai el cant celestial Glòria a Déu a dalt del Cel i a la Terra pau als homes de bona voluntat que estimen al Senyor perquè se saben molt estimats per Ell, el seu  Creador i de tot l'Univers!

diumenge, 25 de desembre del 2022

És Nadal!

És Nadal al món!

 

Església d'Aiguafreda, Mn. Agustí Arrubla 















Sant Julià de Vilatorta 






















I és que com diu la cançó, És Nadal, és Nadal...!

dissabte, 24 de desembre del 2022

Jesús és nat: veniu i adorem-lo!

La Nit Santíssima de Nadal, que ha portat el Nen Déu fill de mare verge, inaugurant un nou món. 

Germanetes dels Pobres de Vic. Foto Mare Teresa. 

Sant Miquel de Balenyà. Foto Glòria Sanglas. 

Sant Pau de Manlleu. Foto Octavi Lutumba


Felicitació de Nadal amb imatge pròpia, Miquel Alsina, St. Julià de Vilatorta

És Déu amb nosaltres, que ens visita i ens ve a salvar, i que com a nadó indefens es deixa estimar!

Avui Jesús ha nascut
per dur-nos la joia
al món ha vingut! 

divendres, 23 de desembre del 2022

Neix el Nen: Felicitats!

Ens neix el Nen diví, felicitem-nos tots, tot cantant la nostra il·lusió i alegria!

Déu ja s'acosta,
Déu ens visita,
Déu es fa home,
Això és el Nadal!

Al Nadal arriba al món el Nadó que és Déu amb nosaltres que ens ve a salvar: alegrem-nos i celebrem-ho!


































Bon Nadal!
Feliz Navidad!
Joyeux Noël! 
Merry Christmas!
Frohe Weihnachten!
Buon Natale!
Feliz Natal!
Eguberri on!
Crăciun fericit!
Wesołych Świąt!
Boldog Karácsonyt!
Maligayang Pasko!
Noheli nziza!
Krismasi Njema!
Heri la Kirimasi!
Mbotama malamu!
Nowele elamu!
Dilediibwa dilenga dia Mfumu!
Tameghra tameggazt!
Vy'apavẽ tupãra'ýre!
Manuia le kirisimasi!

En llengües amb altres alfabets:

Щасливого Різдва! 
Счастливого Рождества!
Весела Коледа!
შობას გილოცავთ!
Շնորհավոր Սուրբ Ծնունդ!
聖誕節快樂!
メリークリスマス!
메리 크리스마스!
शुभ क्रिसमस!
क्रिसमस की बधाई!
கிறிஸ்துமஸ் வாழ்த்துக்கள்!
സന്തോഷകരമായ ക്രിസ്മസ്!
عيد ميلاد مجيد!

I en els idiomes bíblics:

Laeta Christi nativitas!
καλά Χριστούγεννα!
חג מולד שמח!
ܒܪܝܟ ܡܘܠܕܐ ܕܡܪ!

Déu ja s'acosta
Déu ens visita
Déu es fa home
Ara ve Nadal! 

dijous, 22 de desembre del 2022

A l'inici de la Creació, el Jardí del Paradís

Eva és la primera dona i la mare de tots els humans, com el primer home Adam n'és el pare. I Déu, l'Amor que els va crear i els estima, amb tota la seva descendència.


Déu els va perdonar a Adam, el primer home, i a Eva, primera dona, el seu pecat, i després de la mort i resurrecció de Jesucrist, les seves ànimes van entrar al Cel en la presència de Déu, el seu Creador, que ja havien vist i conegut familiarment al Paradís, parlant amb Ell, i són dels cridats a resuscitar per a la vida eterna a la Fi del Món. Els primers pares de la Humanitat, tot i el seu pecat i les seves terribles conseqüències per a tots els seus descendents, estava en el pla de Déu que es salvessin i ells es van deixar salvar, creient i vivent, tot i la immensa llunyania temporal, en l'anunci diví del Protoevangeli del Gènesi.  


Però aquesta antiga Creació va ser contaminada pel pecat i el mal de forma creixent, i per sort Déu va venir Ell mateix al món a salvar-nos, i a iniciar una nova Creació molt millor, que porta als éssers humans al Cel si es deixen salvar, en la que el nou Adam és Jesucrist, Nostre Senyor, i la nova Eva és la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostre del Cel. I si per Adam tots morim, per Crist tots vivim. 

Esperem i rebem molt bé al Salvador que ve al món fet nadó i fill de mare verge! 

Últims dies d'Advent: el Nadal ja és a prop!

Els últims dies d'Advent són fires privilegiades, el Nadal ja és ben a prop.

La llum de Jesús, que ve a nosaltres, ja il·lumina les tenebres del món. Foto: Mare Teresa












































Crida d'alegria que el Senyor ja és prop
Crida d'alegria que el Senyor ja és prop
Crida d'alegria que el Senyor és ben prop
És ben prop, és ben prop
El Senyor ja és ben aprop!  

dimecres, 21 de desembre del 2022

Un bon amic

Mn. Canisius Niyonsaba (Rwanda, 1968) va estar destinat al bisbat de Vic des de mitjans de 2006 a desembre de 2013. Mn. Joan Casas, missioner molts anys a Rwanda i bon coneixedor del país, me'l va presentar així que va venir a Vic, al juliol del 2006, per tal que es tragués el carnet de conduir a l'autoescola familiar que llavors portavem a Calldetenes el meu pare i jo, cosa que efectivament va fer a finals de desembre del 2006, no sé si el mateix 21 de desembre, festa de St. Pere Canisi, el seu sant (1).

Mn. Canisius Niyonsaba amb l'autor del Blog, llavors seminarista, a Kirundo, Burundi, agost de 2007























Des d'aquell moment en que vam començar-li a ensenyar a conduir, vaig ser un gran amic seu, fins al punt que el juliol - agost del 2007, ja traspassada l'autoescola a uns altres propietaris, vaig anar amb ell de company i guia en un viatge de gairebé un mes a Rwanda i 3 dies a Burundi. No va ser un viatge turístic, doncs no vam anar a les grans atraccions dels Virunga i els goril·les de muntanya, ni al parc d'Akagera amb la seva fauna africana de sabana, ni a les catarates Rusumo, les zones paradisíaques de Kibuye i Kigufi de la riba del llac Kivu, ni altres llocs considerats molt turístics del país, exceptuant el bosc de Nyungwe si bé aquest el vam creuar per carretera per motius pràctics, anant i tornant del llac Kivu, però per que anavem a visitar la vida eclesial a Nyamasheke i Cyangugu. 

Mn. Canisius a Rwanda, quan hi vam anar junts 

El que vam fer és una experiència d'una Església jove, nascuda cap als anys 1900s, molt vital i activa,  anant a parròquies als pujols i turons del país, on per l'altitud fa un clima primaveral tot l'any, tot i que està situat a l'Equador. Així un cop arribats a l'aeroport Kayibanda de la capital Kigali, on ens vam allotjar a St. Paul Accueil i la Procure, el nostre recorregut ens va portar per Rwankuba fins a Ruli, d'allà vam tornar a Kigali passant pel seminari d'un poble en el camí. Després vam anar a molts altres llocs, entre ells Butare, Gikongoro, Ndera, Ruhuha, Shango, els ja citats Nyamasheke, amb una parròquia amb un jardí que semblava un paradís, i Cyangugu, des d'on es podia veure Bukavu al Congo. En ocasions en Canisius em deixava tota una setmana o alguns dies en una parròquia perquè fes l'experiència jo sol amb el rector i vicari(s) de la mateixa i els seminaristes i feligresos, però en moltes d'altres ocasions anavem junts com quan vam ser els tres dies a Burundi, visitant Muyinga, Murore i Kirundo, trobant que aquest és un dels països més pobres del món, quan hi vam ser no hi havia benzina enlloc, excepte en alguns llocs diocesans, on vam poder repostar. 

Una altre foto feta meva del viatge de l'agost de 2007

Després d'això i ja a Catalunya, amb Mn. Canisius, que a Rwanda era padiri o abbé, però com que exercia aquí era mossèn, vam ser sempre molt amics i vam estar en contacte, per exemple va ser ell el que em va encarregar recollir a l'estació de tren de Vic quan arribava per primer cop aquí a Mn. Valens Bisawimana (1968 - 2013), que era molt bona persona i també va ser un gran amic meu, amb el qui hi tenia molta confiança, però que malauradament va morir força jove encara, en una altre ocasió parlaré d'ell. I també en relació amb Mn. Canisius vaig fer una bona amistat amb una seva neboda, Françoise Ubizeyimana (1983), que tot just arribada aquí des de França al desembre de 2006 me la va presentar i vam fer junts a casa meva, amb la família, el dinar de Nadal, i a qui també vaig veure sovint fins que va marxar a Alemanya l'agost de 2012. Però de tots ells i altres rwandesos, a alguns dels quals els vaig conèixer a Rwanda abans que vinguessin aquí com Mn. Fulgence Hitayezu, amb qui vaig estar una setmana a la seva parròquia allà, també un bon amic, i altres que els vaig conèixer aquí just quan van arribar, com Mn. Jean Hakolimana, que anys després el 2011 seria el director de la meva tesina en Ciències Religioses del ISCR de Vic. Amb tots ells i molts altres he tingut sempre un tracte molt fàcil i fluid, i per ambdues bandes, a part que he après unes quantes paraules i frases en rwandès, que no m'ha costat gens d'aprendre perquè la pronunciació és fàcil (2) i les expressions en kinyarwanda em queden molt fàcilment, a vegades només haver-les sentit una vegada. 

I tot i que fa ja força anys que no el veig, des d'aquest meu blog, el felicito pel seu sant: Twishimiye, isabukuru nziza! 

I de pas el felicito a ell i a tots els meus amics rwandesos pel proper Nadal i Any Nou: Noheri nziza n'umwaka mushya muhire! 

(1) Pel seu sant va aprovar alguna cosa, d'això n'estic segur, però no ser si era ja la circulació i el carnet de cotxe, o només la teòrica, i en aquest cas va aprovar-ho tot poc després, a principis de 2007. 
(2) Excepte algun so que als europeus, i fins i tot potser als no africans o encara els no rwandesos ens costa moltíssim pronunciar bé i fins ens és quasi impossible diferenciar-lo d'un so semblant més senzill, com reconeix el per altre part gran coneixedor de la llengua rwandesa Mn. Josep Pujol (1942): "Tu notes la diferència? Jo tampoc, però ells sí!" referint-se a la pronunciació d'una beguda Agashya feta del fruit de la passió, el maracujà, i d'una paraula igual, agashya, que vol dir nou, que només es diferencien en una per a nosaltres pràcticament indetectable diferencia al pronunciar "shy". 

dimarts, 20 de desembre del 2022

Ensenyament de pares i professors

Algunes ensenyances dels mestres que has tingut són especialment valuoses i duradores. Com a exemple cito algunes observacions que m'han servit molt en el meu cas: 

L'autor d'aquest Blog de jove, quan estudiava Batxillerat i ja
 començava a plantejar-s'ho això, aquí a Andorra, juny de 1969
Religió: 

Déu És, nosaltres existim, i ho fem per Ell. 

I essent que Déu és, viu i actua, allò realment important no és que l'home cregui en Déu, perquè si l'home el desconeixés o el negués, això no afectaria gens a Déu que seguiria essent, existint i proveint, sinó només a l'home que seria ignorant i estaria perdut respecte al món sobrenatural; l'important és que Déu, malgrat tots els pecats, maldats, injusticies, falsedats, guerres i demés abominacions i coses execrables que desgraciadament abunden tant en la vida humana, cregui en l'ésser humà i no se'n cansi. I això els cristians sabem que ho tenim assegurat perquè en Jesucrist Déu ha unit definitivament i indissolublement la seva divinitat amb la condició humana, ha redimit la Humanitat i ara res els podrà separar i l'home no sols té obert el camí de la bondat, l'amor, la justícia i la pau, sinó que si mai ha caigut sempre té, gràcies a Crist, l'oportunitat de començar de nou.  

La Religió és la relació veritable i bona dels homes, tan individualment com col·lectivament, amb el Déu únic i veritable. I com que de Déu només n'hi ha un, la Santíssima Trinitat, de religió només n'hi ha una, i passa per Crist, única via d'accès a Déu Pare; però com que els éssers humans sóm moltíssims i tots amb diferències pròpies, que Déu respecta ja que ens ha donat llibertat i ens estima, a la pràctica hi ha gairebé tantes relacions religioses com persones, ja que el que varia és la part humana, però si la religió és autèntica, en tots els casos passa per l'Església catòlica i per Jesucrist. 

En la pràctica religiosa l'excipient i la presentació poden canviar, però com en el cas de les medecines l'essència del principi actiu ha de ser el mateix i a més íntegre, sense adulteracions.

Una porta que sempre està oberta o una que sempre està tancada no és una porta, en el primer cas és un mur, en el segon un forat, la porta està per obrir i tancar i en el cas de la Religió els teòlegs i els bisbes tenen funcions diferents, els teòlegs per obrir i els bisbes per tancar, els primers poden canviar l'excipient i l'excipient però els segons han de tenir cura de la integritat de l'essència, del principi actiu. 
 
No s'ha de ser massa tancat ni massa obert. Com els éssers vius, cal mantenir la relació amb l'ambient, però preservant la pròpia identitat. Una institució no ha de ser tan oberta que es dilueixi, es devalui, es desvirtui i es desnaturalitzi, ni tant tancada que es torni rígida, s'esclerotitzi, mori i es fossilitzi. L'adequada relació amb l'ambient és vital. 

Les trobades i les síntesis es poden fer per dalt, de màxims, o per baix, de mínims. En el primer cas es combina i suma allò positiu compatible que fa millorar, en el segon es busca un mínim comú, reduint moltes coses bones. Així a Alexandria, als segles III - I aC es va fer la trobada entre els semites religiosos i els indoeuropeus experts en aquest món, i es va fer entre els millors de cada grup, els hebreus, monoteistes polígams, i els grecs, politeistes monògams i l'encontre culturalment enriquidor es va fer per dalt, amb la Septuaginta, traducció de l'hebreu al grec considerada divinament inspirada, que va col·laborar a fer possible l'Encarnació del Logos, i a partir del segle I, amb Jesucrist, del contacte cultural en sortiren els cristians, monoteistes trinitaris i monògams (1). Això és un ascens al nivell humà màxim, pel contacte amb el diví, que vingué preparat per la fe d'uns i la recerca i l'inventiva dels altres, donant lloc a una saviesa religiosa conjuminada i potenciada per la saviesa humana. El Cristianisme, i especialment el catòlic, és el punt més alt de la Història de la Humanitat, la plenitud humana oberta a la salvació divina, coneixedora dels dos móns. 


Filosofia: 

El Budisme és la suposició que ja estem a l'Infern i que es pot escapar d'ell extingint-se. 

El Renaixement no va obrir l'especulació intel·lectual sinó que més aviat la va limitar, reduïnt-la a allò purament natural, i per tant descartant ja d'entrada molts temes. Les grans especulacions intel·lectuals de més alta volada i més audaces foren les de l'Escolàstica a l'Edat Mitjana, que no s'hauria de dir així sinó la Cristiandat o la Ciutat de Déu, o encara millor la Societat o la Civilització de Déu (2).  

La Il·lustració va començar tancant del tot portes i finestres, per tal que no entrés gens de la llum de dalt del cel, i un cop fet això , ja a les fosques, després va procurar encendre tantes espelmes com va poder. 

Nietzsche és una brúixola molt afinada que senyala el Sud (3). 

Que només tenen valor les afirmacions empíricament demostrables no és una afirmació empíricament demostrable. 

La frivolitat és un estat tràgic de vida. 


Unes constatacions que il·luminen tot un tema i desperten la intel·ligència al respecte no sols d'allò tractat sinó també en general. La última de Religió i les dues últimes de Filosofia són pròpies meves, però com les vaig pensar de jove, segur que les vaig sentir o se'm van suggerir d'alguna manera 

Deixem-nos ensenyar i il·luminar, tant divinament com humanament, i apliquem els descobriments i allò après a la nostra vida i a les nostres relacions amb Déu, amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb tot, així viurem una vida humanament digna i divinitzada per la gràcia divina en nosaltres i en el nostre ambient! 

(1) Una trobada per baix hagués donat lloc a una mentalitat politeista polígama, materialista i escèptica davant la Revelació divina i alhora també supersticiosa i màgica respecte al món terrenal, cosa que s'assembla molt a una bona part de la situació de la societat en els nostres dies. En lloc d'adoptar allò positiu d'uns i altres, adoptant allò negatiu de cada, i per tant descendint del millor al pitjor. 
(2) Que d'alguna manera va ser, en el món europeu, la millor època de la Humanitat, pel seu encertat coneixement del diví i la seva obediència general als manaments de Crist. 
(3) Una també molt coneguda és aquella de "Déu ha mort!" va afirmar Nietzsche, "Nietzsche ha mort..." va dir Déu i des del 1900 la Humanitat pot comprovar qui tenia raó. I sembla que aquest pensador alemany dona per moltes reflexions d'aquestes, perquè també es diu respecte a la seva afirmació "Si Déu existís, qui suportaria no ser-ho?", que no s'aguanta per enlloc perquè de Déu només n'hi ha un i els éssers humans són desenes de milers de milions, i tots moren, mentre que Déu viu sempre. 

dilluns, 19 de desembre del 2022

Temps d'Advent

Des del 17 de desembre cada any s'entra en la fase segona i final de l'Advent, perquè és quan falta sols una setmana per a la Nit de Nadal, i des del diumenge IV d'Advent els 4 ciris de la corona d'Advent ja estan encesos a la Missa dominical, representant que la llum de Jesús, que esbaeix les tenebres del món ple de pecat, ja està a prop i comença a il·luminar-lo amb la seva presència. 


Diumenge IV d'Advent, 18 desembre 2022, a St. Miquel de Balenyà. Foto Glòria Sanglas.

Alegrem-nos, que el Nadal del Fill de Déu que ve a salvar-nos, ja és ben a prop! 

diumenge, 18 de desembre del 2022

Etapes en l'arribada de Jesús i del Cristianisme

Històricament, per a la Salvació hi ha unes fases: 

La primera és la Preparació, amb la revelació de Déu a Abraham (s. XIX aC?) i Melquisedec contemporani seu, com també els patriarques Isaac i Jacob, Moisès (s. XIII aC) amb Aaron, Miriam i Josuè, David (s. XI-X aC), i Salomó (s. X aC), Elies i Eliseu (s. IX aC)... Tot l'Antic Testament és la preparació de l'arribada de la Salvació portada per Déu fet home en la plenitud dels temps, en el moment central de la Història de la Humanitat. 

Hi ha un Precristianisme, que en l'Antic Testament apareix de forma esporàdica però creixent amb Josep a Egipte (1ª meitat II mil·lenni aC), Rut (s. XI aC), Samuel (s. XI aC), Isaïes (s. VIII aC) amb la profecia de la Verge que tindrà un Fill que serà l'Emmanuel, és a dir Déu entre nosaltres (1), i els anomenats Segon i Tercer Isaïes (s. VI aC) ja a la purificació de l'Exili babilònic, amb la predicció del Servent sofrent de Jahvè, i en general tots els profetes, sobretot els literaris, que anuncien a Jesús (2), i llibres que Jesús cita molt com el Deuteronomi, els Salms, Jonàs...

I un Protocristianisme, iniciat cap al 250 aC, amb la traducció grega inspirada de la Septuaginta (3) i els Deuterocanònics. Si al segle II de l'Era Cristiana els jueus, que fins llavors la usaben, abandonen la Septuaginta i fan noves traduccions com les d'Aquila, Onkelos i altres, és perquè són conscients que si accepten la Septuaginta han d'acceptar que Crist Jesús és el Messies i Fill de Déu promès i esperat. El mateix o semblant es pot dir dels llibres i textos deuterocanònics, que hi contribueixen també aclarint diversos punts o matissant la mentalitat. 

El Cristianisme arriba amb Jesús,  a partir de cap al 25 aC amb la concepció immaculada de la Verge Maria, l'Anunciació i Encarnació, St. Josep, St, Joan Baptista i els altres que amb la seva col·laboració fan possible l'aparició de Déu fet home, hi participien i el reconeixen i l'anuncien, com Elisabet, Zacaries, Joaquim i Anna, els pastors que l'adoren en el Nadal, Simeó i Anna, els mags de l'Orient que el busquen i el troben, potser fins i tot els doctors que queden admirats d'Ell al Temple. I a partir del baptisme de Jesús i l'inici de la seva vida pública, fins als fets de la Passió i la Pasqua, amb el naixement de l'Església el dia de Pentecosta amb el do de l'Esperit Sant. Aquesta és la situació del món avui dia i amb molt d'encert tot el món, sigui creient o no, usa l'Era Cristiana i el calendari gregorià, com a referència internacional mundial. L'Evangeli es predica a tot el món i la Bíblia es tradueix a totes les llengües i avui dia, la major part de la Humanitat és cristiana i dins del Cristianisme la majoria pertany a l'Església Catòlica. 

Celebrem, doncs, amb gran goig l'arribada de Jesús en el Nadal que ens ha obert aquests ara ja 2 000 anys (4) de la Salvació i la nova Creació!  

(1) I és possible que hi hagués també una petita preparació, anticipació i col·laboració extrabíbliques, com les grans figures de la filosofia grega Sòcrates (470 - 399 aC), Plató (427 - 347 aC) i Aristòtil (384 - 322 aC) i fins alguns membres de l'Estoicisme (300 aC) com Sèneca (4 aC - 65), i l'Egogla IV de Virgili (70 - 19 aC) cap al 40 aC, quan anuncia l'imminent arribada d'un Nen que canviarà el món i iniciarà l'Edat d'Or, tot i que ell semblava referir-se a alguna família llatina contemporània seva, perquè en aquests casos, molt més que en qualsevol figura bíblica, no sabien què estaven fent, però quan tenien encerts així actuaven d'alguna manera inspirats i deien coses que no comprenien i els superaven. I això continua després en cercles probablement no cristians, com en el cas de la carta del sirià estoic Mara bar Serapión, escrita en siríac cap a l'any 75, al seu fill Serapió, en la que parla de que els jueus feren executar al "rei savi dels jueus", que va donar les seves lleis justes i universals que perduren en el seu ensenyament i que foren castigats per aquest crim -  del que fa un paral·lelisme amb les execucions de Pitàgores i Sòcrates -  amb la destrucció del seu Temple; tot i que potser era un monoteista, sembla ser un pagà qui escriu això, comentant-ho tan a prop dels fets. 
(2) I a Maria, la Mare de Déu, començant pel petit Evangeli del llibre del Gènesi, redactat molt probablement a Mesopotàmia durant l'Exili, que ja prediu la lluita de la dona i la seva descendència contra la serp. I Jesús de Natzaret, fill seu, és qui compleix els centenars de profecies de l'Antic Testament, que feien referència a Ell, el Salvador del món.
(3) A l'Egipte Ptolemaic (323 - 30 aC) i molt especial a la seva capital, la megalòpolis cosmopolita Alexandria, "la Nova York de l'Antiguitat", coincidiren i es trobaren el millor de dos móns: els jueus, monoteistes polígams religiosos i poble escollit per Déu per revelar-se i fer-lo seu, i els grecs, politeistes monògams i dotats de gran intel·ligència i d'afany de savisesa, i al fer la síntesi per dalt, per voluntat divina, propiciaren l'aparició dels cristians, monoteistes monògams, conèixedors de l'Encarnació de Déu en Jesucrist i que a més feren la unió de les dues savieses, la religiosa i la natural i humana, és a dir de Jerusalem i Atenes. En el Cristianisme posterior sempre hi hagut com dos pols, el més hebraic i el més hel·lènic, d'alguna manera exemplaritzats en les escoles teològiques d'Antioquia, més semita, i d'Alexandria, més indoeuropea, si bé l'ortodòxia es troba precisament en el centre dels dos.  
(4) La plenitud del temps i l'etapa final de la Història, que acabarà amb els fets anunciats al llibre de l'Apocalipsi i la segona vinguda de Crist, la fi del món i el Judici Final, en un temps que no sabem i que podria ser ben aviat o molt llunyà.   

