Una visió de la divinitat

La Transfiguració, una experiència de la naturalesa divina de Jesucrist 

La Transfiguració del Senyor, quadre de Carl Bloch (1834 - 1890)

Nostre Senyor Jesucrist, poc abans de la Passió, se'n va endur amb Ell els tres apòstols del seu cercle més íntim, Pere, Jaume i Joan, com a testimonis en representació de tots ells, a la soledat del cim d'una muntanya, la del Tabor, i allà va fer un miracle per a enfortir la seva fe davant les duríssimes proves que havien de passar quan Ell seria traït per un dels seus escollits, acusat falsament, injustament condemnat, torturat, vexat i executat de la pitjor manera, morint crucificat, el mètode reservat per càstig dels pitjors criminals i que comportava també una maledicció espiritual, que fou com les autoritats civils i religioses, jueves i romanes, van voler anorrear-lo a Ell, a la seva figura i a la seva obra. Davant d'això Crist, que no va fer mai un miracle per a Ell mateix sinó sempre pels altres, els hi permet entreveure la seva divinitat, per confortar-los davant les terribles temptacions que havien d'experimentar. I tot i així Pere el negaria tres vegades, Jaume com tots els altres l'abandonaria i només el jove Joan, el deixeble més estimat, estaria amb Ell al Calvari junt amb algunes dones, entre elles i destacadament la seva Mare, la Verge Maria.  

A l'Antic Testament ja la visió del llibre de Daniel parlava misteriosament d'un Vell venerable molt blanc assegut en un tron de foc, amb una carrosa de rodes de foc, davant del qual naixia i corria un riu de foc, amb miríades de miríades de servidors, al que venia a trobar enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, se li acostava i li era donada la sobirania, la glòria i la reialesa universals i eternes, a qui tots els pobles i països retrien homenatge, reconeixent que és rei, l'Altíssim sobre la Terra. Aquesta profecia era un anunci de la resurrecció de la Pasqua, de la que ja era un tast la Transfiguració. 

Sant Pere, en la seva segona carta del Nou Testament dona testimoni públic i per escrit, que ell mateix i Sant Jaume i Sant Joan, van contemplar la grandesa de Nostre Senyor quan rebé de Déu Pare honor i glòria i la seva veu divina des de la Glòria els digué des del cel "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui Jo m'he complagut!", confirmant així les paraules dels profetes, tot el qual cal escoltar amb tota atenció mentre esperem que per als nostres cors surti l'estrella del matí a l'horitzó i neixi el dia.

I a l'Evangeli segons Sant Mateu, es narra com Jesús dalt d'una muntanya alta a on se'ls havia endut, es transfigurà davant d'ells, resplendint el seu rostre com el Sol i tornant-se els seus vestits blancs com la llum, moment en que se'ls van apareixer Moisès i Elies, els màxims exponents de la Llei i dels Profetes, i conversaven amb Ell. Pere, que sempre parlava en representació de tots, dient allò que els altres no gosaven dir tot i que també ho sentien, fascinat per la situació i experimentant que espiritualment havien arribat a la meta al veure una manifestació humanament assumible de la divinitat i comprovant el bé i el feliços que això els feia, proposà de quedar-s'hi, gairebé d'establir-s'hi, fent unes cabanes per als tres, Jesús, Moisès i Elies. Just llavors un nuvol lluminós, presència de l'Esperit Sant, els cobrí i una veu digué des de dins del núvol: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut: escolteu-lo!", i al sentir aquesta manifestació de la Trinitat, plens de gran temor els deixebles es van prosternar amb el front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i digué "Aixequeu-vos, no tingueu por", i quan van alçar els ulls ja només el veieren a Ell, que mentre baixaven de la muntanya els ordenà no dir res de la visió a ningú fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts i ells així ho feren, guardant el secret d'aquell incomparable do que havien tingut. I Sant Joan estigué amb Jesús fins al peu de la Creu i tots tres el veieren ressuscitat a la Pasqua, junt amb els altres apòstols i deixebles als qui se'ls aparegué. 

La Transfiguració és una de les manifestacions trinitàries del Nou Testament i potser, junt amb el Baptisme al Jordà, la més explícita de totes. La Trinitat divina es mostra en la mesura en que l'home és capaç d'experimentar-la amb els seus sentits, veient-la, oïnt-la i visquent-la, essent ja com un anunci d'estar convidats a entrar i participar, en la visió beatífica, del seu dinamisme d'existència, de vida d'energia, d'amor, de bondat, de felicitat, de creació, de donació mútua i general i de divinitat il·limitada i inesgotable, infinita i eterna. Jesucrist, diví i humà, hi juga un paper central en ella, Déu Fill entre Déu Pare, origen de tot i de qui n'és reflex,  i Déu Esperit Sant, l'Amor diví, el que el Pare té al Fill i el Fill té al Pare i tots Tres, que per l'Amor són U, tenen entre sí i a tota la seva Creació, tant la visible com l'invisible. 

La Transiguració del Senyor (c. 1441) de Fra Angelico (1395 - 1455)

El do de la llum de Tabor no es va donar sols en aquell lloc i moment a tres escollits. Al llarg de la Història s'ha donat a molts sants i homes de Déu que han tingut aparicions divines, especialment les de Jesús ressuscitat, i la llista seria molt llarga, a l'Antic Testament, Adam i Eva, Abraham, Moisès, Elies, Ezequiel i forces d'altres, i en el Nou Testament tots aquells que el reconegueren com el Messies i Fill de Déu que havia de venir el món, els centenars o milers que el veieren ressuscitat abans de l'Ascensió, i alguns després com St. Pau, i al llarg de la Història tots els sants que tingueren aparicions de Jesucrist, com St. Francesc d'Assís, Sta. Juliana de Lieja, Sta. Caterina de Siena, Sta. Juliana de Norwich, Sta. Teresa de Jesús, Sta. Margarida Maria d'Alacoque, Sta. Verònica Giuliani, Sta. Gemma Galgani, Sta. Faustina Kowalska i St. Pius de Pietrelcina, i encara altres com la beata Anna Caterina Emmerick. Però tot i no tenir-ne aparicions visibles moltíssims sants, per no dir tots, han vist a Jesús transfigurat, quan pels ulls interior de la fe no l'han reconegut sols com a Déu sinó que l'han vist i viscut com a tal, gaudint d'una forma molt especial de la Paraula de Déu i de l'Eucaristia, l'estat de gràcia, l'adoració i l'oració, la caritat i tots els sagraments, experimentant-lo gairebé vitalment, amb una vivència espiritual intensa de la divinitat de Jesús i també veient-lo d'alguna manera en els pobres, malalts, necessitats, perseguits i marginats, als qui estimaven i atenien com al propi Jesús. I altres l'han experimentat en la conversió i en l'alliberament i transformació que Crist ha aportat a les seves vides, cosa encara moltíssim més comuna. 

Preparem-nos per si Déu ens escull per tenir aquesta experiència viva també a nosaltres!