Els origens de la situació geopolítica mundial: fets i gent

Les coses que han passat en aquest segle XXI semblen gairebé inexplicables i no són el futur que fa mig segle o un segle semblava que seria. Per això cal anar als fets significatius i a la gent influent que poden ser les arrels d'aquesta estranya i perillosa evolució mundial, inesperada i majorment negativa, per intentar esbrinar si tenen alguna lògica i poden tenir un motiu comprensible. 

Una cronologia de què ens ha portat (1) al món del 2023: 

2023 L'expansió de l'OTAN a l'Est arriba a incorporar Finlàndia, neutral des de 1945, i també a Suècia, tradicionalment neutral i pacifista des de 1815. 

2022 Intervenció militar russa a Ucraïna, que es va convertint en una guerra entre l'OTAN i Rússia a Ucraïna i que amenaça amb portar a una Tercera Guerra Mundial

2021 Imprevista, inexplicable i precipitada retirada dels Estats Units de l'Afganistan, abandonant el pais, el seu govern i els col·laboradors i fins i tot armament pesat i de vanguarda en mans dels taliban.

2020 - 2022 Declaració de pandèmia per l'OMS i imposició de mesures draconianes a tot el món 

2015 Crisi inmigratòria a Europa

2014 Rússia permet el triomf del Maidan a Ucraïna i el canvi de govern, però incorpora Crimea, cedida  per ella a Ucraïna el 1954 i on té la gran base militar naval de Sebastopol. Inici de la crisi i la guerra civil ucraïnesa entre el nou govern de Kiev i les regions russòfones del Donbass.

2013 Inici de la crisi a Ucraïna pel moviment revolucionari Maidan 

2011 Conveni d'Istanbul
         Moviments revolucionaris als països àrabs

         L'OTAN ataca a Líbia fins a matar a Gaddafi 

         Inici de la guerra a Síria   

2008 Crisi iniciada als USA, primer financera, després bancària i finalment econòmica i mundial 

2003 Invasió nord-americana de l'Iraq 

2001 - 2021 Invasió nord-americana de l'Afganistan 

2001 Atemptats de l'11 de setembre a New York i Washington DC

1999 L'OTAN ataca a Sèrbia per Kosovo 

1995 Conferència de Beijing, decisió d'imposar la ideologia de gènere

1993 La Unió Europea

1992 L'OTAN, tot i que ja no té enemic ni raó de ser, no es dissol

1991 - 1999 Guerres de la dissolució de Iugoslàvia

1991 Dissolució del Pacte de Varsòvia, del COMECON, del KGB i de la URSS

1990 - 2023 Expansió de l'OTAN cap a l'Est incorporant països de l'antic Pacte de Varsòvia,                           començant per l'ex-RDA, i després també països de l'antiga URSS, com els bàltics      

1989 Caiguda del Mur de Berlin i del comunisme a l'Est d'Europa

1979 Triomf de la revolució xiïta a Iran, ayatollah Khomeini 

1976 L'any del "pandemonium"

1973 Crisi mundial del petroli i ascens de l'OPEP 

1971 Fòrum Econòmic Mundial (WEF), Klaus Schwab
         El dòlar abandona el patró or

1970 El feminisme radical: Sexual politics de Kate Millet, The female eunuch de Germaine Greer i                 The dialectic of sex de Shulamith Firestone  

1969 Moviment gay a New York   

1968 Maig francès i moviments afins

         Club de Roma

         The Population Bomb, Paul Ehrlich  

1967 Guerra dels sis dies  

1966 Satanisme públic i organitzat a Califòrnia
           Grans multinacionals nord-americanes decideixen subvencionar i promoure l'orientalisme,                       esoterisme i irracionalisme 

1963 Mística de la femineitat, Betty Friedan 

1962 Primavera silenciosa, Rachel Carson 

1954 Grup Bilderberg  

1949 OTAN

         El segon sexe, Simone de Beauvoir

1948 Estat d'Israel

         OMS

1947 CIA

         Institut Tavistock      

1945 ONU

        Bombardeigs atòmics nord-americans de Hiroshima i Nagasaki  

1943 El Pentagon

1939 - 1945 Segona Guerra Mundial 

1938 Petroli a Aràbia i cooperació amb EE.UU. 

1930s Primers intents de modificar el sexe, a Alemanya 

1932 Aràbia Saudita   

1931 La Commonwealth 

1929 Crisi de la borsa de Wall Street i Gran Depressió

1923 Escola de Frankfurt 

1922 La URSS

1917 Revolució soviètica a Rússia
         Declaració Balfour 

1914 - 1918 Gran Guerra Europea, la Primera Guerra Mundial 

1913 Fons de Reserva Federal als Estats Units

            Lliga Antidifamació ADL 

1908 FBI 

1901 Premis Nobel 

1896 Jocs Olímpics, baró de Coubertin

         Congrés Sionista de Ginebra, Theodor Herzl

1878 Bohemian Grove  

1872 Bohemian Club a Califòrnia 

1871 - 1880 La "Kulturkampf" de Bismarck i Virchow 

1867 El capital, Karl Marx 

1859 L'origen de les espècies, Charles Darwin  

1848 Feminisme, Seneca Falls 

         Manifest del partit comunista, Marx i Engels

1843 B'rnai B'rith 

1832 Skull & Bones 

I uns quants personatges clau:

Reunió del Bohemian Grove l'estiu de 1967 amb els futurs presidents Nixon i Reagan

Barack Obama (1961)

 

Bill Gates (1955) 

Hillary Clinton (1947)

Andrea Dworkin (1946 - 2005) 

Sarah Weddington (1945 - 2021) 

Shulamith Firestone (1945 - 2012)

Angela Davis (1944) 

Jacques Attali (1943)

George Harrison (1943 - 2001)  

Linda Coffee (1942)

Shere Hite (1942 - 2020)

Richard Dawkins (1941) 

John Lennon (1940 - 1980)  

Germaine Greer (1939)  

Klaus Schwab (1938)

Valerie Solanas (1936 - 1988) 

Gloria Steinem (1934) 

Kate Millett (1934 - 2017)

Paul R. Ehrlich (1932)  

George Soros (1930)

Simone Veil (1927 - 2017)

Hugh Hefner (1926 - 2017)  

Edmond de Rothschild (1926 - 1997) 

Henry Kissinger (1923) 

John Money (1921 - 2006)

Betty Friedan (1921 - 2006)

David Rockefeller (1915 - 2017) 

Saul Alinsky (1909 - 1972) 

Simone de Beauvoir (1908 - 1986)

Nelson Rockefeller (1908 - 1979)

Rachel Carson (1907 - 1964) 

Jean-Paul Sartre (1905 - 1980) 

Theodor Adorno (1903 - 1969)

Gregory Pincus (1903 - 1967)

Margaret Mead (1901 - 1978)

Ruhollah Khomeini (1900 - 1989)

Erich Fromm (1900 - 1980) 

Leo Strauss (1899 - 1973) 

Herbert Marcuse (1898 - 1979)

Felix Weil (1898 - 1975) 

Wilhelm Reich (1897 - 1957)  

Max Horkheimer (1895 - 1973) 

Richard von Couvenhove-Kalergi (1894 - 1972)  

Alfred Kinsey (1894 - 1956)

Mao Zedong (1893 - 1976) 

Walter Benjamin (1892 - 1940)

Edward Bernays (1891 - 1995) 

Henry Morgenthau (1891 - 1967)   

Antonio Gramsci (1891 - 1937)

Kurt Lewin (1890 - 1947) 

György Lukács (1885 - 1971)

Otto Weininger (1880 - 1903) 

Margaret Sanger (1879 - 1966)

Lev Trotsky (1879 - 1940)

Carl Jung (1875 - 1961) 

Aleister Crowley (1875 - 1947) 

Chaim Weizmann (1874 - 1952) 

Aleksandra Kollontai (1872 - 1952)

Vladimir Lenin (1870 - 1924) 

Magnus Hirschfeld (1868 - 1935) 

Pierre de Coubertin (1863 - 1937)

Theodor Herzl (1860 - 1904)  

Clara Zetkin (1857 - 1933)  

Sigmund Freud (1856 - 1939)

Woodrow Wilson (1856 - 1924)

Jan Rutgers (1850 - 1924) 

Friedrich Nietzsche (1844 - 1900)

John D. Rockefeller (1839 - 1937)

Leopold von Sacher-Masoch (1836 - 1895) 

Alfred Nobel (1833 - 1896)

Rudolf Virchow (1821 - 1902) 

Francis Galton (1822 - 1911)

Friedrich Engels (1820 - 1995)  

