La realitat del món

"La veritat us farà lliures" 

Les conspiracions dels poderosos en el món no són una teoria, sinó una realitat de sempre.

Ja ho diu el Salm 2:  

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

Sembla reflectir perfectament la situació actual tot i que, divinament inspirat, va ser escrit molts segles abans de Nostre Senyor Jesucrist. I si llavors ja reflectia la situació d'aquella part del món en aquell temps, igual o potser encara més ho fa ara. 

Perquè en la Bíblia i especialment en el Nou Testament hi és tot, tot el que ens cal saber per l'aquí i ara i per desprès saber-ho tot. Déu és la veritat i s'ha encarnat en Jesucrist per ser-ne testimoni Ell mateix. 

Qui l'ataca, el combat, s'hi oposa i el vol destruir ja des del seu Naixement? Els qui tenen el poder i el veuen perillar si se sap la veritat, igual que l'Imperi Romà pagà, el d'Occident almenys, militarista, tirànic i anticristià, es va enfonsar un segle desprès del triomf del Cristianisme en ell, a partir de que Constantí, al que els cristians perseguits devien veure com un nou centurió al peu de la Creu, va vèncer amb el senyal de la creu l'any 312 i va proclamar l'Edicte de Milà l'any 313, donant als cristians la mateixa llibertat que a les altres religions, cosa que fins llavors els hi havia estat negada. 

Jesucrist ja ens va avisar que no es pot servir a dos senyors: "No podeu servir a Déu i a les riqueses", i quan el que mana són els diners i l'economia, es converteixen en un ídol, personificat en Mammon, el dimoni de l'avarícia i la cobdícia, un dels pecats capitals, i la gent en general i els propis lliurats a viure per guanyar més i atresorar de forma egoista, el capitalisme, tampoc se'n salven, perquè són els que tenen més fam d'augmentar la seva fortuna, sense aturador de cap mena, ni moral ni tan sols lògic. Ja diu una dita que no sé d'on és: "El diner és un bon servent, però un amo molt dolent", que traeix i fa pagar amb escreix als seus servidors quan ja els ha ben corromput, amb descrèdit, soledat, descobriment de les trampes, acusacions públiques, presó i en alguns llocs fins i tot l'execució. L'ésser humà té una capacitat i necessitat innata d'adorar i quan deixa de creure en Déu o quan s'allunya d'Ell o li dona l'esquena, el primer que fa és posar-se a adorar ídols, com el plaer, l'èxit, un mateix, la pròpia voluntat, la fama, la riquesa, el poder... sobretot el poder, perquè un cop els diners ja són excessius, una mena d'obesitat econòmica, per a què es poden usar si no és per manar i imposar la pròpia voluntat o la ideologia favorita i que els permet medrar, especialment si es tenen visions del món que a aquests arximilionaris els fan creure's petits déus i que s'han de fer les seves idees, solucions i preferències "caigui qui caigui", sobretot si a això s'hi suma el maquiavelisme de que el fi justifica els mitjans, les maniobres encobertes de falsa bandera i el dissimul de les agendes ocultes que només es fan públiques quan consideren que la situació ja està madura i és inevitable, com l'Agenda 2030, el Nou Ordre Mundial o, esperem que Déu no ho permeti, la Tercera Guerra Mundial. El que sí que han aconseguit és l'apostasia silenciosa per indiferència del d'aquesta manera ara decadent, degradat i degenerat Occident, amb tot d'ideologies absurdes i de lleis delirants. Perquè com s'ha observat molts cops a la història, com més a prop està una societat del seu final més aberrants són les seves idees, formes de vida i legalitats vigents, fins a semblar haver perdut el seny i el contacte amb la realitat.  

Hi ha uns quants llibres que ho poden exemplificar, entre forces més: 

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus, 1905) de Max Weber:  el sorgiment del protestantisme en general i del calvinisme en particular va permetre i fomentar l'aparició de l'esperit capitalista, que s'havia anat insinuant als s. XIII i XV, quan es va anar començant a no considerar usura l'interès pels prèstecs,  i va esclatar a partir del XVI amb les noves idees de la Reforma. 

Capitalisme com a religió (Kapitalismus als Religion, escrit el 1921 i no publicat fins 1978) de Walter Benjamin:  la naturalesa inhumana i pseudoreligiosa del capitalisme, amb la identificació de la culpa amb el deute, avui dia la suposada salvació són els diners i els bancs són els nous temples.  

El siglo XXI (1973). Salvat GT, escrit per Manuel Lloris. Moltes de les coses que va pronosticar aquest llibre i que podien semblar inverossímils en el seu moment, es van complint.