Una frase clàssica molt d'actualitat

Vista la situació política nacional, estatal, internacional i mundial. 

"Ens governen ignorants i infames" - Aristòfanes (446 - 386 aC) 

Dues històries

Hi ha dies històries que coexisteixen a  la Humanitat i que duraran fins a la fi del món, la cristiana i la no cristiana. Com a mostra unes pinzellades d'una breu cronologia des del segle XVI fins ara. 

Història cristiana: 

1531 Aparicions de la Verge Maria a Guadalupe, Mèxic

1534/1540 Societat de la Companyia de Jesús

1538 Primera Universitat a Amèrica, a Sto. Domingo  

1545 - 1563 Concili de Trento 

1566 Catecisme de St. Pius V 

1569 La devoció del Rosari establerta oficialment a l'Església Catòlica pel Papa St. Pius V 

1582 Reforma gregoriana del calendari, Gregori XIII, adoptada primer pels països catòlics 

1592 Versió definitiva de la Vulgata Sixtoclementina llatina, l'oficial a l'Església 

s. XVII Popularització del petit escapulari de la Verge del Carme entre els laics (c. 1570, 1600)

s. XVII - XX Adopció progressiva a tot el món de l'Era Cristiana (525) i el calendari gregorià (1582)

1632 Roma Sotterranea d'Antonio Bosio, el Colom de les catacumbes

1664 - 1718 Aparicions de la Verge com a Refugi dels pecadors, a Laus, França

1673 - 1675 Aparicions de Jesucrist a Sta. Margarida Maria d'Alacoque, el Sagrat Cor de Jesús

1680 Fundació dels Germans de les Escoles Cristianes, St. Joan Bpta. de La Salle 

1720 St. Anselm, nou doctor de l'Església 

1722 St. Isidor de Sevilla, doctor de l'Església 

1729 St. Pere Crisòleg, doctor de l'Església 

s. XVIII St. Alfons Maria de Liguori  

1754 St. Lleó Magne, doctor de l'Església 

1818 - 1859 St. Joan Mª Vianney és el sant rector d'Ars 

1828 St. Pere Damià, doctor de l'Església 

1830 Aparicions de la Verge a Paris, la medalla miraculosa

         St. Bernat de Claraval, doctor de l'Església 

1846 Aparició de la Verge a La Salette

1849 Fundació dels Missioners fills de l'Immaculat Cor de Maria, St. Antoni Maria Claret

1851 St. Hilari, doctor de l'Església   

1854 Dogma de la Immaculada Concepció

         Enchiridion Symbolorum, de Heinrich Denzinger 

1858 Aparicions de la Verge a Lourdes

1859 Salesians de Don Bosco, St. Joan Bosco  

1869 - 1870 Concili Vaticà I

1870 Infal·libilitat papal 

        Final dels Estats Pontificis

1871 St. Alfons Maria de Liguori, doctor de l'Església 

1877 St. Francesc de Sales, doctor de l'Església 

1882 St. Ciril d'Alexandria, doctor de l'Església

1882 - 1922 Alexandria i Egipte en poder cristià

1883 St. Ciril de Jerusalem i St. Joan Damascè, doctors de l'Església  

finals s. XIX Sta. Teresa de Lisieux 

1899 St. Beda el Venerable, doctor de l'Església 

c. 1900 Sta. Gemma Galgani 

1903 - 1914 El Papa St. Pius X  

1917 Aparicions de la Verge a Fàtima

1917 - 1948 Jerusalem i Terra Santa en poder cristià

1918 - 1923 Constantinoble en poder cristià

1918 - 1938 Antioquia en poder cristià

1918 - 1943 Damasc i Síria en poder cristià

1920 St. Efrem, doctor de l'Església 

1925 St. Pere Canisi, doctor de l'Església 

1926 St. Joan de la Creu, doctor de l'Església     

1929 Estat del Vaticà

1931 St. Albert Magne i St. Robert Belarmino, doctors de l'Església 

1931 - 1935 Devoció a la Divina Misericòrdia, aparicions de Jesucrist a Sta. Faustina Kowalska

1946 St. Antoni de Pàdua, doctor de l'Església    

1950 Dogma de l'Assumpció de Maria 

1959 St. Llorenç de Brindisi, doctor de l'Església 

1962 - 1965 Concili Vaticà II

1964 St. Benet de Núrsia, patró principal d'Europa 

1965 Aixecament de les excomunions mútues de 1054 entre catòlics romans i ortodoxos grecs

1968 - 1971 Aparacions de la Verge a Zeitun, Egipte 

1970 Sta. Catèrina de Siena i Sta. Teresa de Jesús, primeres doctores de l'Església

1973 Aparicions de la Verge a Akita, Japó 

1980 St. Ciril i St. Metodi, patrons d'Europa

1981 -1983 Aparicions de la Verge a Kibeho, Rwanda  

1997 Sta. Teresa de Lisieux, doctora de l'Església 

1999 Sta. Brígida de Suècia, Sta. Caterina de Siena i Sta. Edith Stein, patrones d'Europa

2002 El Papa St. Joan Pau II afegeix els 5 nous Misteris Lluminosos al Rosari 

2012 Sta. Hildegard von Bingen i St. Joan d'Àvila, patrons de l'Església 

2015 St. Gregori de Narek, doctor de l'Església

2016 Any de la Misericòrdia 

2019 Aprovades oficialment les peregrinacions a Medjugorje, on s'apareix la Verge des de 1981

2022 St. Ireneu de Lió, doctor de l'Església   

Història no cristiana: 

