dissabte, 20 de desembre del 2025

Religió i ciència ficció

De jove i fins a l'edat adulta era força aficionat a la ciència-ficció, a la que tornava ocasionalment com un gènere que obria horitzons a la ment, sobre l'estat actual de la ciència més avançada i una mica més, i sobre el futur. 
I en una ocasió almenys a un professor de Teologia li vaig comparar la seva assignatura a la ciència-ficció, en un treball escrit, i hi vaig especificar "no en el fons, però sí en la forma" i "així com la ciència ficció porta la ciència als seus límits, la Teologia també porta la Revelació als seus", "a l'especulació científica li correspon també l'especulació teològica" i "les dues, Teologia i ciència-ficció tenen la capacitat d'expandir la ment". I el professor ho va donat per bó i fins em va posar bona nota. 
El cert és que hi ha hagut i hi ha cristians, fins i tot algun eclesiàstic i algun religiós i fins i tot algun sant, que han escrit ciència-ficció, ja des d'antic, i també hi ha autors de ciència ficció que han escrit sobre la religió cristiana i sobretot la catòlica. Cito alguns exemples: 

1. Ciència ficció escrita per cristians: 

Utopia (1516) - St. Tomàs More

Civitas Solis (1623) - Tommaso Campanella 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

The Napoleon of Notting Hill (1904) - G.K. Chesterton 

The Flying Inn (1914) - G.K. Chesterton 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis 

That hideous strenght (1945) - C.S. Lewis 


2. La religió catòlica en novel·les de ciència ficció: 

The quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher 

The Star Diaries (1957) - Stanislaw Lem (1)

A Case of Conscience (1958) - James Blish 

A Canticle for Lebowitz (1959) - Walter M. Miller 

The Word to Space (1960) - Poul Anderson 

Pavane (1968) - Keith Rogers 

The Warlock Unlocked (1969) - Christopher Stasheff 

The Theology of Water (1982) - Hilbert Schenck 

Speaker for the Dead (1986) - Orson Scott Card 

Fiasko (1987) - Stanislaw Lem 

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Xenocide (1991) - Orson Scott Card 

The Sparrow (1996) - Mary Doria Russell 

Children of God (1998) - Mary Doria Russell 

Dante Dreams (1998) - Stephen Baxter (2) 

Altered Carbon (2002) - Richard K. Morgan 

The Magi (2009) - Damien Broderick 

The Book of Strange New Things (2014) - Michel Faber 

Tot i que alguns d'aquests llibres són crítics o qüestionables, i algún desagradable, n'hi ha que són simpàtics i admiratius. Nomès he exclòs de la relació els que m'han semblat blasfems o diabòlics, que afortunadament han sigut molt pocs, dos o tres, si bé molts dels llibres citats només els coneixo per referències i potser no mereixen estar en la llista, tot i acceptant que molts venen d'autors d'altres religions o ateus, un mínim que es pot exigir és una bona informació, veracitat, respecte i una certa comprensió i  bona voluntat envers la temàtica que tracten. És a notar que la majoria dels llibres de ciencia ficció que tracten del Cristianisme van directament al Catolicisme. 
També hi ha grans escriptors de ciència ficció que han sigut, o són, catòlics, i alguns catòlics devots com J.R.R. Tolkien (1892 - 1973) - si allò seu de la sèrie The Lord of the Rings es pot dir ciència ficció, perquè tira més a fantasia, com també la sèrie de Narnia de C.S. Lewis (1898 - 1963), però els dos gèneres són veïns i a vegades es barregen - com el propiament de ciència ficció Gene Wolfe (1931- 2019) i molts altres, alguns d'ells ex-catòlics com Stephen Baxter (1957). 
La majoria de llibres de ciència ficció sobre el Catolicisme tracten de sacerdots jesuïtes que alhora són científics i que descobreixen i sovint interactuen amb civilitzacions extraterrestres. Tan abundants són aquests casos que s'ha proposat fer un subgènere de la ciència ficció, "Jesuïtes a l'espai". Però com diu l'astrònom jesuïta Guy Consolmagno (1952), "la majoria de les descripcions dels jesuïtes són inadequades, venint d'idees errònies que la gent s'ha fet sobre ells". Això fa que siguin poc interessants o almenys molt menys interessants que sí la descripció dels jesuïtes i del Vaticà, que també hi sol sortir, fos correcta. 

(1) Només alguna ocasional referència i a més negativa i burleta en estil humor negre, com correspon a un autor ateu i comunista, però igual que les burles d'Aristòfanes sobre Sòcrates, tot són perspectives que almenys mostren quina és la recepció en determinats ambients, fins i tot els hostils. 
(2) Stephen Baxter és un catòlic que ha deixat de ser-ho, però no és impossible que per la gràcia de Déu acabi retornant, com és el cas de les actrius Nicole Kidman (1967) i Katie Holmes (1978), desprès del seu pas afortunadament temporal per una secta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada