Estils personals diferents d'humor

Una de les coses que transparenten més el caràcter d'una persona junt a l'expressió de la mirada i el seu somriure és el seu sentit de l'humor, i aquest a més és important per si mateix en les relacions interpersonals no sols perquè en forma part integrant sinó perquè si el que un troba divertit l'altre també és mostra d'una gran compatibilitat, mentre que si el que a un li fa gràcia al interlocutor no li fa és un clar signe d'incompatibilitat. També hi ha altres factors importants com l'oportunitat, la moderació en l'ús, la finesa i bona voluntat, la intel·ligència i qualitat, l'espontaneitat o no, l'elegància, el fons... perquè l'humorisme ben usat comparteix una visió intel·lectual de la vida amb simpatia i optimisme, però mal usat o mal entès pot desagradar, ofendre i ferir, tot i que sovint sigui de forma involuntària o inconscient. 

Dos exemples d'humor eclesiàstic, Brother Juniper i Sister Suzie, del franciscà nordamericà Fred McCarthy (1918 - 2009)

Però a part d'això hi ha tipus diferents en l'estil des dels que poden resultar cansats i desagradables, com l'absurd o la vulgaritat, i fins perillosos i traumatitzants com el sarcasme, la burla i l'humor negre, les bromes poc hàbils o el posar en ridícul a algú, sobretot públicament. Ara bé un ocasional humor seriòs, amable i benintencionat és una gran manera d'informar sobre el món i la realitat i fins de despertar intel·ligències. I d'aquest, que és del que tractarem, també hi ha subtils diferències, que mostren molt la personalitat individual tant de l'emissor com del receptor i el vincle de la relació dels dos. Més que explicar-ho potser és més recomenable mostrar-los amb exemples (1). 

Una classificació d'estils de sentit de l'humor (2): 

1 Cervantes, Gogol, Mark Twain, Santiago Rusiñol, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pittigrilli, Josep Pla, Evelyn Waugh, Pierre Daninos, Robert F. Young, Gerald Durrell, Neil Simon, Juan Carlos Ortega   

2 Boccaccio, Lope de Vega, Jerome K. Jerome, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Julio Camba, Chico Marx, James Thurber, M.M. Musselman, Ilya Ilf, Bob Hope, Pat Frank, Eugène Ionesco, Evaristo Acevedo, Bourvil, Joan Capri, Albert Closas, Stanislaw Lem, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Ben Jonson, Molière, Gustave Flaubert, F. Anstey, G.B. Shaw, Max Beerbohm, Walter Somerset Maugham, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Richard Aldington, Totò, Hildegarde Dolson, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas

4 Shakespeare, Jonathan Swift, Dickens, Georges Courteline, Edgar Neville, Noël Coward, H. Allen Smith, Jean Anouilh, Víctor Ruiz Iriarte, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen 

5 Carlo Goldoni, Thomas de Quincey, Eugène Labiche, Georges Feydeau, P.G. Wodehouse, Dorothy Parker, Gabriel Chevallier, Bud Abbott, Enrique Jardiel Poncela, Yevgeni Petrov, Fernandel, Miguel Mihura, Joan Butler, Hergé, C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald   

6 Thackeray, Joaquín Álvarez Quintero, Wenceslao Fernández Flórez, Anita Loos, José Maria Pemán, Achille Campanile, Jacques Tati, Nora Ephron    

7 Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, Valle Inclán, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, Noel Clarasó, Claud Cockburn, Giovanni Guareschi, Bernard Hollowood, Fred McCarthy, Boris Vian, Isaac Asimov, Arthur Conte, Álvaro de Laiglesia, Kurt Vonnegut, Alfonso Paso  

8 Laurence Sterne, Stephen Leacock,  G.K. Chesterton,  Maurice Baring, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Lou Costello, Samuel Beckett, Giovanni Mosca, Mercedes Ballesteros, Shepherd Mead, Conti, Muriel Spark, Ephraim Kishon, Jerry Lewis, Cassen, John Kennedy Toole, Erica Jong   

Tot i que hi ha moltes semblances també hi ha matissos i diferències més o menys acusades, i uns estils ens poden agradar més que altres, hi ha gent que gaudeixen només d'uns pocs i no n'entenen o no aprecien els restants,  i en canvi altres que ho fan amb tots o quasi tots, sempre que es coincideixi en què es pot fer i què no,  tingui un cert nivell humà més aviat alt i que es trobi agradable la temàtica, la intenció i la narració.. És una gran mostra de qui és cadascú i de si dues persones encaixen.

