Sta. Maria Goretti, màrtir de la castedat, l'any 1902 |
Quan el seu assassí, Alessandro Serenelli (1882 - 1970), que ja l'havia intentat seduir moltes vegades, essent sempre rebutjat per ella per tal de no pecar ja que havia fet el ferm propòsit "abans morir que pecar", finalment va intentar forçar-la, ella s'hi va ressistir i no va poder violar-la. Furiós, ell la va ferir diverses vegades amb un ganivet. De resultes de les ferides, moriria a l'hospital un dia després.
En l'agressió ella repetia "no, que és pecat", "Déu no ho vol" i "no, això ofèn a Déu", "no puc, és anar contra els manaments". I passat l'atac, ja al seu llit de mort ella el va perdonar de tot cor: "El perdono per amor a Jesús i vull que ell també vingui amb mi al Paradís".
Fins i tot un cop ja morta i estant el seu atacant a la pressó, Sta. Maria Goretti se li va aparéixer, dient-li que l'havia perdonat, que l'estimava i que es convertís, per no perdre's a la vida eterna, que el volia al seu costat en el Cel. Alessandro així ho va fer i a partir d'aleshores es va penedir, va iniciar la seva progressiva conversió a la fe i va portar una vida exemplar i quan finalment l'any 1929 va sortir de la pressó per bona conducta, després de complir 27 anys de la condemna de 30 que se li va imposar, va realitzar la seva plena conversió i es va decidir a demanar públicament el perdó de la família, agenollant-se davant la mare d'ella (1) i suplicant-li-ho l'any 1934, perdó que li fou concedit: "Ella t'ha perdonat, Déu t'ha perdonat i jo també et perdono". Va entrar com a terciari laic en un convent caputxí on, portant una vida penitent de reparació del seu pecat, va exercir fins a la seva mort com a porter i jardiner. El 1961, proper als 80 anys, va escriure una carta relatant tot el mal que li van fer les idees llibertines sobre el sexe que va absorbir i fer seves a partir dels mitjans de comunicació, que li van donar unes expectatives eròtiques que al no poder realitzar el van portar per despit al crim passional, del que estava profundament penedit i del que pensava fer penitència tota la seva vida.
Tant la mare de la santa, Assunta Carlini (1866 -1954), com ell, van poder assistir a la canonització de la joveníssima Maria, a Roma el 24 de juny de 1950, on van donar el seu testimoni i estan enterrats en el santuari de Sta. Maria Goretti, de la que s'han documentat molts miracles de curació. La seva germana més petita, Teresa Goretti (1900 - 1981), a la que cuidava quan ella va ser atacada el 5 de juliol de 1902, es va decidir a entrar en la vida religiosa com a monja franciscana (2).
(1) El pare, Luigi Goretti (1859 - 1900), ja havia mort abans dels fets, cosa que accentuà la pobresa i la indefensió de la família.
(2) Altres germans foren Antonio (1887, mort als 8 mesos), Angelo (1888 - 1965), Mariano (1893 - 1975), Alessandro (1895 - 1917) i Ersilia (1898 - 1981), que va ser l'última en morir, sobrevivint 6 mesos a Teresa.