La religió es la bona relació, tant individual com comunitària, dels éssers humans amb Déu. Això ho repetia sempre als meus alumnes en les classes de religió quan n'era professor, i fins i tot m'ajudava amb uns dibuixos esquemàtics per tal que la idea quedès ben clara. I ja que la distància entre Déu i l'home és infinita, els esforços humans per establir la connexió són vans, això només ho pot fer Déu mateix, i ho ha fet revelant-se'ns al llarg de la Història, primer a uns escollits, els patriarques, desprès amb tot un poble amb el que va fer una Aliança i finalment se'ns ha revelat del tot en Jesucrist, el Fill de Déu fet home i enviat com a Messies promès i esperat per salvar-nos, que ens ha dit, ja directament o bé indirectament a travès de la seva vida, personalitat, miracles i acció redemptora, tot el que necessitem saber de Déu i de la nostra relació correcta i autèntica amb Ell, que ha d'estar basada en l'amor, perquè Déu és Amor, i que es demostra escoltant-lo, obeïnt-lo i estimant-lo a Ell tant directament com a travès de l'amor al proïsme. Sembla senzill, però és el programa de tota vida humana, bàsic per deixar que Déu mateix ens vagi fent aptes per a la trobada amb Ell i per a la vida eterna en el Cel amb Ell.
I Déu es manifesta a tothom en la mesura en que cadascú es capaç de rebre'l. Per això hi ha hagut la llarga preparació pedagògica històrica amb el poble d'Israel, que comparteix el nom però no té res o gairebé res a veure amb l'actual Estat d'Israel, fins a la seva manifestació i revelació plenes en Jesucrist i amb la Redempció obtinguda per Ell i el do de l'Esperit Sant, amb el que es forma i actua l'Església Universal, és a dir l'Església Catòlica, fundada per Crist mateix sobre els apòstols i posada sota la direcció de Sant Pere i dels seus successors, amb la promesa que Ell estarà amb ella, i per tant amb tots els seus membres, dia rera dia fins a la fi del món i així els embats de l'Infern no prevaldran en contra d'ella, el Poble de Déu i Nou Israel de l'Esperit, el Cos de Crist i el Temple de l'Esperit Sant.
De religió veritable nomès n'hi ha una, al ser la Santíssima Trinitat un sol Déu en tres Persones, i és la que passa per Jesucrist, únic Camí a Déu Pare, i que ens arriba per l'Església, la Paraula de Déu i els sacraments, el sacrifici de la Missa, i la tradició i el magisteri, necessaris per mantenir la integritat i la puresa de la Revelació, sense afegits, alteracions ni minves i sense interpretacions personals molt condicionades per la cultura, l'idioma, la política i la personalitat, entre d'altres factors. Ara bé, com que tots els éssers humans sóm únics i per tant diferents, sobre una base comú compartida, i tots tenim la nostra experiència vital, la nostra intel·ligència, la nostra informació i formació intel·lectual i afectiva, i el nostre caràcter a la pràctica hi ha quasi tantes variants de la relació amb Déu com persones, i això sense comptar les relacions falses, incorrectes o merament humanes. Però en una bona relació amb Déu hi ha moltíssimes vaeiants indivduals, perquè Déu sempre proposa i no imposa i a més respecta molt la nostra consciència, personalitat, ritmes i dubtes pel seu gran respecte a la llibertat que Ell mateix ens ha concedit, i perquè vol la nostra adhesió voluntària, conscient i amorosa, i no pas obligar-nos a creure en Ell i a seguir els seus camins. Com diu Pascal la voluntat de Déu ha sigut que en el món hi hagi prou llum i prou foscor, prou llum per tal que el que vulgui creure pugui creure i prou foscor per tal que el que vulgui no creure pugui no creure i així l'home sigui veritablement lliure per creure o no creure i el fet de creure tingui mèrit i pugui merèixer el premi. Per això, el veritablement important és que la relació amb Déu passi per Jesucrist i per l'Església Catòlica on actua l'Esperit Sant amb una especial intensitat.
Seria impossible fer una relació de les diferents perspectives humanes sobre Déu si no fos perquè cada ésser humà - home o dona, de totes les zones del món i de tots els segles - és en part igual que tots els altres, en part igual a alguns - per sexe, època, cultura, llengua, professió, educació, estat civil, edat...però també per certes característiques comunes del seu estil personal compartit amb alguns semblants a ell per disposicions bàsiques del seu temperament - i en part únic i irrepetible. No ocupant-nos ara d'allò comú a tothom del dos sexes i de tots els temps, tots els llocs i totes les edats i altres condicionants, ni tampoc d'allò que el fa diferent a tothom que ha viscut, viu o viurà, ens centrarem en una classificació per les afinitats i encara per una part d'aquestes, només les de caràcters o estils personals semblants. És com els rostres humans, tots són rostres reconeixibles com humans i tots són únics, fins en els bessons univitelins, però molts d'ells tenen trets similars, com masculí o femení, més o menys agraciat o lluminós, determinat color de cabell, ulls i pell, expressió, impressió que donen, etc.
Un cop establert tot això faig un intent d'establir com veuen a Déu des de la seva perspectiva diverses persones ben enteses sobre el tema, centrant-me en els cristians catòlics o propers a ells, per estar dins del grup dels més encertats. Així tenim:
Estil personal 1
Vladimir Soloviov (1853 - 1900)
Alfred Loisy (1857 - 1940)
Réginald Garrigou-Lagrange (1877 - 1964)
Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955)
Romano Guardini (1885 - 1968)
Jean Daniélou (1905 - 1974)
Hector Câmara (1909 - 1999)
José Maria Díez-Alegría (1911 - 2010)
Joachim Gnilka (1928 - 2018)
José Maria Iraburu (1935)
Papa Francesc (1936 - 2025)
Anselm Grün (1945)
Estil personal 2
St. Joan XXIII (1881 - 1963)
Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977)
Fulton J. Sheen (1895 - 1979)
St. Pau VI (1897 - 1978)
C.S. Lewis (1898 - 1963)
Hans Urs von Balthasar (1905 - 1988)
Jorge Loring (1921 - 2013)
Estil personal 3
Lleó XIII (1810 - 1903)
Atenàgores I (1886 - 1972)
Oscar Cullmann (1902 - 1999)
Marcel Lefebvre (1905 - 1991)
Henry Chadwick (1920 - 2008)
Jürgen Moltmann (1926 - 2024)
Hilari Raguer (1928 - 2020)
José Ignacio González Faus (1933 - 2025)
Estil personal 4
St. Carles de Foucauld (1858 - 1916)
Louis Évely (1910 - 1985)
Edward Schillebeeckx (1914 - 2009)
Raimon Panikkar (1918 - 2010)
Liugi Giussani (1922 - 2005)
Jean-Pierre Jossua (1930 - 2021)
Michel Schooyans (1930 - 2022)
Rainiero Cantalamessa (1934)
Adolfo Nicolás (1936 - 2020)
Estil personal 5
Marie-Joseph Lagrange (1855 - 1938)
Marie-Dominique Chenu (1895 - 1990)
Roger Schutz (1915 - 2005)
St. Óscar Romero (1917 - 1980)
Malachi Martin (1921 - 1999)
Corrado Balducci (1923 - 2008)
Alice von Hildebrand (1923 - 2022)
Carlo Maria Martini (1927 - 2012)
Benet XVI (1927 - 2022)
Ioannis Zizioulas (1931 - 2023)
Leonardo Boff (1938)
Jon Sobrino (1938)
Marko Rupnik (1954)
Scott Hahn (1957)
Estil personal 6
St. Joan Enric Newman (1801 - 1890)
St. Pius X (1835 - 1914)
Antonin-Dalmace Sertillanges (1863 - 1948)
St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968)
Sta. Edith Stein (1891 - 1942)
Leonardo Castellani (1899 - 1981)
Gregory Baum (1923 - 2017)
Ernesto Cardenal (1925 - 2020)
Anthony de Mello (1931 - 1987)
Estil personal 7
St. Pius X (1835 - 1914)
Pius XII (1872 - 1958)
G.K. Chesterton (1874 - 1936)
Henri de Lubac (1896 - 1991)
Karl Rahner (1904 - 1984)
Yves Congar (1904 - 1995)
St. Joan Pau II (1920 - 2005)
Pere Casaldàliga (1928 - 2020)
Hans Küng (1928 - 2021)
Ignacio Ellacuria (1930 - 1989)
Henri Nouwen (1932 - 1996)
Bartomeu I (1940)
Juan José Tamayo (1946)
Estil personal 8
Karl Adam (1876 - 1966)
St. Josepmaria Escrivá (1902 - 1975)
Bernhard Häring (1912 - 1998)
Enrique Miret Magdalena (1914 - 2009)
José Rivera (1925 - 1991)
Wolfhart Pannenberg (1928 - 2014)
Johann Baptist Metz (1928 - 2019)
Gustavo Gutiérrez (1928 - 2024)
José Jiménez Lozano (1930 - 2020)
Charles Curran (1934)
Lluís Duch (1936 - 2018)
Es com si veiessin el mateix paisatge des de diferents punts, cadascú parla del mateix Déu però la seva perspectiva és diferent i complementària, enriquint quan és ortodoxa i encertada,la visió de conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada