La personalitat de les dones (II)

En aquesta segona part, a més de posar uns quants exemples més faré una breu descripció dels tipus per fer-los més reconeixibles, i una agrupació de 4 grups dels quals surten per desdoblament. 

 A) Grup I, tipus 1 i 2 

Són semblants, amb diferències però es reconeixen un aire comú

1 La lluitadora

Helen Kirpatrick (1909 - 1997), corresponsal de guerra
als fronts de combat a la Segona Guerra Mundial

Altres: Tania Long (1913 - 1998), Danielle Darrieux (1917 - 2017), Antonina Lucia Giusto (1933 - 2013), Alexandra Botez (1995), Mallory Bechsel (1999)

Contenta pel que fa, per les seves realitzacions i assoliments i perquè fa moltes coses i li surten be. 

Tret característic: en circumstàncies difícils o complicades treu el millor de si mateixa perquè no pensa i es concentra només en el que ha de fer, és molt activa (com la 8), les contrarietats, oposicions i dificultats l'estimulen i li donen energia. 

El seu somriure es fa riure. 

Valora el treball i fer coses pràctiques i útils. 

2 La heroina o antiheroina, l'original,  la genial, l'artista 

Marie-Claude Beaumont (1941), pilot de carreres, aquí el 1968 

Altres: Irene Dunne (1898 - 1990)

Contenta pel que és: guapa, intel·ligent, simpàtica, jove, interessant, seductora i bona (o dolenta), o almenys això creu ella, li encanta que la vegin i presumir, se li nota molt la voluntat de ser admirada i desitjada, de ser el centre d'atenció i fins i tot ser envejada per la seva personalitat i qualitats. S'autopercep única, diferent. És dels caràcter més femenins de tot, l'arquetip de la femineitat

El seu somriure és d'orella a orella

Valora la diversió i l'originalitat 

B) Grup II, tipus 3 i 4

Tenen moltes similtuds i s'entenen bé entre elles

3 La valuosa incompresa

Katherine Mansfield (1888 - 1923), escriptora neozelandesa

Altres: Oleksandra Skoropadska (1878 - 1952), Geneviève Page (1927 - 2025), Liv Boeree (1984) 

Descontenta pel que és: tímida, introvertida, pessimista, fracassada o malinterpretada, en tot cas sempre se sent molt lluny de l'ideal del que voldria ser. Té molta tendència al complex d'inferioritat. 

Tret característic: la ressignació pressumptiva, sovint renuncia per anticipat per creure que no podrà o bé per falta de ganes i de facilitat per entrar en el joc necessari. Molta tendència a prendre decisions i actituds rares, que interiorment la compliquen, per exemple com més estima més renuncia a l'ésser estimat i en tot cas si veu que no pot estar segura o preveu que tindrà competència, abandona ja d'entrada. És el tipus dels amors impossibles, amors secrets i amors no correspostos, arribant a la limerència, i el de les parelles que s'estimen però no aconsegueixen manifestar ni materialitzar el seu amor, les "eternes núvies" i els amors platònics. És indecisa i poc hàbil, tendeix a quedar malament.

Somriure melancòlic i amb un punt amarg 

Valora la intimitat i l'autenticitat.  

4 La grandesa sempre insuficient

Nana Mouskouri (1934), cantant i política grega

Altres:  Mitsuko Aoyama (1874 - 1941),  Odette Joyeux (1914 - 2000), Zharick León (1974) 

Descontenta del que fa, tot i que faci grans coses sempre li sembla poc, creu que podria i hauria de fer molt més i tenir molt més èxit, voldria ser la primera en el seu camp i deixar emprenta i record. I malgrat tot no creu que aprofiti bé el temps, "la feina és molta i el temps és breu". 

Somriure seriós 

Valora l'obra que vol fer o que cal fer. 

Les atípiques o trastornades s'assemblen a les 7 

C) Grup III, tipus 5 i 6

5 La realitzadora 

Grace Kelly (1929 - 1982) 

Altres:  Ursula K. LeGuin (1929 - 2018) 

Pensadora, es considera una persona lògica, que valora els pros i els contres de les coses, i vol viure una vida organitzada, ordenada i amb un futur planificat. 

Somriure pensatiu 

Valora l'ordre, la legalitat, els programes, l'horari, la planificació 

Les atípiques o davant de grans dificultats que la superen, s'assembla a les 2

6 La intel·lectual de vida tràgica 

Marie Curie (1867 - 1934)

Altres: 

En ella predomina el pensament racional per sobre dels sentiments i l'acció

Valora la rutina i la tranquil·litat 

Somriure trist o estrany 

Les atípiques o en cas de frustració vital s'assembla a les 1

D) Grup IV, tipus 7 i 8

Com en els altres casos també tenen com un aire de família

7 La somniadora infantil i una mica absurda

Richmal Crompton (1890 - 1969), l'autora de
la serie de 37 llibres de William (1922 - 1970)

Altres: Nanette Comstock (1866 - 1942), Mony Dalmès (1914 - 2006), Brigitte Auber (1928), Marcia Strassman (1948 - 2014), Milla Jovovich (1975), Olga Kurylenko (1979), Irina Krush (1983)  

En ella predomina la vida biològica, li encanta menjar, dormir, la sexualitat, és natural, de bona pasta, dòcil, dedicada a la vida domèstica. És resistent per plasticitat, però li falta tensió, és massa tova, té poca personalitat. Tendeix a la indiferència, al "tant fa" i al "ja està bé així".

Somriure infantil i una mica sense sentit 

Valora el plaer, menjar, dormir, descansar, el sexe, els nens, estar a casa, li agrada molt la platja i el mar  

8 La dona capaç de tot 

Kathleen Lanier Harriman (1917 - 2011),
 corresponsal  USA  a  la Conferència de Yalta
 del 1945 va aprendre l'idiomal rus per a l'ocasió

Altres: Arletty (1898 - 1992),  Eleanor Bron (1938), Andrea Botez (2002)  

Li agrada que les coses funcionin, l'eficàcia i l'eficiència, necessita molta activitat fisica i mental, és la més extrovertida de totes, és una gran relacions públiques i gaudeix molt de la vida social, és capaç del millor i del pitjor.

Somriure expresiu amb un punt irònic 

Valora l'èxit, sobretot l'èxit social, les aparences i els diners la riquesa 

Cada caràcter és proper en diversos trets a l'anterior i al posterior, i el 8 és veï de l'1 és una roda.A més com els elements constitutius del caràcter són 3 i cada tipus només és diferencia en un d'ells dels dos tipus veïns, igualment només es diferencien en un  altre element les parelles 1-4, 2-7, 3-6 i 5-8, pel que també són properes i amb semblances. 

No tenen cap element en comú les parelles 1-6,  2-5,  3-8 i  4-7, que són els més oposats i complementaris entre si, i que a més són al que tendeixen quan per algun motiu vital entren en crisi. 

Tot és a la Bíblia

"La veritat us farà lliures"

En la Bíblia catòlica, amb els llibres  i textos deuterocanònics, les notes i els comentaris, hi és tot el que necessitem saber per salvar-nos i també per viure bé aquesta vida, amb integritat i dignitat humanes, amb un alt nivell i qualitat de vida i amb obertura a Déu, al Cel, als àngels i els sants, amb una bona relació amb ells, amb un mateix i amb els altres.

Uns exemples: 

1/ Política 

Salm 2

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

I també s'avisa, cosa que avui dia es pot aplicar a persones amb poder, governants i polítics:  

"Vigileu amb els que s'acosten amb pell d'ovella però per dins són llops rapaços" 

"Pels seus fruits els coneixereu"

2/ Relacions humanes, la vivència de l'amor diví  

Mentre que hi ha 3 manaments que precisen la nostra relació amb Déu, els tres primers, n'hi ha 7 que regulen les nostres relacions amb el proïsme. I els 10 manaments són uns mínims exigibles per a tota la Humanitat. 

"Busqueu primer el Regne de Déu i tot l'altre se us donarà d'afegit".

"Primer estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, i segon estima el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests" Perquè estimar el proïsme és el resultat de sentir-nos estimats per Déu i de tenir l'amor d'Ell en el nostre cor.

