Felicitat de nens i grans

La veritable felicitat, la única veritable, és la trobada amb Déu, amorós i bondadós i el realment desitjat pel cor humà, com diu Sant Agustí: "Ens heu creat per a Vós, Senyor, i el nostre cor no descansa fins que troba repòs en Vós". 

Mentre vivim en aquest món terrenal i temporal moltes coses ens distreuen aparentment, però en realitat resulten ser buides, ja que la nostra aspiració essencial de criatures no es satisfà fins que ens trobem amb el Creador, i així el busquem durant tota la nostra existència i mentre no resolem aquest enigma busquem succedanis: de nens les joguines i els jocs i la companyia dels pares, germans, familiars i amics; d'adolescents les diversions, els enamoraments i les relacions sentimentals; de joves els estudis, la carrera i l'aprenentatge pel treball; d'adults formar una família, el cònjuge, els fills, la feina i la realització dels ideals; de grans, després de la jubilació, ja costa més trobar allò que realment ens ompli, però encara es troba alguna cosa i es busca la salut, la pau, l'harmonia, el reconeixement... 

La veritable felicitat és trobar a Déu en Jesucrist i tenir una bona relació amb Ell

Tot això és important, és clar, però mai ens acaba d'omplir del tot i la prova és com ja no valorem gaire o tant, en algunes coses gens, allò que era la nostra felicitat en la fase anterior, tot i que hi ha coses que conserven el seu valor durant tota la vida com la família, l'estimació, el propi caràcter i les idees i sentiments personalment més importants. Però tot i així experimentem que hi ha d'haver alguna cosa més, quelcom que ens obri a realitats més altes, que ens faci portar una vida amb sentit, orientada, ascendent i superadora de la mera materialitat. Per això les persones més felices són les que han trobat l'experiència religiosa i espiritual real, és a dir la revelada per Déu mateix, perquè quan es tracta de la recerca humana de la transcendència, sense l'ajut diví no pot salvar la distància infinita que ens separa de Déu i sense Ell es queda en meres temptatives, més o menys encertades o fallides, però que mai assoleixen el seu objectiu, tot i que poden ajudar en la vida. I la part més trista és la dels qui neguen Déu, perquè es priven artificialment d'allò que en el fons del seu cor més anhelen, ho sàpiguen o no, ho vulguin o no, per molt que es pretengui negar, la realitat és així, és aquesta. Ni les coses del nostre nivell humà, ni molt menys encara les del nivell inferior, ens poden acabar d'omplir del tot, l'únic que ho aconsegueix és obrir-se a tot allò superior a nosaltres, el que és més gran i ens supera, i sobretot al màxim, que és Déu. Quasi tothom se n'adona en l'ancianitat, en la malaltia i quan ja només es pot esperar la mort: l'únic consol és Déu. I després de la mort Déu és l'únic que importa. Per tant és molt important, és vital, encentar el camí cap a Ell durant el temps de vida en que ens anem formant en aquest món per ser el que serem en l'eternitat. La gran felicitat és trobar-lo ja mentre vivim!    

La manifestació de Déu a la Humanitat

Epifania vol dir la manifestació definitiva, la plena i total, i en aquest cas es refereix a Déu, que ja es mostra Ell mateix a tots els pobles en l'adoració dels mags d'Orient al Nen diví. 

Des de l'Encarnació fins al Nadal la presència de Déu ja era real en el món, primer en el si de la Verge Maria i després ja com a nadó, però aquesta manifestació era encara secreta, reservada a uns pocs escollits ja en l'àmbit familiar o a aquells a qui se'ls hi va revelar el miracle i el misteri. Eren pocs i en principi semblava com si Jesús hagués de ser el Messies destinat al poble d'Israel o als qui es convertissin primer al Judaisme. 

Una de les primeres representacions  de l'adoració dels mags, Roma segle IV 

Però l'Epifania mostra el pla de Déu fins llavors desconegut o incomprès: el Fill de Déu ha vingut al món per a tota la Humanitat de tots els llocs i de tots els temps. És ja la manifestació pública, oberta no sols al poble escollit sinó ja a tothom, a tots els que el trobin, el reconeguin, l'acceptin i l'adorin. En la recerca dels mags d`Orient, en la seva perseverança i llarg camí fins a descobrir-lo i en els presents que ja li porten d'or, encens i mirra, es constata que Déu es deixa trobar per tots aquells que, fins i tot per estudis i càlculs humans, als qui Déu dona l'encert, el busquen amb sinceritat de cor. Els mags no són jueus, són pagans que es convertiran i es faran seguidors del Nen Jesús pel que ells mateixos veuran després d'un llarg esforç per ser-hi, coneixer-lo i viure aquell gran moment. Representen a tots els pobles de la Terra i potser en tenen una certa consciència del fet.  Una tradició els fa reis, perquè al arribar a Jerusalem van a anunciar-ho a la Cort i el rei Herodes els rep i els afalaga, després d'haver reunit als grans sacerdots i els més experts escribes i mestres de la Llei per saber on havia de néixer el Messies, com els distingits visitants afirmaven haver descobert que ja havia nascut i volien rendir-li homenatge. Sense voler, Herodes també contribueix a que els reis mags el trobin, encaminant-los a Betlem com li ha dit el consell de savis, que se n'ha assebentat de l'afirmació però que resta escèptic i quasi indiferent, tot i que són jueus i coneixen les Escriptures. En canvi ells, tot i que pagans, sí que confien i creuen. La seva alegria és immensa al trobar al nen a una casa sota l'estrella que els ha guiat, sigui fenomen astronòmic o sobrenatural, i les seves ofrenes indiquen reconeixer-lo com a rei (or), com a gran sacerdot i fins Déu mateix (encens) i com a home i víctima (mirra). I avisats en somni que Herodes vol matar el nen, se'n tornen al seu país per un altre camí. 

Epifania significa no sols que Déu neix al món per a tota la Humanitat sinó també que tots els homes de bona voluntat que busquen Déu amb sinceritat, el poden trobar i fins amb el seu esforç humà el troben, perquè Déu es deixa trobar, premiant-los per la seva bona voluntat i satisfent-los en el seu anhel, que en el fons és el de tots els cors humans, ho sapiguen i ho vulguin o no. Bona Epifania a tot el món actual i a tot el món futur! 

Vigília de l'Epifania

Avui celebrem la vigília de l'Epifania, la popular Nit de Reis, que porta tanta il·lusió als nens i que alegra també el cor dels pares amb la seva generositat i amb la felicitat dels seus fills, admirats davant la meravella.  

La il·lusió dels fills pel fet màgic, expressa la meravella
dels adults davant l'Epifania. Barcelona, Reis de 1964.

Demà celebrem l'Epifania, és a dir la manifestació del Fill de Déu fet un infant recent nascut a la Humanitat. Fins ara la seva revelació al món havia estat gairebé secreta, millor dit reservada, a uns quants escollits. Però amb l'Epifania, quan uns mags de països llunyans el busquen amb la seva ciència i estudis, a la que Déu concedeix l'encert, i finalment el troben, el reconeixen i li ofereixen regals, aquesta presència de Jesús en el món es fa pública i no reservada a uns quants elegits ni tant sols al poble al que Déu va atorgar les prímicies de la seva revelació junt amb la promesa de la Redempció salvadora, sinó a tots els pobles de la Terra, representats en conjunt per aquells mags, que provenien de regions de l'Orient. 

Grans i petits d'arreu del món avui dia es sumen a aquesta recerca, trobada, reconeixement i adoració del Nen-Déu. I així com estimem Déu en els altres, de la mateixa manera li fem regals al nen Jesús fent-nos-los els uns als altres, sobretot, però no sols, en família i als més petits de la casa, igual com Déu ens fa el més gran regal possible a tots nosaltres i a tots: se'ns dona Ell mateix, fet un nadó, el Fill diví de la Humanitat. I aquest regal diví, el més gran de tots els existents i dels possibles, és per sempre! 

Llums del món

Pels dies de Nadal i esperant l'Epifania, molts llocs del món celebren aquest temps tan especial amb una decoració interior i il·luminació exterior adients d'agraïment al misteri que estem vivint. 

Màlaga, 1992

L'època de Nadal és temps d'alegria i felicitat pel món renovat per l'acció divina, que culmina amb la seva presència entre nosaltres. Tota la Creació ho experimenta i està plena de goig. Els homes ens hi volem unir de forma ben visible perquè així ens ajudem els uns als altres a sentir l'esperit del Nadal. 

El poder de la paraula

Avui les lectures proclamades en la Missa del diumenge ens parlen precisament del poder de la Paraula divina, que és també la divina Saviesa i que havent vingut al món entre els seus, que en gran majoria no se n'han adonat, als qui l'han rebut i creuen en Ell els fa fills de Déu i els porta a la resurrecció i a la vida eterna futura.

Els fets més importants de la Història no són les batalles ni
les guerres, sinó els debats teològics en els Concilis ecumènics

Perquè la Paraula de Déu és creadora: el que Déu diu es fa, com es veu al llibre del Gènesi en la Creació: "I digué Déu: que hi hagi llum! I hi hagué llum...". És una Paraula que, a diferència en general de la humana excepte en alguns casos, és eficaç i es realitza per si mateixa: "El món li deu l'existència..." i afegeix el misteri "... però el món no l'ha conegut". Tot i que la llum brilla en la foscor i la foscor no aconsegueix apagar-la, aquesta resistència a reconèixer-la es deu a la llibertat humana i a l'oposició demoníaca. 

Aquest tipus de paraula, que actua per si mateixa, té algun paral·lelisme humà, com en el cas del "Si" mutu del consentiment dels nuvis que crea el matrimoni entre ells. A vegades també una paraula o una frase té molta força, en el sentit que sigui, en la vida de les persones i de les relacions personals, en les que pot influir decisivament i a vegades de manera irreversible. 

Però sobretot aquest poder de la paraula humana, gràcies a que és Jesucrist i l'Esperit Sant els qui actuen, es veu en la vida religiosa i espiritual: les frases de la litúrgia de la Missa i les paraules de la consagració, la confessió dels pecats i l'absolució, les paraules de tots els altres sagraments, com en el baptisme, la confirmació, l'ordenació i la unció, en la benedicció i també en l'oració, la pregària, que és molt eficaç quan es fa amb molta fe, com ens diu Nostre Senyor Jesucrist, Ell que és la Paraula, la Saviesa i la Veritat. Aquesta participació en allò que pròpiament es diví és allò més alt que tenim els éssers humans i cal viure-ho de forma conscient, prudent i agraïda. I recordar també que del debat profund en surt la llum intel·lectual. 

És molt gran el poder de la paraula, el gran do diví que s'ha concedit als homes!.  

Un any important

Després dels grans trasbals de l'any anterior, l'any 2021 necessàriament ha de ser un any important. 

Els homes tenim llibertat, però decideix la voluntat de Déu 

Que ens hi ajudi la benedicció divina! 

L'any 2021 encomanat a la Mare de Déu

Aquest 2021, com tots els anys per als creients catòlics, comença per la festa de la solemnitat de la Mare de Déu. Amb ella encomanem l'any a la mitjancera de totes les gràcies divines. 

Posem l'any nou 2021 sota la protecció de la Verge Maria, la nostra Mare del Cel. Que durant tot l'any ella ens sigui guia, consol, ajuda, companyia, força, recurs, defensa i model de l'Amor. 

Que tots els anys de la nostra existència siguin marians i tinguem sempre la intercessió i la protecció de la Mare de Déu!