Una visió de caràcters humans (II)

La segona part dels caràcters humans està dedicada a les santes, i com que la teoria i els motius ja estan explicats en el primer article, passo directament a la classificació: 

Dues santes en una: Sta Teresa de Lisieux (1873 - 1897) fent de Sta. Joana d'Arc (c. 1412 - 1431)
 en una obra de teatre quan era jove. És curiós que la monja carmelita de clausura exemple de la 
infància espiritual tingués tota la seva vida a la donzella d'Orléans com un model i referència, més
 encara quan aquesta no va ser oficialment beatificada fins el 1909 ni canonitzada fins 1920, tot i
que ja tenia una secular fama popular de santedat, i mostra que totes dues eren sforça emblants.  

1 Sta. Joana d'Arc, Sta. Teresa de Lisieux

2 Sta. Caterina de Bolònia, Sta. Teresa de Jesús, Sta. Faustina Kowalska, Lucia Dos Santos

3 Sta. Caterina de Ricci, Sta. Maria Magdalena de Pazzi, Maria Magdalena de l'Encarnació, Sta. Caterina Labouré, Sta. Gemma Galgani, Sta. Anna Schäffer, Teresa Neumann   

4 Anna Caterina Emmerich, Sta. Francesca Xaviera Cabrini, Sta. Maria Goretti, Sta. Teresa de Calcuta, Sta. Gianna Beretta Molla, 

5 Sta. Caterina de Siena, Sta. Joaquima de Vedruna, Sta. Maria Rosa Molas, Sta. Teresa de Jesús Jornet, Sta. Clelia Barbieri, Dorothy Day   

6 Sta. Margarida Maria d'Alacoque, Sta. Paula Montal, Sta. Maria Micaela del Santíssim Sacrament, Sta. Edith Stein, Chiara Luce Badano 

7 Sta. Elisabet Anna Seton, Sta. Bernadeta Sobirós, Chiara Corbella-Petrillo 

 

8 Sta. Joana Jugan, Caterina Coromina, Sta. Àngela de la Creu 

De nou, com en l'altre classificació, no es tracta de l'estil d'una determinada persona, que pot tenir peculiaritats i fins estar mal tipificada per mi, sinó de la impressió que dona el conjunt d'un determinat tipus. 

Si ho comparem amb els seus equivalents masculins veiem que hi ha alguns matissos, per exemple les del tipus 3 són unes grans místiques i les del 8 unes dones capaces de tot i, tractant-se de santes, d'allò més bo i millor, sobretot en la vida activa d'ajudar al proïsme. Aquests dos grups són molt clars, les contemplatives de gran vida interior i les caritativament actives que posen en pràctica al màxim la frase teresiana de "Obres, obres vol el Senyor!".  I com en el cas masculí les 1 són lluitadores i les 5 educadores, però en les altres no és tan fàcil definir-les per un tret distintiu que resumeixi globalment la seva personalitat: "A les dones no se'ns coneix tan fàcilment" com també deia Sta. Teresa de Jesús. 

Una visió dels caràcters humans

Una classificació dels caràcters humans, tots ells útils i necessaris, basada lliurement en la de Luigi Maria Rossetti O.M.I. (1) i començant per grans figures religioses: 

Portada d'una edició d'un llibre de Luigi Maria Rossetti, en ell
si veuen representants típics segons ell dels 8 caràcters humans
principals: tot i que no per ordre hi surten els sants Benet Josep
Labre, Bernardí de Siena, Ignaci de Loyola, Francesc d'Assís, 
Joan Bpta. Maria Vianney, Tomàs d'Aquino, Pere Canisi i Josep
de Cupertino. En el peu de foto els 4 primers citats són primàris
 i els 4 següents són secundaris, els 2 primers i els 2 últims són
no emotius i els 4 del mig emotius; finalment el primer, quart,
quint i octau de la llista són no-actius i el segon, tercer, sisè i 
setè actius, combinacions que donen lloc als 8 caràcters que per
motius històrics ell anomena amorf, sanguini, colèric, nerviós,
sentimental, apassionat, flegmàtic i apàtic, ja que aquests venen
de. desdoblar els 4 temperaments d'Hipòcrates i Galè, però els
noms són històrics, antics i ja una mica desfasats avui dia.

