dimecres, 13 de setembre del 2023

Aniversari de l'ordenació sacerdotal

El diumenge dia 5 de setembre del 2010 els bisbe de la diòcesi monsenyor Romà Casanova ens ordenà a la catedral de Vic a tres nous sacerdots, els mossèns Joan Prat, Xavier Bisbal i qui això escriu. 





























Han passat ja tretze anys de ministeri sacerdotal en el si de l'Església Catòlica, i ara com sempre puc dir que és el millor que m'ha passat a la vida i que tant de bo que Déu vulgui que molts joves i adults segueixin els nostres passos en aquesta aventura de descobrir i viure la transcendència divina en la vida quotidiana, amb la seva acció celestial de perdó, reconciliació, alliberament i pau per a la que el Senyor ens ha escollit per ser-ne els seus instruments. Felicitats a tots els que han dit que si a aquesta crida vocacional i donem-ne arreu i sempre moltes gràcies a Déu per totes i cadascuna! 

diumenge, 3 de setembre del 2023

L'Església Catòlica i la cultura

Les esglésies parroquials i altres locals relacionats, a més de la seva funció primordial litúrgica i de cases d'oració i de trobada amb Déu, també poden tenir un aspecte cultural, si aquest és adient a la seva condició sacra.



És el cas dels concerts Duet de Violoncels que dues noies, la Gemma Dalmau de Folgueroles i la Júlia Erra de Vic, les dos de vint anys d'edat i estudiants al Conservatori de Madrid, han fet l'estiu del 2023 a diversos llocs d'Osona interpretant obres dels compositors Kummer, Klengel i Barrière (1), i acabant en diverses ocasions amb la nadala catalana coneguda mundialment "El cant dels ocells" (2), amb força assistència i molt èxit. 

Van començar el 27 de juny amb un concert pels residents, monges i treballadors, a les Germanetes dels Pobres de Vic. 

El diumenge 2 de juliol van fer dues actuacions, a l'església de Sora a les 12 i a la de St. Domènec de Vic a les 8 del vespre. 

El dissabte 15 de juliol tocaren a les 9 del vespre a l'església de Sta. Eugènia de Berga, famosa per ser d'estil romànic i la més completa i més ben conservada de Catalunya. 

Una setmana més tard, el 22 de juliol, a les 8 del vespre, a la de Tavèrnoles.

Diumenge 23 de juliol l'actuació fou al Santuari de l'Ajuda, a Hostalets de Balenyà, a 3/4 d'11 del matí, participant també en la música i els cants de la Missa en aquesta ocasió, on coincidiren amb el cantautor del poble Josep Maria Puigdomènech, col·laborador habitual dels cants. I a la tarda donaren el recital a les 7 a Tavertet, també un poble molt ben conservat en el seu ambient original. 


El següent diumenge, el dia 30 a les 7 de la tarda, la interpretació fou a l'església, també romànica però amb afegits d'èpoques posteriors, de Folgueroles, la qual amb les seves parets de pedra a la vista, recuperades de sota l'estucat per Mn. Jacint Ramon, rector del poble entre 1973 i 1998, té un ambient molt evocador, com es pot veure en les fotos i el vídeo fets per l'autor d'aquest blog. 

A la de Sant Julià de Vilatorta hi actuaren el divendres 4 d'agost a les 8 del vespre, i tot i no coincidir amb cap Missa ni ser dia festiu, tingueren una assistència molt nodrida de públic, com en general en tots els seus concerts. És a destacar la promoció de l'espectacle que  feu l'Ajuntament del poble i que Sant Julià és el poble dels famosos Caramellaires que es remunten a finals del segle XVI gairebé initerrompudament.

I l'endemà dissabte 5 ho portaren a Rupit, un altre poble osonenc molt antic i tradicional, molt turístic, mentre que el diumenge 6 estigueren a St. Martí de Caregue, prop de Rialp, fora ja de la comarca d'Osona, on després d'unes setmanes encara tenen previst tornar al ser-lis sol·licitada una actuació més, però de moment aquestes i una posterior molt recent a l'església dels Dolors de Vic, la de l a Processó dels Armats i escenari de molts esdeveniments musicals, el divendres 1 de setembre, són les que havien fet fins ara. El que sí que ja s'ha confirmat és una actuació a Masnou el diumenge 10 de setembre, al Casino de la localitat a 2/4 de 8, i n'està prevista una altre a la Diada de l'11 de setembre al Castell de Sant Julià, convidats per l'Ajuntament. Aquestes dues són de les poques fetes en un àmbit extraeclesial, ja que quasi totes s'han fet en col·laboració amb l'Església. 


Es dona el cas que Sora, Sta. Eugènia de Berga, Tavèrnoles, Tavertet, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Rupit són pobles històrics i turístics, de grans bellesa arquitectònica i atractiu, com la mateixa ciutat de Vic, per la qual cosa el marc ambiental estigué plenament d'acord, en total concordància, amb les interpretacions de música clàssica (3).  

La col·laboració eclesial va venir de la Mare Teresa de les Germanetes de Vic i dels mossèns diocesans Jean Pierre Citenga, Josep Maria Riba, Pere Oliva, Joan Tió, Oscar Luján, Paul Badibanga i qui això escriu, que cediren de bon grat els locals, col·laboraren en fer propaganda i hi estigueren presents, facilitant unes perfomances musicals clàssiques de gran qualitat i contribuint així a la cultura de les respectives localitats i sempre amb un gran èxit d'assistència i acceptació popular, sortint la gent contenta d'haver-hi participat (4).

Una mostra més que, a més de  la seva funció litúrgica d'adorar i donar culte a Déu, de presentar la gent a Jesucrist i aquest a la gent, de proclamar i comentar la Paraula divina, de donar gràcies a Déu Pare en l'Eucaristia, i de ser el marc principal d'actuació de l'Esperit Sant en els sacraments, l'ensenyament i  l'oració, col·laborant com a instruments divins els seus membres, bisbes, sacerdots, diaques i religiosos consagrats, com també els laics actius, en la salvació que Déu ofereix a tothom qui la vulgui, l'Església també fa moltes altres activitats de tot tipus, notòriament les caritatives i benèfiques, però també moltes altres, com les culturals, de gran importància per a la societat. Cal no oblidar-ho, per no fer de menys el paper de l'Església al món, en totes les seves facetes. 

(1) Dos d'ells compositors d'obres per violoncel del segle XVIII i l'altre del segle XIX
(2) Que des que Pau Casals la va tocar a l'ONU l'any 1971 ha sigut famosa internacionalment, molt més del que ja ho era abans, i fins ha esdevingut una cançó oficial d'aquest organisme
(3) Alguns d'ells pobles tradicionals ben conservats, d'altres amb joies del Romànic, l'art nacional de Catalunya, on precisament van tenir lloc, alguns famosos culturalment per diversos motius i forces d'ells molt turistics per tots aquests motius i la bellesa dels seus paisatges.
(4) Ho puc assegurar jo mateix, que vaig assistir a tres d'elles, a St. Domènec, Folgueroles i St. Julià, i almenys en dos d'elles em va semblar reconèixer entre el públic a gent del món de la música de la comarca d'Osona que hi assistien i semblaven molt satisfets del nivell interpretatiu. 

divendres, 1 de setembre del 2023

Diàlegs de fe

Un diàleg d'experiència espiritual: 

Nostre Senyor Jesucrist, mort en creu i ressuscitat per a tots nosaltres, és  Salvador i Redemptor diví
que ens perdona, ens reconcilia, ens allibera de l'esclavatge del pecat i del diable i del destí infernal,
i ens dona la  pau amb Déu, amb nosaltres , amb els altres, amb el món i amb tota la seva Creació, 
però que per actuar en la nostra vida transformant-la ens demana el nostre permís personal ben lliure,
voluntari i conscient, per deixar-li fer-ho com resposta d'amor nostra a la seva bondat i el seu Amor

- Creus en Jesucrist?
- Sí, perquè l'he experimentat 
- I com és que l'has experimentat?
- Perquè crec en Ell 

I és així, és un cercle que es retroalimenta, un "cercle virtuós", que dinamitzat per l'Esperit Sant pot prosseguir il·limitadament, perquè Déu és infinit, i ha de fer-ho perquè en la vida de la gràcia no es pot quedar parat, quan es deixa de créixer ja es comença a minvar, per tant mai es pot dir "ja estic bé" ni "fins aquí he arribat". 

D'altra banda, l'experiència de l'acció salvadora i alliberadora i la transformació molt positiva que Jesucrist fa en les nostres vides, famílies i ambient, depèn de en quin grau el deixem lliurement i voluntàriament actuar, però de debò, no només superficialment amb desigs i pensaments sinó amb una donació amorosa profunda tal com Ell se'ns dona a nosaltres, és a dir deixant-nos convertir de veritat, no només parcialment o temporalment, perquè si ho fem així Déu actuarà tal com la nostra voluntat, que Ell respecta exquisidament, li permet, és a dir de forma parcial o temporal. Ell vol fer més per nosaltres, però som nosaltres els que no li deixem. 

Perquè si en ell fons, sense subterfugis ni autoenganys nostres, li deixem actuar una mica, Ell ho farà així i potser ens queixarem de que és ben poc el que obtenim. Si li deixem actuar a mitges, veurem que actua així, tal com li permetem i demanem. Si volem que actui bastant, però no del tot, també això obtindrem. I si li deixem actuar completament i del tot, al 100 per cent, en la nostra vida, així ens ho trobarem i veurem meravelles, providències i miracles en nosaltres i en el nostre entorn.

Ell ens ho vol donar tot, es vol donar del tot, i omplir-nos del seu Esperit Sant, però per fer-ho depèn de la nostra acceptació i del nostre lliurament a Ell, perquè és una relació personal i amorosa. Déu se'ns manifestarà alliberador i donant-nos la pau i la veritable felicitat i alegria, en la mesura en que nosaltres siguem capaços i volguem rebre'l, i en les dues coses es pot anar creixent sense fi amb el mateix procés d'origen i essència divins. I cal no oblidar que les mitges tintes no porten enlloc, perquè la mesura de l'amor és estimar sense mesura, i tot el que no sigui del tot segons cada un pugui, i cada cop més, ja és defectuós i porta en si la llavor del retrocès i del fracàs. 

I és clar que aquest dinamisme circular, autoalimentat, de fe, esperança i caritat humanes i acció divina guaridora i santificadora, cal iniciar-lo en algun punt, i per això la iniciativa sempre ve de Déu, igual que d'Ell ve el mateix dinamisme de perfecció, i Ell n'és la meta, el triomf i el premi. Estiguem tranquils, que aquestes crida, força i vocació seves mai ens faltaran ni fallaran, més encara seran sobreabundants, des de l'inici fins al final del nostre pas per la seva Creació, a la que ens ha convidat a existir per poder ser i fer-nos. Però això sí la resposta ha de ser nostra, des de la nostra consciència, llibertat i voluntat i des de tota la nostra personalitat i ha de ser sincera, profunda, autèntica i tant tota com poguem, perquè sempre es pot més perquè Ell sempre ens ho concedeix i ens convida a progressar a llocs més alts, més íntims i de més favor, dels quals n'hi ha sense cap restricció, en el Cel hi ha moltes morades diferents disponibles, i la victòria final és la visió beatífica de Déu, entrant com a convidats en el seu dinamisme infinit i etern d'existència, amor, bondat, felicitat i moltes més coses que no podem ni tan sols imaginar. 

Siguem doncs bons, intel·ligents, oberts i agraïts, del tot receptius a la presència i acció divines en nosaltres i al voltant nostre, i veurem solucions, transformacions, dons i gràcies, meravelles i miracles, que no hauriem pensat ni cregut mai que poguessim rebre i tenir, i ni tant sols ho hauriem sospitat, més grans que tot el que humanament podem concebre i esperar! 

dijous, 31 d’agost del 2023

La santa pobre i de l'estimar humil

Santa Joana Jugan (1792 - 1879), una bretona dedicada als pobres, ancians i malalts, que va ser fundadora de la congregació de les Germanetes dels Pobres, contemporània en la seva vida de molts sants francesos, a alguns dels quals devia conèixer o almenys sentir-ne a parlar, com St. Joan Maria Vianney, St. Pere Chanel, Sta. Caterina Labouré, St. Pere Julià Eymard i Sta. Bernadeta Soubirous, i de les aparicions de la Verge Maria a París (1830), a La Salette (1846), Lourdes (1858), Pontmain (1871) i Pellevoisin (1876), també a França. 

