Homes i dones

Dues escenes de la vida humana quotidiana

Katerina Gogou (1940 - 1993) 

Peter Orlovsky (1933 - 2010), Neal Cassady (1926 - 1968) i Natalie Jackson
(1931 - 1955) passejant pel Broadway Tunnel, San Francisco, març de 1955

El que era i va deixar de ser

El que va poder ser i no va ser, exemplificat en alguns països del món:  

1. Afganistan   

Mahmud Tarzi (1865 - 1933), ideòleg i promotor de les reformes modernitzadores a Afganistan  

Amanullah Khan (1892 - 1960), rei d'Afganistan 1919 - 1929 

La reina afganesa Soraya Tarzi, c. 1928

Soraya Tarzi (1899 - 1968), reina d'Afganistan 1919 - 1929

Mohamad Daud Khan (1909 - 1978), primer ministre (1953 - 1963) i president (1973 - 1978) de                         l'Afganistan 

Mohamed Zahir Shah (1914 - 2007), rei d'Afganistan 1933 - 1973, Constitució liberal de 1964 que inaugurà la "dècada de la democràcia"

Kabul, Afganistan, 1972, tres noies afgaaneses caminant pel carrer

Zamina Begum (1917 - 1978), primera dama de l'Afganistan 1973 - 1978  

Humaira Begum (1918 - 2002), reina d'Afganistan 1933 - 1973 

Abdul Rahman (1965), convertit al Cristianisme va tenir que asilar-se a Itàlia el 2006 per evitar la pena de mort al seu país 

La situació a l'Afganistan es va començar a complicar amb el cop d'Estat comunista de 1978 i amb la intervenció soviètica al país de 1979 a 1989.i la implicació d'Estats Units i Pakistan, desprès perjudicats tots dos per la seva creació, en crear, armar, fomentar i dotar de mitjans a la resistència islàmica contra els soviètics i els comunistes afganesos (1). La situació va empitjorar moltíssim amb els talibans entre 1994 - 2001, i els 20 anys d'intervenció militar i econòmica occidental al país sembla que no van servir de res, perquè amb la precipitada retirada de 2021, el govern instal·lat tant protegit, subencionat i lloat va caure al moment i els talibans van recuperar el poder immediatament i des de llavors la situació és encara més dura i difícil que en el seu primer període de govern, sobretot per les dones afganeses sotmeses a una brutalitat inhumana fins a uns extrems difícils d'imaginar (2). 

2. Estats Units 

William H. Hays (1879 - 1954), si el seu Codi, escrit el 1929 com a orientació i implantat el 1934, no haguès estat abandonat entre 1966 i 1968

Daniel A. Lord (1888 - 1955), coautor del Codi Hays 

Martin Quigley (1890 - 1964), coautor del Codi Hays 

Huey Long (1893 - 1935), si no l'haguessin assassinat 

Barry Goldwater (1909 - 1998),si haguès estat escollit president el 1964

Richard Nixon (1913 - 1994), si no haguès tingut que dimitir el 1974 

John F. Kennedy (1917 - 1963), si no l'haguessin assassinat 

Robert Kennedy (1925 - 1968) si no l'haguessin assassinat 

Martin Luther King (1929 - 1968), si no l'haguessin assassinat 

Edward Kennedy (1932 - 2009), si no haguès sofert l'estrany accident de Chappaquiddick el 1969

Jessica L. Doty-Whitaker (1996 - 2020), si no l'haguès assassinat un grup de Black Lives Matter per haver dit "All lives matter", probablement com a gest de suport cap a ells

Iryna Zarutska (2002 - 2025), si no l'haguès assassinat un criminal en llibertat 

3. Iran 

Mohammed Mosaddegh (1882 - 1967), si una intervenció angloamericana no haguès acabat amb el seu programa de reformes el 1953 i suprimit el seu partit polític el 1954 

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Mehrdad Pahlbod (1917 - 2018) 

Dona iraní celebrant el seu aniversari, 1971

Shojaeddin Shafa (1918 - 2010), responsable de la idea de la celebració dels 2500 anys de l'Imperi Persa, celebrat el 1971, va haver de fugir del seu pais el 1979 

Sha Mohamed Reza Pahlavi (1919 - 1980), si no hagués sigut derrocat per la revolució islàmica de 1979

Soraya Esfandiary-Bakhtiary (1932 - 2001), si no haguès sigut repudiada el 1958 i indïuda a exiliar-se 

A una platja a l'Iran, anys 1960s o 1970s

Farah Diba (1938), si no haguès sigut derrocada el 1979  i obligada a exiliar-se amb el seu marit 