La classificació adaptada per mi és: 

1 David, St. Pere, Sta. Joana d'Arc, St. Ignasi de Loyola 

2 St. Francesc d'Assís, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan XXIII, St. Pau VI 

3 St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita, St. Joan Maria Vianney 

4 Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí, St. Joan de Capistrano 

5 Sta. Caterina de Siena, St. Joan Fisher, St. Joan Bpta. de La Salle

6 Josep (2), St. Josep, St. Josep de Cupertino, St. Joan Bosco 

7 St. Benet, St. Domènec, St. Francesc de Paula, St. Benet Josep Labre, St. Antoni Maria Claret, St. Joan Pau II

8 Salomó, St. Tomàs apòstol, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More, St. Francesc Xavier 

En primer lloc cal dir que aquests 8 caràcters surten de la combinació de tres factors personals (3) segons la caracterologia de René Le Senne (1882 - 1954) filòsof i professor de la Sorbona, exposada principalment en el seu Traité de Caractérologie (Presses Universitaires de France, 1945) i precedida i seguida per altres autors (4), usant una altre nomenclatura,  i que els tipus fan com una roda, de forma que l'1 i el 8 són veïns. Cadascun d'ells té semblances amb el anterior i posterior amb el que comparteixen dos dels tres factors, igual que passa amb un tercer que per l'1 és el 4, pel 2 és el 7, pel 3 és el 6 i pel 5 és el 8, i naturalment a la recíproca. Els caràcters que no comparteixen cap factor i per tant els més oposats en el seu estil són els parells 1 - 6; 2 - 5; 3 - 8 i 4 - 7. 

He preferit nomenar-los amb nombres però l'1 podria ser el lluitador o el líder natural; el 2 el renovador; el 3 la veu que clama en el desert i atrau multituds; el 4 la conversió, la grandesa i l'autoritat personal; el 5 l'educador o el mestre; el 6 el silenci i els somnis; el 7 el pelegrí,  i el 8 el savi, l'estudiós, mundà i missioner. El caràcter més extravertit és el 8, seguit de l'1. I el caràcter més introvertit és el 3, seguit del 6. 

I com una nota a observar, els caràcters femenins poden diferir una mica dels masculins, per això tot i que aqui en surten alguns exemples i que bàsicament en això homes i dones si no del tot iguals, perquè hi ha diferències psicològiques tant com físiques, són semblants i equiparables en general, pot ser convenient fer-ne una altre d'especial per al caràcter femení, començant també per les santes, perquè en la santedat és on s'expressa més bé allò que l'ésser humà realment és, és a dir allò que està cridat per Déu a ser, la seva vocació i realització, missió en la vida i personalitat més autèntica.  

Cal no oblidar que això és molt esquemàtic, que hi ha molts matissos i que cada persona és diferent i única, però com diu el mateix Le Senne, "tothom és en part igual a tots, en part igual a alguns i en part original i irrepetible" i aquí s'investiga la segona de les igualtats i encara molt per sobre, perquè Le Senne a més d'afirmar que el temperament i el caràcter formen junts la personalitat, també diu "el caràcter és com l'esquelet mental d'una persona, moltes coses depenen de molts altres factors (5)" i és la combinació de tot el que fa a cadascú distintiu i reconeixible. Però essent conscient de les seves limitacions i ben usat, pot donar pistes útils per ajudar a apropar-nos al misteri de cada persona. 

