En Jordi amb la seva mare Nati en una església |
Aquest dimarts 11 de maig poc després del migdia ha mort el meu germà Jordi Lázaro Medina després de més de 3 setmanes ingressat a l'Hospital de Vic, afectat de Covid. Entre dues i tres setmanes de donar positiu en el PCR abans havia rebut la primera dosi de la vacuna AstraZeneca. Ha sigut una pèrdua molt inesperada perquè tenia 64 anys, era fort i valent, es cuidava i vigilava molt, des de feia 7 anys no fumava ni bebia, menjava sa i s'havia aprimat i caminava molt traient diariament a passejar els gossos de casa, dels que cuidava molt bé i amb afecte, i també fent caminades de fins una hora i mitja, i complia les precaucions de la mascareta, el gel hidroalcohòlic i evitar situacions potencialment perilloses. A més sempre jugava a escacs diariament moltes partides per l'ordinador fins un dia o dos abans d'ingressar a l'hospital. Seria molt llarg destacar les seves qualitats, era una bona persona, un bon company, de bon tracte, es feia i parlava amb tothom, la seva sola presència d'alguna manera donava seguretat i confiança, perquè encara que ell pogués tenir malaties, tot i que a temporades l'afectessin per la feina i per a fer activitats de lleure (1) o ho comentés en privat, no ho demostrava ni se'n queixava obertament, al contrari externament solia mostrar-se tranquil. A més dels escacs, que els hi va ensenyar el seu pare quan era nen i era la seva gran passió de tota la vida, en tenia d'altres com per exemple l'ordinador com a usuari, la d'estar molt ben informat de totes les marques i models de cotxes actuals com a pur coneixement i també seguir per Internet l'actualitat política i econòmica. De jove va estudiar uns anys de Ciències Químiques a l'Universitat Central de Barcelona però s'ho va deixar per uns problemes de salut juvenils que també van fer que no hagués de fer el servei militar, i després d'haver fet diverses feines, va guanyar unes oposicions i va ser funcionari de l'INEM i actualment ja feia forces anys que era pensionista. Però sobretot pel seu caràcter obert, reservat però propens a simpàtic i alhora realista i serè, sempre disposat a animar els altres, tenia molts amics i coneguts, gent que l'apreciava i li tenia afecte, com ell a ells.
En aquest moment el que més val destacar era que era creient, un catòlic convençut que reconeixia a Jesucrit com a Déu fet home i el seu Salvador i que sempre es va considerar membre de l'Església Catòlica i que després d'una temporada de practicar poc, més que no pas ser no practicant, va experimentar una forta conversió i des d'aleshores era cristià tant en els fets ja habituals en ell com el tracte fratern, el perdó i la generositat, com en la pràctica religosa, assistint a Missa dominical i combregant. Va morir havent rebut els auxilis sacramentals. Que Déu li hagi perdonat els seus pecats, propis de la nostra naturalesa humana, li premiï les seves bones obres i el tingui a la Glòria amb Ell.
Preguem per ell, al Cel sigui!
(1) En alguna ocasió van ser molt greus, de l'abril de 2014 al gener o febrer de 2015 va passar 9 mesos ingressat a l'Hospital de Vic, però en va sortir totalment recuperat i aviat fins i tot va mostrar trobar-se més be que abans.