(1) La curtesa de mires i irresponsabilitat van ser tals que a la pel·lícula "Rambo 3" (1988) on el protagonista és enviat a Afganistan a ajudar als guerrillers mujahidins, entre els quals molts islamistes extrangers com el saudi Ossama bin Laden, al final el president Reagan rep als salons de la Casa Blanca a uns representants pashtuns, portant els seus fusells i les seves armes a sobre quan parle amb ell, ja que la seva costum és no separar-se d'ells i això se'ls hi respecta per motius culturals (!) i el president Reagan els felicita per l'excel·lent labor que estan fent i els qualifica de "combatents de la llibertat" (!). Els Estats Units seguint de nou la seva vocació de Dr. Frankenstein i creant monstres que desprès es giren en contra seu. 
(2) Les normes són tan estrictes i aberrants que en el terratrèmol del 2025 les dones ferides no van poder ser rescatades ni ateeses, ja que segons els talibans el primer nomès podien fer-ho membres de la seva família i pel segon gairebé ja no quedaven sanitàries femenines per poder ajudar-les i cap metge ni infermer home ho podia fer. L'exageració delirant fins a l'absurd, fora de tota lògica o sentit comú.

Religió i ciència ficció

De jove i fins a l'edat adulta era força aficionat a la ciència-ficció, a la que tornava ocasionalment com un gènere que obria horitzons a la ment, sobre l'estat actual de la ciència més avançada i una mica més, i sobre el futur. 
I en una ocasió almenys a un professor de Teologia li vaig comparar la seva assignatura a la ciència-ficció, en un treball escrit, i hi vaig especificar "no en el fons, però sí en la forma" i "així com la ciència ficció porta la ciència als seus límits, la Teologia també porta la Revelació als seus", "a l'especulació científica li correspon també l'especulació teològica" i "les dues, Teologia i ciència-ficció tenen la capacitat d'expandir la ment". I el professor ho va donat per bó i fins em va posar bona nota. 

El cert és que hi ha hagut i hi ha cristians, fins i tot algun eclesiàstic i algun religiós i fins i tot algun sant, que han escrit ciència-ficció, ja des d'antic, i també hi ha autors de ciència ficció que han escrit sobre la religió cristiana i sobretot la catòlica. Cito alguns exemples: 

1. Ciència ficció escrita per cristians: 

Utopia (1516) - St. Tomàs More

Civitas Solis (1623) - Tommaso Campanella 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

The Napoleon of Notting Hill (1904) - G.K. Chesterton 

The Flying Inn (1914) - G.K. Chesterton 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis 

That hideous strenght (1945) - C.S. Lewis 

2. La religió catòlica en novel·les de ciència ficció: 

The quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher 

The Star Diaries (1957) - Stanislaw Lem (1)

A Case of Conscience (1958) - James Blish 

A Canticle for Lebowitz (1959) - Walter M. Miller 

The Word to Space (1960) - Poul Anderson 

Pavane (1968) - Keith Rogers 

The Warlock Unlocked (1969) - Christopher Stasheff 

The Theology of Water (1982) - Hilbert Schenck 

Speaker for the Dead (1986) - Orson Scott Card 

Fiasko (1987) - Stanislaw Lem 

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Xenocide (1991) - Orson Scott Card 

The Sparrow (1996) - Mary Doria Russell 

Children of God (1998) - Mary Doria Russell 

Dante Dreams (1998) - Stephen Baxter (2) 

Altered Carbon (2002) - Richard K. Morgan 

The Magi (2009) - Damien Broderick 

The Book of Strange New Things (2014) - Michel Faber 

Tot i que alguns d'aquests llibres són crítics o qüestionables, i algún desagradable, n'hi ha que són simpàtics i admiratius. Nomès he exclòs de la relació els que m'han semblat blasfems o diabòlics, que afortunadament han sigut molt pocs, dos o tres, si bé molts dels llibres citats només els coneixo per referències i potser no mereixen estar en la llista, tot i acceptant que molts venen d'autors d'altres religions o ateus, un mínim que es pot exigir és una bona informació, veracitat, respecte i una certa comprensió i  bona voluntat envers la temàtica que tracten. És a notar que la majoria dels llibres de ciencia ficció que tracten del Cristianisme van directament al Catolicisme. 

També hi ha grans escriptors de ciència ficció que han sigut, o són, catòlics, i alguns catòlics devots com J.R.R. Tolkien (1892 - 1973) - si allò seu de la sèrie The Lord of the Rings es pot dir ciència ficció, perquè tira més a fantasia, com també la sèrie de Narnia de C.S. Lewis (1898 - 1963), però els dos gèneres són veïns i a vegades es barregen - com el propiament de ciència ficció Gene Wolfe (1931- 2019) i molts altres, alguns d'ells ex-catòlics com Stephen Baxter (1957). 

