Història transcendental de la Humanitat (III): el primer mil·lenni de la Cristiandat

Continuant amb la veritable Història de la Humanitat, la segona part és la de després de Crist, un món nou i diferent que s'expandeix amb la notícia i l'acceptació de la Redempció operada per Déu fins que el nou temps de la Pentecosta arriba fins als últims confins de la Terra i tothom al món ja s'hi pot acollir, rebent el Baptisme i passant a formar part de l'Església universal fundada per Nostre Senyor Jesucrist sobre la fe i el testimoni dels apòstols i els seus successors (1), amb les principals fites.

30s Martiri de St. Esteve i conversió de St. Pau camí de Damasc

50s - 60s Viatges missioners i cartes de St. Pau 

64 Martiri de cristians a Roma, acusats injustament i torturats de moltes maneres

c. 67 Martiri de St. Pere i St. Pau a Roma, on estan les seves tombes

70 Destrucció del Temple de Jerusalem pels romans, fet ja profetitzat per Jesús 

Moneda de Vespasià "Iudea Capta" i altrelleu del triomf romà sobre Judea, a l'Arc de Tit 

c. 200 Conversió d'Edessa amb el rei Abgar 

301 Armènia, primer país del món oficialment cristià amb el rei Tirídates III 

312 Batalla del pont Milvi, Constantí després d'una visió al cel la guanya portant un estendart cristià. Els cristians deuen veure a l'emperador Constantí com un nou centurió al peu de la Creu. 

313 Edicte de Milà que dona llibertat al Cristianisme, Constantí. L'Esglèsia surt a la llum del dia i alhora il·lumina el món  amb la llum celestial  

Bust de Constanti el Gran 

325 El 1è Concili Ecumènic de Nicea, convocat per Constantí 

330 Inauguració de Constantinoble, la Nova Roma cristiana, que es manté com a tal fins 1453 

333 Conversió del regne africà d'Aksum amb el rei Ezana 

Moneda del rei Ezana d'Aksum

337 Primer emperador romà en fer-se batejar, Constantí en el seu llit de mort 

363 Fracàs del breu regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (361 - 363), amb el seu intent de restaurar el  paganisme i reconstruir el Temple de Jerusalem. Victòria definitiva del Cristianisme.  

380 L'edicte de l'emperador Teodosi fa del Cristianisme catòlic la religió oficial de l'Imperi Romà.

Disc de Teodosi, c. 388

387 Conversió de St. Agustí 

inicis s. V Presència de cristians a Núbia 

452 El papa St. Lleó Magne (440 - 461) surt a l'encontre d'Atila i amb sols el seu poder espiritual detè l'avanç d'aquest sobre Roma 

496 Conversió dels francs amb el seu rei Clodoveu, segona gran oportunitat de l'Església desprès de Constanti 

c. 500 - c. 1000 El triomf del Cristianisme fa desaparèixer del tot, per la seva desaprovació, l'astrologia  a  Europa durant mig mil·lenni, i encara queda marginal i discutida uns quants segles més

527 - 565 L'emperador romà d'Orient, Justinià

Justinià amb notables de la Cort, Sant Vital de Ràvena (s. VI)

L'emperatriu Teodora, esposa de Justinià, amb el seu seguici

529 St. Benet de Núrsia estableix el monestir de Monte Cassino sobre les restes d'un dels últims    temples romans pagans 

Monestir de Montecassino, fundat per St. Benet l'any 529

537 Per ordre de Justinià el seu general Narsès clausura  del tot el temple d'Isis a Filé, últim refugi de  la religió egípcia faraònica a la seva terra ancestral desprès de com a mínim 3 500 anys d'existència (3).

                                       

                                        

            Els grans generals de Justinià:  Narsès (478 - 573) i  Belisari (c. 500 - 565)

540 Regla benedictina, "Ora et labora", St. Benet 

549 Justinià tanca l'Acadèmia d'Atenes, últim refugi del paganisme grecoromà i final d'aquest.

550 Els antics paganismes egipci, grec i romà, i possiblement també, o almenys en gran part, el celta,  ja han desaparegut del tot (4) per la cristianització efectiva del món mediterrani, però queden encara fora de l'Ecúmene antic, però en els territoris propers, els paganismes germànic, escandinau, eslau, semític i africà (5)

543 - 569 Conversió dels 3 regnes de les cataractes de Núbia            

589 Conversió dels visigots amb Recared 

590 - 604 Pontificat de St. Gregori Magne

661 Sínode de Whitby, l'Església Celta unifica la seva litúrgia amb la romana 

732 La victòria decisiva dels francs de Carles Martell a Poitiers sobre la invasió àrab assegura que Europa sigui cristiana    

754 El rei franc Pepí atorga els Estats Pontificis al papa de Roma per garantir la llibertat, autonomia i  poder temporal de l'Esglèsia, que arribarà al seu apogeu al segle XIII i existirà fins 1870 

778 - 814 El rei franc Carlemany

Moneda de Carlemany, 812 - 814

finals s. VIII - 1ª meitat s. IX: Renaixement carolingi 

Còdex Aureus de Lorsch, palau d'Aquisgrà c. 810

800 El rei Carlemany coronat emperador romà pel Papa a la Missa de Nadal a Roma

Capella palatina d'Aquisgrà

860 Conversió de la Gran Moràvia per la predicació dels apòstols dels eslaus St. Ciril i St. Metodi 

865 Conversió de Bulgària amb el seu kan Boris I

910 Conversió de Normandia amb Hrolf el Caminant, poc després de fer-se vassall del rei francès

912 - 973 El rei alemany Otó I 

955 Otó I derrota decisivament la invasió magiar a Lechfeld. Final de les terribles ràzzies d'aquests sobre Europa Occidental i inici de la seva conversió

962 El Papa corona emperador a Otó I a Roma. Inici del Sacre Imperi Romà Germànic, que perdurarà fins l'any 1806. 

Segell de l'emperador Otó I, 968

969 Conversió de Polònia amb el duc Mieszko 

988 Conversió de la Rus de Kiev amb St. Vladimir

999 - 1003 El papa Silvestre II, el monjo Gerard d'Orlhac (940 - 1003), que havia estudiat a Ripoll i Vic i après els coneixements més avançats del seu temps, promou la ciència a Europa 

1000 Conversió d'Islàndia per decisió de l'assemblea Althing 

1001 Els llegats papals coronen rei al líder magiar Istvan, St. Esteve. Conversió d'Hongria.

(1) Els 6 primers segles es superposen amb els ja tractats a la part I, però aquí l'enfoc és diferent, centrant-se en els qui fan un cas ben explícit dels manaments, exemple i consells de Crist, especialment "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli", "Aneu per tot el món batejant tots els pobles en el Nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" i altres encàrrecs concrets i directes. 

(2) Els fets més importants i decisius de la Història no són ni els grans personatges ni les batalles i les guerres, sinó les conversions individuals i col·lectives, els sants, els Concilis i el desenvolupament de l'Església Catòlica per tot el món

(3) El temple d'Isis a una illa del Nil a l'extrem sud d'Egipte fou l'últim reducte de l civilització egípcia faraònica, allà es va escriure la última inscipció jeroglífica l'any 354 i la última en demòtic des de l'any 452, data a partir de la qual no hi ha constància de la seva activitat, per la qual devia ser molt reduïda. 

(4) Encara que sembla que un grup molt petit, marginal i aïllat va sobreviure en una minúscula zona muntanyosa i poc accessible del centre del Peloponès i podria haver-se extingit només uns segles desprès

(5) El paganisme basc, preindoeuropeu i per tant diferent, va romandre amagat i al marge en racons de la seva terra potser fins tan tard com el segle X