(1) No tots són molt coneguts però sí que són característics, i avui dia amb Internet és fàcil trobar informació sobre ells

(2) Segons la meva interpretació, alguns poden estar mal tipificats  o ser dubtosos per estar entre dos tipus - com Howard Hawks, una mena d'intermig entre els 3 i els 4 - però el que importa és la impressió global, el que trasllueix el conjunt de la seva cosmovisió, nivell, personalitat i estil de vida. 

La realitat del món

"La veritat us farà lliures" 

Les conspiracions dels poderosos en el món no són una teoria, sinó una realitat de sempre.

Ja ho diu el Salm 2:  

"Perquè s'avaloten les nacions 

i els pobles es conjuren en va?

Els reis de les nacions prenen les armes, 

conspiren alhora els sobirans 

contra el Senyor i contra el seu Ungit

Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!"

Sembla reflectir perfectament la situació actual tot i que, divinament inspirat, va ser escrit molts segles abans de Nostre Senyor Jesucrist. I si llavors ja reflectia la situació d'aquella part del món en aquell temps, igual o potser encara més ho fa ara. 

Perquè en la Bíblia i especialment en el Nou Testament hi és tot, tot el que ens cal saber per l'aquí i ara i per desprès saber-ho tot. Déu és la veritat i s'ha encarnat en Jesucrist per ser-ne testimoni Ell mateix. 

Qui l'ataca, el combat, s'hi oposa i el vol destruir ja des del seu Naixement? Els qui tenen el poder i el veuen perillar si se sap la veritat, igual que l'Imperi Romà pagà, el d'Occident almenys, militarista, tirànic i anticristià, es va enfonsar un segle desprès del triomf del Cristianisme en ell, a partir de que Constantí, al que els cristians perseguits devien veure com un nou centurió al peu de la Creu, va vèncer amb el senyal de la creu l'any 312 i va proclamar l'Edicte de Milà l'any 313, donant als cristians la mateixa llibertat que a les altres religions, cosa que fins llavors els hi havia estat negada. 

Jesucrist ja ens va avisar que no es pot servir a dos senyors: "No podeu servir a Déu i a les riqueses", i quan el que mana són els diners i l'economia, es converteixen en un ídol, personificat en Mammon, el dimoni de l'avarícia i la cobdícia, un dels pecats capitals, i la gent en general i els propis lliurats a viure per guanyar més i atresorar de forma egoista, el capitalisme, tampoc se'n salven, perquè són els que tenen més fam d'augmentar la seva fortuna, sense aturador de cap mena, ni moral ni tan sols lògic. Ja diu una dita que no sé d'on és: "El diner és un bon servent, però un amo molt dolent", que traeix i fa pagar amb escreix als seus servidors quan ja els ha ben corromput, amb descrèdit, soledat, descobriment de les trampes, acusacions públiques, presó i en alguns llocs fins i tot l'execució. L'ésser humà té una capacitat i necessitat innata d'adorar i quan deixa de creure en Déu o quan s'allunya d'Ell o li dona l'esquena, el primer que fa és posar-se a adorar ídols, com el plaer, l'èxit, un mateix, la pròpia voluntat, la fama, la riquesa, el poder... sobretot el poder, perquè un cop els diners ja són excessius, una mena d'obesitat econòmica, per a què es poden usar si no és per manar i imposar la pròpia voluntat o la ideologia favorita i que els permet medrar, especialment si es tenen visions del món que a aquests arximilionaris els fan creure's petits déus i que s'han de fer les seves idees, solucions i preferències "caigui qui caigui", sobretot si a això s'hi suma el maquiavelisme de que el fi justifica els mitjans, les maniobres encobertes de falsa bandera i el dissimul de les agendes ocultes que només es fan públiques quan consideren que la situació ja està madura i és inevitable, com l'Agenda 2030, el Nou Ordre Mundial o, esperem que Déu no ho permeti, la Tercera Guerra Mundial. El que sí que han aconseguit és l'apostasia silenciosa per indiferència del d'aquesta manera ara decadent, degradat i degenerat Occident, amb tot d'ideologies absurdes i de lleis delirants. Perquè com s'ha observat molts cops a la història, com més a prop està una societat del seu final més aberrants són les seves idees, formes de vida i legalitats vigents, fins a semblar haver perdut el seny i el contacte amb la realitat.  

Hi ha uns quants llibres que ho poden exemplificar, entre forces més: 

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus, 1905) de Max Weber:  el sorgiment del protestantisme en general i del calvinisme en particular va permetre i fomentar l'aparició de l'esperit capitalista, que s'havia anat insinuant als s. XIII i XV, quan es va anar començant a no considerar usura l'interès pels prèstecs,  i va esclatar a partir del XVI amb les noves idees de la Reforma. 

Capitalisme com a religió (Kapitalismus als Religion, escrit el 1921 i no publicat fins 1978) de Walter Benjamin:  la naturalesa inhumana i pseudoreligiosa del capitalisme, amb la identificació de la culpa amb el deute, avui dia la suposada salvació són els diners i els bancs són els nous temples.  

El siglo XXI (1973). Salvat GT, escrit per Manuel Lloris. Moltes de les coses que va pronosticar aquest llibre i que podien semblar inverossímils en el seu moment, es van complint. 

Més cançons recuperades

Unes quantes cançons més per afegir a les ja triades en entrades anteriors: 

Te quiero, te quiero (1970) - Nino Bravo

Soy rebelde (1971) - Jeanette  (1)

¿Porqué te vas? (1974) - Jeanette 

Aun vivo para el amor (1975) - Joe Dassin 

Solo tu (1977) - Matia Bazar 

La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel (2) 

Hands up (Give me your heart, 1981) - Ottawan 

I unes que sí que es dirigeixen directament a Déu o s'hi poden referir, explícitament o implícitament, i a més són molt actuals: 

Joy of Life (2022) - Acoustic Instrumental Vibes 

O Sacred Heart (2023) - Manny Lapingcao 

(1) Alguns l'han proposat com a cançó oficial del feminisme, tot i que no sembla que encaixaria amb el d'avui dia

(2) Tot i que no té res a veure, alguns passatges de la cançó recorden aquell poema en castellà del segle XVI d'un autor català, Joan Boscà (c. 1490 - 1542): "Y aquellos pensamientos mios tan vanos/ ella los va borrando con el dedo / y escribe en su lugar / otros de sanos". D'altra banda la cançó és de les que exemplifiquen que estarien molt més encertades, i sense el perill de temptació d'idolatria, si esttigueessin dedicades a Déu i no a una persona estimada.  

Una afició de joventut mantinguda amb els anys

De jove em va agradar molt la ciència ficció.

Quan estudiava Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona (1974 - 1978), de tant en tant comprava algun llibre de butxaca de la colecció Ciencia Ficción Bruguera, concretamentt recordo els volums 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23 i 25, amb una acurada selecció d'històries i una interessant i motivadora breu introducció de Carlo Frabetti (1945) en cada volum. 

Compaginava aquestes lectures, que obrien la ment, amb les de llibres de divulgació científica, que també m'agradaven i motivaven molt, recordant especialment Introducción a la Ciencia, Enciclopedia biográfica de la ciència i la tecnologia i El Universo d'Isaac Asimov, Planetas habitables de Stephen H. Dole, No estamos solos de Walter Sullivan, Perfiles del futuro d'Arthur C. Clarke, A la escucha de las estrellas de Duncan Lunan, Las maravillas del cielo (astronomia y astronáutica) d'Antoni Paluzíe, Hijos del Universo de Hoimar von Ditfurth, Los tres primeros minutos del Universo de Steven Weinberg, Los próximos 10.000 años d'Adrian Berry (1) i altres similars, gust que vaig mantenir desprès continuant l'afició a la divulgació científica (2) gairebé fins ara

Però tornant a la ciencia - ficció, hi ha hagut èpoques en que m'ha agradat molt i m'hi he dedicat com quan feia el servei militar (1979 - 80), a principis i mitjans dels anys 1980s i de nou fent creuers marítims entre 2013 - 2019, en que llegia antologies molt interessants de la biblioteca dels vaixells. 

Faig una selecció de les obres de ciència-ficció que considero més interessants o que en el seu moment em van agradar més, per ordre cronològic i citant el seu títol original, encara que les he llegit en traducció castellana, amb uns pocs casos que conec de referències i m'han atret pel títol i la sinopsi, i en algun cas de divulgació científica, tot i que no m'agrada barreja realitat i ficció; uns pocs són històries curtes més que llibres i aparegudes com narracions de revistes o en antologies: 

Alêthê diêgêmata (o en llatí Vera Història, segle II) - Llucià de Samosata

Somnium (1634) - Johannes Kepler

The Man in the Moone (1638) - James Godwin 

Histoire comique des États et Empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac 

Histoire comique des États et Empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac 

Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle 

Micromégas (1752) - Voltaire 

The Unparalleled Adventure of one Hans Pfaal (1835) - Edgar Allan Poe 

De la Terre à la Lune (1865)- Jules Verne 

Autour de la Lune (1870) - Jules Verne 

Flatland (1884) - Edwin A. Abbott 

Les Xipéhuz (1888) - J.H. Rosny ainé 

The Time Machine (1895) - H.G. Wells 

The Sleeper Awakes (1899) - H.G. Wells

The First Men in the Moon (1901) - H.G. Wells 

The Lost World (1912) - Arthur Conan Doyle

A Princess of Mars (1912) - Edgar Rice Burroughs  

We (My, 1924) - Yevgeny Zamyatin 

Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou 

Brave New World (1932) - Aldous Huxley 

Válka s moloky (1936) - Karel Čapek

Star Maker (1937) - Olaf Stapledon 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis

The Premier tells the Truth (1944) - Kenneth Ingram 

That Hideous Strenght (1945) - C.S. Lewis 

Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell 

I, robot (1950) - Isaac Asimov 

The Martian Chronicles (1950) - Ray Bradbury 

A Subway named Mobius (1950) - Arnim J. Deutsch 

Foundation (1951) - Isaac Asimov 

The Quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher

The Day of the Triffids (1951) - John Wyndham  

Foundation and Empire (1952) - Isaac Asimov

Second Foundation (1953) - Isaac Asimov 

Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury

Mission of Gravity (1953) - Hal Clement 

Objectif Lune (1953) - Hergé 

On a marché sur la Lune (1954) - Hergé 

The Naked Sun (1956) - Isaac Asimov 

The City and the Stars (1956) - Arthur C. Clarke  

Aniara (1956) - Harry Martinson 

The Far Look (1956) - Theodore L. Thomas 

The Black Clouud (1957) - Fred Hoyle 

On the Beach (1957) - Nevil Shute 

The Midwich Cuckoos (1957) - John Wyndham 

Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov 

Non-Stop (1958) - Brian Aldiss 

Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse 

Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams 

A  Canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller 

Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon 

A Fall of Moondust (1961) - Arthur C. Clarke 

Strange in a strange land (1961) - Robert Heinlein 

Solaris (1961) - Stanislaw Lem 

Hopsoil (1961) - Robert W. Young 

The Man in the High Castle (1962) - Philip K. Dick 

A for Andromeda (1962) - Fred Hoyle i John Elliot 

La planète des singes (1963) - Pierre Boulle 

Way Station (1963) - Clifford D. Simak 

Dune (1965) - Frank Herbert

Flowers for Algernon (1966) - Daniel Keyes 

2001: A Space Odyssey (1968) - Arthur C. Clarke

Do Androids dream of electric sheep? (1968)  - Philip K. Dick

100 years of Science Fiction (antologia, 1968) - Damon Knight 

Pavane (1968) - Keith Roberts  

Nightwings (1968) - Robert Silverberg 

Nightfall (1969) - Isaac Asimov 

The Andromeda Strain (1969) - Michael Crichton 

Tau Zero (1970) - Poul Anderson 

Ringworld (1970) - Larry Niven 

Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski

Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke 

Science Fiction: The 100 best novels  (1973) - David Pringle  

Gravity's Rainbow (1973)- Thomas Pynchon 

Breakfast of Champions (1973) - Kurt Vonnegut 

The Forever War (1974) - Joe Haldeman

The Dispossesed (1974) - Ursula K. LeGuin  

Dying of the Light (1977) - George R.R. Martin 

Gateway (1977) - Frederik Pohl 

In the Hall of the Martian Kings (1977) - John Varley

The Persistence of Vision (1978) - John Varley 

A World Between (1979) - Norman Spinrad 

Dragon's Egg (1980) - Robert L. Forward 

Contact (1985) - Carl Sagan

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Algunes d'aquestes obres les conec més per les pel·lícules, com "On the Beach" (1959),  "Planet of the Apes" (1968), "2001: A Space Odyssey" (1968), "Charly" (1968), "The Andromeda Strain" (1971), "Solaris" (1972), "Stalker" (1979) i "Blade Runner" (1982). Fins i tot hi ha pel·lícules de ciència ficció com "Forbidden Planet" (1956) basades en obres no de ciència ficció com The Tempest (1611) de William Shakespeare,  

En altres els títols en castellà són més il·lustratius que els originals com La nave estelar (1958), El duplicador de materia (1958) i  Las arenas azules de la Tierra (1961).

I poden sorprende algunes absències d'obres considerades clàssiques, però o no les conec, o em van decebre i fins no les vaig poder llegir deixant-les a les primeres pàgines o senzillament no em van interessar. No cito noms però es poden deduir de les absències, alguna ben notòria per ser molt famosa i existir en llibre i pel·lícula, però ni l'he llegit l'un ni he vist l'altre i ni tant sols m'atrauen quan en sento a parlar. També n'hi ha que en el seu moment em van agradar i fins entusiasmar però que desprès he vist que contenien coses força dolentes que m'havien passat per alt, i no les vull recomanar. A més hi han relats que he llegit en antologies i que voldria citar però no recordo, ni he trobat de moment, el títol i en diversos d'ells ni tant sols el nom dels autors. Finalment són força abundants els llibres i en algun cas els autors que pateixen l'efecte "mosca en el pastís", una escena o unes petites parts del text que per a mi ho espatllent tot, d'aquests alguns els he citat i d'altres no. 

Sempre m''ha agradat la ciència ficció realista, és a dir científica i moderada, i estic molt d'acord en el que diu Asimov que no considera ciència ficció aquelles històries que canviant l'espai i el futur pel passat o present i el món podrien ser novel·les de l'antiiguitat, de l'oest, d'aventures, de guerra o d'espies, i els hipotètics extraterrestres podrien ser els enemics de torn, i que per això ni a ell ni tampoc a Carl Sagan no li agradés ni tan sols la primera pel·lícula de "Star Wars" (1977), per aquesta extrapolació innecesària i abusiva, que denota més falta d'imaginació que creativitat, i també allò que Clarke denunciava com la "pornotecnologia" de les armes relluents i les fastuoses explosions. L'abús d'un tema per repetició, exageració i desvirtuació fins l'absurd, tan comú en les sèries de films nord-americans, també és una forma de pervertir per afartament un tema fins a espatllar-lo i cremar-lo.

Així per exemple, considerem unes sèries de TV dels anys 1960s que en principi en van agradar, quan les vaig veure en versió castellana era un nen o un noi o fins i tot catalana quan era un jove: 

The Twilight Zone (1959 - 1964) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1961 film)

Fireball XL-5 (1962 - 1963)

The Outer Limits (1963 - 1965) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1964 - 1968) 

Lost in Space (1965 - 1968) 

The Time Tunnel (1966 - 1967) 

Star Trek (1966 - 1969) 

The Invaders (1967 - 1968) 

Land of the Giants (1968 - 1970) 

En quasi tots els casos els primers episodis eren fascinants, obrien perspectives inèdites, creaven tensió intel·lectual, eren obres imaginatives i seductores per la seva creativitat. Però la repetició de la mateixa temàtica un i altre cop i cada cop i la progressiva falta d'idees a moltes d'elles, però no a totes, les feia avorrides i banals, per no dir res de les repeticions posteriors, que potser en algun episodis inicials encara tenien un què però que aviat s'anaven fent pesades i odioses alhora que anaven degadant-se, degenerant i convertint-se en una altre cosa, i poques se'n salvaven, apart que per algun motiu la creativitat va ser més alta i de major qualitat en aquella època que en les posteriors i ara. Començo a entendre bé, perquè a mitges ja ho havia fet, com gent com Marilyn Vos Savant (n. 1946) afirma que per higiene mental no mira pel·lícules posteriors a 1939, potser perquè segons ella a partirda d'aquest any quasi tot és propaganda politica, ideologia molt determinada i gairebé rentat de cervell autoconsentit, però potser es deu referir concretament a les nordamericanes, ja que jo posaria la data molt més tard, al final dels anys 1970s o encara principis o mitjans dels 1980s, encara que potser es cosa de l'edat o del tipus i origen de films. . 

D'altra banda, com que les temàtiques són tan lliures, les obres de ciència-ficció sovint reflecteixen molt bé la mentalitat d'un determinat país en una determinada època, les seves expectatives, esperances i il·lusions del moment. Aquestes obres volgudament del futur, que és una cosa que m'agrada d'elles, a vegades encara fan de retrat encara més bo de la mentalitat, ambient, vivències i sentiments d'èpoques ja passades que ajuden a recordar i reviure, cosa que també em plau molt. O bé les associes a temps i fets molt concrets, agradables i nostàlgics, de la pròpia joventut. I que potser és més que l'altra, la base de la seva meravellosa fascinació quan alguna ho aconsegueix. 

(1) I ja de nen llibres antics com Astronomia (1935) de Josep Comas Solà o llibres d'ús universitari com Química General Moderna de Babor i Ibarz de finals dels 1950s o principis dels 1960s

(2) Amb llibres posteriors com Cosmos de Carl Sagan i Civilizaciones extraterrestres d'Isaac Asimov 

Llibres per entendre el món (II). Del segle XXI

The One and the Many (2001) - W. Norris Clarke S.J. 

Trekhtysyacheletnyaya zagadka (2002) - Igor Shafarevich 

The Privilege of Being a Woman (2002) - Alice von Hildebrand

Man and Woman: A Divine Invention (2002) - Alice von Hildebrand 

La Masoneria invisible (2002) - Ricardo de la Cierva 

Red Feminism: American Communism and the Making of Women's Liberation (2002) - Kate Weigand

L'effroyable imposture (2002) - Therry Meyssan 

100 preguntas sobre "La Nueva Era" (2004) - Manuel Guerra 

Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed (2004) - Jared Diamond 

The Murder of Princess Diana (2004) - Noel Botham 

One Nation Under Therapy (2005) - Christina Hoff Sommers i Sally Satel 

Marriage On Trial: In Defense Of An Endangeed Institution (2004) - Elizabeth Fox-Genovese 

The Tavistock Institute of Human Relations (2006) - John Coleman 

Das Eva-Prinzip: für eine neue Weiblichkeit (2006) - Eva Herman 

What Men Still Don't Know About Women, Relationships and Marriage (2007) - Herb Goldberg 

La infiltración (2008) - Ricardo de la Cierva 

Aquinas (2009) - Edward Feser 

Les idoles de la modernité (2010) - Michel Schooyans 

What Men Want (2010) - Bettina Arndt 

The Last Superstition: A Refutation of the New Atheism (2010) - Edward Feser 

Unplanned (2010) - Abby Johnson 

American Conspiracies (2010) - Jesse Ventura i Dick Russell 

The Flipside of Feminism: What Conservative Women Know and Men Can't Say (2011) - Suzanne Venker i Phyllis Schlafly 

Erotic Capital (2011) - Catherine Hakim 

El libro negro de la izquierda española (2011) - José Javier Esparza

Die globale sexuelle Revolution - Zerstörung der Freiheit im Name der Freiheit (2012) - Gabriele Kuby  

Breaking Through: Catholic Women Speak for Themselves (2012) - Helen M. Alvaré 

October Baby (2012) - Eric Wilson i Theresa Preston 

Men on Strike: Why Men Are Boycotting Marriage, Fatherhood and the American Dream - and Why It Matters (2013) - Helen Smith 

La guerre secrète contre les peuples (2015) - Claire Severac 

Historia de la Yihad (2015) - José Javier Esparza

Cuando nos prohibieron ser mujeres... y os persiguieron por ser hombres (2016) - Alicia V. Rubio 

El libro negro de la nueva izquierda (2016) - Nicolás Márquez i Agustín Laje 

Aborto cero (2016) - dd.aa. 

The First Society: The Sacrament of Matrimony and the Restoration of the Social Order  (2017) - Scott Hahn 

Los amos del mundo están al acecho: Bilderberg y otros poderes ocultos (2017) - Cristina Martín Jiménez 

MenToo (2018) - Bettina Arndt 

Il comblerai tes désirs: Essai sur le manque et le bonheur (2018) - Sophia Kuby 

Irreversible Damage (2020) - Abigail Shrier 

La verdad de la Pandemia: Quién ha sido y porqué (2020) - Cristina Martín Jiménez 

1898, crónica de una derrota pactada (2021) - Federico Santaellla 

Feminismo sin complejos (2021) - Alicia V. Rubio 

A Letter for Liberals (2022) - Robert F. Kennedy Jr 

La batalla cultural (2022) - Agustin Laje 

Aborto: la solución final (2022) - Myriam Maya 

Bad Therapy: Why the Kids aren't Growing Up (2024) - Abigail Shrier 

The End of Medicine (2025) - Vernon Coleman 

Centenari de la meva mare

El 5 de març de 2025 la meva mare, Digna Medina Rigol (5.03.1925 - 8.09.1956) haguès fet 100 anys. Però va morir molt jove, als 31 anys i mig, desprès de 3 anys de casada i d'haver tingut dos fills. 

Desprès d'uns anys de promesos es va casar amb el meu pare Ricard Lázaro Sanromà (14.10.1923 - 26.07.2008) el 16 de juliol de 1953, dia de la Mare de Déu del Carme. D'aquest matrimoni van néixer dos fills, Ricard (17.07.1954), el qui això escriu, i Jordi Joan (23.06.1956 - 11.05.2021). Quan va morir d'una meningitis per complicacions de la polio que havia contret, jo tenia dos anys i el Jordi dos mesos i el pare va quedar vidu als 32 anys.  

Diuen que era molt bella, intel·ligent i bona. Amb aquesta entrada li vull fer un record i un homenatge, amb motiu de l'efemèride. Que Déu la tingui al Cel amb Ell i que un dia ens hi poguem retrobar! 

De l'amor

Continuant amb el tema de l'amor, un recull d'opinions humanes al respecte: 

Els grecs coneixien 8 tipus diferents d'amor: 

 

1. Eros, l'amor del desig sexual, l'erotisme 

2. Filia, l'amor d'amics, l'afiliació  

3. Storge, l'amor familiar, el natural i instintiu  

4. Pragma, l'amor d'elecció, pràctic i convenient 

5. Filautia, l'amor propi, l'autoestima 

6. Àgape, l'amor cristià de caritat, l'amor de Déu  

7. Ludus,  l'amor juganer, la diversió i gaudi  

8. Mania,  l'amor obsessiu. l'amor-passió 

També se'ls pot dir respectivament l'amor romàntic o passional, l'amor afectiu, l'amor natural com el parental o filial, l'amor pràctic, l'amor a si mateix, l'amor incondicional altruista, l'amor com a joc i l'amor fixat 

Era una descripció molt completa dels tipus d'amor possibles, però els hi costava més definir en que consistia realment aquest amor que podia prendre totes aquestes formes, des de la més alta, l'Àgape, poc corrent en el món grec fins l'arribada del Cristianisme, fins a la més baixa i malaltíssa, quasi de transtorn mental, la Mania. Entremig hi havia les altres formes, positives en general, però que en algún cas, com la Filautia i en algun cas l'Eros i tot, podien negativitzar-se si eren excessives, mentre que en defecte sempre, excepte en el cas de la Mania, eren com a mínim una carència. 

Alguns pensadors de l'Antigüetat ja van reflexionar sobre en què consistia

Empèdocles (c.494 - c. 434 aC) fa de l'amor i l'odi les dues forces que actúen en el món, l'amor atrau, uneix, crea i dona vida, l'odi (o la lluita/el conflicte) repel·leix, separa, destrueix i porta a la mort. El joc d'aquestes dos forces dona lloc a l'existència perquè si bé l'amor és positiu, en ocasions l'odi no és negatiu sinó necessari, per exemple cal estimar el bé però també odiar el mal. 

Aristòfanes (c. 445 - c. 385 aC) en el Symposion (El banquet) de Plató, estableix que l'amor és el desig de retrobar la unitat perduda de les parts separades, la unió que restaura la perfecció original perduda, cada part anhela reunir-se de nou amb la seva altre meitat.  

Plató (427 - 347 aC) ha donat nom a l'amor platònic, tot i que l'accepció actual no és ben bé la seva, que és la d'un amor que comença en la persona que n'és objecte, però que l'ha d'anar trnscendint per arribar a les fonts que fan sorgir l'amor, com el Bé, la Bellesa, la Veritat, la Unitat i altres Idees conceptuals que es transparenten. Però Plató també tenia una versió pràctica i d'ell és la definició "l'amor humà és el desig d'engendrar en la bellesa" i haguès pogut afegir "i la bondat".