"Això us mano: que us estimeu els uns als altres"

Vocació al matrimoni: "Per això deixarà l'home al seu pare i la seva mare i s'unirà a la seva dona i els dos seran un sol ésser". Una recent lectura que em va fer caure en compte de perquè en ocasions un noi enamoradíssim d'una noia no s'atreveix a declarar-se-li ni a formalitzar la relació. Perquè deixar la pròpia familia no és sols un allunyament físic, una altre casa i una altre llar, sinó és també un canvi  psicològic, preferir a partir del casament a la seva dona i als fills que es tinguin per sobre del pare i la mare i no tothom està preparat per fer aquesta transformació vital, sobretot a edat relativament jove, ja que suposa deixa allò famíliar i conegut i llençar-se a l'aventura del desconegut, ja que com recorda Sant Joan de la Creu, per arribar a on no coneixes has d'anar per on no coneixes. Moltes vegades aquests fracassos en amor correspost es deuen a resistències interiors involuntaries i inconscients d'un dels membres de la parella, especialment de l'home perquè té la part més activa i objectiva, però en ocasions de la dona, i fins i tot de tots dos. 

Avís especialment adequat als homes: "Qui mira a una dona per desitjar-la ja adultera el seu cor" (1)

Avís especialment adequat a les dones: "Que el teu si sigui sí, i el teu no sigui no, tot l'altre procedeix del Maligne"  (2) 

Com deia un autor francès l'any 1973, el triomf del Cristianisme a l'Imperi Romà, món mediterrani i cada vegada més terres a partir dels segles IV - VI va solucionar de cop i per més de mil anys a tota la Cristiandat els problemes que a partir de la descristianització progressiva de la societat occidental iniciada a partir del segle XVIII han afectat cada cop més a la nostra civilització: la sobrepoblació, l'esgotament de recursos i la contaminació ambiental.  

(1) Els homes joves tendeixen a pensar que el fet de mirar i fins d'admirar no té gaire importància, però això respecte d'una altre sigui real o en imatge, normalment ofèn molt a la seva parella, si la tenen o si estan en curs de tenir-la, cosa que el primer cop els sorprèn. Com tot el que diu Jesús, és veritat, però aquesta afirmació ha de ser ben entesa per no anar-se'n a l'extrem contrari d'evitar-ho anant mirant a terra o al cel o exageracions semblants, equivocació que ve de no distingir entre "mirar" i "veure" i de posar l'èmfasi en "una dona" en lloc de posar-lo en "amb desig", és a dir de no posar la intenció per sobre del fet. Es pot portar una vida normal, no mirant expressament i sobretot no fent-ho amb desig.  

(2) O "Digues si quan és si i no quan és no, tot l'altre prové del Maligne". A moltes noies els hi agrada usar la ironía, el joc de l'ambigüitat i l'ambivalència, el fingir i la psicologia inversa com a formes de respondre a l'atenció i l'interès masculí en el festeig o fins d'iniciar-lo, però ja humanament parlant no sol donar bons resultats, provocant molts equívocs i malinterpretacions, i a més Déu és la veritat i viure en Ell és viure en ella, ja que la mentida procedeix del diable.   

Gent molt intel·ligent que he conegut

La relació que segueix és de persones, al meu parer molt intel·ligents, que he conegut al llarg de la meva vida. Molts han sigut professors meus, a l'escola secundària, a la Universitat de Barcelona, a la UOC o a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, o quan feia de seminarista, o bé he assistit a conferències seves de l'Escola de Teologia a Vic, en algún cas a l'Agrupació Astronòmica d'Osona o en altres esdeveniments, com un Congrès Astronòmic a Lleida el 1997, conferències a Vic o a altres llocs. 

Part del quadre de Llicenciatura en Ciències Químiques de la
Universitat de Barcelona de l'any 1947, on hi surten el famós
bioquímic Joan Oró i el meu pare Ricard Lázaro Sr, companys
de carrera i de promoció  ia més amics durant tota la seva vida  

A d'altres els vaig entrevistar quan feia de periodista de l'Ausona, amb quasi tots hi vaig parlar, a algún li vaig comprar llibres i me'ls va dedicar, o bé me'ls va regalar també dedicats. Amb quasi tots hi he parlat, però en tot cas a tots els he vist de prop. Els recordo i els cito perquè m'han influït molt per la seva personalitat, ensenyament i opinions. Però amb un d'ells, que considero dels destacats, hi vaig conviure durant més de mig segle.   

Antoni Puigvert (1905 - 1990) 

Tísner (1912 - 2000) 

Roger Garaudy  (1913 - 2012) 

Roger Schutz (1915 - 2005) 

Guillem Serra (1916 - 2001) 

Josep Brugulat (1918 - 2001)

Raimon Panikkar (1918 - 2010) 

Ramon Margalef (1919  - 2004) 

Joan Pau II (1920 - 2005)

Josep Maria Ballarin (1920 - 2016)  

Joan Oró (1923 - 2004) 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) 

Agustín García Calvo (1926 - 2012)

Josep Maria Rovira Belloso (1926 - 2018) 

Antoni Maria Oriol Tataret (1928 - 2014)

Salvador Reguant (1928 - 2016) 

Hilari Raguer (1928 - 2020) 

Octavi Fullat (1928) 

Josep Gil (1928) 

Lluis Sitges (1929- 2002)  

Frank Drake (1930 - 2022)

Francesc Nicolau (1930)

Jordi Gumí (1931 - 2013) 

Viktor Korchnoi (1931 - 2016)

Sebastià Janeras (1931)   

Ramon Cotrina (1932 - 2020)

Mercè Centrich (1932) 

Josep Rius Camps (1933) 

Ramon Sala (1934 - 1997)  

Fidel Bofill (1934 - 2013) 

Ferran Manresa (1934 - 2020) 

Rainiero Cantalamessa (1934) 

Bent Larsen (1935 - 2010) 

Lluís Duch (1936 - 2018) 

Antoni Bayés de Luna (1936) 

Joan Bada (1937 - 2017)

Lluís Martínez Sistach (1937) 

Màxim Borrell (1937) 

Peter Garriga (1937) 

Ramon Noguès (1937)

Gaspar Mora (1939)  

Enric Cortès (1939) 

Bartomeu I (1940) 

Ramon Lapiedra (1940)

Joan Casas (1941) 

Dolors Folch (1941) 

Augustin Misago (1943 - 2012) 

Teresa Losada (1943 - 2013)

Ramon Canal (1943) 

Joan Estruch (1943) 

Miquel Tresserras (1943) 

Josep Maria Terricabras (1946 - 2024) 

Lluís Busquets (1947) 

Jorge Wagensberg (1948 - 2018) 

Joan Campàs (1950) 

Antoni Bosch (1951) 

Anatoly Karpov (1951) 

Bernardo Atxaga (1951) 

Dominique Rey (1952)

Armand Puig (1953) 

David Jou (1953) 

Alois Löser (1954) 

Marko Rupnik (1954) 

Montse Watkins*  (1955 - 2000)

Manuel Sanromà (1956) 

Ramon Alcoberro (1957) 

Pere Planesas (1957) 

Gonçal Mayos (1957)

Agustí Borrell (1959)  

Joan Albert Vicens (1960) 

Paul Butler (1960) 

Josep Cervelló Autuori (1961) 

Jaume Mensa (1961) 

Enrique García Melendo (1961) 

Ignasi Boada (1962) 

Xavier Melloni (1962) 

Constantino Jesús Pérez de Diego (1962) 

Francesc Xavier Marin (1963) 

Agustí Boadas (1963) 

Akiko Ichikawa (1963) 

Jordi Pigem (1964) 

Magda Polo (1965) 

Begoña Román (1965) 

Mario Javier Saban (1966) 

Ariel Sorín (1967) 

Canisius Niyonsaba (1968) 

I me'n deixo uns quants perquè he vist i escoltat a dos papes, Joan Pau II a Barcelona el 1982 i Benet XVI a València el 2006, i a nombrosos bisbes, com Ramon Masnou, Antoni Deig, Jaume Camprodon, Josep Maria Guix, Joan Piris, Thaddée Nithinyurwa, Joan Godayol, Christoph Schönborn, Sebastià Taltavull, Joachim Ntahondereye, Romà Casanova, Xavier Novell, Xavier Vilanova... tots els quals meeixerien estar-hi i dels que en la relació només n'he citat uns pocs, degut algun motiu especial, i els sacerdots catòlics serien centenars i només n'he posat molt pocs a la llista tot i que molts, per no dir la immensa majoria o tots, hi mereixen estar, i alguns són intel·lectualment molt relevants com per ordre cronològic Josep Castanyer, Joan Torra, Josep Maria Riba... igualment només n'he citat uns pocs, per motius específics, perquè si volgués ser exhaustiu serien en gran nombre.  

Altres coneguts no els he posat entre els citats senzillament perquè desconeixo la seva biografia i concretament la seva data de naixement, tot i que els trobo molt rellevants, com Pablo A. Torijano, Enrique Pedroso Muller, Pere Seglar Comas, Mercè Viladrich Grau, Victor Pallejà, Begonya Palau... i encara n'hi ha diversos que ni tan sols recordo el seu nom en aquest moment, i que són destacats en el cap d'aquest estudi.  

Jo potser no, però el meu pare mereix estar entre ells per la seva intel·ligència excepcional, la seva capacitat de treball extraordinària i les seves realitzacions en molts diversos camps al llarg de la seva vida, a part de ser molt bona persona i preocupar-se molt pels altres. Un gran do de Déu per la meva vida, amb el que espero algun dia retrobar-nos, junt amb els altres familiars, en el Cel. 

* La única dels citats a la que no he conegut personalment o no hi he tingut un tracte directe, perquè ella estava al Japó, però vam intercanviar algunes cartes i em va regalar 3 llibres de la seva editorial, dues traduccions al castellà d'autors japonesos i un llibre seu, si no recordo malament. Un cas similar és el de Manuel Sanromà, professor meu d'Astronomia a la UOC, amb qui vaig intercanviar e-mails i em vaig examinar, però sols el devia veure breument a l'exàmen, si no em falla la memòria, 

`Gent dels dos cels

Una relació d'astrònoms, astrofísics, cosmòlegs, astronautes i demés camps relacionats, devots catòlics: 

"Des de l'Edat Mitjana fins a la Il·lustració, cap institució ni país ha donat tant suport a l'estudi de l'Astronomia com l'Església Catòlica" i "Entre 1650 - 1750 quatre esglésies catòliques foren els millors observatoris solars de tot el món" - John L. Heilbron (1934 - 2023), físic, astrònom i historiador de la ciència

Sta. Hildegarda de Bingen (1098 - 1179) 

Robert Grosseteste (c. 1169 - 1253) 

Johannes de Sacrobosco (c. 1195 - 1256) 

St. Albert Magne (c. 1200 - 1280) 

Étienne Tempier (c. 1210 - 1279) 

Roger Bacon (c. 1220 - c. 1292)

Jean Buridan (c. 1300 - c. 1358) 

Guillaume de Vaurouillon (c. 1390 - 1463) 

Nicolau de Cusa (1401 - 1464) 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543) 

Gregori XIII (1502/1572 - 1585) *

Christopher Clavius (1538 - 1612) 

Matteo Ricci (1552 - 1610) 

Galileo Galilei (1564 - 1642)**

Christoph Scheiner (1573 - 1650) 

Pierre Gassendi (1592 - 1655) 

Giovanni Batista Riccioli (1598 - 1671)

Jacques de Billy (1602 - 1679)  

Athanasius Kircher (1602 - 1680)

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663)

Nicolas-Louis de Lacalle (1713 - 1762)  

Ruder Boskovic (1711 - 1787) 

Maximilian Hell (1720 - 1792) 

Franz de Paula Triesnecker (1745 - 1817) 

Barnaba Oriani (1752 - 1832) 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846) 

Pietro Angelo Secchi (1818 - 1878)

Léon Foucault (1819 - 1868) 

Hipolyte Fizeau (1819 - 1896) 

George Mary Searle (1839 - 1918) 

Johann Georg Hagen (1847 - 1930)  

Franz Xaver Kugler (1862 - 1929) 

Théophile Moreux (1867 - 1954)

Johan Stein (1871 - 1951)  

