Tot és a la Bíblia

"La veritat us farà lliures"

En la Bíblia catòlica, amb els llibres  i textos deuterocanònics, les notes i els comentaris, hi és tot el que necessitem saber per salvar-nos i també per viure bé aquesta vida, amb integritat i dignitat humanes, amb un alt nivell i qualitat de vida i amb obertura a Déu, al Cel, als àngels i els sants, amb una bona relació amb ells, amb un mateix i amb els altres.

Uns exemples: 

1/ Política 

Salm 2

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

I també s'avisa, cosa que avui dia es pot aplicar a persones amb poder, governants i polítics:  

"Vigileu amb els que s'acosten amb pell d'ovella però per dins són llops rapaços" 

"Pels seus fruits els coneixereu"

2/ Relacions humanes, la vivència de l'amor diví  

Mentre que hi ha 3 manaments que precisen la nostra relació amb Déu, els tres primers, n'hi ha 7 que regulen les nostres relacions amb el proïsme. I els 10 manaments són uns mínims exigibles per a tota la Humanitat. 

"Busqueu primer el Regne de Déu i tot l'altre se us donarà d'afegit".

"Primer estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, i segon estima el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests" Perquè estimar el proïsme és el resultat de sentir-nos estimats per Déu i de tenir l'amor d'Ell en el nostre cor.

"Això us mano: que us estimeu els uns als altres"

Vocació al matrimoni: "Per això deixarà l'home al seu pare i la seva mare i s'unirà a la seva dona i els dos seran un sol ésser". Una recent lectura que em va fer caure en compte de perquè en ocasions un noi enamoradíssim d'una noia no s'atreveix a declarar-se-li ni a formalitzar la relació. Perquè deixar la pròpia familia no és sols un allunyament físic, una altre casa i una altre llar, sinó és també un canvi  psicològic, preferir a partir del casament a la seva dona i als fills que es tinguin per sobre del pare i la mare i no tothom està preparat per fer aquesta transformació vital, sobretot a edat relativament jove, ja que suposa deixa allò famíliar i conegut i llençar-se a l'aventura del desconegut, ja que com recorda Sant Joan de la Creu, per arribar a on no coneixes has d'anar per on no coneixes. Moltes vegades aquests fracassos en amor correspost es deuen a resistències interiors involuntaries i inconscients d'un dels membres de la parella, especialment de l'home perquè té la part més activa i objectiva, però en ocasions de la dona, i fins i tot de tots dos. 

Avís especialment adequat als homes: "Qui mira a una dona per desitjar-la ja adultera el seu cor" (1)

Avís especialment adequat a les dones: "Que el teu si sigui sí, i el teu no sigui no, tot l'altre procedeix del Maligne"  (2) 

Com deia un autor francès l'any 1973, el triomf del Cristianisme a l'Imperi Romà, món mediterrani i cada vegada més terres a partir dels segles IV - VI va solucionar de cop i per més de mil anys a tota la Cristiandat els problemes que a partir de la descristianització progressiva de la societat occidental iniciada a partir del segle XVIII han afectat cada cop més a la nostra civilització: la sobrepoblació, l'esgotament de recursos i la contaminació ambiental.  

(1) Els homes joves tendeixen a pensar que el fet de mirar i fins d'admirar no té gaire importància, però això respecte d'una altre sigui real o en imatge, normalment ofèn molt a la seva parella, si la tenen o si estan en curs de tenir-la, cosa que el primer cop els sorprèn. Com tot el que diu Jesús, és veritat, però aquesta afirmació ha de ser ben entesa per no anar-se'n a l'extrem contrari d'evitar-ho anant mirant a terra o al cel o exageracions semblants, equivocació que ve de no distingir entre "mirar" i "veure" i de posar l'èmfasi en "una dona" en lloc de posar-lo en "amb desig", és a dir de no posar la intenció per sobre del fet. Es pot portar una vida normal, no mirant expressament i sobretot no fent-ho amb desig.  

(2) O "Digues si quan és si i no quan és no, tot l'altre prové del Maligne". A moltes noies els hi agrada usar la ironía, el joc de l'ambigüitat i l'ambivalència, el fingir i la psicologia inversa com a formes de respondre a l'atenció i l'interès masculí en el festeig o fins d'iniciar-lo, però ja humanament parlant no sol donar bons resultats, provocant molts equívocs i malinterpretacions, i a més Déu és la veritat i viure en Ell és viure en ella, ja que la mentida procedeix del diable.