(1) Nascut a Nàpols el 1897, després de la 1ª Guerra Mundial on va participar com oficial, va entrar als Oblats de Maria Immaculada i va ser ordenat sacerdot, exercint de professor, mestre de novicis i director espiritual, entre d'altres. Interessat pel tema va escriure diversos llibres de Caracterologia sobretot pel motiu pràctic de conèixer-se un mateix i els altres, de facilitar les relacions humanes i la convivència en la família i en el treball, per discernir vocacions i per la pastoral; per això és molt concret, descriptiu i cercant allò aplicable i útil. Hi ha poca informació sobre ell a Internet, limitada gairebé als seus llibres, i no he trobat quan va morir. 

(2) El Josep d'Egipte.

(3) Són l'emotivitat, alta (E) o baixa (nE); l'activitat alta (A) o baixa (nA) i el tipus de resonància, primària (P) o secundària (S). L'emotivitat és la commoció psíquica i fins i tot física que provoquen els estímuls externs o interns, que pot ser intensa o dèbil. L'activitat de caràcter és diferent de l'activitat aparent, una persona no-activa pot ser molt treballadora i una de tranquil·la i parsimoniosa pot ser activa, una persona emotiva pot treballar molt per motiu de l'emoció que l'emporta tot i ser inactiva, i una persona activa si és no-emotiva, i més si a sobre és secundària, perquè la secundarietat és com un frè, pot semblar que no ho és; del que es tracta és que l'activitat en el sentit lesennià és la disposició a actuar sobre el món transformant-lo, per això els grans actius són extravertits, i més encara és un impuls interior que dona la força de voluntat per fer treballs avorrits, pesats, que desagraden, repetitius i continuats, sense cansar-se, i acabar allò que s'ha començat sense distreure's ni abandonar la feina per altres estímuls: la manera com es detecta l'activitat caracterial d'una persona és veient si els obstacles, les dificultats, oposicions i fracassos els desanimen i el porten a afluixar, cedir i fins desistir (nA) o bé si l'estimulen i reforcen la seva determinació i fan que augmenti el seu esforç (A), també es pot dir que la persona nA prefereix la vida interior i la contemplació, i és més observador que participant, i tot el contrari passa amb l'A que té una inclinació innata a participar, i quan s'és molt actiu les dificultats i els perills són el que atrauen i el motiu de fer precisament allò, com en el cas dels alpinistes i escaladors. Finalment la resonància divideix les persones en les que solen reaccionar amb immediatesa i vivacitat i de forma superfícial i efímera (P), oblidant ràpidament, i les que reaccionen de forma retardada, lenta, profunda i persistent (S), així mentre que en les primàries les coses són momentànies i fins "depenent del moment", amb certa frivolitat i tot, en les secundàries les reaccions són sovint no visibles exteriorment però tenen conseqüències serioses i duradores, poden portar al rancor i el ressentiment, i fins acumular-se en la memòria, rumiar-se, i explotar desproporcionadament en un moment inesperat davant un estímul poc important:  els P viuen en el present i els S en el passat i/o en el futur.

(4) Le Senne es va basar en els estudis del psicòleg Gerard Heymans (1857 - 1930) i el metge psiquiatra Erno Dirk Wiersma (1858 - 1940), tots dos professors a la Universitat de Groningen, fets l'any 1908 a Holanda, que van detectar 3 factors permanennts del caràcter humà: emotivitat alta o baixa, activitat alta i baixa i resonància (o tipus de resposta als estímuls) primària, és a dir ràpida, superficial i efímera, o bé secundaria, és a dir lenta, profunda i persistent. 

Le Senne va desenvolupar el sistema amb les seves observacions i estudis, i el van continuar d'altres com Gaston Berger (1896 - 1960), filòsof, professor universitari, alt càrrec de l'administració, industrial, diplomàtic i iniciador de la prospectiva de futur, i fervent catòlic, que fou molt amic del sacerdot carmelita Marie-Eugène de l'Enfant Jésus O.C.D. (1894 - 1967).  En el camp de l'estudi del caràcter, va ser autor de dos grans llibres continuadors del de Le Senne: Traité pratique d'analyse du caractère (P.U.F. 1950) i Caractère et personnalité (P.U.F. 1954), en els que introdueix un altre factor, basat en Malebranche, el camp de consciència, que pot ser ample, panoràmic i general, o bé estret, és a dir focalitzat i detallista, és a dir l'esperit de finessa i l'esperit geomètric de Pascal, o bé el divulgador i l'investigador, i que porta el nombre de caràcters bàsics a 16, ja que cadascun dels 8 té les variants ample i estret, ja que aquesta divisió no els arriba a fer d'un altre tipus, però sí que els matissa i poden ser bastant diferents.  

Uns altres desenvolupadors van ser el psicòleg, professor i filòsof Dr. André Le Gall (1904 - 1954) amb l'impotant Caractérologie des enfants et adolescents à l'usage des parents et educateurs (P.U.F. 1950) i Les Caractères et le bonheur conjugal: analyses et conseills (1965) i Les Caractères et la vie des couples (1977), aquests dos darrers en col.laboració amb la doctora belga Suzanne Simon (1901 - 1989) per la visió femenina de la vida en parella, autora també en solitari de Le caractère des femmes (1967) i el psicòleg, sociòleg i pedagog Roger Mucchielli (1919 - 1981), amb Caractères et visages (1954), Psychologie pratique des élèves de 7 à 12 ans (1958) i La Caractérologie à l'âge scientifique (1961). 

Aquesta escola, anomenada de Heymans - Le Senne, va estar molt de moda a Europa Occidental  i a Amèrica Llatina als anys 1950s, 1960s i 1970s i en molts països, ja que els llibres foren ràpidament traduïts  a diversos idiomes, fins i tot a la primera meitat dels 1980s, sobretot gràcies a Édouard Morot-Sir (1910 - 1993), editor de la col·lecció "Caractères" a la editorial universitària parisenca P.U.F.on foren publicats molts dels llibres sobre el tema, i divulgadors com Jean Brun-Ros (1886 - 1975), autor de llibres de butxaca de popularització de les nocions, que van tenir molt èxit com llibres d'autodescobriment i autoajuda, i algunes intervencions puntuals d'autors coneguts en altres camps com Emmanuel Mounier (1905 - 1950) amb Traité du caractère I com que es faria molt llarg fer una descripció completa, basti en citar alguns autors que hi van col·laborar amb les seves aportacions, com Paul Griéger, Roger Gaillat, Maurice Gex, Willem August Pannenborg, Pierre Mesnard, René Resten, Robert Maistriaux... 

(5) Com el sexe, home o dona; l'edat, nen, jove, adult o gran; l'època i el lloc , la mentalitat ambiental i el moment hisòric, el país, la religió, l'ètnia,l a família, l'idioma i la cultura,; la complexió física, la salut, intel·ligència, l'educació, els estudis, la professió, si s'és casat, solter o s'està en la vida sacerdotal o religiosa,  els viatges, interessos intel.lectuals i hobbis...tot això ens construeix i ens modifica, i les combinacions són pràcticament il·limitades.        

 

Història transcendental de la Humanitat (III): el primer mil·lenni de la Cristiandat

Continuant amb la veritable Història de la Humanitat, la segona part és la de després de Crist, un món nou i diferent que s'expandeix amb la notícia i l'acceptació de la Redempció operada per Déu fins que el nou temps de la Pentecosta arriba fins als últims confins de la Terra i tothom al món ja s'hi pot acollir, rebent el Baptisme i passant a formar part de l'Església universal fundada per Nostre Senyor Jesucrist sobre la fe i el testimoni dels apòstols i els seus successors (1), amb les principals fites.

30s Martiri de St. Esteve i conversió de St. Pau camí de Damasc

50s - 60s Viatges missioners i cartes de St. Pau 

64 Martiri de cristians a Roma, acusats injustament i torturats de moltes maneres

c. 67 Martiri de St. Pere i St. Pau a Roma, on estan les seves tombes

70 Destrucció del Temple de Jerusalem pels romans, fet ja profetitzat per Jesús 

Moneda de Vespasià "Iudea Capta" i altrelleu del triomf romà sobre Judea, a l'Arc de Tit 

c. 200 Conversió d'Edessa amb el rei Abgar 

301 Armènia, primer país del món oficialment cristià amb el rei Tirídates III 

312 Batalla del pont Milvi, Constantí després d'una visió al cel la guanya portant un estendart cristià. Els cristians deuen veure a l'emperador Constantí com un nou centurió al peu de la Creu. 

313 Edicte de Milà que dona llibertat al Cristianisme, Constantí. L'Esglèsia surt a la llum del dia i alhora il·lumina el món  amb la llum celestial  

Bust de Constanti el Gran 

325 El 1è Concili Ecumènic de Nicea, convocat per Constantí 

330 Inauguració de Constantinoble, la Nova Roma cristiana, que es manté com a tal fins 1453 

333 Conversió del regne africà d'Aksum amb el rei Ezana 

Moneda del rei Ezana d'Aksum

337 Primer emperador romà en fer-se batejar, Constantí en el seu llit de mort 

363 Fracàs del breu regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (361 - 363), amb el seu intent de restaurar el  paganisme i reconstruir el Temple de Jerusalem. Victòria definitiva del Cristianisme.  

380 L'edicte de l'emperador Teodosi fa del Cristianisme catòlic la religió oficial de l'Imperi Romà.

Disc de Teodosi, c. 388

387 Conversió de St. Agustí 

inicis s. V Presència de cristians a Núbia 

452 El papa St. Lleó Magne (440 - 461) surt a l'encontre d'Atila i amb sols el seu poder espiritual detè l'avanç d'aquest sobre Roma 

496 Conversió dels francs amb el seu rei Clodoveu, segona gran oportunitat de l'Església desprès de Constanti 

c. 500 - c. 1000 El triomf del Cristianisme fa desaparèixer del tot, per la seva desaprovació, l'astrologia  a  Europa durant mig mil·lenni, i encara queda marginal i discutida uns quants segles més

527 - 565 L'emperador romà d'Orient, Justinià

Justinià amb notables de la Cort, Sant Vital de Ràvena (s. VI)

L'emperatriu Teodora, esposa de Justinià, amb el seu seguici

529 St. Benet de Núrsia estableix el monestir de Monte Cassino sobre les restes d'un dels últims    temples romans pagans 

Monestir de Montecassino, fundat per St. Benet l'any 529

537 Per ordre de Justinià el seu general Narsès clausura  del tot el temple d'Isis a Filé, últim refugi de  la religió egípcia faraònica a la seva terra ancestral desprès de com a mínim 3 500 anys d'existència (3).

                                       

                                        

            Els grans generals de Justinià:  Narsès (478 - 573) i  Belisari (c. 500 - 565)

540 Regla benedictina, "Ora et labora", St. Benet 

549 Justinià tanca l'Acadèmia d'Atenes, últim refugi del paganisme grecoromà i final d'aquest.

550 Els antics paganismes egipci, grec i romà, i possiblement també, o almenys en gran part, el celta,  ja han desaparegut del tot (4) per la cristianització efectiva del món mediterrani, però queden encara fora de l'Ecúmene antic, però en els territoris propers, els paganismes germànic, escandinau, eslau, semític i africà (5)

543 - 569 Conversió dels 3 regnes de les cataractes de Núbia            

589 Conversió dels visigots amb Recared 

590 - 604 Pontificat de St. Gregori Magne

661 Sínode de Whitby, l'Església Celta unifica la seva litúrgia amb la romana 

732 La victòria decisiva dels francs de Carles Martell a Poitiers sobre la invasió àrab assegura que Europa sigui cristiana    

754 El rei franc Pepí atorga els Estats Pontificis al papa de Roma per garantir la llibertat, autonomia i  poder temporal de l'Esglèsia, que arribarà al seu apogeu al segle XIII i existirà fins 1870 