El seu nom en la vida religiosa era Sor Maria de la Creu 

I és que aquesta santa va viure uns temps molt difícils. De nena va viure l'època de la Revolució Francesa (1789 - 1799) i la Primera República (1792 - 1804) amb els seus canvis anticristians com el del calendari revolucionari i de les persecucions anticatòliques,  i de noia la de Napoleó i les seves guerres europees (1799 - 1815), amb la proclamació de l'Imperi (1804 - 1814). De jove li va tocar viure la Restauració monàrquica (1814 - 1830) i ja d'adulta les revolucions de 1830 i de 1848 amb la Monarquia de Juliol (1830 - 1848) entremig, i amb una gran agitació política i social, mentre que alhora França iniciava i expandia les seves conquestes i colònies per tot el món, començant per Algèria, a la que es volia com una perllongació africana del propi pais. I ja de gran encara va viure la Segona República (1848 - 1852) i el Segon Imperi (1852 - 1870) de Napoleó III, la terrible derrota en la Guerra Franco-Prussiana de 1870 - 1871, la sagnant revolució de la Comuna de París (1871) i els anys inicials de la Tercera República (1870 - 1940). Degut a la seva llarga vida i a les circumstàncies de França en el seu temps, el món en el que va passar al Cel l'any 1879 era molt diferent a aquell en que va nèixer i a la major part del món en el que va viure, fent la seva abnegada i heroica labor en favor dels necessitats. 

En aquestes circumstàncies Sta. Joana Jugan va viure una fe, una esperança i una caritat extraordinàries, deixant-se guiar i impulsar per l'Esperit Sant i estimant Déu sobre totes les coses, amb tot el cor i totes les forces, estimant a Jesucrist en els pobres, en els que veia a Ell deixant-se estimar al presentar-se dèbil, necessitat i indefens, i per ampliar i continuar la seva obra va ser la iniciadora de les Petites Soeurs des Pauvres, germanetes d'aquest Crist manifestat en el proïsme indigent i menystingut, especialment en els ancians, malalts i marginats que es troben sols en mig d'una societat que els ignora i fins els rebutja, que amb elles troben una casa, una llar i una vida bona que fa d'aquest nostre pas pel món una avantsala del Cel amb Déu. 

Que aquesta santa intercedeixi davant Déu per tal que aquesta labor, basada en la seva espiritualitat i carisma, continuii i s'expandeixi amb moltes i santes noves vocacions femenines a la vida consagrada a favor del proïsme en situació més difícil en les seves vides!  

dimecres, 30 d’agost del 2023

El sant que mes solem citar els sacerdots

El 28 d'agost es la festa de Sant Agustí

Primera representació (segle VI) de Sant Agustí (354 - 430) 

Un dels més grans sants i un dels dos teòlegs més importants junt amb St. Tomàs d'Aquino.

dilluns, 28 d’agost del 2023

La Mare de Déu, Reina del Cel

La Coronació de la Verge Maria com a reina i emperadriu de cels i terra se celebra en l'octava de la festa de la seva Assumpció en cos i ànima al Cel. 

La Coronació de la Verge de Gabriel Wüger (1829-1892)















Només per sota de la Trinitat divina en la jeraquia celestial, la Mare de Déu està per sobre de tots els Cors angèlics als que segueixen després tots els sants. A més de 5è misteri de Glòria del Rosari, una coneguda oració ressalta aquesta exaltació de Maria Santíssima: 

Salve Reina del Cel, salve Senyora dels àngels
salve arrel sagrada, salve porta santa
d'on va sorgir la llum del món,
gaudiu Verge Maria, la més bella de totes
i pregueu el Crist per nosaltres! 

diumenge, 20 d’agost del 2023

L'Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al Cel

Al final de la seva vida terrenal, Maria, la Mare de Déu, va ser assumpta en cos i ànima al Cel. 

"Mort i Assumpció de la Verge" (c. 1432), Fra Angèlico

Maria va ser durant tota la seva vida l'ésser humà perfecte, tal com Déu el volia. Deslliurada per un do diví del pecat original, en tota la seva vida va ser Immaculada, Puríssima, no va fer cap pecat, ni el més petit, ni tant sols cap falta, ni la més ínfima, perquè per la seva humilitat i bondat i sobretot pel seu amor total a Déu la seva voluntat estava totalment unida a la voluntat divina, que la va agraciar amb uns dons extraordinaris, com la de gaudir sempre d'una virginitat perfecta. . 

Arca vivent del Déu viu, model de l'Església i de tot cristià, escollida entre totes les dones per la seva senzillesa, puresa, autenticitat, innocència, modèstia i docilitat a l'Esperit Sant, per a ser la Mare del Fill de Déu, Maria ens porta a Jesús com quan diu als servents a les noces de Canà "Feu tot el que Ell us digui" i així amb la seva intercessió avança l'hora de la manifestació del seu Fill diví, però també Jesucrist ens porta a Maria quan en el seu testament a la Creu, li diu a St. Joan, el seu apòstol més estimat: "Fill, aquí tens la teva Mare" i a Maria li diu "Mare, aquí tens el teu fill", donant-nos-la així per Mare nostra del Cel a tots els seus i especialment als més estimats. Molts sants han afirmat que cap veritable devot de Maria s'ha condemnat mai, i alguns han fet notar que quan Déu vol fer d'algú un gran sant, el fa molt devot de Maria. 

En la seva existència mortal, la Verge Maria no va sofrit la mort comuna, que és fruit del pecat, i ella no en tenia cap, sinó una mena de mort atenuada, una transició de deixar aquest món temporal i anar a l'altre món celestial, que s'ha anomenat Dormició, el tipus de manera de deixar aquest món que estava destinat a Adam i Eva si no haguessin pecat, un dotmir-se definitivament en aquesta realitat i despertar ja per a l'altre, sense les angoixes, sofriments i penes de la mort. 

I al poc d'aquesta mort suau i sense sofrir gens de la corrupció del cos mort, Maria va ser assumpta en cos i ànima al Cel, seguint així després d'uns anys, potser unes poques dècades, al seu fill Jesucrist, amb un cos glorificat com el d'Ell, amb la diferència que així com Crist va ascendir al Cel pel seu propi poder diví, ella va ser ascendida al Cel per l'acció divina, donada la seva condició humana. Tenint totes les perfeccions possibles, Maria va ser un ésser humà com nosaltres, l'ésser humà més perfecte de tots, i Déu va voler que aquest ésser humà més excels fos una dona. És cert que Jesús era encara més perfecte humanament, però Ell tenia en si la divinitat, la qual cosa el fa un cas especial, diferent, únic i irrepetible. Però entre els homes i dones normals, Maria és la perfecció màxima. 

També és la Verge Mare la persona que més ha estimat i estima a Déu i la més estimada per aquest. La Santíssima Trinitat estima a Maria més que a tota la resta de la Creació, visible i invisible, junta, i és estimada per ella en igual grau, més que tots els sants i tots els cors angèlics junts. És un misteri gran que un ésser humà pugui rebre i tornar tant amor, superant a totes les altres criatures en aquesta relació amorosa amb Déu. I es pot dir arrel d'això que és aquella que més coneix i entèn a Déu, fins a on és possible per algú que no sigui Déu mateix, donada aquesta saviesa de l'amor. 

Per això la Mare de Déu ha estat coronada per Déu a la Glòria com a reina i emperatriu de cels i terra, mare i advocada nostre, intercessora, protectora, i mitjancera de totes les gràcies divines, i la seva presència o una sola mirada de reprobació seva fa retrocedir i fugir tot l'Infern i tots els esperits malignes, ni el diable ni els dimonis li poden fer ni la més mínima resistència. Perquè en la jerarquia celestial primer hi ha la Trinitat a dalt de tot, però just per sota hi ha la Verge Maria, que està per sobre de tots els cors angèlics de querubins, serafins, trons, potestats, dominacions, arcàngels i àngels, i després ja venen tots els sants, encapçalats per Sant Josep per la seva especialissima relació amb Jesús. 

Deixem-nos guiar i comfortar per la nostre Mare del Cel, agraïm la seva intercessió i col·laboració en els dons divins que rebem i posem-nos decididament sota la seva protecció i empar, essent bons fills molt devots seus, que ella ens acompanyarà, obtindrà de Déu les gràcies que necessitem i ens convinguin i així podrem arribar amb seguretat a la pàtria celestial!