Aristòtil (384 - 322 aC), estimar és voler la felicitat dels éssers, i un ésser viu és feliç quan es realitza segons el que és i ha de ser per naturalesa, ni més ni menys. Un gat és feliç quan viu segons la seva naturalesa de gat, viure d'una altre manera, tant si és per massa com per menys, el faria infeliç i el convertiria en un ésser deficient o en un monstre. També era ell qui constatava que la virtut solia estar en el punt mitjà entre dos extrems viciosos, per massa i per poc, i això s'aplicava a gairebé tot i per tant també a l'amor, i no seria fins 7 segles més tard que St. Agustí establiria que "la mesura de l'amor és estimar sense mesura", és clar que referint-se a l'Àgape, un tipus d'amor que no té excès ja que és l'Amor diví que és infinit, si bé en certa manera i en circumstàncies normals la màxima agustiniana es podia aplicar també a l'amor familiar i d'amistat i fins el pragmàtic, on els límits de l'excès eren prou lluny, i en canvi l'amor obsessiu pràcticament no tenia vici per ser mínim, ja que la seva condició ideal i millor era la de ser nul.

Rumi (1207 - 1273), el fundador de l'Orde sufí mawlawiyya, la dels dervitxos giròvags de Konya, afirma "L'amor és la cura, és el poder, és la màgia dels canvis. L'amor és la bellesa del mirall diví"

Stendhal (1783 - 1842) reflexiona sobre l'amor, les seves emocions, sentiments, passions, decisions i  actes en De l'amour (1822) i descobreix la "cristal·litació", quan l'amor fa que una determinada persona de l'altre sexe, fins llavors una de tantes, es vegi de sobte i en endavant diferent, única i meravellosa. També parla del concepte de l'amor-passió 

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881) diu "Que tothom és el que arriba a ser, és una veritat profunda. Que tothom arriba a ser el que és, és una veritat encara més profunda". Aquesta afirmació general es pot aplicar també a les relaciones amoroses d'home i dona. 

També Estudios sobre el amor de José Ortega y Gasset (1883 - 1955) 

Martin Heidegger (1889 - 1976) , parafrasejant a St. Agustí, escriu en una carta a Hannah Arendt (1906 - 1975): "Volo ut sis - Ich will dass Du seiest was Du bist" ("T'estimo: vull que siguis el que ets"). 

L'Amour et l'Occident (1939) de Denis de Rougemont (1906 - 1985) 

C.S. Lewis (1898 - 1963) en The Four Loves estableix els 4 tipus principals d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat els grecs coneixien 8 variants d'amor.  

John Steinbeck (1902 - 1968): "Si és correcte, succeeix. Allò principal és no tenir pressa. Res de bo s'escapa"

René Girard (1923 - 2015) a Mensonge romantique et verité romanesque (1961) estableix la teoria del desig mimètic. Notes que estimes algú quan veus que algú l'estima i llavors tu també ho vols, perquè veus el seu valor i no ho vols perdre. Ningú seria estimat si algú no l'estimès ja. I és Déu qui ens estima a tots i així ens fa estimables als ulls dels altres. Si Déu l'estima, per alguna cosa serà, ha de tenir un gran valor, ni que tant sols sigui per l'estimació divina que rep, que ja és per si sola un valor immens. 

Alfonso López Quintás (n. 1928), llibre El descubrimiento del amor auténtico  

I unes observacions de les que no recordo l'autor, tot i que una, la més llarga, em sembla que és d'Amiel i l'altre d'algun religiós cristià i probablement catòlix, que cito primer: 

"El lasciu veu cossos, el cast veu ànimes"

i l'altre "Així com físicament l'home planta la seva llavor en la dona i dona lloc en ella al fill, de la mateixa manera psicològicament la dona planta la seva llavor en la ment de l'home i així dona lloc en ell al seu amor per ella"

També algú ha dit: "Quan un home i una dona se senten atrets sexualment l'un cap a l'altre, és que algún nen determinat vol néixer" 

I finalment cal adonar-se que l'amor no és tan sols ni principalment una emoció ni un sentiment, sinó una elecció doble: de la persona i d'escollir estimar-la. Per això el "t'estimo" de manera similar al "Sí" mutu dels nuvis al contraure matrimoni, és una expressió performativa, és a dir que crea una realitat.