dissabte, 17 de desembre del 2022

El Càntic dels càntics avui

L'anterior entrada (1) es podria haver titulat "El càntic dels càntics avui", perquè la parella humana que viu en l'amor fa realitat i actualitza l'amor entre el nuvi i la núvia, i entre l'espòs i l'esposa, que és ja en sí una alegoria de l'amor de Déu i de l'ànima humana, perquè Déu és Amor i per tant allí on hi ha amor hi ha Déu. I St. Pau, en el Nou Testament, diu de forma també inspirada que el matrimoni humà és com un símbol del matrimoni entre Crist i l'Església. Però uso el títol per aquesta. 

Això bé al cas que el 17 de desembre, dia de Sant Llàtzer (2) i de St. Joan de Mata, va morir la meva mare (3) Nativitat Valls Costa (1929 - 2018), només 8 dies abans de complir els 89 anys, ja que havia nascut a les primeres hores de la nit del 25 de desembre, el dia de Nadal. Per tant en aquesta data del 2022 fa just 4 anys que Déu la va cridar amb Ell, i en anys anteriors ja m'he fet ressò de l'aniversari.

La Nati i el Ricard a casa seva amb uns cosins, els esposos Carme i Ramon, a mitjans-finals del 2007






















Però el que en aquesta entrada del Blog vull destacar, en relació amb l'article ja citat, és la història d'amor que va viure amb el pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008). Es van casar a Montserrat el dia de la Mercè de 1958, van tenir cinc fills més (4), Immaculada (1960), Xavier (1961 - 2022), Meritxell (1964), Mercè (1965) i Marta (1970), formant una família nombrosa de 7 fills i una llar en la que fins la seva mort el 1977 sempre hi va estar la iaia paterna Àngela. 

Malgrat totes les dificultats i problemes de la vida es van estimar sempre; aquí al desembre de 2007






















Ells dos, Ricard i Nati, van viure sempre ben units, i van estar ben a punt de celebrar els 50 anys de casats, les noces d'or (5), però no va poder ser per la mort del primer el 26 de juliol, dos mesos abans. Però van poder celebrar moltes fites familiars, com la de ser avis el 1982, quan ell tenia 58 anys i ella 52, i el primer besnet va nèixer a principis de l'any 2008, encara en vida de tots dos. També van construir moltes coses l'un i l'altre i junts, i van decidir-ho tot d'acord. 

I és que l'amor uneix, crea i perdura. Com diu St. Joan de la Creu (6), al capvespre de la vida se'ns examinarà de l'amor amb que haguem viscut. I es pot dir que alguns passaran l'exàmen amb bona o molt bona nota, com els sants. Esperem que sigui així per a moltíssims i especialment per a tots els nostres éssers estimats i tot els homes de bona voluntat! 

(1) "Coneixent gent jove del món" del 16.12.2022
(2) I el nostre pare i tots els fills tenim el cognom Lázaro. La Missa exequial i enterrament va ser el 18 de desembre, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. 
(3) En realitat la segona mare, perquè la mare biològica, Digna Medina Rigol (1925 - 1956) va morir de malaltia, quan jo tenia 2 anys i el meu germà Jordi dos mesos, quedant el nostre pare vidu i amb dos fills petits, pel que també ens va cuidar molt fins a la seva mort la nostra àvia paterna, Àngela Sanromà Forés (1899 - 1977), però al cap de dos anys del decès de la mare, el nostre pare es va tornar a casar i la seva nova esposa ens va fer de mare i a casa sempre la vem anomenar tots "mama". 
(4) A part dels dos fills anteriors, l'autor d'aquest blog Ricard (1954) i Jordi (1956 - 2021), que ella va adoptar i va tractar sempre com si fossin fills seus. 
(5)  Les de plata les van celebrar el 1983, moment en que amb altres famílies casades el 1958 van començar a reunir-se cada any per fer una festa comuna el dia de St. Joan, 24 de juny, i ho van seguir fent fins a la mort del pare, en que en aquesta data del any 2008 ell ja estava molt malalt i ingressat en un hospital de Vic.
(6) La festa del qual és el 14 de desembre.   

divendres, 16 de desembre del 2022

Coneixent gent jove del món


Últimament he començat a mirar alguns vídeos de youtube, sobretot de shorts. I és que quan era jove i molt especialment als anys 1977 i 1978, m'agradava molt la Psicologia social, i n'estudiava bastant en llibres, i de sempre m'han atret de tant en tant disciplines com la Sociologia, l'Etnologia i l'Antropologia, això sí més que res en el seu vessant descriptiu i concret, igual que altres per les que he tingut un interès més continu, com la Psicologia en general (1), la Història, la Prehistòria i la Geografia, i en general tots els enfocaments històrics dels temes més variats, com les religions, la filosofia i les ciències, la medecina, els descobriments... 