La majoria de llibres de ciència ficció sobre el Catolicisme tracten de sacerdots jesuïtes que alhora són científics i que descobreixen i sovint interactuen amb civilitzacions extraterrestres. Tan abundants són aquests casos que s'ha proposat fer un subgènere de la ciència ficció, "Jesuïtes a l'espai". Però com diu l'astrònom jesuïta Guy Consolmagno (1952), "la majoria de les descripcions dels jesuïtes són inadequades, venint d'idees errònies que la gent s'ha fet sobre ells". Això fa que siguin poc interessants o almenys molt menys interessants que sí la descripció dels jesuïtes i del Vaticà, que també hi sol sortir, fos correcta. 

(1) Només alguna ocasional referència i a més negativa i burleta en estil humor negre, com correspon a un autor ateu i comunista, però igual que les burles d'Aristòfanes sobre Sòcrates, tot són perspectives que almenys mostren quina és la recepció en determinats ambients, fins i tot els hostils. 

(2) Stephen Baxter és un catòlic que ha deixat de ser-ho, però no és impossible que per la gràcia de Déu acabi retornant, com és el cas de les actrius Nicole Kidman (1967) i Katie Holmes (1978), desprès del seu pas afortunadament temporal per una secta.

Grans papes de la Història

Una relació d'alguns dels grans papes de l'Església Catòlica de l'Historia: 

Pius IX (1846 - 1878), primer Papa del que hi han fotos, 
i el del segon pontificat més llarg de la Història, 31 anys i mig

St. Pere (c. 1aC - c. 67) apòstol, papa entre 30/33 - 67, a Roma com a primer bisbe des de l'any 54. És també el Papa de pontificat més llarg. 

Sant Pere, retrat a les Catacumbes de Santa Tecla a Roma, segle IV

St. Climent Romà (92 - 100), bisbe de Roma i Pare apostòlic  Epístola als Corintis 

St. Hipòlit de Roma (+ 235), antipapa sant 

Silvestre I (314 - 335), papa en temps de l'emperador Constantí, I Concili Ecumènic de Nicea (325) i Cnnstantinoble la Nova Roma cristiana (330 - 1453) 

Marc I (336) i Juli I (337 - 352), primera celebració del Nadal a Roma, 25 desembre del 336

St. Lleó Magne (440 - 461), IV Concili ecumènic de Calcedònia (451), va detenir els huns d'Atila (452)

St. Joan I (523 - 526), va encarregar al monjo Dionís l'Exigu el càlcul de l'Era Cristiana (525) 

St. Gregori Magne (590 - 604), un dels més grans papes, Doctor de l'Església, "servus servorum Dei", Regla pastoral (591) i altres escrits, envia missioners a Anglaterra a convertir els angles, coonversió dels llombards  

Adrià I (772 - 795), estreta aliança amb el rei franc Carlemany (768 - 814)

Lleó III (795 - 816), va coronar emperador a Carlemany a la Missa de la Nit de Nadal del 800 a Roma 

Silvestre II (999 - 1003), el monjo Gerbert 'Orlhac, introducció d'avenços científics

St. Gregori VII (1073 - 1085), el monjo Hildebrand, reforma eclesiàstica gregoriana, perdó a l'emperador Enric IV penitent a Canossa (1077)  

Innocenci III (1194 - 1216), apogeu temporal del Papat 

Bonifaci VIII (1294 - 1303), primer Jubileu a Roma (1300), atemptat contra ell a Agnani (1303) 

Nicolau V (1444 - 1457), Biblioteca Vaticana i inici de la constrrucció de l'actual  Basíica de St. Pere 

Sixt IV (1471 - 1484), fa construir la Capella Sixtina 

El Papa Juli II (1503 - 1513), 

pintat per Rafael Sanzio, 1511

    Lleó X (1513 - 1521), també

     pintat per Rafael el 1518 

  

Gregori XIII (1572 - 1585), calendari gregorià (1582) 

Sixt V (1585 - 1590), Vulgata Sixtina (1590), la segona traducció llatina Vulgata de la Bíblia des de la de St. Jeroni c. 400, i un Papa molt especial, va posar un llibre de St. Robert Belarmino a l'Index i d'ell s'expliquen diverses anècdotes (1) 

Climent VIII (1590 - 1605), Vulgata Sixto-Clementina (1592), corregint els errors trobats a la Vulgata Sixtina, la Vulgata oficial definitiva fins la Nova Vulgata de 1979. 