1569 El cabalisme, Isaac Luria 

1666 Sabbatai Zevi, el sabbatisme 

1717 Maçoneria a Londres

1723 Constitucions maçòniques, James Anderson

1734 Hassdisme 

s. XVIII La Il·lustració 

         Jacob Frank, el frankisme

         Moses Mendelssohn, la Haskala 

1751 L'Enciclopèdia francesa 

c. 1770 La banca de Mayer Amschel Rothschild

1775 Moviment Chabad   

1776 Els Illuminati, Adam Weishaupt 

        Declaració d'independència d'Estats Units 

1787 Constitució dels Estats Units

1789 Revolució Francesa 

1793 - 1804  Calendari revolucionari francès 

1848 Feminisme, Seneca Falls

         Manifest del partit comunista, Marx i Engels 

1859 L'evolució de les espècies, Charles Darwin

1867 El Capital, Karl Marx 

1895 - 1918 Genocidi dels armenis pels otomans 

1896 Psicoanàlisi, Sigmund Freud

1897 Congrés Sionista a Basilea, Theodor Herzl

1913  La Reserva Federal d'USA, organització privada de banquers 

1914 - 1918 Gran Guerra Europea (Primera Guerra Mundial) 

1917 - 1922  Revolució Soviètica 

1922 - 1991 La U.R.S.S., matances de milions de cristians ortodoxes 

1933 - 1945 El III Reich, persecucions i genocidis nazis

1935 Bitllet de dolar amb el Novo Ordo Seclorum 

1936 - 1939 Guerra Civil espanyola, amb matances de catòlics

1939 - 1945 Segona Guerra Mundial 

1944 Destrucció del monestir de Monte Cassino pels aliats

         Destrucció per bombardeigs americans de la Universitat catòlica de Lovaina  

1945 Bombardeigs devastadors de Tokio i Dresde

         Bombardeigs americans arrassen la catedral de Colònia 

         Bombardeig atòmic americà d'Hiroshima i Nagasaki, els centres catòlics del Japó

         La ONU

1945 - 1989 El Teló d'Acer i els països comunistes de l'Est d'Europa

1948 Estat d'Israel

1949 Xina comunista

         Corea del Nord

         El segon sexe, Simone de Beauvoir 

s. XX Menachem Schneerson, el Lubavitch modern   

1954 Conferències de Bilderberg 

1960 La píldora anticonceptiva als Estats Units, Gregory Pincus 

1963 Assassinat de John F. Kennedy, primer president catòlic dels Estats Units 

         Assassinat del president catòlic Ngo Dinh Diem a Vietnam del Sud, després de protestes budistes            en contra seva

         La mística de la feminitat, Betty Friedan  

1967 Albània, primer Estat oficialment ateu del món

         Guerra dels Sis Dies, els Llocs Sants en poder d'Israel

1968 Assassinats de Martin Luther King i de Robert Kennedy 

        El Maig francès i el moviment revolucionari mundial 

1969 Moviment gay a Nova York 

1971 Forum Econòmic Mundial

1973 Despenalització de l'avortament als Estats Units

         L'Associació Psiquiàtrica Americana deixa de considerar l'homosexualitat un trastorn mental

1975 Avortament a França

1976 Reintroducció de la pena de mort a USA

1977 Despenalització de l'adulteri, els anticonceptius, la pornografia i la prostitució a Espanya 

1979 Política del fill únic a Xina durant 40 anys, milions d'avortaments i desastrosos resultats 

1980 - 2022 Pedres guia de Geòrgia (USA), els manaments de l'Anticrist 

1985 Avortament a Espanya 

1990 La OMS deixa de considerar l'homosexualitat una malaltia mental 

1995 Conferència de Beijing, ideologia de gènere imposada a nivell mundial

2000s Matrimoni gay a Holanda (2001), Bèlgica (2003), Canadà i Espanya (2005)...   

L'amor d'home i dona, font de vida

La complementarietat dels sexes ha estat disposada i volguda per Déu.

Tant l'home com la dona han de sortir de si mateixos i buscar l'altre, això els fa humils i completa allò que li falta a un i altre, obrint-los a tots dos nous horitzons fora del seu món habitual i els seus esquemes.

El llibre del Càntic dels Càntics compara l'amor entre Déu i l'ànima amb l'amor naixent entre un jove i una jove, que es van descobrint l'un a l'altre fins que es fan conscients del profund amor que es tenen i de la necessitat vital que tenen l'un de l'altre. Sant Joan de la Creu (1542 - 1591) en el moment de la seva mort, quan els seus companys monjos li deien que li resarien les oracions dels moribunds, els va contestar que de tot això ja estava ben preparat, que li llegisin el llibre per excel·lència de l'amor a la Bíblia, el Càntic dels Càntics, perquè com ell mateix deia "al capvespre de la vida ens examinaran de l'amor".

I l'amor és la base de la vida, existim perquè Déu ens estima i també per l'amor mutu i envers nostre dels nostres pares, i aquest amor cal que el compartim perquè, a l'igual que la fe, l'amor és com un foc, que com més en dones, més n'hi ha i més en tens tu mateix, perquè les flames dels altres aviven també la teva, com en un incendi. "Quines ganes tinc d'encendre amb foc el món" deia Nostre Senyor, segurament referint-se a aquest amor que és flama viva, que il·lumina, escalfa, protegeix i purifica i es comunica i creix. 

Déu és Amor, com recalca St. Joan. Visquem doncs sempre amb Déu, és a dir en l'amor!  

Signes apocalíptics del nostre temps

Ja fa dècades que el nostre món mostra signes apocalíptics (1): 

1945 Bombardeig atòmic de Hiroshima i Nagasaki, els dos centres catòlics del Japó

         Amb les armes atòmiques la Humanitat s'enfronta per primer cop a l'autodestrucció

1948 Proclamació de l'Estat d'Israel

1967 Guerra dels Sis Dies. Els Llocs Sants en poder d'Israel. 

1972 El Papa St. Pau VI diu que "per alguna escletxa el fum de Satanàs ha entrat a l'Església"

1978 Molt breu pontificat de 33 dies de Joan Pau I. 

         Elecció de St. Joan Pau II, primer Papa no italià des de 1523. L'any dels 3 papes. 

1980 Els monolits de Geòrgia (Estats Units), els manaments de l'Anticrist (2)

1981 Atemptat contra el Papa St. Joan Pau II, greument ferit 

Incendi de Notre Dame de Paris, 15 abril 2019

I uns de ben recents:

2019 Incendi de la catedral de Notre Dame a Paris 

2020 Declaració de pandèmia per l'OMS, per primera vegada durant mesos quasi no hi ha misses al món 

2021 Vacunació coercitiva a nivell de tot el món (3)

2022 Destrucció primer per una bomba i després per una grua de les pedres guia de Geòrgia, potser perquè ja era massa evident que el seu programa s'estava realitzant o començava a realitzar-se (4). 

