L'Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al Cel

Al final de la seva vida terrenal, Maria, la Mare de Déu, va ser assumpta en cos i ànima al Cel. 

"Mort i Assumpció de la Verge" (c. 1432), Fra Angèlico

Maria va ser durant tota la seva vida l'ésser humà perfecte, tal com Déu el volia. Deslliurada per un do diví del pecat original, en tota la seva vida va ser Immaculada, Puríssima, no va fer cap pecat, ni el més petit, ni tant sols cap falta, ni la més ínfima, perquè per la seva humilitat i bondat i sobretot pel seu amor total a Déu la seva voluntat estava totalment unida a la voluntat divina, que la va agraciar amb uns dons extraordinaris, com la de gaudir sempre d'una virginitat perfecta. . 

Arca vivent del Déu viu, model de l'Església i de tot cristià, escollida entre totes les dones per la seva senzillesa, puresa, autenticitat, innocència, modèstia i docilitat a l'Esperit Sant, per a ser la Mare del Fill de Déu, Maria ens porta a Jesús com quan diu als servents a les noces de Canà "Feu tot el que Ell us digui" i així amb la seva intercessió avança l'hora de la manifestació del seu Fill diví, però també Jesucrist ens porta a Maria quan en el seu testament a la Creu, li diu a St. Joan, el seu apòstol més estimat: "Fill, aquí tens la teva Mare" i a Maria li diu "Mare, aquí tens el teu fill", donant-nos-la així per Mare nostra del Cel a tots els seus i especialment als més estimats. Molts sants han afirmat que cap veritable devot de Maria s'ha condemnat mai, i alguns han fet notar que quan Déu vol fer d'algú un gran sant, el fa molt devot de Maria. 

En la seva existència mortal, la Verge Maria no va sofrit la mort comuna, que és fruit del pecat, i ella no en tenia cap, sinó una mena de mort atenuada, una transició de deixar aquest món temporal i anar a l'altre món celestial, que s'ha anomenat Dormició, el tipus de manera de deixar aquest món que estava destinat a Adam i Eva si no haguessin pecat, un dotmir-se definitivament en aquesta realitat i despertar ja per a l'altre, sense les angoixes, sofriments i penes de la mort. 

I al poc d'aquesta mort suau i sense sofrir gens de la corrupció del cos mort, Maria va ser assumpta en cos i ànima al Cel, seguint així després d'uns anys, potser unes poques dècades, al seu fill Jesucrist, amb un cos glorificat com el d'Ell, amb la diferència que així com Crist va ascendir al Cel pel seu propi poder diví, ella va ser ascendida al Cel per l'acció divina, donada la seva condició humana. Tenint totes les perfeccions possibles, Maria va ser un ésser humà com nosaltres, l'ésser humà més perfecte de tots, i Déu va voler que aquest ésser humà més excels fos una dona. És cert que Jesús era encara més perfecte humanament, però Ell tenia en si la divinitat, la qual cosa el fa un cas especial, diferent, únic i irrepetible. Però entre els homes i dones normals, Maria és la perfecció màxima. 

També és la Verge Mare la persona que més ha estimat i estima a Déu i la més estimada per aquest. La Santíssima Trinitat estima a Maria més que a tota la resta de la Creació, visible i invisible, junta, i és estimada per ella en igual grau, més que tots els sants i tots els cors angèlics junts. És un misteri gran que un ésser humà pugui rebre i tornar tant amor, superant a totes les altres criatures en aquesta relació amorosa amb Déu. I es pot dir arrel d'això que és aquella que més coneix i entèn a Déu, fins a on és possible per algú que no sigui Déu mateix, donada aquesta saviesa de l'amor. 

Per això la Mare de Déu ha estat coronada per Déu a la Glòria com a reina i emperatriu de cels i terra, mare i advocada nostre, intercessora, protectora, i mitjancera de totes les gràcies divines, i la seva presència o una sola mirada de reprobació seva fa retrocedir i fugir tot l'Infern i tots els esperits malignes, ni el diable ni els dimonis li poden fer ni la més mínima resistència. Perquè en la jerarquia celestial primer hi ha la Trinitat a dalt de tot, però just per sota hi ha la Verge Maria, que està per sobre de tots els cors angèlics de querubins, serafins, trons, potestats, dominacions, arcàngels i àngels, i després ja venen tots els sants, encapçalats per Sant Josep per la seva especialissima relació amb Jesús. 

Deixem-nos guiar i comfortar per la nostre Mare del Cel, agraïm la seva intercessió i col·laboració en els dons divins que rebem i posem-nos decididament sota la seva protecció i empar, essent bons fills molt devots seus, que ella ens acompanyarà, obtindrà de Déu les gràcies que necessitem i ens convinguin i així podrem arribar amb seguretat a la pàtria celestial!