La conversió

Jesús diu "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli!"

Convertir-se és deixar-se sanar i salvar per Déu, i suposa una veritable transformació interior. .

Implica un retorn a la raó i a la veritable intel·ligència, una obertura a la fe, l'esperança i la caritat, un canvi de vida al bo i millor, i el viure en la veritat i la realitat: ser realista és creure en Déu, perquè Déu és real. El resultat de la conversió és viure en l'amor, perquè Déu és Amor. 

Exemples de conversions: 

Abraham (1ª meitat del II mil·leni aC) 

Moisès (s. XIII aC)

Maria Magdalena (s. I) 

St. Pau (c. 30s) 

St. Antoni abat (250 - 356) 

St. Agustí (354 - 430) 

St. Vladimir (958 - 1015) 

St. Francesc d'Assís (1181/82 - 1226) 

St. Joan de Capistrano (1386 - 1456) 

St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556) 

St. Carles de Foucauld (1858 - 1916) 

G.K. Chesterton (1874 - 1936)

Eugenio Zolli (1881 - 1956) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

C.S. Lewis (1898 - 1963)

John von Neumann (1903 - 1957)

André Frossard (1915 - 1995)  

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

I el contrari de la conversió és la perversió, que no és sols pervertir-se, deixar el bo per anar al dolent, sinó també l'hipocresia religiosa, el fingiment i el fariseisme, com també preferir els diners i les riqueses o altres ídols en lloc de Déu, l'apostasia, l'inversió dels valors, el gust pel mal, l'orgull de pecar, l'autodestrucció i el suïcidi. L'únic exemple clar d'això és Judes i tots aquells que s'oposaren a Jesús i cometeren el pecat contra l'Esperit Sant, acusant-lo falsament, fent-lo condemnar injustament a mort, i una mort de creu, i negant desprès l'evidència de la seva resurrecció i exaltació divines, i encegadament es resistiren obstinadament a convertir-se, preferint persistir en l'error i fer la seva voluntat en lloc de la divina. D'ells diu Jesucrist "es diuen jueus però no ho són, són la sinagoga de Satanàs".