 |
| Portada d'una edició d'un llibre de Luigi Maria Rossetti, en ell si veuen representants típics segons ell dels 8 caràcters humans principals: tot i que no per ordre hi surten els sants Benet Josep Labre, Bernardí de Siena, Ignaci de Loyola, Francesc d'Assís, Joan Bpta. Maria Vianney, Tomàs d'Aquino, Pere Canisi i Josep de Cupertino. En el peu de foto els 4 primers citats són primàris i els 4 següents són secundaris, els 2 primers i els 2 últims són no emotius i els 4 del mig emotius; finalment el primer, quart, quint i octau de la llista són no-actius i el segon, tercer, sisè i setè actius, combinacions que donen lloc als 8 caràcters que per motius històrics ell anomena amorf, sanguini, colèric, nerviós, sentimental, apassionat, flegmàtic i apàtic, ja que aquests venen de. desdoblar els 4 temperaments d'Hipòcrates i Galè, però els noms són històrics, antics i ja una mica desfasats avui dia. |
La classificació adaptada per mi és:
1 David, St. Pere, Sta. Joana d'Arc, St. Ignasi de Loyola
2 St. Francesc d'Assís, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan XXIII, St. Pau VI
3 St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita, St. Joan Maria Vianney
4 Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí, St. Joan de Capistrano
5 Sta. Caterina de Siena, St. Joan Fisher, St. Joan Bpta. de La Salle
6 Josep (2), St. Josep, St. Josep de Cupertino, St. Joan Bosco
7 St. Benet, St. Domènec, St. Francesc de Paula, St. Benet Josep Labre, St. Antoni Maria Claret, St. Joan Pau II
8 Salomó, St. Tomàs apòstol, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More, St. Francesc Xavier
En primer lloc cal dir que aquests 8 caràcters surten de la combinació de tres factors personals (3) segons la caracterologia de René Le Senne (1882 - 1954) filòsof i professor de la Sorbona, exposada principalment en el seu Traité de Caractérologie (Presses Universitaires de France, 1945) i precedida i seguida per altres autors (4), usant una altre nomenclatura, i que els tipus fan com una roda, de forma que l'1 i el 8 són veïns. Cadascun d'ells té semblances amb el anterior i posterior amb el que comparteixen dos dels tres factors, igual que passa amb un tercer que per l'1 és el 4, pel 2 és el 7, pel 3 és el 6 i pel 5 és el 8, i naturalment a la recíproca. Els caràcters que no comparteixen cap factor i per tant els més oposats en el seu estil són els parells 1 - 6; 2 - 5; 3 - 8 i 4 - 7.
He preferit nomenar-los amb nombres però l'1 podria ser el lluitador o el líder natural; el 2 el renovador; el 3 la veu que clama en el desert i atrau multituds; el 4 la conversió, la grandesa i l'autoritat personal; el 5 l'educador o el mestre; el 6 el silenci i els somnis; el 7 el pelegrí, i el 8 el savi, l'estudiós, mundà i missioner. El caràcter més extravertit és el 8, seguit de l'1. I el caràcter més introvertit és el 3, seguit del 6.
I com una nota a observar, els caràcters femenins poden diferir una mica dels masculins, per això tot i que aqui en surten alguns exemples i que bàsicament en això homes i dones si no del tot iguals, perquè hi ha diferències psicològiques tant com físiques, són semblants i equiparables en general, pot ser convenient fer-ne una altre d'especial per al caràcter femení, començant també per les santes, perquè en la santedat és on s'expressa més bé allò que l'ésser humà realment és, és a dir allò que està cridat per Déu a ser, la seva vocació i realització, missió en la vida i personalitat més autèntica.
Cal no oblidar que això és molt esquemàtic, que hi ha molts matissos i que cada persona és diferent i única, però com diu el mateix Le Senne, "tothom és en part igual a tots, en part igual a alguns i en part original i irrepetible" i aquí s'investiga la segona de les igualtats i encara molt per sobre, perquè Le Senne a més d'afirmar que el temperament i el caràcter formen junts la personalitat, també diu "el caràcter és com l'esquelet mental d'una persona, moltes coses depenen de molts altres factors (5)" i és la combinació de tot el que fa a cadascú distintiu i reconeixible. Però essent conscient de les seves limitacions i ben usat, pot donar pistes útils per ajudar a apropar-nos al misteri de cada persona.
(1) Nascut a Nàpols el 1897, després de la 1ª Guerra Mundial on va participar com oficial, va entrar als Oblats de Maria Immaculada i va ser ordenat sacerdot, exercint de professor, mestre de novicis i director espiritual, entre d'altres. Interessat pel tema va escriure diversos llibres de Caracterologia sobretot pel motiu pràctic de conèixer-se un mateix i els altres, de facilitar les relacions humanes i la convivència en la família i en el treball, per discernir vocacions i per la pastoral; per això és molt concret, descriptiu i cercant allò aplicable i útil. Hi ha poca informació sobre ell a Internet, limitada gairebé als seus llibres, i no he trobat quan va morir.
(2) El Josep d'Egipte.
