Una mesura de l'amor a Déu

Una dona en procès de beatificació va dir una manera com podem saber en quin grau estimem Déu: "La mesura del nostre amor a Déu és la de quant estimem a la persona que menys estimem al món". La frase sembla forta, però reflexionant es veu que sí, que té raó i que realment és així. 

L'autora de la frase sembla ser Dorothy Day (1897 - 1980). El que és ben veritat és que
ens podem preguntar "Vivim de ser estimats i si no és per estimar, que hi fem al món?"

L'amor s'ha de viure perquè Déu és Amor, perquè Déu ens estuma i perquè Ell vol que ens estimem els uns als altres, mes emcara que l'estimem en els altres, especialment en els més necessitats, que no son sols els pobres, malalts i marginats sinó també els dolents i els odiosos, els qui ens fan mal o fan mal als altres o a sí mateixos. No hem d'estimar perquè l'objecte del nostre amor sigui bo, favorable a nosaltres i amable: "Si estimeu nomès als vostres i als qui us estimen, quin mèrit teniu? No fan el mateix els pagans i els pecadors?" ens diu la Veritat encarnada, "Vosaltres estimeu els vostres enemics i sigueu bons amb tothom com ho és el vostre Pare del Cel que fa sortir el Sol i fa ploure sobre bons i dolents, sobre justos i injustos". Hem de fer com fa Déu i com ho va fer Nostre Senyor Jesucrist a la Creu perdonant els seus acusadors, jutge i botxins "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan!" i seguint-lo a Ell ho van aplicar també els màrtirs, que perdonaven i pregaven per la salvació dels qui els torturaven i executaven. 

Un autor, G.K. Chesterton (1874 - 1936), ho diu així "En la vida ens cal estimar a l'altre abans que aquest sigui digne del nostre amor, tal com fa Déu amb nosaltres, i de la mateixa manera que en el cas de l'amor diví també l'amor humà pot conduir a que la persona estimada se'n vagi fent digne de ser-ho i ell també arribi a estimar". L'amor no té que ser interessat o per reciprocitat, sinó gratuït i obert a tothom, s'ho mereixi o no,  no ha de ser selectiu sinó universal. I pot tenir graus, naturalment, però no és el grau màxim amb el que estimem a alguns com pares, parella, fills, família i amics, sinó el grau mínim en que estimem aquells que ens son enemics, contraris, ens han perjudicat o ens fan mal, els que trobem desagradables i antipàtics, i no sols en les nostres relacions personals sinó en tot el món, a tot arreu i en totes les èpoques de la Història, per molt que d'entrada ens repugnin pels seus crims i maldats, i fins i tot els declarats adversaris de Déu, no perquè ho siguin sinó per mirar si poden deixar de ser-ho i es puguin convertir i salvar-se. Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897) pregava pels pitjors criminals i assassins, especialment en el moment de la seva execució, i va quedar molt consolada quan un de molt notori, que havia rebutjat confessar-se i que anava directament a l'Infern, un moment abans de que comencessin la seva execució va agafar de sobte un crucifix i plorant el va besar intensament moltes vegades; la santa va entendre que nomès per aquest gest Déu ja el perdonava i que precisament l'opció d'aquest amorós perdó que el reu va notar interiorment que Jesucrist encara li oferia, segons abans de la seva mort, el va portar a fer-lo com a mostra de reconeixement, acceptació, agraïment i desig d'acollir-s'hi. Com deia St. Agustí (354 - 430) i va repetir entre altres St. Bernat de Claraval (1090 - 1153) "La mesura de l'amor és estimar sense mesura", sense càlculs ni condicions sinó en autèntica caritat, que pot ser tant alta com poguem i volguem. 

L'amor té molts graus, des de l'infinit amor de Déu a la més mínima capacitat humana d'estimar, però és aquest mínim el que estableix el nostre veritable amor de resposta, ja que tot l'amor ve de la Santíssima Trinitat, i s'hi acceptem el que ens dona, ens omplim d'ell i el vivim, també podem i hem de repartir-lo als altres, com instruments de l'amor de Déu cap al proïsme. Hem d'eestimar tothom perquè Déu és Amor i l'estima que ens té ens permet estimar, i hem de viure en l'amor en Ell, amb Ell i com Ell. Mirem de fer-ho així, no odiant ningú i estimant tothom, i així sabrem que estimen de veritat Déu.