Interessant-se per la gent, conèixer per comprendre

No tots som iguals, hi ha diferències bàsiques de temperament, caràcter i personalitat, que cal tenir en compte

En una família ja hi ha molts estils personals diferents. Pintura de Norman Rockwell (1894 - 1978)

Per exemple, els 4 gras tipus de persones, segons Keirsey (1): 

1 Els artesans (SP en la seva nomenclatura)

 

Formen un 35 % de la gent, són la gent del carrer, treballadors manuals, mecànics i obrers, artistes plàstics, esportistes i integrants del món de l'espectacle, actors i actrius, animadors. 

2 Els guardians (SJ)

Són un 40 % de la gent i se'ls pot definir com la gent d'uniforme, militars i soldats, policies i agents, jutges, fiscals i advocats, vigilants, guardaboscos, guardes de seguretat i carcellers, scouts i escoltes, metges cirurgians, infermers i paramèdics, funeraris, bombers, cuiners, empleats d'hotel, gent patriòtica i membres d'organitzacions o grups amb característiques distintives usades almenys en ocasions especials, directius i gerents. 

3 Els idealistes (NF)

Són un 15 % de la gent, són els creatius, amorosos, empàtics i espirituals, inclouen escriptors i autors, sacerdots i religiosos, poetes i artistes imaginatius, grans enamorats i parelles, gent sentimental i romàntica  

4. Els racionals (NT)

El 10 % de la gent, són els intel·lectuals, estudiosos i professionals que treballen mentalment a base d'estudis, intel·ligència i informació, com científics, professors, universitaris, informàtics, metges especialistes i bibliotecaris.

La gran diferència és entre sensors (S) i intuïtius (N) o en uns altres termes persones concretes i abstractes

Tot i que aparentment els artesans SP semblen aparentment la majoria de la població, Keirsey sostè que els guardians SJ són fins i tot lleugerament més constituïnt l'autèntica majoria, que estructura la societat.

I entre els intuïtius, de nou els idealistes NF són força més que els racionals NT, tot i que la impressió és que aquests dos grups minoritaris estiguin més o menys equilibrats en nombre

La impressió popular és que els artesans són més, desprès els guardians, els racionals i els idealistes, per aquest ordre, però Keirsey sostè que la veritable proporció és la descrita, encara que pugui estranyar, però és que la primera descripció és molt esquemàtica.

Una visió més detallada: 

1. SP: Artesans (Sensacions + Observació)
Característiques: Són persones orientades a lacció, espontànies, adaptables i pràctiques. Busquen la llibertat i solen ser hàbils amb eines o tècniques.
Focus: Viure el moment present, l'emoció i la funcionalitat.
Motivació: L'estimulació, la llibertat i l'impacte immediat.
Exemple: St. Pere (2). 

2. SJ: Guardians (Sensacions + Judici)
Característiques: Són persones organitzades, responsables, tradicionals i orientades als fets. Valoren l'estructura, la seguretat i el sentit del deure.
Focus: L'organització, les regles, l'estabilitat i la pertinença.
Motivació: La seguretat, la responsabilitat i el manteniment de l'ordre.
Exemple: St. Jordi, Sta. Joana d'Arc

3. NF: Idealistes (Intuïció + Sentiment)
Característiques: Són persones empàtiques, creatives, profundes i orientades al significat. Busquen l'autenticitat, el creixement personal i les connexions humanes.
Focus: El potencial humà, l'harmonia, la comunicació profunda i els valors
Motivació: La identitat, el propòsit i entendre's un mateix i entendre als altres 
Exemple: St. Agustí.

4. NT: Racionals (Intuïció + Pensament)
Característiques: Són persones lògiques, analítiques, estratègiques i orientades a la competència. Valoren el coneixement, l'eficiència i la innovació.
Focus: La competència, la teoria, l'anàlisi lògica i la resolució de problemes.
Motivació: El coneixement, el domini tècnic i l'assoliment intel·lectual.
Exemple: St. Tomàs d'Aquino, Sta. Teresa de Jesús.  

Nota: per Intuició s'usa l'N perquè la I es reserva per la parella Introversió (I) i Extroversió (E). 

(1) David Keirsey (1921 - 2013), psicòleg nord-americà. La seva tipologia en 4 grans grups, artesans, guardians, idealistes i racionals, té arrels en els 4 temperaments de l'antiga Grècia (Hipòcrates i Plató) i la Roma clàssica (Galè), però presenta una el·laboració pròpia basada en idees de Carl Jung (1875 - 1961) i molt semblant i compatible amb el sistema de 16 tipus de Myers-Briggs (o Mbti), cada grup de Keirsey inclou 4 tipus Mbti, agrupats segons dos característiques: els sensors (S), observadors (P) o jutjadors (J) per els 2 primers grups, i els intuïtius (N), sentimentals (F) o pensadors (T), pels següents dos. Se li poden trobar equivalències amb molts altres sistemes de classificació caracterial, sobretot els de 2, 4, 8, 16 o 32 classes diferents.

(2) Els sants són bons exemples, perquè deixant-se guiar i transformar per Déu, són autèntics, tal com Déu els volia i els havia pensat, i en ells es desevolupen al màxim les qualitats bones i es minimitzen o anul·len els defectes. 

L'essència i misteri de la persona (I)

"A les dones no se'ns coneix tan fàcilment" - Sta. Teresa de Jesús (1515 - 1582)

En aquesta primera entrada sobre aquest tema de l'egnima que cada persona és per als altres i fins per a si mateixa i la seva veritable essència que nomès coneix Déu, ens referim a l'"etern femení", una de les dues versions de l'ésser humà tal com Déu els volgué i creà, i la seva diferència i complementarietat física, psicològica, social i fins algun punt també espiritual amb la versió humana masculina. 

Tres destins ben diferents, les germanes Dorléac, aquí a París  el 1960. Françoise Dorléac

(1942 - 1967) morta als 25 anys en un molt tràgic accident de cotxe. Sylvie Dorléac (1946) 

 i Carherine Deneuve (1943), la única que es va canviar el nom. La mare, Renée Deneuve,

(1911 - 2021), que aquí no surt, va viure 109 anys, sobrevivint 54 anys a la seva filla gran. . 

El misteri i l'essència de les persones, començant pel de les dones, en un parell d'exemples, d'estils ben diferents, i enfocant-ho principalment en l'emparellament, la unió matrimonial formant una família i la maternitat, segons el que ens diu la Veritat, "Per això deixaran pare i mare i formaran una sola unitat": 

Però en tots els casos el misteri de la persona de l'altre, que per voluntat divina comparteix espai i temps amb nosaltres i que ens ha presentat, s'ha de tenir present, respectar i intentar esbrinar, així com acceptar i intentar compaginat amb el nostre misteri propi.

Darrera l'aspecte extern hi ha moltes vivències i històries:actrius del film "Las secretarias" (1967)

Es diu que un destacat mestre feia als seus alumnes la pregunta "Qui éts tu?" i anava rebatent totes les respostes del nom, de la professió, de la nacionalitat, de l'estat civil dient-los "Si, aquestes són les teves circumstàncies, però apart d'això... qui ets tu?". I la única resposta possible a aquesta pregunta és "Jo sóc qui Déu sap que sóc". I és senzilla i fins i tot fàcil un cop s'hi pensa, però no n'hi ha d'altre. 

Als éssers humans, incloent psicòlegs, psiquiatres i altres estudiosos de la ment humana que no coneixen gaire més sobre l'essència, només ens queda anar endevinant l'altre, tant pel seu aspecte, especialment el seu rostre, al que es diu "mirall de l'ànima", especialment en els ulls i la mirada, com pel seu comportament, per la convivència i el tracte, i per part de l'observador, que pot ser un mateix, per una mena de reacció instintiva, pel coneixement personal - que sempre aporta alguna cosa superior al intel·lectual, diem "el conec" quan a aquell l'hem vist o millor hi hem parlat i tractat, ens hem donat la mà...- que sempre aporta un plus a tot el que podem haver vist en fotos o escoltat parlar i el que ens puguin haver dit d'ell. La proximitat i el contacte hi fan molt, recordem que en l'hebreu de l'Antic Testament tenir relacions íntimes es deia "conèixer", mentre que en el Nou Testament se'ns indica que per saber realment de l'altre és necessari estimar-lo, l'amor és la forma més alta de coneixement i per això és necessari conèixer, en el nostre sentit habitual de saber de, per poder estimar, i és necessari estimar, la caritat cristiana, per poder conèixer els altres. I sense oblidar que com diu la famosa i celebrada frase poètica "l'essèncial és invisible als ulls", perquè el vetitable valor i signif icat no és veu amb els ulls, que veuen la superficie, sinó amb el cor, que copsa la interioritat, els sentiments, la realitat de les relacions. D'aquí que, tot i que en ocasions puguin estar equivocades, són tan importants les impressions i sobretot les primeres impressions. 

Una de les actrius de la pel·licula citada, en un altre moment

de la seva vida, una altra complicació afegida és que la gent

també va canviant amb el temps i l'acceptació té que ser total

L'amor comporta atracció, simpatia, complicitat i col·laboració, complementarietat, proximitat, unió, ajuda, creació, compartir la vida i crèixer junts, transformar dos "jo" en un "nosaltres". I això en tots dos casos, però sobretot en el femení, comporta unes necessitats de compatibilitat molt determinades que cal conèixer i examinar si es donen. No fos cas que com es queixava una autora "al final sempre es casa un amb un desconegut". No és ben bé així, però la feina d'anar coneixent, comprenent i acceptant a l'altre dura tota la vida i sempre s'hi poden fer nous descobriments i explorar o mostrar facetes fins aleshores inèdites. I potser encara més que en el cas dels homes, les dones són molt diferents entre si. En el cas del festeig cal tenir en compte no sols la jove que és, sinó la nena que va ser, l'adulta que pot ser i la persona madura que serà (1). 

En un pla merament humà les persones són un enigma temporal les unes per les altres, però és quan s'arriba a una vessant transcendent quan apareix el veritable misteri etern. 

Cal descobrir-se mútuament, en la família, amistat, parella, treball, veïnatge...i en el cas de la intimitat, tota una vida junts és necessària per saber-se qui són tots dos. Cal conèixer per poder estimar  i  estimar

per poder conèixer, perquè l'amor és un estil de coneixença i la més alta de totes: nomès coneixem realment quan estimem i sóm estimats i això al llarg de força temps. I quan una parella està ben compenetrada i porta molt temps junta, no és rar que no nomès s'assemblin psicològicament i en conducta sinó també que els seus trets físics vagin convergint fins a assemblar-se realment en el seu aspecte físic cada cop més. 

És molt bonic l'amor, però humanament no sempre és suficient. Hi ha persones que s'estimen però tot i així no són compatibles, almenys no a llarg termini. Diferències d'experiències vitals, d'educació, d'expectatives i objectius a la vida, de ritmes personals, de tendències i d'idees, i sobretot d'estil d'estar en el món poden fer incompatibles a parelles que s'atrauen, que voldrien estar junts i compartir alegries i penes i fins casar-se, formar una família i tenir fills dels dos, com a realització de la seva obediència a Déu i obertura a la vida, insertan-se en la cadena de la transmissió, creació, defensa i formació d'una nova generació de vida humana. . 

Per encertar amb la parella cal intel·ligència, informació, maduresa per estimar, bona predisposició i bona voluntat, i pregar molt per tal si aquest lligam ve i és segons Déu, és a dir que serà per a bé i contribuirà a la salvació i santificació dels cònjugues i dels seus fills, o si pel contrari es faràn mal els uns als altres i arriscaran la felicitat en aquest món i fins i tot en l'altre. Una coneguda dita fa "Matrimoni i mortalla, del Cel davalla", com també es diu que "la solteria és un purgatori, però la vida de casats pot ser un cel o un infern" i també "casa't i veuràs les coses que aprendràs"

És prudent anar-se veient com és cadascun en realitat  i comprenent i acceptant al llarg d'un temps suficient de festeig en que encara hi hagi llibertat per escollir i decidir, perquè no s'hagi fet cap acte irreversible i irremediable i encara els dos siguin plenament amos de si mateixos, dels seus cossos, ntre l'atracció, el desig, la passió i l'enamorament van donant pas al veritable amor real, cosa que no sempre passa. Si surten sorpreses val més que siguin abans de les noces i no desprès, per poder-les valorar, i si s'escau assumir, des de la llibertat personal.  Així uns sociòlegs van fer notar que els soldats nord-americans i les noies britàniques veien cadascun a l'altre com molt atrevits i llançats, i investigant van descobrir que era per una diferència cultural: en la visió i actitud americanes dins de les vuit o deu etapes des de la primera vista i el compromís, el petó estava en els primers esglaons, mentre que en la conducta esperada britànica el petó era ja de les últimes etapes i així els joves feien el petó ben aviat en la relació, sorprenent molt a les noies, i si ho acceptaven llavors aquestes ja feien com si la relació quasi estiguès llesta per a la culminació, sorprenent molt als militars destinats allà. I això junt amb la guerra i el perill, tant al front com als bombardeigs, feren que es donessin forces matrimonis ràpids entre ells.

Una dona expressiva, de personalitat molt marcada i bellesa peculiar, tots som iguals i alhora diferents, tots ens reconeixem i tots ens distingim

I tant l'atracció o no, comm la influència mutua o no, i l'empremta que es deixa en la història personal són humaament inexplicables, no sabem perquè algunes persones ens atrauen, altres ens fascinen, o perquè algunes ens transformen tant o les transformem tant a elles, o recíprocament, perquè a algunes les recordeem i a altres no, perquè en la notra vida hi ha gent inoblidable tot i una petita interacció en ocasions quasi banal, i altres que no recordem tot i haver-les tractat molt temps i perquè algunes són inoblidables, o en les preferències a distància com d'actrius o cantants....Sempre però tenint en compte que mai es pot convertir a algú en un ídol, i que tots som criatures en un mateix pla, i que les relacions personals són tan variades com parelles de persones hi ha. Un pot ser molt simpàtic per a un  i no ser-ho per a un altre, ens podem comportar d'una manera amb uns i d'una altra amb d'altres, de forma espontània, i això pot ser mutu o no, per això no sols l'essència de la persona sinó també la de la relació és diferent i pot ser difícil i complicada o fàcil i natural, corresponsta o no, i equilibrrada o no.  

Perquè hi compten molt les característiques individuals: en la mateixa interacció un introvertit potser se sentirà abrumat per l'excitació, emocions i sentiments i buscarà una mica d'espai i voldrà enlentir més el ritme, mentre un extrovertit ho pot trobar francament insuficient i insípid fins al punt d'avorrir-se i considerar buscar en un altre lloc el que li falta, i tots dos veuràn l'altre com volent deixar la relació. I a part hi ha els veritables malentesos i malinterpretacions entre el que un diu o fa i el que copsa l'altre. Es diu de Mircea Eliade (1907 - 1986) que estant a la Índia amb una beca es va enamorar d'una distingida jove local i van sortir una temporada. Eliade portava un diari de camp i ella també portava un diari íntim. Quan tots dos van ser publicats molts anys desprès, es comprovava que quan Eliade escrivia d'una trobada "avui m'he sentit molt feliç i he vist que ella també, estem molt bé junts, ens estimem, semblem fets l'un per l'altre, en dies així sembla com si el nostre amor estiguès predestinat" o quelcom semblant, en l'entrada d'ella del mateix dia escrivia per exemple "avui ell ha estat particularment odiós, m'ha costat molt de suportar-lo i de mantenir la compostura per no tenir una discussió forta, un altre dia així i trencaré amb ell, quasi semblaria que ho ha fet expressament" o per l'estil. I sí, era la mateixa data i en els dos diaris constava que havien anat al mateix lloc i fet la mateixa activitat. Evidentment amb aquesta disparitat de vivències, van acabar deixant-ho, tot i que el famós estudiós romanès es preguntava què havia fallat, què havia fet malament i perquè no havia funcionat. L'explicació era evidentment molt fàcil: incompatibilitat personal. Aquesta compatibilitat o no és el veritable motiu que decideix el futur de la relació, per molt que l'atracció i passió sigui tan intensa com la dels grans amants, com Abelard i Elöïsa o els literaris Romeu i Julieta, això no basta quan realment en un nivell profund no encaixen ni s'entenen, perquè hi ha gent que semblaria que ni sobre el temps que fa es poden posar d'acord. A vegades tots dos volen el mateix però d'unes maneres i uns ritmes molt diferents i fins oposats, en altres semblen coincidir en les maneres i ritmes però els seus propòsits i objectius són no sols diferents sinó oposats. 

I això fa sofrir molt, especialment quan hi ha un subjacent amor autèntic que no aconsegueix expressar-se ni realitzar-se. O bé és el cas del 90-10, com a parella tenen el 90 de la seva expectativa vital, però poden trencar a la recerca d'aquest 10 faltant que completi el 100 i potser el troben en algú altre, però llavors es poden adonar que tenen el 10 però han perdut el 90 i estan molt pitjor que abans. En ocasions sense arribar a aquests extrems exagerats hi ha parelles que tenint un 70 oo un 60 de compatibilitat trenquen pel 30 o 40 que els hi falta, que els fereix i escandalitza, mentre que altres parelles amb un 40 o 30 de compatibilitat i compliment de les expectatives s'aferren a aquesta part positiva i mantenen la relació i la mantenen estable i raonablement aconseguida i feliç. O es pot donar el cas de que un ho accepta i tolera tot menys un punt en particular i viceversa i si aquesta apareix per un cantó o l'altre o encara pitjor per tots dos cantons, acaben trencant prtquè han tocat aquell punt innegociable i trencador d'acords, que no estan disposats a tolerar, com si allò per ells fos sagrat o tabú i que pot ser qualsevol cosa: bromes sobre la seva família, faltes de respecte reals o imaginades, etc. Com finalment hi ha el cas del qui fracassa i va ensopegant un i altre cop amb la mateixa pedra, com en aquella comèdia americana en la que un li pregunta a una dona el perquè dels seus suposats quatre divorcis, que resulten ser una bola perque en realitat no ha estat casada mai i fingeix, i ella per sortir del pas li respon: "El primer era un pesat, el segon un altre pesat, el tercer encara era més pesat i el quart era el més pesat de tots...". Sort que era humor, però hi ha qui coses així li passen realment i volent millorar va de mal en pitjor. 

Per això el matrimoni ha de ser per a tota la vida i s'admet la separació si és inevitable perquè la convivència s'ha tornat impossible, però no el divorci i molt menys un segon matrimoni. Qui creu que el matrimoni es pot fer, desfer i fer-ne un altre com si res, és que no sap el que és el matrimoni i no l'ha viscut realment, perquè la indissolubilitat fins a la mort d'un dels membres és part fonaental de la seva essència, pequè ja no són dos sinó un, d'individus han passat a ser parella i família i aquest és un estat nou d'identitat, un canvi substancial i irrevocable si el matrimoni, la unió d'home i dona en vistes a propagar la vida, s'ha consumat en la unió conjugal. 

Més encara si és un matrimoni religiós, cristià. El bisbe Fulton J. Sheen (1895 - 1979), ara en procès de beatificació, deia "En un matrimoni de veritat es casen 3, l'home, la dona i Crist present entre ells com a font del seu amor". I si es té la sort que Ell sigui en el casament llavors, com en les noces de Canaan, el millor bé al final. I com diu la dita catalana "qui té una bona esposa o marit, a la cara ho porta escrit".. Però si per orgull i autosuficiència ens entestem a fer nomès la nostra voluntat i a tancar una determinada àrea de la nostra vida a la presència i l'acció divina, pensant que podem escollir i fer nosaltres sols, quasi segur que fallarem i les coses ens sortiran malament, perquè on no hi ha Déu hi ha el pecat i aquest quan és consentit, constant i ens aferrem a ell, porta al fracàs, l'autodestrucció i la mort corporal i espiritual, ja que llavors en lloc de regnar-hi l''amor i la bondat de Déu hi ha en canvi la maldat, l'esclavatge del diable i fins el foc infernal, com en les desgraciades families on tots fan la seva, tots viuen com volen i tots s'odien, que a més solen durar poc, doncs porten a adulteris, divorcis.i tota mena de pecats, i això és un element molt nociu i desintegrador, del que cal fugir com del dimoni, la mort i la perdició.

Per això  entre el naixement i la mort, desprès de tenir una bona reació autèntica i sincera amb Déu, que ens ha creat i ens estima a tots, el segon més important és l'elecció d'estat, que en el cas de les dones pot ser la vida religiosa, la vida de soltera dedicada a causes, o la vida de casada, i en aquest cas encetar ben bé amb el cònjugue adequat amb qui  poder tenir un matrimoni estable per a tota la vida i tot l'humanament feliç possible, i això nomès es pot aconseguir i tenir demanant claretat i discerniment a Déu, que ens coneix perfectament, ens estima infinitament i sap allò que realmente ens convé per a viure una vida bona, plena i feliç en aquest món i per a la nostra salvació i la dels nostres éssers estimats per la vida eterna, sense oblidar que a més és Ell l'únic que pot salvar i redimir les nostres errades i equivocacions vitals, traient-ne un major bé.  Deixem-nos guiar per la infinita saviesa i bondat divina, doncs.

(1) I al respecte, la saviesa popular diu que encara més que en el cas dels homes, les dones acaben assemblant-se a la seva mare. També es diu en psicologia que el fill gran té una personalitat semblant a la mare i igualment la filla gran s'assembla psicològicament al pare. 

Pensaments i reflexions

"Plató m'és amic, però més amiga és la veritat" - Aristòtil (384 - 322 aC) 

"Una altre victòria com aquesta i estic perdut" - Pirro de l'Epir (318 - 272 aC), especialista en victòries pírriques 

"Veni, vidi, vici" (Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer) - Juli César (100 - 44 aC) 

"Kai sy, teknon?" (I tu, fill?)  - J. César 

"Viure i conservar-se per a temps millors" - Virgili (70 - 19 aC) 

"No hay cocido bueno sin tocino, ni sermón bueno sin Agostino" - Sta. Teresa de Jesús (1515 - 1582)

"La guerra és la continuació de la política per altres mitjans" - Carl von Clausewitz (1780 - 1831) 

"Quan la veia a ella en el meu interior es desencadenava l'infern" - Soren Kierkegaard (1813 - 1855) 

"Dius que ets dèbil? Saps perquè és: perquè has cedit més de deu mil vegades. Així has arribat a ser joguina de les circumstàncies. Tu has arribat a donar-lis força sense que elles hagin sigut la causa de la teva debilitat" - Henri Frédéric Amiel (1821 - 1881) 

"Que tothom és el que arriba a ser és una veritat profunda. Que tothom arriba a ser el que és és una veritat encara més profunda" - H.F. Amiel 

"L'amor és allò que els cecs poden veure i els sords poden oïr" - Mark Twain (1835 - 1910) 

"La sordesa és pitjor per a mi que la ceguesa. Essent cec no veus els objectes, essent sord no escoltes les persones" - Helen Keller (1880 - 1968), sordmuda i cega.

"Hem perdut la guerra!" - Isoroku Yamamoto (1884 - 1943), al saber que els portaavions nord-americans havien sortit del port un dia abans i no eren a Pearl Harbor quan l'atac japonès del 7 de desembre de 1941. 

"Quan no sàpigues que fer, quan tinguis dubtes, quan no ho vegis clar, ataca!" - Heinz Guderian (1888 - 1954), que va idear la blitzkrieg. 

"La fortuna només afavoreix als audaços i decidits" (H. Guderian) 

"Pararé a Guderian!" - Nikolai Rokossovski (1896 - 1968) quan a la tardor de 1941 els Panzer de Guderian estaven a menys de 100 km de Moscou, que ja estava essent evacuada 

"Necessito 250 000 soldats i aconseguiré derrotar a Hoth" - Georgi Zhukov (1896 - 1974) a Stalin, desprès de sofrir una inesperada derrota a mans del general alemany Hermann Hoth

Quin escàndol ha precedit a l'adopció dels vestits? I quins terribles fraus a la invenció de les claus? (el pecat original explicat d'una manera popular i una mica infantil)

Quan tu vas néixer tothom somreia, sols tu ploraves. Fes que quan moris tothoom plori, sols tu somriguis. (Consigna per la vida) 

Uns quants aforismes més: 

El Budisme és la constatació que s'està a l'Infern - tot és dolor i sofriment sense fi - i que hi ha una suposada sortida extingint-se 

"Me la menjo a petonets!" (1) és una versió moderna, popular, senzilla i una mica infantil de la idea principal del Càntic dels Càntics (2)

"El món és un llibre, i qui es queda sempre al mateix lloc nomès en llegeix una pàgina" (St. Agustí) 

A la vida hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure, i hi ha prou foscor per tal que qui vulgui no creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure, i creuere té mèrit i mereix premi (Pascal) 

Si algú té alguna cosa que objectar, que parli ara o que calli per sempre (advertència en els casaments anglesos) 

Un home que s'ho creia tot, excepte la Bíblia (constatació estranyada dels contemporanis sobre un llibertí i lliurepensador anglès)

La Il·lustració va tancar portes i finestres per tal que no entrès gens de la llum del Sol i desprès va començar a il·luminar la foscor interior encenent tantes espelmes com va poder 

Qui no ha viscut abans de 1789 no ha conegut la dolçor de la vida (Talleyrand, revolucionari francès)

Es pot enganyar a tots algun temps i a alguns tot el temps però no es pot enganyar a tots tot el temps (1858)

Arribarà un temps en el que la tolerància serà tan extrema que els intel·ligents i informats se'ls farà callar per tal que no s'ofenguin els necis ignorants (Dostoievsky) 

La ciència sempre es para just quan està a punt de fer-se veritablement interessant (Mark Twain) 

Nietzsche és una brúixola molt afinada que senyala el Sud 

Que nomès tenen valor les afirmacions empíricament demostrables, no és una afirmació empíricament demostrable 

La frivolitat és un estat tràgic de la vida 

A la naturalesa se la domina obeïnt-la 

Qualsevol temps passat fou millor és la nostra idea nostàlgica de la joventut i la constatació que els temps passats eren més innocents i ingenus 

Si el diable et recorda el teu passat recorda-li tu el seu futur 

Creure no és altre cosa que en l'obscuritat del món tocar la mà de Déu i aixi en el silenci escoltar la Paraula i veure l'Amor (Benet XVI) 

(1) I també per l'altre part "Me'l menjo a petonets!"

(2) St. Joan de la Creu, el qui va dir "Al capvespre de la vida se'ns examinarà de l'amor", al moment de la seva mort no va voler que li recitessin les Recomanacions de l'Ànima, sinó que li llegissin el Càntic dels Càntics, i va morit escoltant-ho. I un mossèn deia als seus alumnes "Si esteu enamorats i no sabeu com expressar-ho, llegiu el Càntic dels Càntics, allà hi és tot"

Què és l'amor?

L'amor és més que un sentiment, que pot ser variable en el temps; el sentiment amorós pot ser l'avisador, el despertador o l'ignició de l'amor i pot ajudar a mantenir-lo i a més és predominant en el període de l'enamorament, però l'amor no es pot reduïr a sols ell. 

L'amor és una decisió de la voluntat, i si sobre els sentiments no s'hi mana, només es poden acceptar o rebutjar, sobre la voluntat sí que es té ple domini. La voluntat la podem exercir plenament, lliurement i conscientment, i aquest és el veritable amor: el desig d'estimar i la decisió voluntària i permanent d'estimar.

Hi ha una cançó del 1978 que tot i ser de caire popular, en la seva lletra ho diu molt bé. Es titula "Acuerdate que te quiero" del grup Rumba 3. I diu així: 

"Acuerdate que te quiero. Te quiero porque yo quiero y porque quiero quererte..."

Aquesta és la part de la cançó que interessa, perquè la resta ja és una altre cosa, més lleugera i frívola. Però aquesta afirmació és molt certa. L'amor és un exercici de la voluntat, lliure, conscient i compromès, que si és de veritat perdura en el temps (1) i abarca tota la vida i tots els camps de la vida. 

Sant Pau defineix molt bé com es reconeix l'amor veritable a 1 Co 13, 4-7, l'amor és pacient, bondadós, no envejós, ni orgullós ni jactanciós, no busca el propi interès, no s'irrita fàcilment, no guarda rencor, ho suporta tot, ho sofreix tot i ho perdona tot...

L'amor més gran, el màxim d'amor és donar la vida pel bé dels altres

I Sant Joan dona la definició més precisa de Déu i de l'amor quan afirma que Déu és Amor (1 Jn 4,8 i 4,16). És a dir l'amor no és una característica ni un atribut de Déu, sinó que és la seva mateixa essència.

L'origen de tot amor autèntic ve de Déu, ja que d'Ell rebem l'amor que necessitem per existir i viure - Déu m'estima i possibilita que altres m'estimin i així puc existir i estimar-me a mi mateix - així com la capacitat d'estimar i amor sobreabundant per poder correspondre-li i per poder exercir-lo, repartint-lo al nostre voltant, estimant el proïsme, que en realitat és estimar a Déu en el proïsme: "tot el que fereu a un d'aquests germans meus, a mi m'ho fereu" diu Nostre Senyor Jesucrist (EvMt 25,40 i altres). 

L'amor és voler el bé de l'altre i delectar-se en la felicitat de l'altre, contribuint activament al seu bé, realització, progrès i alegria.  L'amor primer procura no fer cap i desprès fer tot el bé que pugui a aquell que és estimat, que en el cas ideal i que hauria de ser el normal i habitual és a tots, però evidentment amb una gradació ja que cal estimar més i millor i d'una altre manera segons cada tipus de relació que tinguem amb els altres: amor a Déu, amor conjugal, amor parental, amor filial, amor fraternal, amor familiar, amor amical, amor als pobres, malalts, necessitats i marginats, amor a la pàtria i amor general a tothom; l'essència és la mateixa, però hi ha matissos en l'exercici de cadascun d'ells segons la relació i las circumstàncies, essent una que particularment hi influeix la proximitat o llunyania tan física com social, de forma que per exemple als qui ni coneixem o no són contemporanis nostres només els podem estimar d'una manera més limitada, amb la pregària i altres formes d'intercessió i el desig del seu bé principalment.

L'amor humà és un pàl·lid reflex de l'amor diví

Les connotacions associades a l'amor en cada llengua donen també una certa raó de l'amor. En català "estimar" evoca considerar, apreciar i justvalorar.  En francès "aimer" té també el significat de que t'agrada i que ho valores positivament i amb gust, que en gaudeixes i et fa feliç. En anglès i alemany la paraula amor, "love" i "Liebe" s'assembl molt a vida, viure o estar viu, respectivament "live" i "leben". I hi ha llengües on l'amor està relacionat amb la bellesa, tant la de la parella i pròpia com general, la bellesa de la Creació, per exemple "La Lluna està bella avui" ("Tsuki ga  kire desu ne") es diu que és una fòrmula que utilitzen  les parelles  japoneses per mostrar, insinuar o declarar el seu amor a l'altra (2), una forma subtil de dir "m'agrades", "estic enamorat de tu"  o "t'estimo" de forma tímida o romànticaexpressant que el moment és perfecte quan s'està amb l'altra persona. I si l'altre ho accepta diu "Estic en pau" o "Puc morir en pau", perquè la vivència de pau també està íntimament relacionada amb l'amor rebut, compartit o donat; mentre que sí  es contesta "Sempre ho està" és un rebuig polit i delicat, indicant que estar amb l'altre no és cap moment especial en la seva vida, i així discretament l'altre sap que no és correspost (3).

Finalment, l'amor, que és deixar viure, ajudar a viure i a crèixer, crèixer junts, acompanyar i compartir, respectar, protegir, tenir cura, preocupar-se i moltes coses més, es coneix també pel que són els seus contraris. Els contraris de l'amor són l'odi, la indiferència, la violència, el sexe per ell mateix i prou i més encara el sexe amb violència, l'egoisme, l'orgull, la por i la covardia... també pels seus contraris es pot conèixer i discernir que és amor i que no ho és. 

I recordem l'afirmació de Sant Joan de la Creu (1542 - 1591): "Al capvespre de la nostra vida sen's examinarà de l'amor". I aquella altra de Sant Agustí (354 - 430): "Estima i fes el que vulguis" és a dir allò que l'amor, i especialment l'amor diví, que és el més veritable i fort, t'indiqui. (4)

(1) En canvi un amor fals, dèbil o defectuós es veu ja en el mateix títol de l'obra satírica Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936) de l'humorista Enrique Jardiel Poncela (1901 - 1952), un amor condicionat i merament funcional, sempre disposat a retirarse-se en qualsevol moment si la conquesta es fa difícil o complicada o l'altre no satisfà les expectatives o un mateix no hi troba el gust que esperava; la trama de l'obra mostra que això és un cansanci més que una força i que evidencia un desig de final i de mort més que no pas de permanència i de vida, almenys de vida en plenitud. 

(2)  La frase té un origen literari, ve de quan el gran autor japonès Natsume Soseki (1867 - 1916) va traduïr "I love you" amb aquesta frase perquè al Japó de la seva època no s'estilaven ni se solien usar entre persones educades expressions tan franques com la declaració anglesa, que sonaven vergonyoses i fins "brutals" per la seva "cruesa i es recorria a formes indirectes i poètiques més fines i delicades i que impliquessin una complicitat entre els dos. La frase va fer fortuna i avui en dia la usen molt els joves per declarar-se discretament i sense haver de passar vergonya ni quedar malament, sofrir un fiasco o fer el rídicul. 

(3) El problema dels malentesos és un important obstacle en les relacions interulturals, en l'entesa d'homes i dones i en l'amor humà. Per exemple un occidental que haguès sentit del tema però no el dominès podria contestar "Sempre és bonica" pensant-se que vol  dir que sempre és especial estar amb aquella persona quan realment estaria rebutjant la proposta. Les malinterpretacions són un perill en les priimeres fases de l'amor humà. 

(4) "Fes el que vulguis" és una norma demoníaca, satànica, com si l'ésser humà fos el seu propi déu. El previ "Estima" ho canvia tot, perquè qui estima viu en Déu i Déu en ell, i per tant nomès farà coses bones i amoroses, segons la voluntat divina és a dir segons Déu. La frase sencera de Sant Agustí és "Un pare pot renyar i castigar a un fill perquè l'estima, un malfactor pot afagalar i regalar-li coses a un nen perquè el vol segrestar. Estima i fes el que vulguis"

Biblioteca dels millors llibres

Llibres per comprar i llegir, especialment d'actualitat en el dia del llibre per Sant Jordi, si s'aspira al més alt: 

Bíblia catòlica, amb els llibres i textos deuterocanònics i les notes i comentaris de la tradició i el magisteri.

Si no s'hi està acostumat a llegir-la es pot començar per exemple per dos llibres de butxaca, Primera lectura de la Bíblia (1977) de L. Alonso Schökel i J. Mateos i/o Invitación a la Bíblia (2025) de J.I. González Faus. En diversos llocs es troben també consells per llegir-la, per exemple començant per algunes Cartes de Sant Pau abans de passar als Evangelis, i també programes pautats per llegir-se-la tota de forma metòdica al llarg d'un any. Però també es pot fullejar o anar a algun capítol o llibre, tant de l'AT com del NT que ens hagi cridat l'atenció o seguir les lectures diàries de la Missa. I evidentment també les lectures de l'Ofici de Lectura de la Litúrgia de les Hores, tant les normals com les del cicle biennal, o totes dues, amb l'aventatge que la segona lectura, extern i d'algun sant normalment, ens dona més llum sobre elles. 

Llibre dels escrits dels Pares apostòlics, com les col·leccions de la BAC. Recomano especialment El Pastor d'Hermas. 

Llibres dels Apologistes del segle II i de les Actes de màrtirs autèntiques. 

Contra les heretgies de St. Ireneu de Lió 

Obres d'Orígenes 

Història eclesiàstica d'Eusebi de Cesarea 

Confessions, La Ciutat de Déu i algunes més de St. Agusti 

Regla monàstica de St. Benet 

Regla pastoral i altres obres de St. Gregori Magne 

Escala al Paradis de St. Joan Clímac

Scivias de Sta. Hildegard de Bingen 

Escrits i Floretes de St. Francesc d'Assís

Summa teològica i Summa contra gentils de St. Tomàs d'Aquino 

La Imitació de Crist de Tomàs de Kempis 

Exercicis espirituals i altres de St.. Ignasi de Loyola

Obres completes de Sta. Teresa de Jesús

Poesies i comentaris de St. Joan de la Creu 

Catecisme de l'Església Catòlica 

Introducció a la vida devota de St. Francesc de Sales 

Les glòries de Maria i altres escrits de St. Alfons Maria de Liguori

L'adquisició de l'Esperit Sant de St. Serafí de Sarov 

Escrits de St. Antoni Maria Claret 

La fi del món present i la vida futura de Charles Arminjon 

Enchiridion Symbolorum de Heinrich Denzinger, edició més recent Magisteri de l'Església, actualitzada per Hünermann

Apologia pro vita sua de St. Joan Enric Newman

Relats sincers d'un pelegrí rus al seu pare espiritual 

Història d'una ànima de Sta. Teresa de Lisieux 

L'àngel bó i Guia del cristià d'Eudald Serra i Buixó 

Per salvarte de Jorge Loring, especialment el resum en llibre de butxaca 

Manual d'història eclesiàstica de Bernardino Llorca

Documents del Concili Vaticà II

Encíclica Humanae Vitae de St. Pau VI

Déu existeix, jo me'l vaig trobar d'André Frossard 

Síntesi d'espiritualitat catòlica de José Rivera i José Maria Iraburu

Codi de Dret canònic 

Litúrgia de les Hores amb l'Ofici de Lectura, que es poden llegir resant-los diariament  

Evidentment no per comprar-ho tot de cop ni molt menys per pretendre-ho llegir tot en poc temps, sinó per anar formant poc a poc una biblioteca amb els millors llibres i anar-los llegint, començant pels més breus i fàcils i que semblin més atraients i poder anar-los llegint al llarg del temps de la nostra vida. No sols ens il·luminaran i instruiràn, sinó que ens serviran de molt per aprendre com viure una vida bona, realitzada i feliç, i a més oberta a la més alta felicitat de la futura vida eterna amb Déu en el Cel. 

El símbol de Sant Jordi

De la simbologia de Sant Jordi, amb motiu de la seva festa el 23 d'abril de cada any 

El màrtir Sant Jordi (+ 303) va ser un sant real, militar decapitat durant la persecució de Dioclecià per no voler renunciar a la seva fe cristiana.

Però Sant Jordi també té una llegenda molt simbòlica, que parla de la naturalesa humana d'uns i altres. Segons es diu va atacar i matar un drac i rescatar així una princesa que aquell animal tenia segrestada, presonera en la seva cova, alliberant-la del domini maligne, ja que el drac és el símbol del diable i del mal. 

Gràcies al triomf sobre el mal obtingut per Crist a la Creu, St. Jordi aconsegueix
vèncer i anihilar el drac i alliberar la princesa, essent-ne instrument de salvació

Aquesta llegenda té una lectura literal senzilla fins a ser bastant infantil, però en té una altra de metafòrica més profunda: Sant Jordi lluita contra el pecat i la dolenteria, i quan aconsegueix ferir i matar el drac, és a dir vèncer a aquesta força negativa i perjudicial, com a recompensa apareix la princesa. 

És com la versió masculina del conte femení del petó a la granota encantada, desprès del qual es transforma en príncep. 

Tot i ser contes, ens diuen molt sobre la naturalesa masculina i femenina, les seves relacions i l'evolució positiva que tenen tots dos quan el bé triomfa sobre el mal, d'animals passen a ser humans i més encara homes i dones excel·lents, prínceps i princeses, allò més alt en la realització humana. 

Per això l'actual simpatia ideològica, política i dels mitjans de comunicació pel drac, obviant Sant Jordi, i quasi invertint els papers de l'un i de l'altre, no sols delata un intent de fer preferir el mal sobre el bé, sinó també de l'animalitat per sobre de l'essència, dignitat, esforç i llibertat humanes, i a més sembla preferir deixar a la gent en l'estat de dracs i granotes, en lloc de princeses i prínceps. Vindria a ser l'equivalent a que en el compte infantil es preferís centrar-se en la granota i exalçar-la, en lloc de en la noia, el petó i el príncep, que la converteix a ella en princesa, igual com la princesa del sant Jordi mític el converteix a ell en príncep. Aquesta inversió és quelcom denigrant, incomprensible i molt negatiu, que intenta canviar la saviesa popular ancestral per l'absurd contradictori i perjudicial d'unes ideologies de moda que es podrien qualificar de demoníaques. 

Sant Jordi, i no el drac, com ara hi ha qui sembla voler-ho insinuar, és el bó, l'heroi, el triomfador el cavaller i el sant,, aquell de qui molts portan el nom i el patró de Catalunya, Alemanya, Anglaterra, Aragó, Balears, Bòsnia i Hercegovina,,Bulgària, Eslovènia, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Holanda, Hongria, Kosovo, Líban, Lituània, Montenegro, Palestina, Portugal, Rússia,  Sèrbia, Síria Txèquia, Ucrània i València... així com de moltes ciutats com Beirut, Bolonya, Estambul, Friburg, Gènova, Londres, Milà i Moscú, pobles i professions, com agricultors, cavalleria, scouts, soldats i presoners. Moneda anglesa de 1958

I és que el Sant Jordi real, màrtir bó i valent patró de tants països, igual com la seva llegenda afegida com a metàfora, tenen molt que ensenyar-nos per a la vida, sobre tot als nens, als joves i a les parelles d'enamorats, que val més que ho descobreixin abans com a llicó que no massa tard ja en la seva vida.

Felicitats a tots els catalans, anglesos i els molts altres sota el seu patronatge i als devots de Sant Jordi i a tots els que porten el nom d'aquest gran sant cristià!. 

Opinions femenines

Opinions reals de dones del segle XX, reflectides en els seus llibres. 

Algunes de les obres citades han estat escrites en solitari, altres en col·laboració com a coautores

Emily Post (1872 - 1960)

Etiquette in society, in business, in politics and at home (1922)

Helen Keller (1880 - 1968)

The story of my life (1903) 

Out of the dark (1912) 

Teacher: Anne Sullivan Macy (1955) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942)

Was ist der Mensch? (1933) 

Die Frau (1933) 

Endliches und ewiges Sein (1937, 1950) 

Wege der Gotteserkenntnis (1941)

Kreuzeswissenschaft (1942)  

Welt und Person (1962) 

Dorothy Day (1897 - 1980)

House of hospitality (1939) 

The long loneliness (1952) 

Loaves and fishes (1963) 

Ana Aslan (1897 - 1988) 

Contre la vieillesse (1985) 

Clare Boothe Luce (1903 - 1987) 

Is the new morality destroying America? (1979) 

Simone Weil (1909 - 1943)

La pesanteur et la grâce (1947) 

Hannah Arendt (1906 - 1975)

The human condition (1958) 

Ruth Brecher (1911 - 1966)

An analysis of human sexual response (1966) 

Mary Ainsworth (1913 - 1999)

Child care and the growth of love (1965)

Patterns of attachement (1978) 

Doris Jonas (1916 - 2002)

Sex and status (1975) 

Madeleine L'Engle (1918 - 2007)

The summer of the great-grandmother (1974)

And it was good: reflections on beginnings (1983)

Mothers and sons (2000)   

Marie Nyswander Robinson (1919 - 1986)

The power of sexual surrender (1958) 

L'editora de la revista Cosmopolitan, l'any 1964

Helen Gurley Brown (1922 - 2012)

Sex and the single girl (1962) 

Sex and the office (1964) 

Having it all: love, success, sex, money (1982)

Alice von Hildebrand (1923 - 2022)

Morality and situation ethics (1966) 

Love and selfishness (1970) 

By love refined: letters to a young bride (1989) 

The christian woman in the modern world (1990

The virtue of purity (1990) 

The mission of women (1992)

Women and the priesthood (1994)

By grief refined: letters to a widow (1994)  

The privilege of being a woman (2002) 

Man and woman: a divine invention (2002)

Memoirs of a happy failure (2012)  

Phyllis Schlafly (1924 - 2016)

A choice, not an echo (1964) 

Safe -not sorry (1967) 

The betrayers (1968) 

The power of the positive woman (1977)

The power of the christian woman (1981)  

Feminist fantasies (2003) 

The flipside of feminism (2011) 

Who killed the American family? (2014)

Virginia Johnson (1925 - 2013) 

Human sexual response (1966)  

Human sexual inadequacy (1970) 

The pleasure bond (1974)

Elisabeth Kübler-Ross (1926 - 2004) 

On death and dying (1969) 

Interviews mit Sterbenden (1972) 

Über den Tod un das Leben danach (2002) 

Dorothy Tennov (1928 - 2007) 

Love and limerence (1979) 

Love and limerence: the experience of being in love  (1999) 

Luci Shaw (1928 - 2025)

God in the dark: through grief and beyond (1989) 

Life path: personal and spiritual grrowth through journal writing (1991)

Horizons: exploring Creation (1992) 

Water my soul: cultivating the interior life (2003)

The crime of living cautiosly: hearing God's call to adventure (2005)

Adventure of ascent: field notes for a lifelong journey (2014) 

Oriana Fallaci (1929 - 2006) 

I sette peccati di Hollywood (1956) 

Il sesso inutile, viaggio intorno alla dona (1961) 

Lettera a un bambino mai nato (1975) 

La rabbia e l'orgoglio (2001) 

La forza della ragione (2004)

La paura è un peccato (2016) 

Nancy Friday (1933 - 2017) 

My secret garden (1973) 

Forbidden flowers (1975)

My mother my self (1977)  

Men in love (1980) 

Jealousy (1985) 

Women on top (1991) 

The power of beauty (1996) 

Judith M. Bardwick (1933 - 2019)

Psychology of women (1971) 

Esther Vilar (1935)

Der dressierte Mann (1971) 

Elizabeth Fox-Genovese (1941 - 2007) 

Feminism without illusions (1991)

Feminism is not the story of my life (1996) 

Marriage on trial (2004) 

Nora Ephron (1941 - 2012)

Crazy salad (1975) 

Shere Hite (1942 - 2020)

Sexual honesty, by women for women (1974) 

The Hite report on female sexuality (1976) 

The Hite report on men and male sexuality (1981) 

Women and love (1987) 

Erica Jong (1942)

Fear of flying (1973) 

Christine Boutin (1944)

Pour la défense de la vie (1993)

Le "mariage" des homosexuels? (1998) 

Chrétiens, de l'audace pour la politique (2009) 

Gabriele Kuby (1944)

Die Gender-Revolution: Relativismus in Aktion (2006) 

Die globale sexuelle Revolution: Zerstörung der Freiheit im Namen der Freiheit (2012)  

Gender: Eine neue Ideologie zerstört die Familie (2014) 

Harriet Lerner (1944)

The dance of anger (1985) 

The dance of intimacy (1989) 

The dance of connection (2001)

Helen Fisher (1945 - 2024)

Anatomy of love (1992) 

The first sex (1999) 

Why we love? (2004) 

Why him? Why her? (2009) 

Kathlyn Hendricks (c. 1945)

Conscious loving: the journey to co-committement (1990) 

Sue Ellin Browder (1946)

Subverted: How I helped the sexual revolution hijack the women's movement (2015)

Sex and the catholic feminist: new choices for a new generation (2020) 

Sylvie Courtine-Denamy (1947 - 2014)

Trois femmes dans de sombres temps: Edith Stein, Simone Weil, Hannah Arendt (1997) 

Sue Johnson (1947 - 2024) 

Hold me tight (2008) 

Love sense (2013)

Attachement theory in practice (2013) 

Chantal Delsol (1947)

La fin de la Chrétienté: l'inversion normative et le nouvel âge (2021)

Camille Paglia (1947)

Sexual personae (1990)

Vamps & tramps (1994) 

Claire Séverac (1948 - 2016)

Complot mondial contre la santé (2010) 

La guerre sècrete contre les peuples (2015)

Crime alimentaire organisé (2017) 

Melody Beattie (1948 - 2025) 

Codependent no more (1986) 

