El símbol de Sant Jordi

De la simbologia de Sant Jordi, amb motiu de la seva festa el 23 d'abril de cada any 

El màrtir Sant Jordi (+ 303) va ser un sant real, militar decapitat durant la persecució de Dioclecià per no voler renunciar a la seva fe cristiana.

Però Sant Jordi també té una llegenda molt simbòlica, que parla de la naturalesa humana d'uns i altres. Segons es diu va atacar i matar un drac i rescatar així una princesa que aquell animal tenia segrestada, presonera en la seva cova, alliberant-la del domini maligne, ja que el drac és el símbol del diable i del mal. 

Gràcies al triomf sobre el mal obtingut per Crist a la Creu, St. Jordi aconsegueix
vèncer i anihilar el drac i alliberar la princesa, essent-ne instrument de salvació

Aquesta llegenda té una lectura literal senzilla fins a ser bastant infantil, però en té una altra de metafòrica més profunda: Sant Jordi lluita contra el pecat i la dolenteria, i quan aconsegueix ferir i matar el drac, és a dir vèncer a aquesta força negativa i perjudicial, com a recompensa apareix la princesa. 

És com la versió masculina del conte femení del petó a la granota encantada, desprès del qual es transforma en príncep. 

Tot i ser contes, ens diuen molt sobre la naturalesa masculina i femenina, les seves relacions i l'evolució positiva que tenen tots dos quan el bé triomfa sobre el mal, d'animals passen a ser humans i més encara homes i dones excel·lents, prínceps i princeses, allò més alt en la realització humana. 

Per això l'actual simpatia ideològica, política i dels mitjans de comunicació pel drac, obviant Sant Jordi, i quasi invertint els papers de l'un i de l'altre, no sols delata un intent de fer preferir el mal sobre el bé, sinó també de l'animalitat per sobre de l'essència, dignitat, esforç i llibertat humanes, i a més sembla preferir deixar a la gent en l'estat de dracs i granotes, en lloc de princeses i prínceps. Vindria a ser l'equivalent a que en el compte infantil es preferís centrar-se en la granota i exalçar-la, en lloc de en la noia, el petó i el príncep, que la converteix a ella en princesa, igual com la princesa del sant Jordi mític el converteix a ell en príncep. Aquesta inversió és quelcom denigrant, incomprensible i molt negatiu, que intenta canviar la saviesa popular ancestral per l'absurd contradictori i perjudicial d'unes ideologies de moda que es podrien qualificar de demoníaques. 

Sant Jordi, i no el drac, com ara hi ha qui sembla voler-ho insinuar, és el bó, l'heroi, el triomfador el cavaller i el sant,, aquell de qui molts portan el nom i el patró de Catalunya, Alemanya, Anglaterra, Aragó, Balears, Bòsnia i Hercegovina,,Bulgària, Eslovènia, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Holanda, Hongria, Kosovo, Líban, Lituània, Montenegro, Palestina, Portugal, Rússia,  Sèrbia, Síria Txèquia, Ucrània i València... així com de moltes ciutats com Beirut, Bolonya, Estambul, Friburg, Gènova, Londres, Milà i Moscú, pobles i professions, com agricultors, cavalleria, scouts, soldats i presoners. Moneda anglesa de 1958

I és que el Sant Jordi real, màrtir bó i valent patró de tants països, igual com la seva llegenda afegida com a metàfora, tenen molt que ensenyar-nos per a la vida, sobre tot als nens, als joves i a les parelles d'enamorats, que val més que ho descobreixin abans com a llicó que no massa tard ja en la seva vida.

Felicitats a tots els catalans, anglesos i els molts altres sota el seu patronatge i als devots de Sant Jordi i a tots els que porten el nom d'aquest gran sant cristià!.