778 - 814 El rei franc Carlemany

Moneda de Carlemany, 812 - 814

finals s. VIII - 1ª meitat s. IX: Renaixement carolingi 

Còdex Aureus de Lorsch, palau d'Aquisgrà c. 810

800 El rei Carlemany coronat emperador romà pel Papa a la Missa de Nadal a Roma

Capella palatina d'Aquisgrà

860 Conversió de la Gran Moràvia per la predicació dels apòstols dels eslaus St. Ciril i St. Metodi 

865 Conversió de Bulgària amb el seu kan Boris I

910 Conversió de Normandia amb Hrolf el Caminant, poc després de fer-se vassall del rei francès

912 - 973 El rei alemany Otó I 

955 Otó I derrota decisivament la invasió magiar a Lechfeld. Final de les terribles ràzzies d'aquests sobre Europa Occidental i inici de la seva conversió

962 El Papa corona emperador a Otó I a Roma. Inici del Sacre Imperi Romà Germànic, que perdurarà fins l'any 1806. 

Segell de l'emperador Otó I, 968

969 Conversió de Polònia amb el duc Mieszko 

988 Conversió de la Rus de Kiev amb St. Vladimir

999 - 1003 El papa Silvestre II, el monjo Gerard d'Orlhac (940 - 1003), que havia estudiat a Ripoll i Vic i après els coneixements més avançats del seu temps, promou la ciència a Europa 

1000 Conversió d'Islàndia per decisió de l'assemblea Althing 

1001 Els llegats papals coronen rei al líder magiar Istvan, St. Esteve. Conversió d'Hongria.

(1) Els 6 primers segles es superposen amb els ja tractats a la part I, però aquí l'enfoc és diferent, centrant-se en els qui fan un cas ben explícit dels manaments, exemple i consells de Crist, especialment "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli", "Aneu per tot el món batejant tots els pobles en el Nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" i altres encàrrecs concrets i directes. 

(2) Els fets més importants i decisius de la Història no són ni els grans personatges ni les batalles i les guerres, sinó les conversions individuals i col·lectives, els sants, els Concilis i el desenvolupament de l'Església Catòlica per tot el món

(3) El temple d'Isis a una illa del Nil a l'extrem sud d'Egipte fou l'últim reducte de l civilització egípcia faraònica, allà es va escriure la última inscipció jeroglífica l'any 354 i la última en demòtic des de l'any 452, data a partir de la qual no hi ha constància de la seva activitat, per la qual devia ser molt reduïda. 

(4) Encara que sembla que un grup molt petit, marginal i aïllat va sobreviure en una minúscula zona muntanyosa i poc accessible del centre del Peloponès i podria haver-se extingit només uns segles desprès

(5) El paganisme basc, preindoeuropeu i per tant diferent, va romandre amagat i al marge en racons de la seva terra potser fins tan tard com el segle X

Trobada de Pregària dels Carismàtics a Manresa

El dissabte 17 de febrer del 2024 va tenir lloc a la parròquia de Santa Maria de Montserrat de Manresa la Trobada de Pregària de la Renovació Carismàtica Catòlica d'Espanya (RCCE) de la diòcesi de Vic sota el lema "Jesucrist és... la Salvació" amb una ponència de Mn. Martí Kabamba, canonge i rector de la Seu i el Carme de Manresa. Com a consiliari dels Carismàtics diocesans hi vaig assistir unes hores a la tarda per fer confessions. 

Una foto d'un bon nombre dels assistents, presa al final de la trobada, que va ser des de 10 del matí fins a les 5 de la tarda, la majoria dels que encara hi eren al final de l'encontre. 

Trobada casual amb el millor pintor sagrat actual

Una trobada amb Marko Rupnik (n. 1954), al que alguns consideren "el Miquel Àngel dels nostres temps", que va tenir lloc per casualitat el 21 de gener del 2024 a l'església del Seminari de Vic, on aleshores s'estaven pintant els murals i les decoracions amb l'estil inconfusible d'aquest artista. 

Haviem anat al Seminari a dinar per ser la festa de Sant Fruitós, patró d'Hostalets de Balenyà, convidats pel rector Oscar Luján, amb el que col.laboro com adscrit a St. Miquel de Balenyà, parròquia de la que també és rector. Tot i que erem més al dinar, al final vam quedar tres, amb Mn. Jordi Castellet,  a la sobretaula i ens vam assabentar que aquest famós pintor era a l'esglèsia treballant en les pintures de la mateixa i vam decidir anar-ho a veure. Ens vam presentar com a sacerdots del bisbat de Vic i ell, també sacerdot,  ens va acollir amablement, conversant una bona estona, explicant-nos les idees artístiques i teològiques del seu conegut estil propi, molt personal i distintiu, per a la il·lustració d'esglèsies i llibres eclesiàstiques, que l'han fet tan famós, i ho va fer amb força detall, contestant les nostres preguntes i valorant les observacions que li feiem . 

I va accedir a fer-se unes fotos amb nosaltres, però com que passava un moment delicat personalment, quan li vaig demanar si les podia publicar, em va respondre que sí, però desprès que s'haguès inaugurat oficialment la nova imatge de l'esglèsia, no abans, però que un cop ja estiguès ho podia fer amb tota llibertat. 

La inauguració del nou ambient, molt espectacular i càlid, i d'una gran bellesa, va tenir lloc el 9 de febrer d'aquest any, i hi vaig assistir com a feligrès durant una bona part de la Missa, que a més tenia unes institucions dels seminaristes de la diòcesi, si bé hi havia arribat molt d'hora, per l'encàrrec que m'havien fet de portar uns obsequis que feia el Forn Sant Jordi de Folgueroles per la celebració posterior, i vaig marxar abans de que acabés. 

Història transcendental de la Humanitat (II): el primer mil·lenni de l'Era Cristiana

Històricament no tot són mals governants ni molt menys, n'hi ha hagut també molts de bons que han fet molt bé a la Humanitat, així per exemple (1): 

Abgar VIII d'Edessa (177 - 212), l'any 200 

Tirídates III d'Armènia (287 - 330), any 301

Constantí I el Gran (306 - 337), Imperi Romà,  anys 312, 313, 321, 325, 330 i 337

Ezana d'Aksum (320s - 360), el 333  

Mirian III de Geòrgia (284 - 361), 334 i 337

Teodosi I el Gran (379 - 395), Imperi Romà, 380, 381 i 391

Clodoveu (481 - 511), Regne Franc 496 

Justinià (527 - 565), Imperi Romà d'Orient 529, 537

Recared (586 - 601), Regne Visigòtic 587, 589 

Teodolinda (589 - 625), reina llombarda d'Itàlia, 603 

Pepí el Breu (751 -768), Regne Franc 756 

Carlemany (768 - 814), Regne Franc i Sacre Imperi 800

Harald Klak (812 - 814 i 819-827), Jutlàndia 826 

Rastislav I (846 - 870), Moràvia 846, 863  

Boris I (852 - 889), Bulgària 864, 885 i 893

Borivoj (867/872 - 889), Bohèmia 883 

Alfred el Gran (871/886 - 899), Anglaterra anglosaxona 878

Hrolf (911 - 927), Normandia 912

Otó I (936 - 973), Alemanya 955 i 962 

Harald Blátonn (958/970 - 986), Dinamarca i Noruega, 960, 965 

Mieszko I (960 - 992), Polònia 966

St. Vladimir (978 - 1015), Rus de Kiev 988

Olaf  I Tryggvason (995 - 1000), Noruega 995

Leif Eriksson (+ 1020), Groenlàndia 999  

L'assemblea Althing (930), Islàndia 1000  

St. Esteve I  (997 - 1038),  Hongria 1001

Les dates citades són principalment les de la conversió, bateig i implantació del Cristianisme catòlic com a religió del país. 