(3) Són l'emotivitat, alta (E) o baixa (nE); l'activitat alta (A) o baixa (nA) i el tipus de resonància, primària (P) o secundària (S). L'emotivitat és la commoció psíquica i fins i tot física que provoquen els estímuls externs o interns, que pot ser intensa o dèbil. L'activitat de caràcter és diferent de l'activitat aparent, una persona no-activa pot ser molt treballadora i una de tranquil·la i parsimoniosa pot ser activa, una persona emotiva pot treballar molt per motiu de l'emoció que l'emporta tot i ser inactiva, i una persona activa si és no-emotiva, i més si a sobre és secundària, perquè la secundarietat és com un frè, pot semblar que no ho és; del que es tracta és que l'activitat en el sentit lesennià és la disposició a actuar sobre el món transformant-lo, per això els grans actius són extravertits, i més encara és un impuls interior que dona la força de voluntat per fer treballs avorrits, pesats, que desagraden, repetitius i continuats, sense cansar-se, i acabar allò que s'ha començat sense distreure's ni abandonar la feina per altres estímuls: la manera com es detecta l'activitat caracterial d'una persona és veient si els obstacles, les dificultats, oposicions i fracassos els desanimen i el porten a afluixar, cedir i fins desistir (nA) o bé si l'estimulen i reforcen la seva determinació i fan que augmenti el seu esforç (A), també es pot dir que la persona nA prefereix la vida interior i la contemplació, i és més observador que participant, i tot el contrari passa amb l'A que té una inclinació innata a participar, i quan s'és molt actiu les dificultats i els perills són el que atrauen i el motiu de fer precisament allò, com en el cas dels alpinistes i escaladors. Finalment la resonància divideix les persones en les que solen reaccionar amb immediatesa i vivacitat i de forma superfícial i efímera (P), oblidant ràpidament, i les que reaccionen de forma retardada, lenta, profunda i persistent (S), així mentre que en les primàries les coses són momentànies i fins "depenent del moment", amb certa frivolitat i tot, en les secundàries les reaccions són sovint no visibles exteriorment però tenen conseqüències serioses i duradores, poden portar al rancor i el ressentiment, i fins acumular-se en la memòria, rumiar-se, i explotar desproporcionadament en un moment inesperat davant un estímul poc important: els P viuen en el present i els S en el passat i/o en el futur.
(4) Le Senne es va basar en els estudis del psicòleg Gerard Heymans (1857 - 1930) i el metge psiquiatra Erno Dirk Wiersma (1858 - 1940), tots dos professors a la Universitat de Groningen, fets l'any 1908 a Holanda, que van detectar 3 factors permanennts del caràcter humà: emotivitat alta o baixa, activitat alta i baixa i resonància (o tipus de resposta als estímuls) primària, és a dir ràpida, superficial i efímera, o bé secundaria, és a dir lenta, profunda i persistent.
Le Senne va desenvolupar el sistema amb les seves observacions i estudis, i el van continuar d'altres com Gaston Berger (1896 - 1960), filòsof, professor universitari, alt càrrec de l'administració, industrial, diplomàtic i iniciador de la prospectiva de futur, i fervent catòlic, que fou molt amic del sacerdot carmelita Marie-Eugène de l'Enfant Jésus O.C.D. (1894 - 1967). En el camp de l'estudi del caràcter, va ser autor de dos grans llibres continuadors del de Le Senne: Traité pratique d'analyse du caractère (P.U.F. 1950) i Caractère et personnalité (P.U.F. 1954), en els que introdueix un altre factor, basat en Malebranche, el camp de consciència, que pot ser ample, panoràmic i general, o bé estret, és a dir focalitzat i detallista, és a dir l'esperit de finessa i l'esperit geomètric de Pascal, o bé el divulgador i l'investigador, i que porta el nombre de caràcters bàsics a 16, ja que cadascun dels 8 té les variants ample i estret, ja que aquesta divisió no els arriba a fer d'un altre tipus, però sí que els matissa i poden ser bastant diferents.
Uns altres desenvolupadors van ser el psicòleg, professor i filòsof Dr. André Le Gall (1904 - 1954) amb l'impotant Caractérologie des enfants et adolescents à l'usage des parents et educateurs (P.U.F. 1950) i Les Caractères et le bonheur conjugal: analyses et conseills (1965) i Les Caractères et la vie des couples (1977), aquests dos darrers en col.laboració amb la doctora belga Suzanne Simon (1901 - 1989) per la visió femenina de la vida en parella, autora també en solitari de Le caractère des femmes (1967) i el psicòleg, sociòleg i pedagog Roger Mucchielli (1919 - 1981), amb Caractères et visages (1954), Psychologie pratique des élèves de 7 à 12 ans (1958) i La Caractérologie à l'âge scientifique (1961).
Aquesta escola, anomenada de Heymans - Le Senne, va estar molt de moda a Europa Occidental i a Amèrica Llatina als anys 1950s, 1960s i 1970s i en molts països, ja que els llibres foren ràpidament traduïts a diversos idiomes, fins i tot a la primera meitat dels 1980s, sobretot gràcies a Édouard Morot-Sir (1910 - 1993), editor de la col·lecció "Caractères" a la editorial universitària parisenca P.U.F.on foren publicats molts dels llibres sobre el tema, i divulgadors com Jean Brun-Ros (1886 - 1975), autor de llibres de butxaca de popularització de les nocions, que van tenir molt èxit com llibres d'autodescobriment i autoajuda, i algunes intervencions puntuals d'autors coneguts en altres camps com Emmanuel Mounier (1905 - 1950) amb Traité du caractère I com que es faria molt llarg fer una descripció completa, basti en citar alguns autors que hi van col·laborar amb les seves aportacions, com Paul Griéger, Roger Gaillat, Maurice Gex, Willem August Pannenborg, Pierre Mesnard, René Resten, Robert Maistriaux...
(5) Com el sexe, home o dona; l'edat, nen, jove, adult o gran; l'època i el lloc , la mentalitat ambiental i el moment hisòric, el país, la religió, l'ètnia,l a família, l'idioma i la cultura,; la complexió física, la salut, intel·ligència, l'educació, els estudis, la professió, si s'és casat, solter o s'està en la vida sacerdotal o religiosa, els viatges, interessos intel.lectuals i hobbis...tot això ens construeix i ens modifica, i les combinacions són pràcticament il·limitades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada