Història transcendental de la Humanitat (III): el primer mil·lenni de la Cristiandat

Continuant amb la veritable Història de la Humanitat, la segona part és la de després de Crist, un món nou i diferent que s'expandeix amb la notícia i l'acceptació de la Redempció operada per Déu fins que el nou temps de la Pentecosta arriba fins als últims confins de la Terra i tothom al món ja s'hi pot acollir, rebent el Baptisme i passant a formar part de l'Església universal fundada per Nostre Senyor Jesucrist sobre la fe i el testimoni dels apòstols i els seus successors (1), amb les principals fites.

30s Martiri de St. Esteve i conversió de St. Pau camí de Damasc

50s - 60s Viatges missioners i cartes de St. Pau 

64 Martiri de cristians a Roma, acusats injustament i torturats de moltes maneres

c. 67 Martiri de St. Pere i St. Pau a Roma, on estan les seves tombes

70 Destrucció del Temple de Jerusalem pels romans, fet ja profetitzat per Jesús 

Moneda de Vespasià "Iudea Capta" i altrelleu del triomf romà sobre Judea, a l'Arc de Tit 

c. 200 Conversió d'Edessa amb el rei Abgar 

301 Armènia, primer país del món oficialment cristià amb el rei Tirídates III 

312 Batalla del pont Milvi, Constantí després d'una visió al cel la guanya portant un estendart cristià. Els cristians deuen veure a l'emperador Constantí com un nou centurió al peu de la Creu. 

313 Edicte de Milà que dona llibertat al Cristianisme, Constantí. L'Esglèsia surt a la llum del dia i alhora il·lumina el món  amb la llum celestial  

Bust de Constanti el Gran 

325 El 1è Concili Ecumènic de Nicea, convocat per Constantí 

330 Inauguració de Constantinoble, la Nova Roma cristiana, que es manté com a tal fins 1453 

333 Conversió del regne africà d'Aksum amb el rei Ezana 

Moneda del rei Ezana d'Aksum

337 Primer emperador romà en fer-se batejar, Constantí en el seu llit de mort 

363 Fracàs del breu regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (361 - 363), amb el seu intent de restaurar el  paganisme i reconstruir el Temple de Jerusalem. Victòria definitiva del Cristianisme.  

380 L'edicte de l'emperador Teodosi fa del Cristianisme catòlic la religió oficial de l'Imperi Romà.

Disc de Teodosi, c. 388

387 Conversió de St. Agustí 

inicis s. V Presència de cristians a Núbia 

452 El papa St. Lleó Magne (440 - 461) surt a l'encontre d'Atila i amb sols el seu poder espiritual detè l'avanç d'aquest sobre Roma 

496 Conversió dels francs amb el seu rei Clodoveu, segona gran oportunitat de l'Església desprès de Constanti 

c. 500 - c. 1000 El triomf del Cristianisme fa desaparèixer del tot, per la seva desaprovació, l'astrologia  a  Europa durant mig mil·lenni, i encara queda marginal i discutida uns quants segles més

527 - 565 L'emperador romà d'Orient, Justinià

Justinià amb notables de la Cort, Sant Vital de Ràvena (s. VI)

L'emperatriu Teodora, esposa de Justinià, amb el seu seguici

529 St. Benet de Núrsia estableix el monestir de Monte Cassino sobre les restes d'un dels últims    temples romans pagans 

Monestir de Montecassino, fundat per St. Benet l'any 529

537 Per ordre de Justinià el seu general Narsès clausura  del tot el temple d'Isis a Filé, últim refugi de  la religió egípcia faraònica a la seva terra ancestral desprès de com a mínim 3 500 anys d'existència (3).

                                       

                                        

            Els grans generals de Justinià:  Narsès (478 - 573) i  Belisari (c. 500 - 565)

540 Regla benedictina, "Ora et labora", St. Benet 

549 Justinià tanca l'Acadèmia d'Atenes, últim refugi del paganisme grecoromà i final d'aquest.

550 Els antics paganismes egipci, grec i romà, i possiblement també, o almenys en gran part, el celta,  ja han desaparegut del tot (4) per la cristianització efectiva del món mediterrani, però queden encara fora de l'Ecúmene antic, però en els territoris propers, els paganismes germànic, escandinau, eslau, semític i africà (5)

543 - 569 Conversió dels 3 regnes de les cataractes de Núbia            

589 Conversió dels visigots amb Recared 

590 - 604 Pontificat de St. Gregori Magne

661 Sínode de Whitby, l'Església Celta unifica la seva litúrgia amb la romana 

732 La victòria decisiva dels francs de Carles Martell a Poitiers sobre la invasió àrab assegura que Europa sigui cristiana    

754 El rei franc Pepí atorga els Estats Pontificis al papa de Roma per garantir la llibertat, autonomia i  poder temporal de l'Esglèsia, que arribarà al seu apogeu al segle XIII i existirà fins 1870 

778 - 814 El rei franc Carlemany

Moneda de Carlemany, 812 - 814

finals s. VIII - 1ª meitat s. IX: Renaixement carolingi 

Còdex Aureus de Lorsch, palau d'Aquisgrà c. 810

800 El rei Carlemany coronat emperador romà pel Papa a la Missa de Nadal a Roma

Capella palatina d'Aquisgrà

860 Conversió de la Gran Moràvia per la predicació dels apòstols dels eslaus St. Ciril i St. Metodi 

865 Conversió de Bulgària amb el seu kan Boris I

910 Conversió de Normandia amb Hrolf el Caminant, poc després de fer-se vassall del rei francès

912 - 973 El rei alemany Otó I 

955 Otó I derrota decisivament la invasió magiar a Lechfeld. Final de les terribles ràzzies d'aquests sobre Europa Occidental i inici de la seva conversió

962 El Papa corona emperador a Otó I a Roma. Inici del Sacre Imperi Romà Germànic, que perdurarà fins l'any 1806. 

Segell de l'emperador Otó I, 968

969 Conversió de Polònia amb el duc Mieszko 

988 Conversió de la Rus de Kiev amb St. Vladimir

999 - 1003 El papa Silvestre II, el monjo Gerard d'Orlhac (940 - 1003), que havia estudiat a Ripoll i Vic i après els coneixements més avançats del seu temps, promou la ciència a Europa 

1000 Conversió d'Islàndia per decisió de l'assemblea Althing 

1001 Els llegats papals coronen rei al líder magiar Istvan, St. Esteve. Conversió d'Hongria.

(1) Els 6 primers segles es superposen amb els ja tractats a la part I, però aquí l'enfoc és diferent, centrant-se en els qui fan un cas ben explícit dels manaments, exemple i consells de Crist, especialment "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli", "Aneu per tot el món batejant tots els pobles en el Nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant" i altres encàrrecs concrets i directes. 

(2) Els fets més importants i decisius de la Història no són ni els grans personatges ni les batalles i les guerres, sinó les conversions individuals i col·lectives, els sants, els Concilis i el desenvolupament de l'Església Catòlica per tot el món

(3) El temple d'Isis a una illa del Nil a l'extrem sud d'Egipte fou l'últim reducte de l civilització egípcia faraònica, allà es va escriure la última inscipció jeroglífica l'any 354 i la última en demòtic des de l'any 452, data a partir de la qual no hi ha constància de la seva activitat, per la qual devia ser molt reduïda. 

(4) Encara que sembla que un grup molt petit, marginal i aïllat va sobreviure en una minúscula zona muntanyosa i poc accessible del centre del Peloponès i podria haver-se extingit només uns segles desprès

(5) El paganisme basc, preindoeuropeu i per tant diferent, va romandre amagat i al marge en racons de la seva terra potser fins tan tard com el segle X

Trobada de Pregària dels Carismàtics a Manresa

El dissabte 17 de febrer del 2024 va tenir lloc a la parròquia de Santa Maria de Montserrat de Manresa la Trobada de Pregària de la Renovació Carismàtica Catòlica d'Espanya (RCCE) de la diòcesi de Vic sota el lema "Jesucrist és... la Salvació" amb una ponència de Mn. Martí Kabamba, canonge i rector de la Seu i el Carme de Manresa. Com a consiliari dels Carismàtics diocesans hi vaig assistir unes hores a la tarda per fer confessions. 

Una foto d'un bon nombre dels assistents, presa al final de la trobada, que va ser des de 10 del matí fins a les 5 de la tarda, la majoria dels que encara hi eren al final de l'encontre. 

Trobada casual amb el millor pintor sagrat actual

Una trobada amb Marko Rupnik (n. 1954), al que alguns consideren "el Miquel Àngel dels nostres temps", que va tenir lloc per casualitat el 21 de gener del 2024 a l'església del Seminari de Vic, on aleshores s'estaven pintant els murals i les decoracions amb l'estil inconfusible d'aquest artista. 

Haviem anat al Seminari a dinar per ser la festa de Sant Fruitós, patró d'Hostalets de Balenyà, convidats pel rector Oscar Luján, amb el que col.laboro com adscrit a St. Miquel de Balenyà, parròquia de la que també és rector. Tot i que erem més al dinar, al final vam quedar tres, amb Mn. Jordi Castellet,  a la sobretaula i ens vam assabentar que aquest famós pintor era a l'esglèsia treballant en les pintures de la mateixa i vam decidir anar-ho a veure. Ens vam presentar com a sacerdots del bisbat de Vic i ell, també sacerdot,  ens va acollir amablement, conversant una bona estona, explicant-nos les idees artístiques i teològiques del seu conegut estil propi, molt personal i distintiu, per a la il·lustració d'esglèsies i llibres eclesiàstiques, que l'han fet tan famós, i ho va fer amb força detall, contestant les nostres preguntes i valorant les observacions que li feiem . 

I va accedir a fer-se unes fotos amb nosaltres, però com que passava un moment delicat personalment, quan li vaig demanar si les podia publicar, em va respondre que sí, però desprès que s'haguès inaugurat oficialment la nova imatge de l'esglèsia, no abans, però que un cop ja estiguès ho podia fer amb tota llibertat. 

La inauguració del nou ambient, molt espectacular i càlid, i d'una gran bellesa, va tenir lloc el 9 de febrer d'aquest any, i hi vaig assistir com a feligrès durant una bona part de la Missa, que a més tenia unes institucions dels seminaristes de la diòcesi, si bé hi havia arribat molt d'hora, per l'encàrrec que m'havien fet de portar uns obsequis que feia el Forn Sant Jordi de Folgueroles per la celebració posterior, i vaig marxar abans de que acabés. 

Història transcendental de la Humanitat (II): el primer mil·lenni de l'Era Cristiana

Històricament no tot són mals governants ni molt menys, n'hi ha hagut també molts de bons que han fet molt bé a la Humanitat, així per exemple (1): 

Abgar VIII d'Edessa (177 - 212), l'any 200 

Tirídates III d'Armènia (287 - 330), any 301

Constantí I el Gran (306 - 337), Imperi Romà,  anys 312, 313, 321, 325, 330 i 337

Ezana d'Aksum (320s - 360), el 333  

Mirian III de Geòrgia (284 - 361), 334 i 337

Teodosi I el Gran (379 - 395), Imperi Romà, 380, 381 i 391

Clodoveu (481 - 511), Regne Franc 496 

Justinià (527 - 565), Imperi Romà d'Orient 529, 537

Recared (586 - 601), Regne Visigòtic 587, 589 

Teodolinda (589 - 625), reina llombarda d'Itàlia, 603 

Pepí el Breu (751 -768), Regne Franc 756 

Carlemany (768 - 814), Regne Franc i Sacre Imperi 800

Harald Klak (812 - 814 i 819-827), Jutlàndia 826 

Rastislav I (846 - 870), Moràvia 846, 863  

Boris I (852 - 889), Bulgària 864, 885 i 893

Borivoj (867/872 - 889), Bohèmia 883 

Alfred el Gran (871/886 - 899), Anglaterra anglosaxona 878

Hrolf (911 - 927), Normandia 912

Otó I (936 - 973), Alemanya 955 i 962 

Harald Blátonn (958/970 - 986), Dinamarca i Noruega, 960, 965 

Mieszko I (960 - 992), Polònia 966

St. Vladimir (978 - 1015), Rus de Kiev 988

Olaf  I Tryggvason (995 - 1000), Noruega 995

Leif Eriksson (+ 1020), Groenlàndia 999  

L'assemblea Althing (930), Islàndia 1000  

St. Esteve I  (997 - 1038),  Hongria 1001

Les dates citades són principalment les de la conversió, bateig i implantació del Cristianisme catòlic com a religió del país. 

(1) Els citats són els anys de regnat, no els de vida 

La Història transcendental de la Humanitat (I)

La Història important, una breu cronologia de les persones realment significatives per a la Humanitat: 

1ª meitat II mil·lenni aC   Melquisedec, Abraham, Isaac i Jacob (1), Josep i els seus germans

s. XIII aC Moisès, Aaron, Josuè, Miriam 

s XI aC Rut, Noemí, Samuel 

c. 1000 aC David, la ciutat de Jerusalem 

c. 950 aC  Salomó, el Temple

s. IX aC Elies i Eliseu 

s. VIII aC Amós, Isaïes, Ezequies 

s. VII aC Jeremies, Josies 

s. VI aC Ezequiel, Cir el Gran 

s. V aC Esdras, Nehemias, la Torah 

s. III aC Qohelet 

s. III - I aC La Septuaginta i els llibres i textos deuterocanònics, l'Antic Testament 

s. II aC Macabeus   

s. I aC Maria, Josep, Elisabet, Zacaries, Joaquim i Anna, pastors de Betlem, Simeó, Anna, Virgili (2), sibil·la de Cumas (3), mags d'Orient

s I   Nostre Senyor Jesucrist, Joan Baptista, Pere, Joan apòstol i evangelista, Jaume, apòstols, Maria, Marta, Llàtzer, Maria Magdalena, Esteve, Pau, Mateu, Marc, Lluc, màrtirs, Climent, el crucificat  perdonat, el centurió al peu de la Creu, diversos personatges més dels Evangelis, Fets i Cartes, el Nou Testament, el Concili apostòlic de Jerusalem, el Símbol dels apòstols (4)

s. II  Ignasi, Justí, apologistes, Hipòlit 

s. III  Ireneu, Cebrià, Gregori Fotistes, Abgar, Tertul·lià, Orígenes, màrtirs 

s. IV Constantí, Ezama, Teodosi, doctors de l'Esglèsia, màrtirs, Concilis de Nicea i Constantinoble, Credo 

s. V  Jeroni, Agustí, Patrici, Clodoveu, cànon bíblic, Vulgata llatina, Concilis d'Efes i Calcedònia   

s. VI  Benet, Gregori I, Dionís l'Exigu, el pseudo Dionís Aeropagita, Justinià, Teodora 

Aquesta primera relació cobreix quasi 2 500 anys, des de cap el 1850 aC fins a poc després del 600, i desprès han passat 1 400 anys més fins els nostres temps, que també cal considerar. 

I les figures centrals són Jesucrist i la Verge Maria, i tant transcendetals són els fets de la Passió i la Pasqua, ocorreguts ara fa 2 000 anys, que és compliran exactament l'any 2030, o potser el 2033, que tot el món, especialment el cristià però també el que no ho és, compta els anys i la Història en "abans de Crist" i "desprès de Crist".

Tinguem-ho present sempre tota la nostra vida cada any durant tots ell, i sobretot en els temps d'Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua (4). Que Déu ens faci el do de viure-ho així! 

(1) Amb les seves dones Sara, Raquel, Rebeca, Lia...

(2) Amb les Églogues en general i sobretot la 40 

(3) Per la seva profecía messiànica, junt amb Virgili i els savis d'Orient i potser amb alguns filòsofs grecs com  Plató o romans        com Sèneca, i l'altar al Déu desconegut  a Atenes que cità Pau, formen part d'una revel·lació extrabíblica, que preparava la         vinguda al món del Fill de Déu per a tothom, l'obertura de la salvació per a tota la Humanitat en la nova i definitiva Aliança       i l'unitat de jueus i gentils en l'Esglèsia. 

(4) També durant el Temps ordinari de durant l'any, però els citats són els temps litúrgicament forts en el seguiment de la vida         de Nostre Senyor Jesucrist,  i molt especialment durant les dates del Tridu Pasqual i tot el temps de Pasqua fins l'Ascensió         i la Pentecosta. 

Celebrant Missa en diferents llocs

El dissabte 24 de febrer de 2024 vaig fer la meva primera Missa a l'església de Centelles, on no hi havia estat mai. I poc abans, el 21 de gener, em va tocar fer a Missa dominical a Seva, església també nova per a mi. Sempre fent substitucions, és clar. 

Amb una escolana i els seus familiars després d'una Missa

Quan un sacerdot celebra la litúrgia en una parròquia o capella on no hi havia estat mai, no és sols la novetat del local i de l'ambient, perquè aquests com les persones són tots iguals però alhora tots són diferents, sinó també els ajudants, sagristants i sagristanes, lectors i altres, i la feligresia, que tota ella té una personalitat diferent, com passa amb la gent.  

No han sigut els únics llocs on he estat en aquest temps, també a Aiguafreda hi vaig fer la Missa del diumenge 24 de desembre de 2023 i la de l'1 de gener de 2024, si bé aquesta parròquia ja la coneixia per haver-hi celebrat i concelebrat l'any 2021 algunes vegades, si bé allà hi havia anat més que tot a fer confessions, en cerimònies comunitàries de la penitència sobretot. 

Una església a la que també he anat de tant en tant és la de Figaró, que tot i que no és de les meves parròquies habituals, des que fa uns anys hi vaig començar aa anar-hi a oficiar, hi he anat ja unes quantes vegades. 

En alguna entrada faré una relació dels pobles on he fet Missa, sobretot a les esglésies parroquials, però també en capelles, ermites o fins i tot en vaixells en alta mar. 

El temps de Nadal

El temps del Nadal

Un betlem a la mateixa Betlem a Terra Santa, la Terra de Jesús i de la Bíblia

Ve preparat pel temps d'Advent, que ja n'és com un anticip a més de ser una preparació, que s'inicia junt amb el Nou Any litúrgic un diumenge entre finals de novembre i primers de desembre, segons en quin dia de la setmana caigui aquell any el Nadal, de manera que hi hagi 4 diumenges abans de la celebració, de manera que si el Nadal s'escau en dilluns, el temps de l'Advent comença molt tard i si ho fa en dissabte s'inicia molt d'hora, amb totes les altres possibilitats intermitges. L'Advent anuncia ja la proximitat de la Nativitat. 

Nadal és la Nit del 24 al 25 de desembre, la Nit de Nadal, quan tradicionalment a les 12 de la nit té lloc la Missa del Gall, així com el dia 25, el Dia de Nadal. 

Però Nadal també són 8 dies en els que litúrgicament cada dia és Nadal, l'Octava de Nadal. 

I Nadal també és un temps que es perllonga fins l'Epifania, el 6 de gener, i encara fins al diumenge del Baptisme del Senyor, el primer diumenge del temps de durant l'any del Nou Any litúrgic. Aquesta festa que culmina la manifestació del Fill de Déu, Nostre Senyor Jesucrist, al món, culmina les manifestacions progressives de l'Anunciació a Maria, de l'Advent amb el somni de Josep i la inspiració d'Elisabet, del Nadal amb l'anunci angèlic als pastors i la seva adoració, del temps de Nadal amb el reconeixement de Simeó i Anna per inspiració divina i la recerca, trobada i adoració amb presents dels Mags d'Orient guiats per una estrella en l'Epifania que és quan el Nen Jesús és reconegut per tots els pobles i nacions representats pels Savis, en el popular Dia de Reis, i finalment el Baptisme de Jesús al Jordà, manifestació trinitària i proclamació per Joan Baptista, en una actitud de Jesucrist tan humil com poderosa, solidaritzant-se amb els pecadors penedits que volen convertir-se i ser perdonats i alhora instituint el sagrament del Baptisme, amb la que dona inici la seva missió i vida pública. Per això el Baptisme del Senyor, que es pot escaure entre el 7 i el 12 de gener, pertany alhora al temps de Nadal i al temps de durant l'any, que propiament s'inicia el dilluns següent.

Però encara no acaba aquí, perquè d'alguna manera un temps de Nadal ampliat dura fins la Presentació del Senyor al Temple, 50 dies després del Nadal, és a dir el 2 de febrer, dia popularment conegut com la Candelera per les candeles que s'encenen a la celebració litúrgica, ja que si bé aquesta festa es fa fora del temps propi de Nadal per mantenir els 50 dies, sí que pertany plenament a les celebracions nadalenques. I aquesta celebració sí que clou definitivament l'època nadalenca d'un any determinat, tot esperant la propera un cop acabat el nou cicle. En el 2023 - 2024 l'any litúrgic és el B, amb el seguiment de l'Evangeli de Sant Marc, de la mateixa manera que l'any anterior va ser l'A amb l'Evangeli de Sant Mateu i l'any següent serà el C amb l'Evangeli de Sant Lluc, tots tres formen un cicle litúrgic complet, ja que l'Evangeli de Sant Joan, que no té un desenvolupament tant històric i cronològic com els 3 Evangelis sinòptics, s'usa ocasionalment en tots tres anys i sempre en les festes més destacades, com Nadal i Pasqua.