Beyond codependency (1989) 

Helen LaKelly Hunt (1949)

Getting the love you want (1988) 

Christina Hoff Sommers (1950)

Who stole feminism? (1994) 

The war against boys (2000) 

Julie Schwartz Gottman (1951)

The man's guide to women (2016) 

Eight dates (2019)

The love prescription (2022)

Fight right (2024) 

Marianne Williamson (1952)

A return to love (1992) 

Louann Brizendine (1952)

The female brain (2006)

The male brain (2010) 

Élizabeth Montfort (1954) 

Le genre démasqué (2011)

Le genre en questions (2012)

De la théorie du genre au mariage du même sexe (2013) 

Claire Fontana (1954)

Deborah Cohen (1954)

Genre and sexuality in 1968 (2009)  

Anne Lamott (1954)

Somehow (2024) 

Katherine Woodward Thomas (1957) 

Calling in "the one" (2004)

Rachel MacNair (1958)

Prolife feminism: yesterday and today (1995) 

Esther Perel (1958) 

Mating in captivity: unlocking erotic intelligence (2006) 

Eva Herman (1958)

Das Eva-Prinzip (2006)

Ellen Fein (1958) i Sherrie Schneider (1959) 

The rules (1995) 

Béatrice Bourges (1960) 

De la théorie du genre au mariage du même sexe (2013) 

Mary Eberstadt (c. 1960) 

Home-alone America (2004) 

Why I turned right (2007) 

The loser letters: a comic tale of life, death and atheism (2010) 

Adam and Eve after the pill: paradoxes of the sexual revolution (2012) 

How the West really lost God (2013) 

It's dangerous to believe: religious freedom and its enemies (2016) 

Primals screams: how the sexual revolution created identity politics (2019) 

Alicia Rubio (1962)

Feminismo sin complejos (2001)

Cuando nos prohibieron ser mujeres...y os persiguieron por ser hombres (2016)  

Barbara Pease (1963), amb el seu marit Allan

Why men don't listen and women can't read maps? (1998) 

Why men want sex and women need love? (2010) 

Brené Brown (1965)

Daring greatly (2012)

Ramani Durvasula (1965)

You are why you eat (2013)

Should I stay or should I go? (2015) 

Don't you know who I am? (2019) 

It's not you (2024) 

Lessie Jo Frazer (1966)

Gender and sexuality in 1968 (2009) 

Sheryl Strayed (1968)

Tiny beautiful things (2012)

Alexandra Henrion-Caude (1969) 

Les apprentis sorciers: tout ce que l'on vous cache sur l'ARN messager (2023) 

Laura Berman (1969) 

For women only: a revolutionary guide to reclaming your sex life (2001) 

Good sex, good relationship (2006)

Real sex for real women (2008)  

How to talk to your kids about sex (2010)

Loving sex (2011)

Quantum love (2016)

Rachel Heller (1970) 

Attached (2010) 

Molly Roden Winter (1972)

More: a memoir of open marriage (2024) 

Aude Mirkovic (1973)

De la théorie du genre au mariage du même sexe (2013) 

Carrie Gress (c. 1975)

The Marian option: God's solution for a civilization in crisis (2017) 

Theology of home: finding the eternal in the everyday (2019) 

The end of woman: how smashing the patriarchy has destroyed us (2023)

Glennon Doyle Melton (1976)

Carry on, warrior (2013) 

Love warrior (2016) 

Untamed (2020)

Laetitia Pouliquen (1977) 

Femme 2.0: féminisme et transhumanisme, quel avenir pour la femme? (2016) 

Sherry Argov (1977)

Why men love bitches? (2002)

Why men marry bitches? (2006) 

Julie Graziani (1978) 

Tout le monde peut s'en sortir: philosophie du rebond (2020) 

Jessica Fern (1980)

Polysecure (2020) 

Abby Johnson (1980)

Unplanned: the dramatic true story of a former Planned Parenthood leader's eye-opening journey across the life line (2011) 

Khadeen Ellis (1983)

We over me (2023)

Stephanie Gray Connors (c. 1984-85)

Love unleashes life: abortion and the art of communicating truth (2016)

My body for you: a pro-life message for a post-Roe world (2023)

On IVF (2025) 

Charlotte d'Ornellas (1986) 

Jusqu'où peut on acueillir les migrants? (2025)

Cleo Wade (1989)

Remember love (2023) 

Madeleine de Jessey (1989) 

Aliette Espieux (1999) 

Ada Lluch (1999) 

Naomi Seibt (2000) 

Citant les contribucions pròpies i autèntiques, especialment les positives i valuoses. Pràcticament totes són obres de no ficcíó, amb molt poques excepcions. 

I a  més es poden considerar les autores agrupades per semblances d'actituds i fets en tipus similars: 

1 Ana Aslan, Simone Weil 

2 Clare Boothe Luce, Madeleine L'Engle, Oriana Fallaci, Camille Paglia, Julie Schwartz Gottman, Aude Mirkovic, Sherry Argov  

3 Emily Post, Hellen Kellen, Phyllis Schlafly, Dorothy Tennov, Melody Beattie, Marianne Williamson, Sheryl Strayed, Abby Johnson  

4 Hannah Arendt, Doris Jonas, Elisabeth Kübler-Ross, Sue Johnson, Élizabeth Montfort, Claire Fontana, Esther Perel, Eva Herman, Glennon Doyle Melton, Julie Graziani, Khadeen Ellis, Charlotte d'Ornellas   

5 Dorothy Day, Alice von Hildebrand, Nancy Friday, Elizabeth Fox-Genovese, Helen Fisher, Sylvie Courtine-Denamy, Chantal Delsol, Brene Brown, Laura Berman, Cleo Wade  

6 Sta. Edith Stein, Clare Boothe Luce, Virginia Johnson, Luci Shaw, Esther Vilar, Nora Ephron, Harriet Lerner, Helen LaKelly Hunt, Louann Brizendine, Molly Roden Winter, Ada Lluch    

7 Shere Hite, Christine Boutin, Claire Séverac, Christina Hoff Sommers, Rachel MacNair  

8 Mary Ainsworth, Helen Gurley Brown, Erica Jong, Sue Ellin Browder, Anne Lamott, Béatrice Bourges,  Alicia V. Rubio, Ramani Durvasula...*

Diuen que hi ha 3 o 4 temes en els que és més normal mostrar la pròpia personalitat, es vulgui o no: les actituds davant la religió, l'amor, el sexe i la mort 

* De la gran majoria he trobat dades biogràfiques que m'han permès classificar-les. Així ha sortit dues del tipus 1, set del 2, vuit  del 3, dotze del 4, deu del 5, onze del 6, cinc del 7 i vuit del tipus 8, amb un màxim en els grups 4 (12) i 6 (11), seguits pel grup 5 (amb 10). I un mínim en el tipus 1 (2) i un segon lloc de poques, però ja força distanciat, al tipus 7 (5) sobre les 63 que he aconseguit tipificar, o sigui que en general està força repartit, excepte el notori cas de l'estil 1, molt poc present..