Aquestes senyals no són les úniques, n'hi ha moltes més (5). I tot i que no sabem ni el dia ni l'hora, cal estar sempre preparats, més encara quan hi ha indicis ja predits per Nostre Senyor Jesucrist que precedirien aquests temps. Estiguem alerta i vetllem! 

(1) Amb precedents com l'aparició de la Verge a La Salette l'any 1846 i les profecies relacionades

(2) El primer diu "Manteniu sempre la població mundial per sota dels 500 milions", cosa que indica que ara mateix en sobrarien 7 500 milions, i que èlits molt poderoses podrien tenir la psicòpata idea genocida  d'eliminar-los si decidisin exercir com falsos déus d'aquest món al servei de Satanàs i dels seus propis interessos i ideologies, prescindint totalment de Déu i de la seva providència, i  rebel·lant-se contra Ell i oposant-se-li.  

(3) Que recorda allò de "ningú podrà comprar ni vendre que no porti la marca". Que hi ha quelcom més que una mesura sanitària es veu en el fet anecdòtic però molt significatiu, conegut fa ben poc, que a Alemanya qui vulgui acollir-se al suicidi assistit ha de tenir la pauta de vacunació completa (!)

(4) Com passa amb els anomenats Protocols dels Savis de Sió, de finals del segle XIX, considerats falsos però que quasi tot el que hi diu s'ha anat realitzant, cosa que deixa força perplex.  

(5) Com la creixent apostasia silenciosa i poc conscient de bona part de la societat occidental, que fa pensar en allò de que primer ha de succeir la gran apostasia i de que quan Jesucrist retorni potser ja no trobarà fe en el món, i encara se'n poden citar d'altres com la possibilitat cada cop més real d'una Tercera Guerra Mundial que podria ser nuclear i massiva, però també el Nou Ordre Mundial, l'Agenda 2030, el Gran Reinici, el woke i d'altres fets impensables no fa gaire i que ara comencen a ser una trista i tràgica proposta real.  

Coses molt rares i preocupants del nostre món actual

Un destacat ocultista, Rudolf Steiner (1861 - 1925), en una sèrie de conferències de l'any 1913 va preveure que el diable faria una irrupció molt important a Occident i probablement a Europa a les primeres dècades del segle XXI. I que això es traduïria en un materialisme extrem, una gran falta d'espiritualitat i molts altres fets molt negatius per a la Humanitat. Com va arribar a aquesta conclusió és desconegut però a part d'especulacions esotèriques també devia tenir en compte diverses profecies cristianes. Sense entrar en el seu sistema i en les seves idees, citades només a tall d'anècdota com a mostra que no totes les prediccions venen de fonts religioses, sembla que a un segle de distància ho va encertar bastant quan ho va dir, tant si va ser pura intuïció com si va ser degut a reflexions sobre el desenvolupament humà, perquè en aquest primer quart del segle XXI i amb precedents ja de la segona meitat del segle XX estan passant coses bastant rares, per no dir pitjor, i de molt mal auguri. 

Estàtua de l'Àngel Caigut a Madrid, Ricardo Bellver 1877

Una llista d'unes quantes d'aquest segle, per ordre cronològic:   

2006 Els monstruosos Lordi de Finlàndia, guanyen el Festival d'Eurovisió 

2012 Estranya cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres 

2014 El drag queen i "dona barbuda" austríaca Conchita Wurst guanya Eurovisió

        Pel·lícula "Maleficent" (Malèfica) de Disney, destinada a nens 

2016 Cerimònia diabòlica d'inauguració del Tunel de Sant Gotard amb les autoritats europees

2016 - 2021 Sèrie de TV "Lucifer", presentant-lo com un heroi guapo i simpàtic, als Estats Units 

2019 La Pachamama als jardins d'una església del Vaticà

        Una gran estàtua del déu cananeu Molok, al que se li sacrificaven nens, davant el Colisseu

2020 Esperpèntic pessebre al Vaticà 

2021 Festa de l'UNICEF amb màscares demoníaques

        Premi Príncep d'Astúries a l'artista de perfomances diabòliques Marina Abramovic 

2022 El grup ucraïnès Kalush Orchestra, amb vestits estrafolaris, guanya Eurovisió

        Disney fa la sèrie infantil "Little Demon", protagonitzada per la filla de Satanàs 

        Disney canvia les lletres d'uns nens "We love you Santa" per Satan en un curt nadalenc 

2023 Presentació d'ambient infernal en la festa dels Grammy i amb la cançó satanista "Impiu".  

Com es veu, són mostres públiques cada vegada més clares i descarades, no ja d'una pèrdua de valors, sinó d'una autèntica inversió dels mateixos, senyal d'una profunda corrupció espiritual i depravació moral i humana, que busca i es complau en el mal i en escandalitzar i corrompre als altres, començant ja pels més vulnerables i manejables, les ments infantils en formació, però sense deixar joves ni adults. Això està a joc amb moltes ideologies, polítiques i lleis avui imposades, que només fa pocs anys eren realment impensables, i potser no és un efecte secundari o cooperador sinó el principal buscat per una determinada èlit molt poderosa i amb àmbit mundial en el nostre món globalitzat. 

Quan encara era només Joseph Ratzinger, el futur Benet XVI, va fer notar que l'aparició del Cristianisme va desdimonitzar el món, començant ja pel propi Jesucrist que va alliberar a molts endimoniats dels seus esperits malignes i continuant pels seus deixebles i seguidors, sobretot a partir del triomf de l'Església a partir dels segles IV i V. I que la descristianització de la societat europea i occidental, iniciada al segle XVIII i accelerada als segles XIX i XX fins arribar a ser molt notòria al nostre temps, ha portat a una creixent redimonització del món, fins al punt que en les societats més laiques i secularitzades és on hi ha més casos de possessions diabòliques i d'endimoniats i on són més necessaris els exorcismes, ja que amb la pèrdua de la fe i la retirada de la pràctica religiosa, els esperits malignes tenen el camp molt més lliure i predisposat per a la seva actuació, més enllà de les inevitables temptacions i inspiracions diabòliques conduents al pecat i al mal. Aquestes naturalment abunden molt més, amb pecats i delictes d'una gravetat molt més gran, abans inimaginables, però també es dona una gran foscor i gairebé mort de la vida espiritual sana i autèntica, succedida per tota mena de falses espiritualitats aberrants i perverses, que sota capa de bé porten a la idolatria, al politeisme o panteisme, a la superstició, la màgia i, en el límit, al luciferisme i satanisme. Ja la Il·lustració del segle XVIII va produir gairebé immediatament un renaixement d'ocultistes i de creences esotèriques i els horrors gòtics del preromanticisme i el pintor Goya, afrancesat, va tenir que reconèixer amargament que el somni de la raó produeix monstres i va acabar pintant escenes grotesques en les seves pintures negres i capricis, plenes de lletjor i de coses desagradables i sinistres, de tenebres i de crueldat demoniaca, de turments i desesperança, ofensives per a la raó i el seny, com si el món s'hagués anat convertint en el pitjor dels malsons, un ambient terrorífic com una avantsala de l'Infern ja en aquesta vida. I és que el preu del pecat, és a dir de la desobediència a Déu, de l'allunyament i el trencament amb Ell, de donar-li l'esquena i oposar-se-li o negar-lo, és la mort, en aquesta vida i en l'altre, perquè Déu és la font de l'existència, de la vida, de la llum, la bondat, l'amor i la felicitat, i deixar-o és abandonar també tot això.  

Els humans tenim necessitat d'adorar i si no adorem Déu, l'únic que ha de ser adorat, aquesta impuls es desvia cap a coses inadequades, la idolatria del plaer, dels diners i de les riqueses, de la pròpia voluntat, de la diversió, del tancament en un mateix, de l'orgull, de les pròpies idees o del no res i la mort, la idolatria de les dones (i per elles, dels homes), de la bellesa o la força, del sexe, de les fantasies, de la mentida i finalment, quan es completa la inversió total, d'un mateix, d'un líder, d'una ideologia o en el limit del diable, que essent l'imitador de Déu vol ser adorat ell com li correspon només al Senyor de tots i de tot, i que després d'uns hipotètics o efímers èxits i satisfaccions enverinats ja d'entrada i acompanyats de depravacions, paga amb odi, tortures, maldat extrema, el càstig ja en aquest món, la mort i sofriments eterns als seus adeptes. Perquè ell és no sols l'enemic de Déu sinó també de tot el gènere humà, que amb la possibilitat de salvar-se li fa evident tot el que ell va perdre i ja no tindrà mai, i per això rabia cremant d'enveja, gelos, ganes de fer mal i de condemnar-los amb ell. El diable és com un gos rabiós lligat amb una cadena, que només pot fer mal, i un mal terrible, als qui se li acosten, ja que de lluny només pot bordar furiós. I allunyar-se de Déu és acostar-se-li, perquè a la vida o s'està en un cantó o en l'altre, amb Déu on ell no pot res, o sense Déu on ell impera. L'elecció és lliure, voluntària i conscient, però moltes vegades enterbolida pel vel material, els enganys, els errors i els miratges. Fins al moment de la mort es pot canviar de bàndol, després ja no. És una gran responsabilitat i és molt irresponsable i tràgic no considerar-ho i no elegir bé. 

Tots els símptomes citats en la llista són de molt mal pronòstic, mostra d'una descomposició i un podriment social ja en aquesta existència i fan palès el mal espiritual del nostre actual decadent, degradat  i degenerat Occident.  

En quin món vivim?

La societat humana occidental, que s'ha anat descristianitzant, sembla ara molt desorientada i confusa. I això en molts temes i molt importants. Un d'ells l'avortament. Però n'hi ha molts més, l'eutanàsia, la definició de matrimoni, la integritat física personal, la preeminència de l'ésser humà sobre els animals i la seva administració respecte a la Creació. Tot això està desquiciat i és molt trist experimentar aquest retrocès després de més de dos mil anys d'avenços progressius (1). 

Com que aquest relliscament cap avall ha sigut lent i progressiu, la majoria de la gent als països d'Occident quasi no se n'ha adonat, o ho ha vist com una evolució natural, tot i que és evident que no venia de la gent ni dels canvis espontanis, sinó que era dirigit des de grups de poder, amb el suport cada cop més clar dels mitjans de comunicació de tota mena, i amb una agenda inicialment oculta que, amb la materialització del seus punts pas a pas i un darrera l'altre, ara es va fent cada cop més pública ja que els que la inspiren i l'apliquen se senten cada cop més victoriosos i segurs, convençuts que la societat està mentalment hinoptizada i moralment anestesiada per les seves ideologies i polítiques. 

Perquè no s'entèn que el que primer va ser una despenalització, com la de l'adulteri i la pornografia, després s'anés legalitzant cada cop més, deixant, això si, passar temps per assumir-ho i normalitzar-ho, a continuació s'ampliés més i més, es consideres una llibertat, es justifiqués amb casos límit i amb sentimentalismes aparentment benintencionats però falsos i perjudicials per a tots, passes a ser un estil de vida, un dret d'una minoria dins d'un col·lectiu (2) i després un dret humà (!) i ja últimament les lleis castiguin als qui s'oposen a aquest estat de coses, saltant-se tota democràcia i essent molt parcials i unilaterals en l'activisme social, dictaminant que unes accions sí i altres no i quines són unes i altres, segons la conveniència dels poders fàctics, que tenen tota la força impulsora i coercitiva econòmica, propagandística i legislativa, i ara disposen de coneixements pscològics avançats i fiables sobre enginyeria social i manipulació de masses.

Al la 2ª meitat del segle XX, quan tot semblava recuperar-se i anar en bon camí, hi va haver dos anys molt especialment dolents, 1968 (3) i 1995 (4), amb algun any més que va ser el punt d'inflexió com el 1973 (5) com es veu comparant els anys anteriors i posteriors (6) tot i que hi havia hagut algun precedent com el 1963 (7) i encara hi va haver un any molt dolent per les seves conseqüències, el 1976 (8). El que es va iniciar en aquestes fites va portar a les extremes convulsions dels anys 1980s i 1990s (9) i ha acabat portant a un segle XXI molt diferent del que s'imaginava i preveia, amb els atemptats terroristes del 2001 que van donar pas a la contraproduent invasió occidental de l'Afganistan (2001 - 2021) pretesament com a guerra contra el terror i per fer un món més segur, la nova invasió de l'Iraq el 2003 amb motius falsos inventats i amb una desestabilització favorable als grups terroristes islàmics que s'ha perpetuat fins a la intervenció de Rússia a Síria però que encara dura, la crisi econòmica del 2008, les mal anomenades primaveres àrabs promogudes pel president americà Obama, Premi Nobel de la Pau (!), de l'any 2011 que van comportar una desastrosa intervenció de l'OTAN a Líbia, l'assassinat del seu president Gaddafi i conseqüencies d'anarquia i caos que encara es paguen ara, així com la interminable guerra de Síria iniciada aquell mateix any i que ha durat fins fa poc, la situació de guerra civil a Ucraïna des del cop d'Estat del 2014 amb la ingerència nord-americana i la intervenció militar russa del 2022 amb la guerra no declarada d'Estats Units i l'OTAN en contra donant armament al govern de Kiev, fet que va prolongant la guerra, les morts i la destrucció (10) i que amenaça de portar a una Tercera Guerra Mundial per la irresponsabilitat de governants i polítics, que semblen encegats (11)... Desastre rere desastre. 

I cito tot això per dos motius. Un perquè són les manifestacions externes d'una corrupció interna del sistema que ha assolit graus veritablement alarmants en aquestes primeres dècades del segle XXI, i que es tradueix en la crisi total, econòmica, social, política, sanitària, educativa, moral i religiosa, on tot està tocat i funciona no sols malament sinó cada cop pitjor, en mig de moltes agendes ocultes, falses banderes, falsos amics, pretesos remeis contraproduents i agreujadors, decisions insensates dels dirigents i una societat insensibilitzada, atordida, impotent, enganyada i manipulada, majoritàriament atontada, desinformada i inconscient del que passa i suposant que tot segueix anant bé o almenys com sempre i que no n'hi ha per tant, és a dir conduïda sense resistència als majors absurds i intervencions totalitàries en ella, fins i tot en l'àmbit de la vida privada, fomentant en canvi les protestes i reivindicacions per temes petits o insignificants per tal d'amagar si algú protestés en temes realment importants, en mig del soroll tan estés de queixes i lluites internes de la societat, que així no tenen ressò. La gent són víctimes però en part també són culpables d'haver anat acceptant i practicant falses llibertats, immoralitats i greus pecats, abans també greus delictes, ara legalitzats pel caprici d'uns governants i legisladors, com si ells puguessin canviar al seu gust i interès les lleis divines i naturals, les de la consciència i el cor dels homes.   

L'avortament és l'expressió més clara d'aquesta deshumanització d'individus i societat. És l'assassinat d'un ésser humà nonat i més encara d'un fill mentre està en gestació en el ventre de la seva mare, la seva procreadora junt amb el seu pare, els gens dels quals porta, i per part precisament d'aquella que està encarregada per Déu i per la naturalesa no sols d'acollir-lo en el seu cos de dona, d'alimentar-lo i tenir-ne cura sinó d'estimar-lo i protegir-lo. És una inversió total, que només s'explica per moltes dècades de propaganda i rentat de cervell per part de determinades ideologies que sostenen que hi ha massa gent en el món i que cal disminuir-la per tots els mitjans que sigui, és a dir per aquells que s'autoconsideren déus i decideixen sobre la Humanitat en conjunt i sobre la vida i la mort humanes, també amb l'eutanàsia que ara ja es veu al Canadà que s'està oferint per motius cada cop més fútils com pobresa o no tenir llar, i en molts països per voluntat de morir de fins i tot joves i nens sans. El que abans era un delicte d'inducció al suïcidi o cooperació en el suïcidi, penat legalment amb presó, ara és eutànasia o suïcidi assistit i es fomentat perquè al món sobra gent (!) i els jubilats són una càrrega pels sistemes de pensions i els malalts crònics per les finances dels sistemes sanitaris, i tota una sèrie de motius injustos, egoïstes, interessats, malvats i desconsiderats, presentats amb l'excusa de que és pel seu bé, perquè no sofreixi, perquè no té una vida digna o no té cap altra opció (!), que són els mateixos amb els que s'impulsa a una mare a fer matar al seu fill en les seves entranyes, fent una barbaritat contra ella mateixa i contra el seu instint maternal que ni les mares animals fan. A part que, sigui legal o no, és un pecat mortal gravíssim, que fins l'Any de la Misericòrdia del 2016 va ser reservat als bisbes i penitencers, i que compromet la salvació eterna, sobretot quan per cobrir-se més els impulsors les espatlles es fa que sigui considerat una cosa normal, natural, que si la consciència dol i ho retrau és per prejudicis ancestrals o per l'educació rebuda, i que si es necessari perquè provoca remordiments o depressió en l'avortadora cal anar al psicòleg, al metge o al psiquiatra i tractar-se amb antidepressius, ansiolítics i tranquilitzants, perquè no té perquè segons ells... amb la qual cosa es perllonga i agreuja el sofriment de la mare que ha avortat i en lloc de donar a llum vida ha parit mort. I si algú la vol ajudar de veritat, es diu que la molesta, que l'impedeix exercir la seva llibertat i el seu dret, que l'odïa (!) i se'l penalitza per fer-ho ni que sigui simbòlicament: un metge francès octogenari, potser creient o potser no però de sentiments humans, va ser detingut i acusat perquè des de lluny va ensenyar i agitar unes sabatetes de nadó a una dona que es dirigia a un avortori, se li va imposar una forta multa i se'l va amenaçar amb penes de presó si reincidia en tan greu delicte d'assetjament (!) motivat per l'odi (!). I molt recentment al Regne Unit, concretament a Birmingham a primers de desembre de 2022, una dona, Isabel Vaughan-Spruce, va ser interrogada per la policia al veure-la parada en silenci a la vorera de l'altre cantó d'un avortori en hores en que aquest estava tancat i al carrer no hi havia gairebé ningú, quan els policies li van preguntar que feia, que si resava en silenci, ella va dir que potser estava resant mentalment (12), a continuació d'aquesta confessió els policies la van detenir i la van portar a la comisaria i el que podia haver quedat en un fet inversemblant d'òpera bufa si a la comisaria hi hagués hagut algú amb seny que s'hagués disculpat amb la senyora, li hagués demanat que sisplau no presentés denúncia per arrest inmotivat i l'hagués deixat immediatament en llibertat després de reconèixer que els agents s'havien extralimitat i que els amonestaria, en lloc d'això es va convertir en veritablement dramàtic i tràgic quan se li van presentar 4 càrrecs, per protestar i participar en una desobediència pública a una ordenança municipal i per assetjament i intimidació a la llibertat de les dones, tot un despropòsit de tints entre orwellians i kafkians, com si ja estiguessin tots al 1984 i El Procés a la vegada i sense prèvia advertència. Al cap d'unes setmanes d'aquesta situació pendent de judici, en cercles superiors algú més intel·ligent, raonable i amb sentit del ridícul va decidir com autoritat competent retirar-li tots els càrrecs. Per a la dona va ser un alivi, però ha quedat marcat per si mai torna a anar per allà i ho torna a fer, no sigui que els mateixos policies o uns altres l'acusin de reincident. I no és l'únic cas, ja abans al novembre a Bournemoth, Adam Smith-Connor, un veterà del servei mèdic militar que els va dir que resava plorant el seu fill, sense dir que va ser per avortament molts anys enrere i pagat per ell, va ser detingut en iguals condicions i no va tenir tanta sort perquè va ser condemnat a pagar 100 lliures. Però encara és més greu perquè segons la interpretació que es faci d'aquestes lleis diabòliques, una persona pregant en silenci i sese mirar o d'esquenes en una "zona protegida" pot ser condemnada a 6 mesos de presó i en cas de reincidència a 2 anys i tot (13). Una legislació delirant que recorda allò que com més a prop està una societat del seu col·lapse més demencials són les seves lleis, i la nostra sembla ben a punt del seu final tal com la coneixem (14). 

Diu que ja fa bastant anys a un psiquiatra un pacient li va confessar el seu temor: "La societat sembla haver-se tornat boja, el mal domina el món". I una antiga dita de saviesa popular diuen que els nens, els bojos i els borratxo sempre diuen les coses tal com són. Estem en una època molt fosca, quasi negre, una de les èpoques més baixes de la Humanitat pel seu caràcter global i per la inversió de valors, tant del gust del diable, que sap que porta a la perdició segura dels éssers humans, perquè mentre un coneix el que és pecat i si ho fa se sap pecador, no tot està perdut, perquè sempre es pot penedir, demanar perdó a Déu i confessar-se, i així convertir-se i salvar-se. Però si un no creu que sigui un pecat, o pitjor no creu que existeixin pecats, i ho considera normal, una llibertat, un estil de vida, un dret seu, un dret humà i ja al súmmum un orgull, com li han inculcat per totes bandes, es tanca ell mateix tota via de salvació. Una santa del segle XX va dir, com d'altra banda també ho han fet molts d'altres, que la gran majoria dels condemnats a l'Infern eren gent que no creien que existís. És molt trist, però és així, ja que si un considera que existeix o pot existir, procurarà no pecar mortalment demanant ajuda divina i humana per no fer-ho, o cas d'haver-ho fet se'n penedirà ni que sigui per dolor d'atrició i buscarà el perdó sacramental i l'esmenament de vida o com a mínim farà ni que sigui a l'últim moment un acte de contrició que canviï el seu destí de l'Infern al Purgatori. No sol ser el cas, aparentment i amb la salvetat d'una gràcia divina extraordinària, realment excepcional, del qui ha fet tot el camí contrari, no creient o no important-li Déu, el pecat ni l'Infern. Potser els membres de la societat actual haurien de pensar més en la mort, en el moment en que tard o d'hora tothom morirà, perquè com diu la Saviesa divina "Pensa en la teva mort i mai pecaràs". Però encara més culpables que els que practiquen el pecat són els que el fomenten i l'inculquen com quelcom normal, adequat i necessari, molts dels quals són gent d'edat molt avançada. Per tant, tant de bó que en lloc de creure's déus i pensar tant en els seus plans per aquest món, per fer la seva voluntat i modificar-lo al seu gust , encara ja molt tard per ells, pensessin més en la mort i en el més enllà perquè així potser es penedirien, convertirien i salvarien, perquè Déu estima entranyablement a tots i no dona per perdut a ningú mentre és en aquest món, i alhora farien que també se salvessin molts ara enganyats i desorientats, endurits en el seu pecat per les influències nocives i les falses seguretats del món en que ens ha tocat viure. 

Vulgui Déu que més aviat que tard tant els governants i ideòlegs com la gent del carrer reflexionin sobre el món en que vivim i en perquè tot va tant malament, sense deixar-se distreure per miratges ni per les coses quotidianes, i descobreixin que darrera tot això hi ha quelcom de transcendent, una lluita espiritual, i sàpiguen escollir el cantó bo!

(1) Des de la vinguda al món de Nostre Senyor Jesucrist i l'establiment de la seva Església i del Cristianisme. Però ja abans teníem punts forts com el Jurament Hipocràtic dels metges, mantingut igual durant més de 2 300 anys i que ja ben avançat el segle XX se li va canviar, per primera vegada, un fragment, el de "no realitzaré cap avortament ni que m'ho demanin", per tal que els impulsors de l'avortament no es trobessin amb aquest obstacle en el món mèdic i els propis metges no es comprometessin jurant no fer-ne. I encara abans tenim els Deu Manaments del Sinaí, c. 1200 aC, dels que avui dia les noves legislacions permeten saltar-se'n uns quants, quan no ho consideren un estil de vida, un progrès i un dret , i fins i tot un orgull, fer-ho. 

(2) Les dones que consideren, accepten, desitgen o es veuen induïdes o obligades per les circumstàncies o altres persones a avortar el seu fill en gestació en el seu ventre matern. Un fet que tant sols 40 anys enrera era rebutjat i causava por i horror a quasi totes les dones.

(3) L'agitació social mundial representada sobretot pel Maig francès, amb els seus absurds i incoherències, rebelant-se contra una situació que només uns anys després ja semblava idílica per comparació i que ara ho és encara molt més respecte de la nostra actual.  

(4) La Conferència de Beijing amb els seus disbarats ideològics i totalitaris. 

(5) Amb la inicua sentència Roe v. Wade, que va despenalitzar, i a la pràctica legalitzar i encara més promoure, l'avortament als Estats Units, i que recentment ha estat revisada i anul·lada pel Tribunal Suprem del país, deixant l'obligatorietat d'admetre-ho i permetent legislar-ho als Estats, com ho indica realment la Constitució americana, que s'ha saltat durant mig segles, per interessos espuris. El cert és que ja hi havia un clamor creixent des de feia molts anys de gran part del poble nord-americà en contra dels efectes perversos i nefastos d'aquella desgraciada sentència. Però 1973 va ser també l'any de diversos fets molt negatius, com el cop d'Estat a Xile, la guerra del Yom-Kippur, la crisi mundial del petroli i el magnicidi del vicepresident del govern espanyol, almirall Luís Carrero Blanco, entre uns quants més, tots tan sorprenents com malignes i perjudicials, de manera que el 1974 ja s'havia perdut la innocència i optimisme de present i futur que encara regia el 1972; entre d'altres coses a Europa i a tot Occident va acabar per aquells anys el progrés econòmic, social i cultural de 25 o 30 anys després de la Segona Guerra Mundial. 

(6) Basta comparar el panorama mundial que presenta el llibre Le défi américain (1967) del periodista francès Jean-Jacques Servan-Schreiver (1924 - 2006), amb uns problemes normals, unes perspectives bones, unes idees clares, una societat confiada oberta al pogrés i al futur, en conjunt una visió del món intel·ligent, objectiva i racional, amb el seu posterior llibre Le défi mondial (1980), on el panorama del món ja ha canviat del tot i és caòtic, estrany, amb conflictes de molt difícil o quasi impossible de solució iniciats amb la Guerra dels Sis Dies de 1967 i altres , però la repercusió dels quals va tardar encara uns anys fins que es van demostrar insolubles, un món confús, difícil d'entendre, on hi actuaven forces desconegudes incomprensibles, incoherents i contradictòries, una situació que a més s'ha mantingut durant 40 anys fins ara i que si ha fet alguna cosa ha sigut empitjorar. 

(7) El de l'assassinat encara no aclarit de John F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units (1961 - 1963) i uns quants fets més com el poques setmanes anterior cop d'Estat instigat pels seus propis aliats americans contra el president catòlic Ngo Dinh Diem del Vietnam del Sud (1954 - 1963), que obriria el camí a la intervenció militar nord-americana massiva a la Guerra de Vietnam a partir del fals incident del Golf de Tonkin només uns mesos després, l'estiu de 1964. També el juny va morir el Papa Joan XXIII (1958 - 1963) i va resignar després de molts anys el catòlic canceller federal alemany Konrad Adenauer de l'Alemanya de l'Oest (1949 - 1963). Estava a punt d'acabar una època catòlica d'abast mundial que havia abarcat tots els anys 1950s i els primers 1960s, amb la seva candidesa, innocència i qualitat de vida que ara resulta quasi inexplicable, i que entre altres coses va propiciar la ràpida i total reconciliació entre França, dirigida pel també catòlic De Gaulle (1958 - 1969) i l'Alemanya Occidental. 

(8) L'any de l'escàndol dels suborns de la Lockheed, de la nova malaltia de la Legionella, de la reinstauració de la pena de mort als Estats Units després d'una moratòria d'uns quants anys, amb la primera execució el gener de 1977, i de diverses coses més que es veien rares i fora de control o en la direcció inesperada i inadequada. Un reportatge televisiu aquí va titular-lo "1976, l'any de tots els dimonis", referint-se al pandemònium de desgavell, desori, agitació irada, desordres públics, però també de conspiració pel mal, d'aquell any. 

(9) El genocidi dels tutsis a Rwanda, amb passivitat i quasi complicitat internacional, el 1994 per part dels extremistes hutus després de l'assassinat no aclarit dels presidents de Rwanda i Burundi, les dues "guerres mundials" del Congo, dites així pel gran nombre de països veïns participants i pels milions de morts, de nou sense quasi resonància internacional, més preocupada per polítiques internes i per visions ideològiques, detalls magnificats i autèntics absurds. 

(10) "Lluitarem contra Rússia fins l'últim ucraïnès", insòlita i realment inaudita declaració pública de Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN. També Victoria Nuland, de l'equip de govern nord-americà, quan li van fer notar les conseqüències molt negatives per Euripa de les polítiques americanes al respecte, va contestar "Que es foti Europa!", declaració molt per l'estil del comentari ben audible l'any 2017 d'una parlamentaria espanyola al Congrés que al declarar el ponent amb torn de paraula el malament que s'ho estaven passant diversos grups socials per les polítiques de retall de les prestacions socials a Espanya va comentar amb veu alta "¡Que se jodan!". Són exabruptes que mostren el nivell dels polítics actuals, més baix que mai, i totalment incompetents i desencertats.

(11) Es ben conegut que el març de 2022, encara a no un mes de la invasió russa, tant Ucraïna com Rússia estaven a punt de signar un acord de pau més o menys satisfactori per a les dues parts, auspiciat per Turquia com mediadora, però aquest va ser vetat pels Estats Units, que van preferir que Ucraïna continués la lluita "fins la derrota de Rússia" (!) a fi de poder ells instaurar el Nou Ordre Mundial, en el que Rússia i Xina són excepcions, amb les que sembla que es contempla anar tard o d'hora a una guerra nuclear (!!) per tal de no deixar-les desobeïr les consignes mundialistes.

(12) Si els hi hagués contestat que estava planejant com atracar un banc, els agents, si encara tenien sentit de l'humor anglès, haguessin somrigut i despres de fer-li potser també ells un comentari jocós com "doncs bona sort!" tot rient l'haguessin deixat en pau, o si per influx dels Estats Units s'ho haguessin cregut i/o s'ho haguessin pres malament i se l'haguessin endut per interrogar-la sobre plans, còmplices, llocs i dates, l'haguessin posteriorment deixat lliure sense càrrecs dient que un altre cop no vacil·lés a la policia. Però resar, encara que sigui mentalment, sola i en silenci, amb el centre tancat i sense nngú, es veu que es molt greu per la legislació aquesta, que només cap qualificar de demoníaca.

(13) El caràcter no ja d'estultícia i de tirania sinó realment satànic de lleis així que prohibeixen resar ni que sigui interiorment , es veu en que si la persona blasfemés en veu alta i tot, això no seria evidentment considerat intimidació per a les dones que es dirigieixen a avortar, potser fins i tot seria considerat una mostra de senyal i ànim per a elles, perquè certament està en la mateixa línia. Fer el mal no està penat però fer el bé sí, el món a l'inrevès i una mena de preludi de l'Infern a la Terra. 

(14) Probablement cap a l'any 2028 acabarem aquest nefast cicle atual en el que estem des de l'inici del segle XX, que ha vist dues guerres mundials i desgràcies de tota mena, i el 2029 en començarà un altre ben diferent del que ha durat quasi 130 anys i ben diferent també, perquè serà nou, de plans, agendes i programacions efectuades ara. Per sort tot recomençarà altre cop. 

I les santes

Continuant amb la classificació del que es podria dir caràcter però també vocació, missió o estil de vida ideal per cada persona, ara un intent de fer-ho amb les santes (1): 

1 Sta. Teresa de Lisieux 

2 Sta. Teresa de Jesús (2), Sta. Faustina Kowalska, Lucia Dos Santos 

3 Sta. Caterina Labouré, Sta. Gemma Galgani, Sta, Jacinta Marto 

4 Sta. Hildegard de Bingen, Sta. Clara d'Assís, Sta. Maria Goretti, Sta. Gianna Beretta Molla, Sta. Teresa de Calcuta  

5 Sta. Caterina de Siena, Dorothy Day 

6 Sta. Margarida Maria d'Alacoque, Sta. Edith Stein 

7 Sta. Joana d'Arc, Sta. Bernadette Soubirous 

8 Sta. Joana Jugan, Caterina Coromina, Sta. Àngela de la Creu 

Manifesten tant semblances com diferències amb els seus homòlegs masculins. 

La classificació de les models dels estils de mentalitat és meva, per tant hi poden haver errors en la tipificació, però conjuntament donen una idea general de cada grup, que no defineixo perquè considero que es veu més bé amb els exemples (3). I cal tenir en compte que en cada tipus hi ha molta varietat per les circumstàncies i altres condicionants, com també que el tipus de caràcter només és un factor més entre els molts que ens fan semblants en alguna faceta a alguns éssers humans en particular (4), a part del que ens fa iguals que tothom i el que ens fa absolutament únics. 

I cal tenir en compte tant el que diu Nostre Senyor "A la Casa del meu Pare hi ha moltes morades",  també que Déu ens dona diferents dons i l'Esperit Sant és l'autor de la unitat en la diversitat,  com algunes observacions teològiques com "l'opció fonamental", presa sovint a edat molt primerenca, que feia notar Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) que és quan un decideix el sentit que tindrà la seva vida  i es descobreix i posiciona respecte de si mateix, especialment en la que serà la seva relació amb Déu ("en Crist i l'Església Catòlica hi ha la veritat", "seré cristià catòlic sempre") i en els seus valors morals i ètics bàsics ("jo miraré de ser bo", "procuraré no fer mal a ningú"...), tot i que després ho compleixi més o menys bé en la seva vida. I això està molt relacionat al que Déu vol de nosaltres, a la vocació que ens crida i la missió que tenim a la nostra existència, i amb la resposta positiva o negativa, intensa o fluixa, segura o dubtosa, amb la que un mateix hi respon. 

(1) I també amb algunes encara no canonitzades però en camí de ser-ho, o de vida santa i/o amb grans dos espirituals. 

(2) Referint-se al seu temperament i personalitat, un alt càrrec eclesiàstic que la va entrevistar va dir d'ella "No és mujer sino varón y de los muy barbados". 

(3) Així els 2 sovint són de claustre i els 5 de vida exterior, els 3 són místics i els 8 de vida molt activa, per exemple. Una altre manera seria fent una relació de dones en general i amb alguna religiosa encara viva, com 1 Karen Blixen; 2 Isabel la Catòlica, Maria Estuard, Emily Dickinson; 3 Helen Keller, Edita Majic; 4 Jane Austen, Ada Lovelace, Charlotte Brontë, Dolores Hart; 5 Cristina de Suècia, Eva Perón, Grace Kelly;  6 Maria Antonieta, Bertha von Suttner, Flannery O'Connor; 7 Florence Nightingale; 8 Edith Cavell, Anne Sullivan.  

(4) Amb la diferència que els altres factors són en general més externs (educació, professió...) o físics (edat, salut...), tot i que no sempre són així perquè n'hi ha també alguns de tant interns i especials com comuns i externs alhora (llengua, religió...), mentre que el temperament, caràcter i personalitat és més interior, general i abarcador, per això és tant especial i important, modificant tots els altres però també a la vegada essent modificat per tots els altres, englobant-los i essent englobat per ells, en una influència mútua. I també es podria afirmar que com a tal el caràcter d'una persona també és en part igual que el de tothom i en part únic, però aquí el que interessa és la part compartida, que és la que es pot comparar.