Déu és Amor

L'Amor és infinit, perquè Déu és Amor.  

El qui estima a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, ha trobat la veritat, la vida i el sentit secret de l'existència humana temporal al món, fent ja un tast anticipat de la futura vida eterna. I aquesta és la única veritable felicitat. Cal lloar i glorificar Déu, el Creador, donant-li gràcies per la seva infinita bondat, que fa que sigui així. 

Una reflexió

Un pensament personal i de tipus nocturn: són els seixanta-sis anys una edat important per un home? 

Perquè tradicionalment l'edat de jubilació s'ha fixat un any abans i també perquè a mi m'ha passat complir aquests anys just aquest any 2020 tan especial i diferent als altres. 

És clar que a això se li podria objectar que el passat any ha coincidit amb gent de totes les edats, i que si aquesta edat tingués quelcom d'especial, tots els anys haurien de ser-ho també, ja que cada any hi ha gent que té aquests anys. 

Però el que m'hi ha fet pensar, ni que fos per un moment, en que alguna cosa hi podria haver, és que el meu pare, nascut el 1923, també tenia just aquesta edat meva actual quan l'any 1989 canvià dràsticament el món, en un altre sentit però potser tan intens i important pels que ho visqueren, especialment aquells a qui afectà més directament. 

Potser al cap i a la fi només són casualitats, i coincidències familiars. I encara només una. 

El rosari missioner

Aquest rosari serveix per pregar per les missions, a la vegada que es resa el Rosari. El difonen molt els missioners combonians, fundats a l'Àfrica per St. Daniel Comboni (1831 - 1881). Cada color representa un dels 5 continents i amb cada misteri les intencions van especialment per aquell continent. 

Religió, amor i alegria

Un dels grans avantatges de la religió és que t’ensenya a estimar. La religió és un aprenentatge de l’amor.

I aquesta experiència t’omple d’alegria. Embolcallat de l’afecte i la tendresa divina i fent-ne partícip als altres, vius la vida feliç i humil. No hi ha millor manera d’estar content i agraït per tot.

 

Això ho expressa molt bé, per exemple, la narració amb dibuixos de les historietes del germà Juníper de Fred “Justin” McCarthy (1918 - 2009), un franciscà dedicat a l’apostolat en els mitjans de comunicació.

I també de la seva versió femenina, la de la germana Suzie del mateix autor.

Aquestes tires còmiques van ser molt populars en diaris i revistes nord-americanes i arreu del món i s'editaren també en col·leccions en llibre. Són molt entranyables i se'ns fan com germans nostres. És un estil de vida que se’ns mostra i que d’alguna manera se’ns proposa amablement. Sobretot per qui s'enamori de Déu i de la seva manera de fer i acció al món i vulgui viure sempre prop d'Ell, gaudint del seu encís i de la seva estimació i vetllant per fer la seva voluntat. 

Són veritables models de vida humana senzilla, plena i realitzada. Pau i bé! 

Un gran teòleg i filòsof sant, i un gran sant teòleg i filòsof,

St. Tomàs d'Aquino (1225 - 1274), prevere i doctor de l'Església, el teòleg i filòsof més gran de l'Escolàstica i potser de tota la Cristiandat, junt amb St. Agustí, i un dels pensadors més importants de la Humanitat. 

La Verge Maria i el Nen Jesús amb St. Domènec i St. Tomàs d'Aquino (Fra Angèlico)

És un gran filòsof i teòleg sant. I un gran sant teòleg i filòsof. De la seva obra la cimera teològica és sense dubte la "Summa Teològica" i el cim filosòfic segurament la "Summa contra gentils". Monjo dominic i sacerdot, adaptador de la filosofia d'Aristòtil tot conservant allò millor de Plató, punt culminant de l'Escolàstica, el seu magisteri inigualable s'ha recollit en el Tomisme i recentment en la Neoescolàstica i en el Neotomisme, doncs el seu pensament segueix essent vigent i actual.  

St. Tomàs d'Aquino va ser deixeble d'un altre gran,
St. Albert Magne i contemporani del també gran 
teòleg i filòsof, el franciscà St. Bonaventura.  

De les moltes anècdotes de la seva vida, dues que destaquen: a l'any 1273 al final de la seva vida i pocs mesos abans de la seva mort quan el seu secretari li va dir que li dictés com cada dia allò que havia d'escriure, St. Tomàs li contestà "No puc! En visió he vist coses tan meravelloses que el que pugui escriure em sembla molt poc". Per la mateixa època, però, en una altra visió divina Jesús a la Creu li va dir: "Has escrit bé de mi, Tomàs..." i com Jesús li preguntés què volia d'Ell, St. Tomàs li va respondre: "Només a Vos!".   I en això recorda de nou a St. Agustí que confessa: "Vull conèixer Déu i l'ànima - Res més? - Res més!". 

La nostra època necessita que Déu ens faci el do de tenir molts i grans sants com ell i els altres citats. 

Teologia, vida i pastoral al Nou Testament

A la Bíblia, com a Paraula de Déu revelada a la Humanitat que és,  hi ha tot el que interessa per a la salvació individual i per a la vida bona col·lectiva. 

Ja a l'Antic Testament (AT) es troba de forma prefigurada, col·lectiva, material i  temporal, és a dir en llavor, allò que en el Nou Testament ja serà en plenitud, individual, espiritual i en vistes a la vida eterna. 

L'AT ens prepara pel NT i per entendre'l bé. Les
profecies i promeses de l'AT es fan realitat viva al NT.

És en el Nou Testament (NT), amb la vida de Jesucrist narrada en els Evangelis i en la naixent seva Església en els altres llibres i en la visió de futur de l'Apocalipsi,  on culmina tota l'epopeia i l'odissea bíbliques, la llarga preparació per aquest fet únic, crucial i decisiu que narra el NT i que ho canvia tot en la Història de la Humanitat. 

Així la Revelació del Déu únic com a Trinitat, ja anunciada misteriosament en alguns llocs de l'AT, com en l'inici de la Creació al llibre del Gènesi o amb els tres visitants de Mambré a Abraham del mateix llibre i en altres indicis, es manifesta clarament al NT en diversos llocs, com al Baptisme del Jordà, a la Transfiguració, a la Crucifixió i en el manament d'evangelitzar i de batejar del Ressuscitat, entre d'altres. 

A la Bíblia també s'hi troba una veritable Teologia, ja insinuada a l'AT i clarament expressada en el NT en els Escrits joànics (l'Evangeli, les Cartes de St. Joan i l'Apocalipsi), en les Cartes de St. Pau i en la Carta als Hebreus. Aquí hi ha la Teologia més alta, començant destacadament pel Pròleg de l'Evangeli segons St. Joan.  

De l'Església també en tenim tota la mostra i definició, especialment en els Fets dels Apòstols, llibre que se ha qualificat en ocasions com "l'Evangeli de l'Esperit Sant", és a dir de l'acció de l'Esperit Sant, revelador de la Veritat i congregador i impuls de la vida eclesial, en caritat, oració, sagraments, discerniment i eficàcia. 

També tenim una pastoral en diversos llocs, però molt especialment en les Cartes de St. Pau a Timoteu i Titus. En línies generals és ja com la "Regla pastoral" del papa St. Gregori Magne, que ho explicita inspiradament. 

I del que podem esperar ens en parla el llibre de l'Apocalipsi en metàfores, símbols i visions, com un missatge pels tots els temps en l'espera del futur, tant el proper com el llunyà. Un devot catòlic ho afirmava així: "Quan vull saber les últimes notícies, llegeixo el llibre de l'Apocalipsi" 

La conversió i St. Pau

Sant Pau destaca per la seva radical conversió, "tombativa", en la seva caiguda del cavall quan es veié embolcallat de llum i experimentà una intensa trobada amb Jesucrist ressuscitat, els seguidors del qual fins llavors perseguia a mort. Però Déu tenia altres plans per ell... 

De St. Pau després de la seva conversió destaquen el seu paper d'apòstol dels gentils, els seus viatges missioners, el obstinat valor i coratge amb que tornava un i altre cop a predicar sobretot i primer als seus, els jueus, als qui volia salvar, tot i que en diverses ocasions li van donar tal pallissa que el van deixar per mort, en altres el van denunciar i fer empresonar, en altres es conjuraren per matar-lo... però ell s'aixecava i tornava de nou a intentar-ho, sense defallir ni desanimar-se. 

Podem recordar frases seves, com: 

"Si vivim, per Ell vivim, i si morim per Ell morim, tant si vivim com si morim som del Senyor..." 

"Cap ull ha vist mai ni cap orella ha sentit ni el cor de l'home somniava allò que Déu té preparat pels qui l'estimen"

I sabent-se instrument de Déu, unit a Ell i volent estar-ho cada vegada més, concloïa:

"Ja no sóc jo qui visc, és Crist que viu en mi". 

En el seu cas era molt evident que no era ell qui havia escollit a Crist, sinó Crist el que l'havia escollit a ell, perquè fos el gran apòstol missioner. I una tradició molt antiga diu que en aquesta missió va arribar fins a Hispània, concretament a la gran urbs de Tarraco, capital de la Tarraconense, portant l'Evangeli fins el confí occidental del Mar Mediterrani. 

Aquesta cançó de Missa, " I si vivim...", expressa molt bé el seu pensament: 

When we are Living - Pues si vivimos,  https://youtu.be/NKImco_1SWM