Ramón Maria Aller (1878 - 1966)

Lluís Rodés (1881 - 1939)  

Ignasi Puig (1887 - 1961) 

Georges Lemaître (1894 - 1966) 

Daniel O'Connell (1896 - 1982) 

Antoni Romañá (1900 - 1981)

John von Neumann (1903 - 1957)

Manuel Serinanell (1909 - 2001) 

Patrick Treanor (1920 - 1978) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Francesc Nicolau (1930) 

Manuel Carreira (1931 - 2020) 

George Coyne (1933 - 2020)

Michal Heller (1936) 

Christa McAuliffe (1948 - 1986) 

Guy Consolmagno (1952)

Stephen Barr (1953) 

Paul Thigpen (1954) 

Thomas D. Jones (1955)  

Rick Husband (1957 - 2003) 

William C. McCool (1961 - 2003)

José Gabriel Funes (1963) 

Michael S. Hopkins (1968) 

James Kurzynski (1973) 

Adam Hincks (1982) 

Karin Öberg (1982)

"No seria meravellós poder parlar amb una altre espècie intel·ligent que tinguès una relació amb Déu?" (Karin Öberg) 

Veritables savis i la majoria d'ells gent dels dos cels. 

* En aquest cas, dates de naixement, d'elecció papal i de mort

** La seva autèntica fe catòlica abans, durant i desprès dels seus dos judicis ja era patent abans i ha estat plenament confirmada per la publicació fa pocs anys de la seva correspondència privada amb la seva neboda, que s'havia mantingut oculta durant molt temps 

Estils personals diferents d'humor

Una de les coses que transparenten més el caràcter d'una persona junt a l'expressió de la mirada i el seu somriure és el seu sentit de l'humor, i aquest a més és important per si mateix en les relacions interpersonals no sols perquè en forma part integrant sinó perquè si el que un troba divertit l'altre també és mostra d'una gran compatibilitat, mentre que si el que a un li fa gràcia al interlocutor no li fa és un clar signe d'incompatibilitat. També hi ha altres factors importants com l'oportunitat, la moderació en l'ús, la finesa i bona voluntat, la intel·ligència i qualitat, l'espontaneitat o no, l'elegància, el fons... perquè l'humorisme ben usat comparteix una visió intel·lectual de la vida amb simpatia i optimisme, però mal usat o mal entès pot desagradar, ofendre i ferir, tot i que sovint sigui de forma involuntària o inconscient. 

Dos exemples d'humor eclesiàstic, Brother Juniper i Sister Suzie, del franciscà nordamericà Fred McCarthy (1918 - 2009)

Però a part d'això hi ha tipus diferents en l'estil des dels que poden resultar cansats i desagradables, com l'absurd o la vulgaritat, i fins perillosos i traumatitzants com el sarcasme, la burla i l'humor negre, les bromes poc hàbils o el posar en ridícul a algú, sobretot públicament. Ara bé un ocasional humor seriòs, amable i benintencionat és una gran manera d'informar sobre el món i la realitat i fins de despertar intel·ligències. I d'aquest, que és del que tractarem, també hi ha subtils diferències, que mostren molt la personalitat individual tant de l'emissor com del receptor i el vincle de la relació dels dos. Més que explicar-ho potser és més recomenable mostrar-los amb exemples (1). 

Una classificació d'estils de sentit de l'humor (2): 

1 Cervantes, Gogol, Mark Twain, Santiago Rusiñol, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pittigrilli, Josep Pla, Evelyn Waugh, Pierre Daninos, Robert F. Young, Gerald Durrell, Neil Simon, Juan Carlos Ortega   

2 Boccaccio, Lope de Vega, Jerome K. Jerome, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Julio Camba, Chico Marx, James Thurber, M.M. Musselman, Ilya Ilf, Bob Hope, Pat Frank, Eugène Ionesco, Evaristo Acevedo, Bourvil, Joan Capri, Albert Closas, Stanislaw Lem, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Ben Jonson, Molière, Gustave Flaubert, F. Anstey, G.B. Shaw, Max Beerbohm, Walter Somerset Maugham, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Richard Aldington, Totò, Hildegarde Dolson, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas

4 Shakespeare, Jonathan Swift, Dickens, Georges Courteline, Edgar Neville, Noël Coward, H. Allen Smith, Jean Anouilh, Víctor Ruiz Iriarte, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen 

5 Carlo Goldoni, Thomas de Quincey, Eugène Labiche, Georges Feydeau, P.G. Wodehouse, Dorothy Parker, Gabriel Chevallier, Bud Abbott, Enrique Jardiel Poncela, Yevgeni Petrov, Fernandel, Miguel Mihura, Joan Butler, Hergé, C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald   

6 Thackeray, Joaquín Álvarez Quintero, Wenceslao Fernández Flórez, Anita Loos, José Maria Pemán, Achille Campanile, Jacques Tati, Nora Ephron    

7 Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, Valle Inclán, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, Noel Clarasó, Claud Cockburn, Giovanni Guareschi, Bernard Hollowood, Fred McCarthy, Boris Vian, Isaac Asimov, Arthur Conte, Álvaro de Laiglesia, Kurt Vonnegut, Alfonso Paso  

8 Laurence Sterne, Stephen Leacock,  G.K. Chesterton,  Maurice Baring, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Lou Costello, Samuel Beckett, Giovanni Mosca, Mercedes Ballesteros, Shepherd Mead, Conti, Muriel Spark, Ephraim Kishon, Jerry Lewis, Cassen, John Kennedy Toole, Erica Jong   

Tot i que hi ha moltes semblances també hi ha matissos i diferències més o menys acusades, i uns estils ens poden agradar més que altres, hi ha gent que gaudeixen només d'uns pocs i no n'entenen o no aprecien els restants,  i en canvi altres que ho fan amb tots o quasi tots, sempre que es coincideixi en què es pot fer i què no,  tingui un cert nivell humà més aviat alt i que es trobi agradable la temàtica, la intenció i la narració.. És una gran mostra de qui és cadascú i de si dues persones encaixen.

(1) No tots són molt coneguts però sí que són característics, i avui dia amb Internet és fàcil trobar informació sobre ells

(2) Segons la meva interpretació, alguns poden estar mal tipificats  o ser dubtosos per estar entre dos tipus - com Howard Hawks, una mena d'intermig entre els 3 i els 4 - però el que importa és la impressió global, el que trasllueix el conjunt de la seva cosmovisió, nivell, personalitat i estil de vida. 

La realitat del món

"La veritat us farà lliures" 

Les conspiracions dels poderosos en el món no són una teoria, sinó una realitat de sempre.

Ja ho diu el Salm 2:  

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

Sembla reflectir perfectament la situació actual tot i que, divinament inspirat, va ser escrit molts segles abans de Nostre Senyor Jesucrist. I si llavors ja reflectia la situació d'aquella part del món en aquell temps, igual o potser encara més ho fa ara. 

Perquè en la Bíblia i especialment en el Nou Testament hi és tot, tot el que ens cal saber per l'aquí i ara i per desprès saber-ho tot. Déu és la veritat i s'ha encarnat en Jesucrist per ser-ne testimoni Ell mateix. 

Qui l'ataca, el combat, s'hi oposa i el vol destruir ja des del seu Naixement? Els qui tenen el poder i el veuen perillar si se sap la veritat, igual que l'Imperi Romà pagà, el d'Occident almenys, militarista, tirànic i anticristià, es va enfonsar un segle desprès del triomf del Cristianisme en ell, a partir de que Constantí, al que els cristians perseguits devien veure com un nou centurió al peu de la Creu, va vèncer amb el senyal de la creu l'any 312 i va proclamar l'Edicte de Milà l'any 313, donant als cristians la mateixa llibertat que a les altres religions, cosa que fins llavors els hi havia estat negada. 

Jesucrist ja ens va avisar que no es pot servir a dos senyors: "No podeu servir a Déu i a les riqueses", i quan el que mana són els diners i l'economia, es converteixen en un ídol, personificat en Mammon, el dimoni de l'avarícia i la cobdícia, un dels pecats capitals, i la gent en general i els propis lliurats a viure per guanyar més i atresorar de forma egoista, el capitalisme, tampoc se'n salven, perquè són els que tenen més fam d'augmentar la seva fortuna, sense aturador de cap mena, ni moral ni tan sols lògic. Ja diu una dita que no sé d'on és: "El diner és un bon servent, però un amo molt dolent", que traeix i fa pagar amb escreix als seus servidors quan ja els ha ben corromput, amb descrèdit, soledat, descobriment de les trampes, acusacions públiques, presó i en alguns llocs fins i tot l'execució. L'ésser humà té una capacitat i necessitat innata d'adorar i quan deixa de creure en Déu o quan s'allunya d'Ell o li dona l'esquena, el primer que fa és posar-se a adorar ídols, com el plaer, l'èxit, un mateix, la pròpia voluntat, la fama, la riquesa, el poder... sobretot el poder, perquè un cop els diners ja són excessius, una mena d'obesitat econòmica, per a què es poden usar si no és per manar i imposar la pròpia voluntat o la ideologia favorita i que els permet medrar, especialment si es tenen visions del món que a aquests arximilionaris els fan creure's petits déus i que s'han de fer les seves idees, solucions i preferències "caigui qui caigui", sobretot si a això s'hi suma el maquiavelisme de que el fi justifica els mitjans, les maniobres encobertes de falsa bandera i el dissimul de les agendes ocultes que només es fan públiques quan consideren que la situació ja està madura i és inevitable, com l'Agenda 2030, el Nou Ordre Mundial o, esperem que Déu no ho permeti, la Tercera Guerra Mundial. El que sí que han aconseguit és l'apostasia silenciosa per indiferència del d'aquesta manera ara decadent, degradat i degenerat Occident, amb tot d'ideologies absurdes i de lleis delirants. Perquè com s'ha observat molts cops a la història, com més a prop està una societat del seu final més aberrants són les seves idees, formes de vida i legalitats vigents, fins a semblar haver perdut el seny i el contacte amb la realitat.  

Hi ha uns quants llibres que ho poden exemplificar, entre forces més: 

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus, 1905) de Max Weber:  el sorgiment del protestantisme en general i del calvinisme en particular va permetre i fomentar l'aparició de l'esperit capitalista, que s'havia anat insinuant als s. XIII i XV, quan es va anar començant a no considerar usura l'interès pels prèstecs,  i va esclatar a partir del XVI amb les noves idees de la Reforma. 

Capitalisme com a religió (Kapitalismus als Religion, escrit el 1921 i no publicat fins 1978) de Walter Benjamin:  la naturalesa inhumana i pseudoreligiosa del capitalisme, amb la identificació de la culpa amb el deute, avui dia la suposada salvació són els diners i els bancs són els nous temples.  

El siglo XXI (1973). Salvat GT, escrit per Manuel Lloris. Moltes de les coses que va pronosticar aquest llibre i que podien semblar inverossímils en el seu moment, es van complint. 

Més cançons recuperades

Unes quantes cançons més per afegir a les ja triades en entrades anteriors: 

Te quiero, te quiero (1970) - Nino Bravo

Soy rebelde (1971) - Jeanette  (1)

¿Porqué te vas? (1974) - Jeanette 

Aun vivo para el amor (1975) - Joe Dassin 

Solo tu (1977) - Matia Bazar 

La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel (2) 

Hands up (Give me your heart, 1981) - Ottawan 

I unes que sí que es dirigeixen directament a Déu o s'hi poden referir, explícitament o implícitament, i a més són molt actuals: 

Joy of Life (2022) - Acoustic Instrumental Vibes 

O Sacred Heart (2023) - Manny Lapingcao 

(1) Alguns l'han proposat com a cançó oficial del feminisme, tot i que no sembla que encaixaria amb el d'avui dia

(2) Tot i que no té res a veure, alguns passatges de la cançó recorden aquell poema en castellà del segle XVI d'un autor català, Joan Boscà (c. 1490 - 1542): "Y aquellos pensamientos mios tan vanos/ ella los va borrando con el dedo / y escribe en su lugar / otros de sanos". D'altra banda la cançó és de les que exemplifiquen que estarien molt més encertades, i sense el perill de temptació d'idolatria, si esttigueessin dedicades a Déu i no a una persona estimada.