Junt amb el Dijous Sant, amb el qui té molta relació, i el dia de l'Ascensió, el dia de Corpus, amb les processions eucarístiques amb la Custodia, l'adoració al Santíssim Sacrament, les catifes de flors adornant alguns carrers i l'especial atenció a Crist realment present en l'Eucaristia sota les espècies del pa i el vi un cop consagrades pel sacerdot a la Missa, era un dels tres dijous de l'any que, segons la dita popular, "relluien més que el Sol", pel seu significat espiritual i religiós. Ara, amb l'excepció és clar de Dijous Sant, en les nostres terres les altres dues celebracions, al no ser festa civil, han sigut traslladades al diumenge. És una de les festes variables de l'any, perquè té lloc la setmana que segueix a la festa de la Santíssima Trinitat i al diumenge de Pentecosta, que també ho són perquè dependen del dia en que caigui cada any la Pasqua.
 |
Crist, realment present, se'ns dona com aliment, vida, força i consol, pel
nostre be i també perquè nosaltres poguem esser el mateix pels altres necessitats |
És una festa molt important, la del Cos i la Sang de Crist, ja que ens recorda, celebra i agraeix la presencia quotidiana de Jesucrist enmig nostre, en la consagració i comunió a la Missa i també en la reserva eucarística del Sagrari. "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món" i així és, des de la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, just abans de la Passió. Jesucrist ha volgut quedar-se entre nosaltres i no sols amb el do de l'Esperit Sant, des de la Pentecosta, ni amb el fet també promés de que quan hi hagin dos o tres reunits en el seu nom, Ell està present de forma espiritual i invisible enmig d'ells, sinó també materialment, encarnat en les espècies sacramentals estant el seu Cos i la seva Sang sota la forma aparent del pa i el vi. Es pot fer la comparació amb el Sol amagat en un dia ennuvolat, no se'l veu, pel vel material, però segueix estant present i donant llum i escalfor a la Terra. Igualment Jesucrist, velat per la matèria, està realment present, viu i actuant donant-nos el seu Amor, en les formes de la comunió i del sagrari. És un gran do que ens ha fet, per tal que no ens sentim sols ni desemparats i ni tan sols enyorant la seva presència, Ell hi és, invisible però real, més real que la nostra pròpia existència. I a més de ser un gran do, el de la seva estada sempre i arreu entre nosaltres, alimentant-nos d'Ell mateix, disponible per rebre la nostra visita i escoltar-nos, també és encara més una gran necessitat que tenim, perquè sense Ell no podem res i el mal ens supera. Aprofitem i visquem, doncs, aquest do tan gran de tenir accès a Ell a la Missa, en el sagrari, en els sacraments i en l'oració es faci on es faci, però amb la facilitat per a nosaltres de poder fer-ho davant seu, talment com els pocs que el conegueren personalment a Terra Santa fa dos mil anys, quan igual que al Paradís Déu es passejà entre nosaltres, visible com a home però d'incògnit, ara el tenim invisible però amb presència física i coneixent-ho. El cor ens diu "busqueu la seva Presència", i la fe necessària per creure en ella no és un obstacle sinó un mèrit, Ell mateix ens diu "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense veure!" i això es refereix concretament a nosaltres.
 |
Fer una visita al sagrari o a una església és sempre una trobada
d'amistat i d'amor amb Crist, que sempre ens hi espera bondadosament |
I a més s'ha de traduïr en actes, perquè aquest Amor diví que se'ns dona com a presència i aliment, ens omple i ens ha de fer vessar aquest mateix amor cap als altres, sobretot envers els més necessitats, seguint el seu exemple. Per això no ens hem de quedar en el mer coneixement, ni en el gaudi de la relació personal i comunitària tan viva i directa amb Ell, sinó que ens ha de moure a fer com Ell feia, que és precisament el que Ell vol, que seguim el seu mestratge i el seu model i exemple, estimant, perdonant, ajudant, servint, reconciliant-nos i sentint-nos units els uns amb els altres com la gran familia dels fills de Déu, en el cas dels batejats, o dels qui ho poden ser-ho i en tot cas estan creats a imatge i semblança de Déu en el cas dels altres. Per això Corpus és també el dia de Caritas, de la caritat, que és el que Déu ens mana perquè aixi no sols fem el be i complim la seva voluntat sinó que trobem el sentit de la vida i fem la felicitat dels altres i la nostra pròpia, i és que hi ha més alegria en donar que en rebre, com el mateix Crist ens va recordar. Pensem en paraboles com les del bon samarità o fins i tot des d'un punt de vista humà i temporal, la de l'administrador astut, i sobretot pensem que trobem a Crist també en el pobre, el malalt, el perseguit, el necessitat, el marginat, l'empresonat, el menyspreat, tot aquell qui sofreix, més encara si és amb culpa seva, perquè aleshores pateix una doble pena, la física i social i la moral espiritual. Recordem que Crist va venir a cridar a la conversió als pecadors, a la sanació i salvació als malalts tant de cos com d'ànima. Que es fa solidari amb ells, com ho va mostrar quan es va posar a la fila dels pecadors penedits que ansiaven el perdó amb el baptisme preparatori de sant Joan Baptista i llavors instituí Ell el Baptisme del perdó dels pecats. I que com es va dir "tot allò que feieu a un d'aquests germans meus, a mi m'ho feieu". Tinguem doncs sempre present que l'amor ha de presidir sempre les nostres vides, perquè Déu és Amor i allí on hi ha amor, allí hi ha Déu.
Fotos: institució d'acòlit de l'autor a les Josefines de Vic, 6 juny del 2008, i el meu pare al santuari de Meritxell (Andorra), tardor de 1996.