Aquesta curiositat psicològica i sociològica la veig ara satisfeta en algunes sèries de vídeos que ens mostren com són les relacions humanes, sobretot quan estan fets des de l'autenticitat i amb inteligència i bon humor, ja que et permeten veure la intimitat, sobretot de parella, sense traspassar mai la correcció, el bon gust i el respecte a allò realment privat i/o personal. És com veure programes de comèdies familiars, però primer que fa ja molt que no miro la tele i que aquests programes simpàtics a més han desaparegut de la programació (2) i a més amb l'avantatge de no portar la càrrega ideològica i de propaganda omnipresent en totes les emissions televisives i dels mitjans de comunicació en general, ja que aquests vídeos, tot i que també comuniquen i transmetren valors, en aquest cas són de vivències i d'experiència personal, la qual cosa és molt més satisfactòria i gratificant, i a més tu pots triar allò que vols veure, allò que et sembla interessant, distret i fins instructiu, al contrari del que passa en les cadenes de TV i altres mitjans de comunicació, que quasi totes semblen seguir la mateixa línia i tenir les mateixes instruccions i consignes, i les repeteixen continuament de forma pesada, monòtona i avorrida. Aquí a Internet en canvi hi ha llibertat i tu pots decidir si t'agrada i et convenç i escollir allò que vols. 

Alguns dels que segueixo perquè mostren la relació humana d'una forma molt més discreta, elegant i normal que en moltes pel·lícules i programes de la TV, que ja fa molts anys que no miro:


Sam i Monica Patterson, de soltera Gartner

SamAndMonica - De la parella primer, i matrimoni després, de Sam Patterson (1995) i Monica Rose Gartner (1996), ell britànic i ella nordamericana, dos youtubers exitosos i que són agradables, simpàtics, se'ls veu bones persones i tenen coses atractives que dir i mostrar i ho fan de forma espontània i no sols per part d'un, tot i que es clar que el video està preparat per un d'ells, com al molt curt "lying the seat all the way prank on my husband", https://youtube.com/shorts/MV9vApmPGxM i també "calling my husband in a baby voice to see his reaction" https://www.youtube.com/watch?v=V9EnoI_-Ftc


Lilly Ann i Hunter Crist

hunnaxlib  - De la parella formada per Hunter Crist (1997) i Libby Ann (1997), nord-americans alts i rossos, ell d'Indiana i ella de Wisconsin, que tenen la particularitat d'haver nascut el mateix dia, un 29 d'abril, i ser molt semblants en aspecte físic i que mostren una mena de comèdia divertida de la seva relació, per l'estil de l'anterior i també molt sincers i autèntics. "When my bf wants to be invited to girls day", https://youtube.com/shorts, pNuy5qy090

jenymiguel - Una parella mexicana formada per Jenny i Miguel, se'ls veu molt sans, simpàtics, enamorats i de bon humor, afirmen que tindran obert el seu canal fins el dia del seu casament i en els seus shorts mostren situacions atractives que fan que no sols simpatitzis sinó que fins i tot empatitzis amb ells, com la ben breu de "Mi novia se rie de mi",  https://youtube.com/shorts/CHOoZGNCjRw

maricel_btbm  - Observacions intel·ligents i assenyades sobre psicologia femenina i masculina i relacions de parella de Maricel Troitiño (1999), una jove talentosa, resident a Miami, que parla de forma intel·ligent i informada, molt clara i amb molt sentit comú. Escoltar-la dona confiança en la persona humana i la seva capacitat de resiliència fins i tot en temps confusos i dificils com els nostres, i permet tenir esperança en el futur i considerar que els mals actuals acabaran passant. Per exemple l'observació d'un article de The Washington Post "El celibato en hombres se ha triplicado", https://youtube.com/shorts/t2zPMvmKyvc

N'hi ha uns quants més, com uns mexicans que ja vaig citar en una altre entrada, l'ara matrimoni de Gus Zapiain i Gigi Munch, en realitat l'advocat Gustavo Zapiain i la nutricionista i especialista en fitness coach Gabriela Monserrat Garza Valdés, que viuen a Monterrey i expliquen la seva relació des que es van conèixer fins ara que són casats, que com les altres parelles basen molts dels seus curts en les bromes i reaccions de la seva relació i que en general són força interessants i atrauen l'atenció, ja que també estan molt ben fets i no semblen coses ni situacions preparades, almenys per una de les parts.

