Somriure ajuda

"Busqueu la santedat, perquè sense la santedat ningú pot veure a Déu". 

"Estigueu alegres... estigueu alegres en el Senyor!"

Somriure als altres sempre ajuda. 

La llum de Crist i la vida consagrada

Celebrem avui la Presentació al Temple de Jesús, als 40 dies del seu naixement al Nadal.

És quan acaba el temps de Nadal en sentit ampli, ja que en sentit estricte acaba amb l'inici del temps de durant l'any al gener. 

Josep i Maria compleixen amb la Llei i porten a presentar a Jesús al Temple de Jerusalem i Maria també és purificada, tot i que no ho necessitava, però així mostren respecte, obediència i humilitat. 

Aparentment Jesús és presentat al Temple, però en realitat és el Temple el qui és presentat al Nen diví recent nascut. És quan Déu es troba i es fa present amb els seus, el seu poble i la seva gent. Els ancians Simeó i Anna hi estan presents per un do de l'Esperit Sant que a més els permet reconèixer-lo i poder-lo proclamar obertament, primer a la Sagrada Família, però després a tothom qui els vulgui escoltar, que en aquell moment degueren ser pocs, almenys no masses, però al llarg dels segles han sigut molts, com nosaltres ho fem avui. Ells ens el presenten com el Messies esperat, el Fill de Déu que porta la llum al món que espiritualment viu en tenebres. 

Adoració i pregària a la vida contemplativa a Taizé 

D'aquí el simbolisme de les candeles, expressant exteriorment la vivència interior de poder veure la llum de Crist, i per això el nom popular de la Candelera, ja que aquestes candeles que s'encenen tenen un important paper. 

També per aquest motiu és la festa de la vida consagrada, dels religiosos i religioses que han trobat en Jesucrist la llum de la seva vida, de la que ells participen i que porten no sols per a si mateixos sinó també per il·luminar als altres. Ells són testimoni d'aquesta trobada amb el Senyor i d'aquesta vida futura i eterna que s'inicia ja en la vida terrenal temporal. En aquest dia hi ha l'origen de la trobada i de la crida a viure amb Ell: Crist s'entrega del tot a nosaltres i en correspondència, i en representació nostra, ells es lliuren del tot a Crist. És un gran acte d'amor mutu entre Déu i la Humanitat. 

I en altres temps es considerava també per molta gent aquest dia de festa com el de l'inici de la primavera, quan a diferència d'ara es veien les estacions d'una manera popular i dinàmica i així es considerava que l'hivern començava  per Tots Sants, estava al seu punt central per Nadal i acabava amb aquest inici de febrer, quan els ametllers ja havien començat a florir a les nostres terres i quan la Natura començava a despertar. De manera que per Sant Joan en lloc de ser l'inici de l'estiu com basant-nos  astronomicament ho considerem ara, era justament ple estiu, el punt central de l'estiu.   

Una ullada a l'any

Havent passat ja el primer mes d'aquest 2021 i tot i que en el cas del passat any 2020 la seva característica excepcional no la vam notar aquí fins a mitjans de març, tot i que ja s'apuntava al gener i més encara al febrer a altres llocs del món, potser és el moment de concretar una mica més l'anticipació de com pot ser aquest any. 

Perquè es dona el cas que a finals de l'any 2004 vaig fer unes observacions sobre com podria ser 2005, basades en l'experiència dels anys transcorreguts i en suposicions de poder trobar com uns patrons de desenvolupament dels fets. Vaig estar a punt de publicar-les d'alguna manera, però al final no ho vaig acabar fent, guardant-me-les per a mi mateix. I en vaig acertar algunes de principals, tot i que l'encert no es va veure clarament, en algun dels casos, fins uns anys després. Però, és clar, ja era cosa passada. 

En una cruïlla, bifurcació de camins, primer propers però a la llarga distants

Ara, tenint un blog, puc mirar de publicar algunes consideracions generals afegides a les que ja vaig avançar a finals de l'any passat i que semblen evidents: que després d'un any tan excepcional com havia sigut el 2020, els mesos següents, és a dir l'any 2021, hauria de ser decisiu en un sentit o altre. Per exemple en que continuaria la situació epidemiològica, cosa que podria indicar que n'hi hauria per força temps, o pel contrari que començaria a resoldre's i a minvar la crisi sanitària, albirant-se ja una futura solució, que podria fins i tot ser propera.  I en aquest sentit està clar que això marcaria els següents anys. 

Sigui com sigui l'evolució de les coses aquest any, està clar que influirà i molt en els propers anys, perquè el 2020 hem vist situacions mundials massa extraordinaries com per no tenir repercusió la seva evolució actual com a mínim entre un lustre i una dècada. Els anys vinents dependran molt de com sigui aquest d'ara. Alhora, aquesta crisi en una o altra direcció i amb els matisos que tingui,  d'una situació veritablement anòmala d'abast mundial com la de l'any passat, també ens mostrarà d'alguna manera com han anat les coses aquests últims anys, de nou entre els passats 5 o 10 anys anteriors, i si haguessim de fixar una data podriam dir, per diverses raons, des del 2013 ençà, ja que aquest fou l'any d'un fet tan poc comú com l'abdicació del Papa Benet XVI, esdeveniment que en les circumstàncies en que es va produir, és a dir de renunciar de forma lliure i voluntària, no passava des de finals del segle XIII. Però això és tan sols per marcar una data significativa. El que importa, és a dir com s'han fet les coses durant aquests anys, si s'han fet bé, normal o malament - i no oblidem que han estat els anys més durs de la crisi econòmica mundial, a partir de l'inici de la crisi bancària i financera iniciada el 2008 - es veurà precisament ara, és a dir si hi ha recursos, si s'ha estat previsor, si hi hagut un bon ordre de prioritats, o en canvi si hi ha mançances, degut a desencerts, errors i equivocacions. 

Per tant cal anar veient com esdeven les coses aquest any, ja que això ens dirà molt no sols sobre com podran ser els propers anys sinó també com han estat realment els anys del passat recent. Perquè es evident que el passat influeix en el futur, però també és cert que el futur ens revela com ha estat de veritat el passat, ja que són causes i conseqüències i s'hi veuen els resultats. És a dir que funciona en les dues direccions: per les llavors es poden conèixer els fruits, però també pels fruits es poden conèixer quines han estat les llavors. Ens toca doncs ser espectadors atents i observadors curosos de les peculiaritats i resolucions d'aquest any, sobretot a nivell mundial, perquè així guanyarem perspectiva de l'actualitat, de l'història recent i d'una possible i fins probable línia de futur, en els anys immediats. 

Déu és Amor

L'Amor és infinit, perquè Déu és Amor.  

El qui estima a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, ha trobat la veritat, la vida i el sentit secret de l'existència humana temporal al món, fent ja un tast anticipat de la futura vida eterna. I aquesta és la única veritable felicitat. Cal lloar i glorificar Déu, el Creador, donant-li gràcies per la seva infinita bondat, que fa que sigui així. 

Una reflexió

Un pensament personal i de tipus nocturn: són els seixanta-sis anys una edat important per un home? 

Perquè tradicionalment l'edat de jubilació s'ha fixat un any abans i també perquè a mi m'ha passat complir aquests anys just aquest any 2020 tan especial i diferent als altres. 

És clar que a això se li podria objectar que el passat any ha coincidit amb gent de totes les edats, i que si aquesta edat tingués quelcom d'especial, tots els anys haurien de ser-ho també, ja que cada any hi ha gent que té aquests anys. 

Però el que m'hi ha fet pensar, ni que fos per un moment, en que alguna cosa hi podria haver, és que el meu pare, nascut el 1923, també tenia just aquesta edat meva actual quan l'any 1989 canvià dràsticament el món, en un altre sentit però potser tan intens i important pels que ho visqueren, especialment aquells a qui afectà més directament. 

Potser al cap i a la fi només són casualitats, i coincidències familiars. I encara només una. 

El rosari missioner

Aquest rosari serveix per pregar per les missions, a la vegada que es resa el Rosari. El difonen molt els missioners combonians, fundats a l'Àfrica per St. Daniel Comboni (1831 - 1881). Cada color representa un dels 5 continents i amb cada misteri les intencions van especialment per aquell continent. 

Religió, amor i alegria

Un dels grans avantatges de la religió és que t’ensenya a estimar. La religió és un aprenentatge de l’amor.

I aquesta experiència t’omple d’alegria. Embolcallat de l’afecte i la tendresa divina i fent-ne partícip als altres, vius la vida feliç i humil. No hi ha millor manera d’estar content i agraït per tot.

 

Això ho expressa molt bé, per exemple, la narració amb dibuixos de les historietes del germà Juníper de Fred “Justin” McCarthy (1918 - 2009), un franciscà dedicat a l’apostolat en els mitjans de comunicació.

I també de la seva versió femenina, la de la germana Suzie del mateix autor.

Aquestes tires còmiques van ser molt populars en diaris i revistes nord-americanes i arreu del món i s'editaren també en col·leccions en llibre. Són molt entranyables i se'ns fan com germans nostres. És un estil de vida que se’ns mostra i que d’alguna manera se’ns proposa amablement. Sobretot per qui s'enamori de Déu i de la seva manera de fer i acció al món i vulgui viure sempre prop d'Ell, gaudint del seu encís i de la seva estimació i vetllant per fer la seva voluntat. 

Són veritables models de vida humana senzilla, plena i realitzada. Pau i bé!