(1) Els citats són els anys de regnat, no els de vida 

La Història transcendental de la Humanitat (I)

La Història important, una breu cronologia de les persones realment significatives per a la Humanitat: 

1ª meitat II mil·lenni aC   Melquisedec, Abraham, Isaac i Jacob (1), Josep i els seus germans

s. XIII aC Moisès, Aaron, Josuè, Miriam 

s XI aC Rut, Noemí, Samuel 

c. 1000 aC David, la ciutat de Jerusalem 

c. 950 aC  Salomó, el Temple

s. IX aC Elies i Eliseu 

s. VIII aC Amós, Isaïes, Ezequies 

s. VII aC Jeremies, Josies 

s. VI aC Ezequiel, Cir el Gran 

s. V aC Esdras, Nehemias, la Torah 

s. III aC Qohelet 

s. III - I aC La Septuaginta i els llibres i textos deuterocanònics, l'Antic Testament 

s. II aC Macabeus   

s. I aC Maria, Josep, Elisabet, Zacaries, Joaquim i Anna, pastors de Betlem, Simeó, Anna, Virgili (2), sibil·la de Cumas (3), mags d'Orient

s I   Nostre Senyor Jesucrist, Joan Baptista, Pere, Joan apòstol i evangelista, Jaume, apòstols, Maria, Marta, Llàtzer, Maria Magdalena, Esteve, Pau, Mateu, Marc, Lluc, màrtirs, Climent, el crucificat  perdonat, el centurió al peu de la Creu, diversos personatges més dels Evangelis, Fets i Cartes, el Nou Testament, el Concili apostòlic de Jerusalem, el Símbol dels apòstols (4)

s. II  Ignasi, Justí, apologistes, Hipòlit 

s. III  Ireneu, Cebrià, Gregori Fotistes, Abgar, Tertul·lià, Orígenes, màrtirs 

s. IV Constantí, Ezama, Teodosi, doctors de l'Esglèsia, màrtirs, Concilis de Nicea i Constantinoble, Credo 

s. V  Jeroni, Agustí, Patrici, Clodoveu, cànon bíblic, Vulgata llatina, Concilis d'Efes i Calcedònia   

s. VI  Benet, Gregori I, Dionís l'Exigu, el pseudo Dionís Aeropagita, Justinià, Teodora 

Aquesta primera relació cobreix quasi 2 500 anys, des de cap el 1850 aC fins a poc després del 600, i desprès han passat 1 400 anys més fins els nostres temps, que també cal considerar. 

I les figures centrals són Jesucrist i la Verge Maria, i tant transcendetals són els fets de la Passió i la Pasqua, ocorreguts ara fa 2 000 anys, que és compliran exactament l'any 2030, o potser el 2033, que tot el món, especialment el cristià però també el que no ho és, compta els anys i la Història en "abans de Crist" i "desprès de Crist".

Tinguem-ho present sempre tota la nostra vida cada any durant tots ell, i sobretot en els temps d'Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua (4). Que Déu ens faci el do de viure-ho així! 

(1) Amb les seves dones Sara, Raquel, Rebeca, Lia...

(2) Amb les Églogues en general i sobretot la 40 

(3) Per la seva profecía messiànica, junt amb Virgili i els savis d'Orient i potser amb alguns filòsofs grecs com  Plató o romans        com Sèneca, i l'altar al Déu desconegut  a Atenes que cità Pau, formen part d'una revel·lació extrabíblica, que preparava la         vinguda al món del Fill de Déu per a tothom, l'obertura de la salvació per a tota la Humanitat en la nova i definitiva Aliança       i l'unitat de jueus i gentils en l'Esglèsia. 

(4) També durant el Temps ordinari de durant l'any, però els citats són els temps litúrgicament forts en el seguiment de la vida         de Nostre Senyor Jesucrist,  i molt especialment durant les dates del Tridu Pasqual i tot el temps de Pasqua fins l'Ascensió         i la Pentecosta.