I en general com aquests i semblants n'hi ha molts. Tot es tracta de saber-los buscar i trobar. 

Tots ells se't fan entranyables i mostren el seu caràcter i personalitat, cosa que sempre m'ha interessat i atret molt, alhora que veus la seva cultura i ambient i això t'obra al món i a altres visions de la vida. Així no sols relativitzes les teves pròpies coses sinó que et poses al dia de la joventut actual, i ho fas amb gent sana, intel·ligent, de bona pasta i exitosa, cosa que sempre és molt d'agrair.

Per a mi són com lliçons de psicologia pràctica i d'obertura al món en general i al de les parelles en concret, la qual cosa m'és força instructiva, sobretot tenint en compte que no n'he tingut mai. I considero que tot allò que serveixi per conèixer de veritat a la gent i les seves semblances i diferències, sempre es bo, ja que serveix d'informació i és instructiu i diria que fins i tot educatiu si ho saps valorar, amb una part d'empatia i una part de perspectiva pròpia i fins de llunyania personal, geogràfica i encara temporal, perquè són d'unes altres generacions. 

L'ésser humà sempre és el mateix i alhora sempre és diferent, com ho veiem en rostres, temperaments, visions de la vida, pensaments i sentiments, idiomes, educació i cultura. Ens hi reconeixem alhora que constatem la diferència. Com deia un gran psicòleg francés (3), tothom és en part com tothom, en part com alguns (4) i en part únic. I observar-ho i constatar-ho és un bon exercici intel·lectual i d'experiència vital. I com el mateix pensador deia, "Déu es manifesta a cadascú en la mesura en que és capaç de rebre'l". Tenir cura del nostre caràcter, per tant, seria sobretot fer.nos cada cop més capaços d'acollir a Déu en nosaltres (5)!. 

(1) I fins i tot de tant en tant la Psicopatologia i la Psiquiatria. Però al que més temps i atenció hi he dedicat sempre és a la Caracterologia, que avui dia ja és força científica amb els sistema Big Five i Ocean.
(2) Abans n'hi havia uns quants, en determinades èpoques fins i tot bastants, però recentment molts pocs o quasi cap, amb alguna excepció per l'estil de la sèrie televisiva "Como conocí a vuestra madre", potser la que més s'hi acosta.  
(3) René Le Senne (1882 - 1954) de professió filòsof i autor del Traité de Caractérologie (1945) on proposa 8 tipus de caràcters, nerviós, sentimental, colèric, apassionat, sanguini, flegmàtic, amorf i apàtic, basats en les diferències en tres factors, emotivitat, activitat i ressonància (primària o secundària), respecte a la mitjana, acceptant encara un quart factor menys impotant, l'obertura del camp de consciència (ample o estreta), que divideix al seu torn cadascun d'aquests caràcters en dos, arribant en el fons a 16 tipus, cosa en la que coincideix amb un altre sistema, el Mbti, però sense que sigui fàcil ni senzill fer-ne una correspondència, a més que aquest últim, tot i que molt usat, avui dia es considera no científic ni justificat, mentre que el de Le Senne, anomenat de Heymans-Le Senne o de l'escola francoholandesa de Groninga, no és tant objectable però és molt esquemàtic, i tot i el gran èxit que va tenir als anys 1950s i 1960s i fins i tot als 1970s i primers 1980s, avui dia està bastant en desús, i tot i que es reconeix la seva base, se'l considera potser massa senzill i simplificador. Per exemple, jo que l'he estudiat molt i durant molts anys, l'he arribat a conèixer molt bé en teoria com un mètode o un sistema, però he de reconèixer que no l'he sabut aplicar mai a persones concretes, havent de recorrer sempre a les classificacions d'altres, cosa que pensava que era un inconvenient però potser ha estat un avantatge, perquè he tingut que veure la persona real i no un esquema psicològic general. 
(4) S'és home o dona, nen, jove, adult o gran, d'un determinat país i d'un determinat temps, d'un idioma, cultura, professió, estat civil, complexió física, intel·ligència, instrucció, aficions, idees, gustos i també com recalca Le Senne, de determinat grau d'emotivitat, activitat, resonància i camp de consciència, és a dir de caràcter. I tots els que comparteixen alguns d'aquests trets o altres de tota mena, fins i tot malalties físiques i mentals o de comportaments delictius i pecats, comparteixen també determinats trets comuns de personalitat degut a aquestes circumstàncies o accidents. Però en el seu ésser, de tots, d'arreu i de totes les èpoques, hi ha també una part que és com tothom i una altre part que és absolutament única, diferent i irrepetible. I aquesta és la grandesa de la identitat i personalitat humana. 
(5) Hi ha una famosa comparació que diu que Déu t'omple el recipient que li presentes davant d'Ell, si és petit reberàs menys, si el fas gran reberàs més béns i dons, i és que el reps a Ell en la mesura de que ets capaç.