Pius VI (1775 - 1799), la Revolució Francesa (1789 - 1795) i l'inici de Napoleó 

Pius VII (1800 - 1823), època de Napoleó (1799 - 1814/1815), que fet presoner el porta a la seva coronació com emperador però es corona ell mateix (1804), restauració de la Companyia de Jesús (1814), el Congrès de Viena (1815) i la Santa Aliança  

Pius IX, el primer Papa fotografiat 

Pius IX (1846 - 1878), dogma de la Immaculada Concepció (1854), aparcions de la Mare de Déu a Lourds (1858), Syllabus (1864), Concili Vaticà I (1869 - 1870), dogma de la Infal·libilitat Papal (1870), final dels Estats Pontificis (756 - 1870), el Papa reclòs voluntàriament al Vaticà (1870 - 1929) 

Fotos del Papa Pius IX (1792 - 1878)

Lleó XIII (1878 - 1903), encíclica Rerum Novarum (1891), doctrina social de l'Església 

Lleó XIII, primer Papa recollit en un video (1896). Nascut 

el 1810, és potser la persona més antiga que surt en un vídeo.

https://youtu.be/7B9iLrgHDis

St. Pius X (1903 - 1914), crisi modernista 

Benet XV (1914 - 1922), Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), aparicions de la Mare de Déu a Fàtima (1917) 

Pius XI (1922 - 1939), Guerra Cristera a Mèxic (1926 - 1929), Tractat de Letrà amb Itàlia i Estat del Vaticà (1929), Guerra Civil espanyola (1936 - 1939) 

Pius XII (1939 - 1958), Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), conversió del rabí de Roma Israel Zolli, que pren el nom d'Eugenio en honor del Papa (1945), dogma de l'Assumpció (1954)   

St. Joan XXIII (1958 - 1963), inici del Concili Vaticà II (1962 - 1965), intervenció radiofònica per la pau durant la crisi dels míssils de Cuba (1962) que ajuda a evitar una III Guerra Mundial entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia

St. Pau VI (1963 - 1978), continuació i final del Concili Vaticà II (1962 - 1965), primer Papa a Terra Santa (1964) i primer Papa viatger pel món, trobades amb el patriarca Atenàgores (1964, 1965) i retirada de les excomunions mútues de catòlics i ortodoxos del 1054, parlament davant l'Assemblea General de l'ONU a Nova York (1965), els 5 continents (Índia i Nova York 1965, Colòmbia 1968, Uganda 1969, volta al món 1970)

St. Joan Pau I (1978), primer Papa de nom compost en honor dels seus predecessors del Concili, Papat molt breu de 33 dies. 1978 és l'any dels 3 papes successius 

St. Joan Pau II (1978 - 2005), el polonès Karol Wojtyla, primer Papa no italià des de 1523, atemptat contra ell quedant ferit greu (1981), primera visita d'un Papa a Espanya (1982), cisma dee Lefebvre (1988), contribució decisiva a la caiguda del comunisme a l''Est d'Europa (1989 - 1991), gran viatger per tot el món, reunions multitudinàries de fidels i especialment de jovent   

(article del 23 de setembre del 2025) 

(1) Per ordre del Papa Gregori XIII havia estat uns anys reclòs als seus aposents, i quan va morir va ser escollit Papa pels cardenals perquè el van veure gran, amb un bastó, dèbil i amb una veueta fragil, i van pensar que no duraria gaire, però un cop el·legit es va manifestar com un Papa enèrgic, que va col·laborar en la renovació de l'Església, va impulsar la segona traducció Vulgata llatina de la Bíblia. Com que de nen havia sigut pobre i havia pasturat porcs, els cardenals, la majoria de famílies nobles, es van sentir humiliats i es diu que van fer pintar un quadre del Papa amb uns quants porcs al fons en referència al seu origen; Sixt V al veure'l no es va enfadar ni molestar, senzillament li va dir al pintor que a cada porc li posès un vestit de cardenal i així els hi va tornar la broma. 

Parlant de Déu des de la pròpia perspectiva personal

La religió es la bona relació, tant individual com comunitària, dels éssers humans amb Déu. Això ho repetia sempre als meus alumnes en les classes de religió quan n'era professor, i fins i tot m'ajudava amb uns dibuixos esquemàtics per tal que la idea quedès ben clara. I ja que la distància entre Déu i l'home és infinita, els esforços humans per establir la connexió són vans, això només ho pot fer Déu mateix, i ho ha fet revelant-se'ns al llarg de la Història, primer a uns escollits, els patriarques, desprès amb tot un poble amb el que va fer una Aliança i finalment se'ns ha revelat del tot en Jesucrist, el Fill de Déu fet home i enviat com a Messies promès i esperat per salvar-nos, que ens ha dit, ja directament o bé indirectament a travès de la seva vida, personalitat, miracles i acció redemptora, tot el que necessitem saber de Déu i de la nostra relació correcta i autèntica amb Ell, que ha d'estar basada en l'amor, perquè Déu és Amor, i que es demostra escoltant-lo, obeïnt-lo i estimant-lo a Ell tant directament com a travès de l'amor al proïsme. Sembla senzill, però és el programa de tota vida humana, bàsic per deixar que Déu mateix ens vagi fent aptes per a la trobada amb Ell i per a la vida eterna en el Cel amb Ell.  

I Déu es manifesta a tothom en la mesura en que cadascú es capaç de rebre'l. Per això hi ha hagut la llarga preparació pedagògica històrica amb el poble d'Israel, que comparteix el nom però no té res o gairebé res a veure amb l'actual Estat d'Israel, fins a la seva manifestació i revelació plenes en Jesucrist i amb la Redempció obtinguda per Ell i el do de l'Esperit Sant, amb el que es forma i actua l'Església Universal, és a dir l'Església Catòlica, fundada per Crist mateix sobre els apòstols i posada sota la direcció de Sant Pere i dels seus successors, amb la promesa que Ell estarà amb ella, i per tant amb tots els seus membres, dia rera dia fins a la fi del món i així els embats de l'Infern no prevaldran en contra d'ella, el Poble de Déu i Nou Israel de l'Esperit, el Cos de Crist i el Temple de l'Esperit Sant. 

De religió veritable nomès n'hi ha una, al ser la Santíssima Trinitat un sol Déu en tres Persones, i és la que passa per Jesucrist, únic Camí a Déu Pare, i que ens arriba per l'Església, la Paraula de Déu i els sacraments, el sacrifici de la Missa, i la tradició i el magisteri, necessaris per mantenir la integritat i la puresa de la Revelació, sense afegits, alteracions ni minves i sense interpretacions personals molt condicionades per la cultura, l'idioma, la política i la personalitat, entre d'altres factors. Ara bé, com que tots els éssers humans sóm únics i per tant diferents, sobre una base comú compartida, i tots tenim la nostra experiència vital, la nostra intel·ligència, la nostra informació i formació intel·lectual i afectiva, i el nostre caràcter a la pràctica hi ha quasi tantes variants de la relació amb Déu com persones, i això sense comptar les relacions falses, incorrectes o merament humanes. Però en una bona relació amb Déu hi ha moltíssimes vaeiants indivduals, perquè Déu sempre proposa i no imposa i a més respecta molt la nostra consciència, personalitat, ritmes i dubtes pel seu gran respecte a la llibertat que Ell mateix ens ha concedit, i perquè vol la nostra adhesió voluntària, conscient i amorosa, i no pas obligar-nos a creure en Ell i a seguir els seus camins. Com diu Pascal la voluntat de Déu ha sigut que en el món hi hagi prou llum i prou foscor, prou llum per tal que el que vulgui creure pugui creure i prou foscor per tal que el que vulgui no creure pugui no creure i així l'home sigui veritablement lliure per creure o no creure i el fet de creure tingui mèrit i pugui merèixer el premi. Per això, el veritablement important és que la relació amb Déu passi per Jesucrist i per l'Església Catòlica on actua l'Esperit Sant amb una especial intensitat. 

Seria impossible fer una relació de les diferents perspectives humanes sobre Déu si no fos perquè cada ésser humà - home o dona, de totes les zones del món i de tots els segles - és en part igual que tots els altres, en part igual a alguns - per sexe, època, cultura, llengua, professió, educació, estat civil, edat...però també per certes característiques comunes del seu estil personal compartit amb alguns semblants a ell per disposicions bàsiques del seu temperament - i en part únic i irrepetible. No ocupant-nos ara d'allò comú a tothom del dos sexes i de tots els temps, tots els llocs i totes les edats i altres condicionants, ni tampoc d'allò que el fa diferent a tothom que ha viscut, viu o viurà, ens centrarem en una classificació per les afinitats i encara per una part d'aquestes, només les de caràcters o estils personals semblants. És com els rostres humans, tots són rostres reconeixibles com humans i tots són únics, fins en els bessons univitelins, però molts d'ells tenen trets similars, com masculí o femení, més o menys agraciat o lluminós, determinat color de cabell, ulls i pell, expressió, impressió que donen, etc.

Un cop establert tot això faig un intent d'establir com veuen a Déu des de la seva perspectiva diverses persones ben enteses sobre el tema, centrant-me en els cristians catòlics o propers a ells, per estar dins del grup dels més encertats. Així tenim: 

Estil personal  1

Vladimir Soloviov (1853 - 1900)

Alfred Loisy (1857 - 1940) 

Réginald Garrigou-Lagrange (1877 - 1964) 

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955)

Romano Guardini (1885 - 1968)

Jean Daniélou (1905 - 1974)  

Hector Câmara (1909 - 1999) 

José Maria Díez-Alegría (1911 - 2010) 

Joachim Gnilka (1928 - 2018) 

José Maria Iraburu (1935) 

Papa Francesc (1936 - 2025) 

Anselm Grün (1945) 

Estil personal 2

St. Joan XXIII (1881 - 1963)

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977)

Fulton J. Sheen (1895 - 1979) 

St. Pau VI (1897 - 1978)

C.S. Lewis (1898 - 1963)

Hans Urs von Balthasar (1905 - 1988)

Jorge Loring (1921 - 2013) 

Estil personal 3 

Lleó XIII (1810 - 1903)

Atenàgores I (1886 - 1972) 

Oscar Cullmann (1902 - 1999) 

Marcel Lefebvre (1905 - 1991) 

Henry Chadwick (1920 - 2008) 

Jürgen Moltmann (1926 - 2024)

Hilari Raguer (1928 - 2020) 

José Ignacio González Faus (1933 - 2025) 

Estil personal 4

St. Carles de Foucauld (1858 - 1916) 

Louis Évely (1910 - 1985) 

Edward Schillebeeckx (1914 - 2009)

Raimon Panikkar (1918 - 2010) 

Liugi Giussani (1922 - 2005) 

Jean-Pierre Jossua (1930 - 2021) 

Michel Schooyans (1930 - 2022) 

Rainiero Cantalamessa (1934) 

Adolfo Nicolás (1936 - 2020) 

Estil personal 5

Marie-Joseph Lagrange (1855 - 1938) 

Marie-Dominique Chenu (1895 - 1990) 

Roger Schutz (1915 - 2005) 

St. Óscar Romero (1917 - 1980) 

Malachi Martin (1921 - 1999) 

Corrado Balducci (1923 - 2008) 

Alice von Hildebrand (1923 - 2022) 

Carlo Maria Martini (1927 - 2012) 

Benet XVI (1927 - 2022)

Ioannis Zizioulas (1931 - 2023)

Leonardo Boff (1938) 

Jon Sobrino (1938) 

Marko Rupnik (1954)

Scott Hahn (1957)  

Estil personal 6

St. Joan Enric Newman (1801 - 1890) 

St. Pius X (1835 - 1914)

Antonin-Dalmace Sertillanges (1863 - 1948) 

St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Leonardo Castellani (1899 - 1981) 

Gregory Baum (1923 - 2017) 

Ernesto Cardenal (1925 - 2020) 

Anthony de Mello (1931 - 1987) 

Estil personal 7

St. Pius X (1835 - 1914) 

Pius XII (1872 - 1958) 

G.K. Chesterton (1874 - 1936)

Henri de Lubac (1896 - 1991) 

Karl Rahner (1904 - 1984)

Yves Congar (1904 - 1995)

St. Joan Pau II (1920 - 2005)

Pere Casaldàliga (1928 - 2020) 

Hans Küng (1928 - 2021) 

Ignacio Ellacuria (1930 - 1989) 

Henri Nouwen (1932 - 1996) 

Bartomeu I (1940) 

Juan José Tamayo (1946)

Estil personal 8

Karl Adam (1876 - 1966)

St. Josepmaria Escrivá (1902 - 1975) 

Bernhard Häring (1912 - 1998) 

Enrique Miret Magdalena (1914 - 2009) 

José Rivera (1925 - 1991) 

Wolfhart Pannenberg (1928 - 2014)

Johann Baptist Metz (1928 - 2019)

Gustavo Gutiérrez (1928 - 2024) 

José Jiménez Lozano (1930 - 2020) 

Charles Curran (1934)  

Lluís Duch (1936 - 2018) 

Es com si veiessin el mateix paisatge des de diferents punts, cadascú parla del mateix Déu però la seva perspectiva és diferent i complementària, enriquint quan és ortodoxa i encertada,la visió de conjunt. 

Fites catòliques

Fites realitzades per catòlics: 

La ciència actual encara viu de moltes i grans contribucions de catòlics, una gran part d'ells, i potser la més important i destacada, sacerdots i religiosos i la majoria dels altres laics fervorosos. En aquesta relació cito sols els del segle XV ençà, ja que sinó la llista seria molt llarga: 

Johannes Gutenberg (c. 1400 - 1468) 

Nicolau de Cusa (1401 - 1464) 

Cristòfor Colom (1451 - 1506) 

Leonardo da Vinci (1452 - 1519) 

Martin Waldseemüller (1470 - 1520) 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543) 

Georgius Agricola (1494 - 1555) 

Gregori XIII (1502 - 1585) 

Andreas Vesalius (1514 - 1564) 

Gabriele Falloppio (1523 - 1562) 

Christopher Clavius (1538 - 1612) 

François Viète (1540 - 1603) 

Matteo Ricci (1552 - 1610) 

Galileo Galilei (1568 - 1642) 

Christoph Scheiner (1573 - 1650) 

Jan Baptist van Helmont (1579 - 1644) 

Marin Mersenne (1588 - 1648) 

Pierre Gassendi (1592 - 1655) 

René Descartes (1596 - 1650) 

Giovanni Batista Riccioli (1598 - 1671) 

Pierre de Fermat (1601 - 1665) 

Athanasius Kircher (1602 - 1680) 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647) 

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663) 

Blaise Pascal (1623 - 1662)

Ferdinand Verbiest (1623 - 1688) 

Giovanni Domenico Cassini (1626 - 1712) 

Francesco Redi (1626 - 1697) 

Marcelo Malpighi (1628 - 1694) 

Nicolas Steno (1638 - 1686)  

Nicolas Malebranche (1638 - 1715) 

Pierre Louis de Maupertuis (1698 - 1759) 

Comte de Buffon (1707 - 1788) 

Urbain Leverrier (1711 - 1777) 

Roger Boscovich (1711 - 1787) 

Nicolas Louis de Lacaille (1713 - 1762)

Johann Jakob Winckelmann (1717 - 1768)  

Lazzaro Spanzallani (1729 - 1799) 

Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813) 

Antoine Lavoisier (1743 - 1794) 

Jean-Baptiste Lamarck (1744 - 1829)

René Just Haüy (1743 - 1822) 

Giovanni Battista Venturi (1746 -  1822) 

Paolo Ruffini (1765 - 1822) 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846) 

Amedeo Avogadro (1776 - 1856) 

René Laennec (1781 - 1826) 

Bernard Bolzano (1781 - 1848) 

Michel Eugène Chevreul (1786 - 1889) 

Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826) 

Augustin-Jean Fresnel (1788 - 1827) 

Augustin Louis Cauchy (1789 - 1857) 

Jean-François Champollion (1790 - 1832) 

Gaspard-Gustav Coriolis (1792 - 1843) 

Jean Baptiste Dumas (1800 - 1884) 

Christian Doppler (1803 - 1853)

Louis Braille (1809 - 1852) 

Theodor Schwann (1810 - 1882)  

Claude Bernard (1813 - 1878) 

Karl Weierstrass (1815 - 1897) 

Ignaz Semmelweis (1818 - 1865) 

Angelo Secchi (1818 - 1878) 

Léon Foucault (1819 - 1868) 

Hypolitte Fizeau (1819 - 1896) 

Gregor Mendel (1822 - 1884)

Louis Pasteur (1822 - 1895)

Charles Hermite (1822 - 1901) 

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914) 

Henri Becquerel (1852 - 1908) 

Pierre Duhem (1861 - 1916) 

Alois Alzheimer (1864 - 1915) 

Karl Landsteiner (1868 - 1943) 

Alexis Carrel (1873 - 1944) 

Giuglielmo Marconi (1874 - 1937) 

Henri Breuil (1877 - 1961) 

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955) 

Victor Franz Hess (1883 - 1964) 

Peter Debye (1884 - 1966)  

Stefan Banach (1892 - 1945) 

Georges Lemaître (1894 - 1966)

Getty Cori (1896 - 1957) 

Carl Ferdinand Cori (1896 - 1984) 

Alfred Tarski (1901 - 1983) 

John von Neumann (1903 - 1957) 

John Kennedy (1917 - 1963)  

Clyde Cowan (1919 - 1974) 

Jérome Lejeune (1926 - 1994) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Mario Molina (1943 - 2020)

Els catòlics van portar l'electricitat i la llum elèctrica al món, tots aquests es podrien afegir a la llista anterior, però també es poden considerar per separat: 

Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) 

Luigi Galvani (1737 - 1798) 

Alessandro Volta (1745 - 1827) 

André-Marie Ampère (1775 - 1836) 

Tots ells catòlics practicants i a més devots, si bé això últim alguns molt i altres més en un grau normal per a la seva època, que en sí ja era força alt*. 

També Michael Faraday (1791 - 1867) era molt religiós i crisrià, però d'una denominació ara desapareguda, els sandemanians. Fora d'aquests, només uns pocs eren poc creients o a la pràctica no ho eren, com el deísta Benjamin Franklin (1706 - 1790), que s'autodefinia com a cristià moral sense doctrina ni afiliació, i era una excepció al gran grup del primers descobridors de l'electricitat. 

* En un sentit literal, o literalista, equival a ser físicament la llum del món

Nordamericanes, dones en un matriarcat

Des del segle XIX i fins i tot potser abans que ho suggerís Alexis de Tocqueville (1805 - 1859) al seu estudi La democràcia a Amèrica (1835), i més encara al llarg del segle XX (1) s'ha observat i s'ha dit que els Estats Units d'Amèrica són un matriarcat, ho eren i ho han seguit essent, al menys a la pràctica i potser ara més que mai (2). Unes quantes dones nordamericanes famoses, pel seu estil personal de vida (3): 

Estil femení 1

Harriet Beecher Stowe - Uncle Tom's Cabin (1852)

Ruth Benedict - The Chrysanthenum and the Sword (1946) 

Ayn Rand - Atlas Shrugged (1957) 

Rachel Carson - Silent Spring (1962) 

Rosalind Russell  

Barbara Stanwyck  

Ginger Rogers

Ethel Rosenberg 

Janet Leigh

Ann-Margret   

Whitney Houston 

Estil femení 2

La filòsofa Pamela Sue Anderson (1955- 2017)

Emily Dickinson - poemes

Lucy Maud Montgomery (4) - Anne of green grables (1908)  

Laura Ingals Wilder - Little house in the big woods (1932), Little house in the prairie (1935)

Hedda Hopper  

Clare Boothe Luce 

Katharine Hepburn 

Gypsy Rose Lee

Blanche Barrow - My life with Bonnie and Clyde (2004)

Ava Gardner 

Sharon Tate 

Camille Paglia - Sexual personae (1990), Vamps & tramps (1994)   

Estil femení 3

Wilma Rudolph (1940 - 1994), de nena paralítica d'una cama per polio a guanyar medalles d'or en velocitat amb 20 anys

 

Annie Oakley 

Emily Post

Helen Keller

Eleanor Roosevelt 

Pearl S. Buck 

Djuna Barnes

Margaret Mitchell - Gone with the wind (1936) i pel·lícula de 1939

Tokyo Rose 

Gene Tierney 

Phyllis Schlafly  

Ann Blyth 

Sylvia Plath

Wilma Rudolph - la "gasela negra" dels JJ.OO. de Roma de 1960

Raquel Welch 

S.E. Hinton - The outsiders (1967)

Lila Rose

Estil femení 4

Gloria Grahame (1923 - 1981) 

Ellen G. White 

Belle Starr 

Calamity Jane

Gloria Grahame 

Dian Fossey 

Elizabeth Taylor

Debbie Reynolds

Amy Tan - The Joy Luck Club (1989) 

Kelly Le Brock    

Estil femení 5 

Mary Baker Eddy - la Ciència Cristiana

Ma Barker  

Louella Parsons 

Amelia Earhart - aviadora

Susan Hayward

Judy Holliday   

Jane Russell 

Grace Kelly 

Ursula K. LeGuin - escriptora de ciència-ficció 

Elizabeth Fox-Genovese 

Estil femení  6

Louisa May Alcott - Little women (1868)

Anita Loos - Gentlemen prefer blondes (1926) amb pel·lícula de 1953 

Betty Smith - A tree grows in Brooklyn (1943)

Loretta Young 

Carson McCullers - The heart is a lonely hunter (1940), Reflections in a golden eye (1941)

Cyd Charisse   

Flannery O'Connor - A good man is hard to find (1953) 

Roberta Flack 

Nora Ephron - Crazy salad (1975), Heartburn (1983), I feel bad about my neck (2006)

Joan Baez

Sylvia Likens 

Candace Owens  

Estil femení  7

Natalie Wood (1938 - 1981)

Josephine Baker

Bonnie Parker

Veronica Lake  

Marilyn Monroe

Natalie Wood

Dolores Hart   

Christina Hoff Sommers

Estil femení  8

Erica Jong (1942)

Edith Wharton - The house of mirth (1905), Ethan Frome (1911), The age of innocence (1920), 

Ann Sullivan

Margaret Mead  - Coming of Age in Samoa (1928) 

Doris Day 

Lorraine Hansberry  

Joanne Woodward 

Pier Angeli 

Jane Fonda

Aretha Franklin  

Erica Jong - Fear of flying (1973) 

(1) Quan sobretot a partir de Walt Disney (1901 - 1966) i dels cartoonists i dels comics de superherois rars s'ha comentat que la mentalitat global nordamericana vindria a equivaldre a la d'un noi de 12 anys, cosa que lliga amb un sistema no explícit però sí real de matriarcat. 

(2) Per la legislació, la mentalitat i fins i tot pel fet dels fracassos de les candidatures a la presidència de Hillary Clinton el 2016 i de Kamala Harris el 2020, senyal que la mentalitat ambiental matriarcal no accepta una dona com a presidenta del país, preferint que sigui un home, al que manar en tot cas per delegació, i no haver d'enfrontar-se, criticar i obeir les decisions d'una altra dona.

(3) Quan són autores d'un o diversos llibres, poso el nom i en el seu cas dels més destacats amb el títol en cursives 

(4) Canadenca però d'obra molt famosa també als Estats Units