Karl Marx (1818 - 1883)

Otto von Bismarck (1815 - 1898) 

Mikhail Bakunin (1814 - 1876)

Charles Darwin (1809 - 1882)

Ludwig Feuerbach (1804 - 1872)

Arthur Schopenhauer (1788 - 1860)

Carl von Clausewitz (1780 - 1831) 

G.W.F. Hegel (1770 - 1831)

Thomas Malthus (1766 - 1834)

Marquès de Sade (1740 - 1814)

Adam Smith (1723 - 1790)  

Entre d'altres, aquests són alguns dels fets i dels personatges (2) que ens han portat a la rara i molt difícil situació del món en el primer quart del segle XXI. 

(1) Es tracta només de fites molt significatives en la direcció actual, no dels fets potser més importants en el seu moment. 

(2) D'alguns importants com Iosif Stalin (1878 - 1953) es pot dir que el seu llegat no ha perdurat, d'altres que per les seves idees s'assemblen molt a la ideologia dominal actual, com Li Shiu Tong (1907 - 1993), com que no van publicar i es van mantenir a l'ombra, essent desconeguts o descoberts molt després, les seves idees no van influir. Evidentment la llista dels que si ho han fet podria ser gairebé interminable, tot i limitar-la als segles XX i XIX, per això es tracta només una mostra representativa d'entre els més famosos i de major influència. 

La història d'un dibuix del dia de Sant Jordi

El dibuix a l'Exposició de dibuixos originals que es feia a la Biblioteca del Centre Cultural de Folgueroles, que vaig dibuixar allà mateix a petició dels organitzadors, és aquest: 

Em van dir que fos de la temàtica que volgués, i essent el dia 23 de juliol, vaig escollir dibuixar alguna cosa que ho reflectís. De nen i de jove havia dibuixat bastant, perquè m'agradava fer-ho i els retratats solien estar contents amb el resultat, però ho feia només com a aficionat i de forma espontània. A finals dels anys 1980s, quan tenia trenta i tants anys, encara ho feia, i als anys 1990s o primers 2000s, quan ja feia anys que ho havia deixat, em van demanar un dibuix per a una biblioteca i pel que sembla van quedar contents del resultat i també vaig publicar un dibuix, a petició d'ells, en un setmanari comarcal. Però això és tot i realment feia molts anys que no ho havia fet i en tot cas, ni que hagués estat en la meva millor època, evidentment no podia competir amb els grans dibuixants d'aquesta Exposició, molts d'ells professionals, ni tampoc amb els altres dibuixos del llibre de l'organitzador, però com m'ho van demanar em vaig atrevir i ho vaig fer, pensant que si el dibuix sortia malament i feia riure això tampoc estava malament en una Expo especial de personatges del cómic i dibuixos animats, que era el nom de la mostra que s'exposava al públic del 22 al 30 d'abril de 2023. 

També m'havien demanat que digués algunes paraules sobre aquest món, i així ho vaig fer improvisant, i el que va sortir va quedar reflectit en aquest vídeo: 

Com vaig arribar a fer això a la festa de Sant Jordi 2023 en una tarda de diumenge, té una història, ja que l'any 2022 ja vaig fer el Pregó de la Fira del Còmic de Folgueroles, també la tarda d'un diumenge i ben especial, perquè era el 8 de juny, celebració de la Pentecosta. En el local de l'antic Pavelló de Folgueroles, ple de paradetes de còmics i revistes i amb força gent voltant per allà, em van fer pujar a la tarima i vaig parlar sobre la meva visió d'aquest món, per experiència pròpia, durant més de 5 minuts, i encara que una dona ho va gravar des del principi fins al final el vídeo va resultar ser privat i no els hi va arribar a l'organització ni tampoc a mi. Però d'això ja en diré alguna cosa, encara que abans prefereixo anar al principi. 

A l'organitzador principal, el Josep Olmos, apodat "Humphrey", el conec de fa molts anys de Calldetenes. I la Fira del Còmic també feia anys que ja es feia a Folgueroles, amb convidats de tota Espanya. Però la història de com em van convèncer de que em fiqués en tot això va començar el 17 de juliol de 2021, precisament el dia del meu aniversari, quan estant prenent alguna cosa per sopar a un bar-restaurant xinès, em vaig trobar amb el Josep Olmos i amb el Toni Funoll, amic i col·laborador seu, al que coneixia d'encara més anys enrere, de quan erem nois, i encara que jo feia molts anys que no el veia, si que havia mantingut un cert contacte amb els meus dos germans i amb alguna germana, i en aquell moment tot i que el meu germà Jordi feia dos mesos que havia mort, l'altre germà, el Xavier, encara era viu. Vaig parlar amb ells i em van treure el tema de fer el Pregó per la propera Fira del Cómic de Folgueroles, cosa que em va sorprendre, però com que ho veia molt lluny, doncs encara faltava quasi un any, ho vaig acceptar. Va ser llavors quan el Josep va treure el llibre de dibuixos de la Fira del Còmic i em va demanar que li fes un dibuix de tema lliure, cosa que també em va sorprendre, però considerant que encara me'n recordaria d'alguna cosa, vaig acabar acceptant i em van dir que els hi fes allà mateix, i em vaig posar a fer-lo, improvisant i decidint repetir i actualitzar el que molts anys abans havia fet per una revista, que va ser publicat i que encara recordava, considerant que així anava més sobre segur, sortint-me això:

Aquest dibuix va resultar en certa manera premonitori, doncs dos mesos després, el 19 de setembre de 2021 va entrar en erupció el volcà de l'illa de la Palma, i l'activitat volcànica va persistir tres mesos, fins el 13 de desembre. Està clar que de tot això jo no sols no en tenia la més mínima idea i ni tan sols cap sospita ni encara menys presentiment, i com ja dic aquest dibuix estava basat en una idea meva de mitjans dels 1990s, i va sortir així perquè sí, però després me'n vaig adonar i també m'ho van fer notar, que m'havia anticipat, però de forma totalment inconscient, probablement tant sols una casualitat. 

Quan el diumenge dia 8 de juny de 2022, solemnitar de la Pentecosta, tot just acabades les misses que tenia pel matí i migdia, m'em vaig anar directament a fer el pregó, en aquell local ple de gent, estava una mica nerviós perquè només tenia una vaga idea del que podia dir, però com em sol passar quasi sempre vaig haver d'improvisar sobre la marxa. Em van presentar dient que en les moltes edicions que ja havia tingut aquest esdeveniment ja havien fet el pregó alcaldes, consellers, polítics, dibuixants i artistes de renom, en l'edició anterior crec recordar que va ser la Pilarín Bayés, i altres pregoners de tota mena, fins algun científic, però que fins llavors no havien tingut mai, i per tant era la primera vegada que el feia, un mossèn. Es van fer algunes fotos: 

En el Pregó de la Fira vaig dir bastant del que un any després tornaria a dir a l'Exposició, però també amb material diferent en un i altre, sobretot perquè el pregó va ser més llarg en comparació, potser el doble i tot o una mica més. I en tots dos vaig citar, entre d'altres temes, les vides de sants en revistes il·lustrades de l'editorial Novara de Mèxic, sota el títol de "Vidas ejemplares", molt ben fetes tant de contingut com en els dibuixos, ben documentats i molt ben realitzats, que el nostre pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) ens comprava quan sortien, cada quinze dies o un mes, i la llegiem els fills, sobretot els grans, i també ell. Tot i que no ser si ho vaig dir, vivint llavors a Barcelona també anavem amb ell alguns diumenges als Encants del Mercat de Sant Antoni, on ens portava i ell buscava segells i algun llibre i a nosaltres ens comprava cromos, àlbums i tebeus, entre ells aquells instructius que no sols eren de sants sinó també "Vidas ilustres" i "Grandes viajes", igual que durant uns quants anys ens comprava també sempre que sortien els fascicles per enquadernar de la "Enciclopedia estudiantil Codex", crec que argentina, que ens agradava molt perquè estava molt ben feta i era molt amena i hi apreniem molt de tot amb ella, i que naturalment ell també llegia, perquè va mantenir quasi tota la seva vida la curiositat intel·lectual i les ganes de saber més i aprendre coses noves, i igual estudiava els llibres més especialitzats i difícils que les obres de divulgació bàsica, cosa que corresponia al seu caràcter i la seva vocació pedagògica, doncs igual preparava a l'alumne més dotat per a l'examen més difícil, per superar-lo amb èxit, com ensenyava a llegir i escriure a gent gran analfabeta que volien treure's el carnet de conduir a la seva autoescola, des de zero fins aprovar teòrica, camp i pràctica, com el cas d'una senyora a la que va dedicar un any i mig o més pacientment a la primera autoescola que va cofundar i de la que va ser director, l'Autoescuela Capella de Barcelona (1978 - 1980) i fins volent plegar al juny per obrir la de Calldetenes, va esperar a fer-ho al setembre per tal que aquella senyora tingués encara una oportunitat més d'intentar aprovar examinant-se i efectivament així va ser a l'últim moment, cosa que li va donar la satisfacció d'aquell treball ben fet i completat. Llàstima que de tot això en el pregó només vaig dir que el pare ens comprava aquests i altres llibres il·lustrats, revistes i tebeus educatius. de història, literatura, obres de Jules Verne, els Tintín de Hergé... i encara ho vaig citar molt de passada. I la veritat és que ara em sap greu no haver-ho pensat i haver-hi fet més emfasi, però va anar així.  

No sé si tot això és una activitat al marge o una mena de pastoral especialitzada, però m'agradaria i espero que fos això últim.

Els patrons de Catalunya: la Mare de Déu i sant Jordi

Catalunya té per patrona principal la Mare de Déu sota l'advocació de Montserrat i com a segon patró el màrtir Sant Jordi, des de l'any 1881 en que la Verge de Montserrat va ser establerta com a tal pel papa Lleó XIII.

La Verge Maria en l'advocació de Montserrat i el màrtir Sant Jordi

Les dues celebracions són molt properes en el calendari, primer Sant Jordi el 23 d'abril, quan és costum regalar un llibre i una rosa, i només quatre dies després la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril. En plena primavera, a finals d'abril, la nació catalana celebra les seves festes principals i més boniques, de caire religiós i amb tradició de segles. 

Això fa pensar en allò que afirmava el beat bisbe Josep Torras i Bages (1846 - 1916) "Catalunya serà cristiana i catòlica o no serà". I això ho deia l'autor de La Tradició Catalana (1892), un dels textos principals i més intel·ligents de la catalanitat i del catalanisme, que per això no ha perdut gens de vigència amb el pas del temps, a diferència d'altres comparables en importància però que avui dia ja estan desfasats i han quedat obsolets (1), i que també parlava de la característica catalana d'el seny i la rauxa, fent notar que el seny venia de la fe cristiana. I és que el Catolicisme ha estat tant estretament unit a Catalunya durant tants segles, més d'un mil·lenni, que ja des de fa segles la identitat i la cultura catalana, igual que l'espanyola i que bona part de l'europea, no s'entenen sense la religió catòlica. 

En el cas català, l'art Romànic, el nacional de Catalunya. Sant Martí del Canigó, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com origen de Catalunya. El bisbe-abat Oliba, promotor de la Pau i Treva de Déu. Les Homilies d'Organyà, un dels primers textos i potser el primer, escrits totalment en català i conservats. Les obres mestres ja en català de Ramon Llull, qui també coneixia i escrivia en llatí, occità i fins àrab, però que la seva obra més important la va fer en la llengua pròpia, essent el primer en usar una llengua romànica, la catalana, per a obres de teologia, filosofia i ciència. El valencià St. Vicent Ferrer, que al segle XIV predicava en la seva llengua per tota Europa i l'entenien, usant un català sorprenentment modern, a part que fou decisiu en el Compromís de Casp de 1412, que uní Aragó i Castella amb una dinastia, i que aviat portaria a la unió dinàstica amb els Reis Catòlics (1479 -- 1504). Els dos grans Cant Espiritual, el medieval d'Ausias Marc del segle XV i el contemporàni de Joan Maragall del 1910. La conversió de Sant Ignasi de Loyola el 1522 a Montserrat, Manresa i Barcelona i els origens de la Companyia de Jesús a la primera meitat del segle XVI. El punt més alt de la filosofia catalana amb Mn. Jaume Balmes i El Criterio (1845). El màxim exponent de les lletres catalanes, Mn. Jacint Verdaguer, amb les seves grans obres com L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885), un autor que és perl català el que Dant pel italià, Cervantes pel castellà, Shakespeare per l'anglès, Goethe per l'alemany... Com també foren sacerdots catòlics els dos grans gramàtics i filòlegs Mn. Miquel Costa i Llobera i Mn. Antoni Maria Alcover. L'Orde de la Mercè, els santuaris de Montserrat, Núria, Meritxell, els temples de la Sagrada Família iel Tibidabo, i també els monestirs de Santes Creus i Poblet, com a grans referents i símbols de la nació catalana. I els grans sants catalans des de Sant Ramon de Penyafort, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat fins a St. Pere Claver, St. Josep Oriol i St. Antoni Maria Claret, entre molts altres entre ells molts missioners, fundadors i màrtirs. I encara un llarg nombre d'escrits i obres d'art de tot tipus, així com Ordes religioses fundades aquí i esteses pel món i moltes més coses que farien la llista inacabable. És tan íntima i profunda la unió de Catalunya amb la seva religió catòlica, que sense aquesta Catalunya quedaria totalment desvirtuada i canviada, seria una altre i no catalana, per molt que pogués seguir usant el català com a llengua, perquè tota llengua és una mentalitat i una cultura, i la catalana és catòlica (2), com l'espanyola, portuguesa, italiana, francesa, iberoamericana, polonesa, austriaca, belga, irlandesa, hongaresa, croata, filipina (3)... 

I això ens porta de nou als dos grans patronatges de Catalunya: la Verge de Montserrat, amb el Virolai i el Cor d'escolans i l'edició de llibres i revistes com Serra d'Or, i Sant Jordi, amb el Dia del Llibre, abans català, després també espanyol i ara mundial. Felicitats a totes les Montserrat i tots els Jordi, i que tant la Mare de Déu com el sant màrtir protegeixin sempre Catalunya i la mantinguin espiritualment cristiana i catòlica per tal que segueixi existint i en gràcia de Déu i fent camí cap al Cel!

(1) Com Lo Catalanisme (1886) de Valentí Almirall i La nacionalitat catalana (1906) d'Enric Prat de la Riba, avui dia i des de fa molts anys inaplicables, antiquats i meres curiositats històriques, a diferència del llibre del bisbe Torras i Bages.  

(2) L'Església va mantenir la llengua i cultura catalanes en els temps de decadència dels segles XVI-XVIII i fins la primera meitat del XIX, i de nou en els temps difícils pel català de 1939 - 1975, amb fets tan primerencs com la reentronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 1947 o l'edició d'obres de Verdaguer, Maragall i altres ja en la primera postguerra, junt amb devocionaris, obres religioses, revistes... tant Montserrat com els bisbats catalans, els de Solsona i Vic sobretot, hi tingueren un gran paper. 

(3) Fins i tot la llengua i cultura més propera tant lingüístcament com històricament a la catalana, l'occitana i especialment la provençal, té un molt fort caire catòlic, des del seu renaixement amb el moviment Felibrige i el seu gran autor Frederic Mistral.(Premi Nobel de Literatura 1904), amb la seva gran obra Mirèio (1859)..

La infinita misericòrdia divina

El diumenge de l'octava de Pasqua es celebra ara la festa de la Divina Misericòrdia, segons la va revelar Nostre Senyor Jesucrist en unes aparacions a Santa Faustina Kowalska (1905 - 1938), una monja polonesa. 

Jesucrist ressuscitat va donar l'Esperit Sant als apòstols per al perdó dels pecats, 
mitjançant el baptisme que ens fa membre de l'Església i escollint a unes persones
ordenades per Ell, els sacerdots, per exercir aquest ministeri de la seva misericòrdia,
oberta arreu i sempre a tothom que penedit i humil la hi demani, sense cap excepció.

Les revelacions van tenir lloc en el període entre la Gran Guerra Europea, més tard dita Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), i la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), una època molt dura i difícil entre dos horrors com el món no havia vist mai, i amb ideologies totalitàries, inhumanes i deshumanitzadores en el poder com el feixisme a Itàlia (1922 - 1945), el nazisme a Alemanya (1933 - 1945) i el comunisme marxista-leninista a la Unió Soviètica (1917 - 1991), amb tota mena de crims a gran escala, com el genocidi d'armenis per part dels turcs, les matances  absurdes de centenars de milers d'éssers humans en batalles de trinxeres sense sentit, els gasos asfixiants, els bombardejos a la població civil com els de Londres, Hamburg, Berlin, Dresde, Tokyo, Hiroshima i Nagasaki, aquests dos últims amb terrorífiques bombes atòmiques, els genocidis dels camps de concentració, sobretot el dels jueus per part dels nazis però que no va ser l'únic, les variades crueltats generalitzades, com les matances de desenes de milers de presoners de guerra polonesos per part dels soviètics a Katin el 1940, i a Volinia el 1943-44 pels insurgents ucraïnesos, la destrucció pels bombardeigs aliats del monestir de Monte Cassino, respectat pels alemanys, els diabòlics experiments nazis i japonesos amb els presoners...Pero fins i tot en el temps de pau intermedi  s'havien viscut fets com la hiperinflació alemanya de 1923, la crisi de Wall Street del 1929 i la Gran Depressió mundial, la nit dels ganivets llargs a Alemanya el 1934 i sobretot les Grans Purgues de la U.R.S.S. dels anys 1930s amb els massius afusellaments i el Gulag, i el gangsterisme, la màfia i els linxaments als Estats Units... 

Va ser en aquest món tan convulsionat i pecador, tant marcat per la maldat i la mort, que la humil monja polonesa va tenir les aparicions de Jesucrist que li va recordar que la Divina Misericòrdia era infinita i que fins el més gran pecador, que hagués comés els crims més terribles i horrorosos, si reconeixent-los i sincerament penedit li demanava perdó, acollint-se a Ell i a la Redempció que va guanyar per nosaltres a la Creu, seria acollit per la misericòrdia divina i perdonat, ja que per a Déu l'home és sempre més que el seu pecat, per més gran i horrorós que sigui, i ningú queda exclós de la Salvació si recapacitant es reconeix culpable i incapaç d'expiar per ell mateix els seus delictes i com a última taula de salvació davant de la condemnació i l'eternitat en l'Infern, confia en l'infinit amor i bondat de Déu i en Jesucrist com el seu Senyor i Salvador, aquesta confiança no es veuria defraudada i per l'acció de l'Esperit Sant operant en l'Església i en la pròpia consciència seria reconciliat amb Déu Pare, que el perdonaria en atenció als mèrits del seu Fill, que donà la seva vida per a la salvació dels pecadors. La pietat i misericòrdia divines arriben a tothom que encara en vida demana ser perdonat no pels seus mèrits sinó pels de Nostre Senyor Jesucrist. Desesperar del poder i la voluntat salvadora de Déu envers tot i cadascun de nosaltres és el pecat més greu de tots, perquè Déu és omnipotent i la seva bondat i amor envers nostre són infinits. 

El gran perill el tenen no sols els qui desesperen, sinó també els qui presumeixen de salvar-se sense contrició ni desig de ser perdonat i reconciliat per Déu, com una cosa automàtica i merescuda, o no volen perdonar al seu torn als altres en el mal que els hi han fet, i especialment els que creuen que no tenen cap pecat, sinó que han fet be pecant, que no reconeixen a la Trinitat, no creuen que existeixi, no accepten a Jesucrist com a Jutge universal de la vida futura i eterna, no li volen fer cas o el rebutgen. "Tothom haurà de passar per mi - li va dir Jesús - i el que demani acollir-se a la meva misericòrdia la trobarà i la tindrà, però el qui no la vulgui o no m'accepti com el seu Senyor, es trobarà amb la veritat i la justícia divina". 

Que més pot fer Jesucrist per nosaltres i la nostra salvació, si posant-nos-ho tan fàcil i havent-nos-ho guanyat a tant alt preu, hi ha qui no s'hi vol acollir o que no l'accepta? Déu és misericordiós i just, just i misericordiós, i li toca a cada ésser humà decidir que vol tenir d'Ell, si justícia o misericòrdia. I fins a l'instant mateix de la mort té temps de canviar i poder rectificar humiliant-se davant Déu o de dubtar, desconfiar o rebelar-se contra Ell. Són els camins de la vida i la mort, de la gràcia i el pecat, de la llum i de la foscor, del bé i el mal, del Cel i l'Infern, la felicitat com a premi o el turment del càstig. Tinguem sempre esperança sense desesperar ni presumir, i siguem intel·ligents i bons i triem com a Senyor a Déu i no pas al diable, ja que segons la decisió personal lliure que es faci un dels dos ho serà per l'eternitat sense fi! 

La resurrecció de Crist el fa present arreu i sempre

Ara fa uns 2 000 anys gairebé justos va passar un fet únic en el món: un crucificat al cap de tres dies de mort i enterrat va ressuscitar! Des d'aquell moment tot el món va canviar a diferent i molt millor. 

Foto cortesia Diego Guirao

I no va ressuscitar per viure uns quants anys més en aquest món, ni tan sols per viure sempre en aquesta vida, sinó que va ressuscitar amb un cos gloriós per a viure eternament en un altre pla superior de l'existència. I des de llavors Jesucrist està al Cel i també entre nosaltres, invisible en l'oració i materialitzat sacramentalment en l'Eucaristia. 

Foto cortesia Anna Rifà

El ressuscitat ja era molt especial de per si, perquè va tenir un naixement virginal, tenia una presència i una autoritat personal realment úniques, Déu era el seu Pare i Ell quan s'hi dirigia li deia "papa" com un nen ("abba" en la seva llengua aramea), tenia el poder diví de perdonar els pecats i de fer uns miracles realment insòlits i estimava a tothom com ningú més ha estimat, tant intensament i incondicionalment, predicava l'amor de Déu per tots els éssers humans i que aquests l'havien de correspondre estimant Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix per amor a Déu, i cridava tothom a la conversió de vida perquè afirmava que el Regne del Cel, és a dir el Regnat de Déu, ja era a prop, més encara que ja començava a estar entre la gent. I va donar la mostra suprema del seu amor acceptant voluntàriament ser torturat, burlat i condemnat injustament a la mort més ignominiosa i terrible, la de ser crucificat, la que comportava una maledicció divina, per tal de pagar Ell per tots els pecats, maldats, delictes i ofenses passats, presents i futurs de tota la Humanitat, és a dir de centenars o milers de milions de persones, per la qual cosa el seu dolor, sofriment i angoixa va ser realment inimaginable, Ell que era perfecte i que només ho va poder suportar perquè era el Fill de Déu, únic i estimadíssim, que va venir al món a perdonar-nos, salvar-nos, redimir-nos i donar-nos a conèixer l'infinit amor diví per cadascú de nosaltres. La seva creu, pensada per anorrear-lo, va ser el seu tron i la seva glòria, i al ser enlairat en ella va atreure a tothom cap a Ell, per l'inconcebible bé que ens feia a tots, donant-se Ell mateix a la mort en expiació per tots nosaltres, un heroisme com no n'hi ha hagut mai ni n'hi haurà d'altre. 

Des de la Pasqua Crist està present entre nosaltres arreu del món i sempre fins la fi del món

Al cap de tres dies va ressuscitar, i aquest miracle també el va fer més per tota la gent que per a Ell mateix, perquè amb la seva resurrecció el cos humà va guanyar el poder de ressuscitar, i a més gloriós, i així vèncer a la mort. La seva resurrecció, que al mig de la Història va realitzar i anticipar la resurrecció final nostra, és junt amb la seva ascensió, en que ens va obrir la entrada del cos humà al Cel amb Déu, i el do de l'Esperit Sant, és a dir el poder de l'Amor diví de perdonar els pecats, de santificar-se i fer miracles, de ressuscitar i de entrar en la vida eterna, foren el punt central i la missió de la seva vida, allò per a què va venir al món, per a fer-nos-en participar per pura bondat, gratuïtat i amor envers nostre, quelcom gairebé impensable, perquè des que això va succeir històricament tota la Creació ha canviat, ha sigut renovada i és nova, diferent, incomparablement més alta i bona que abans.  

Ara ressuscitat i vivint per sempre, Jesucrist està present de forma invisible però real, viva i eficaç, sempre que dos batejats, segons va demanar que es fes, es reuneixen en nom seu, més encara actua en els set sagraments i especialment en l'Eucaristia, gràcies a l'Esperit Sant, Ell es fa present de forma material i física, tot i que sagramental, amb el seu Cos i la seva Sang, i ho fa no sols per estar amb nosaltres sinó per alimentar-nos d'Ell mateix per tal que ens anem fent com Ell, és a dir divinitzant, una altre de les impensables sorpreses divines envers nostre, que superen tot el que podiem desitjar i voler, anant molt més enllà en el do. També ens fa companyia, ens consola, ens guia, ens defensa, ens enforteix i es deixa adorar, donar-li culte i que li parlem, i Ell ens contesta de forma inaudible però inspiradora i a través de les circumstàncies, fets i de la gent, ja que li agrada actuar per delegació perquè així augmenta el nostre amor mutu. 

Siguem-ne conscients, acceptem tants i tans grans dons d'Amor amb humilitat i agraïment i deixem que aquest Amor i tota la relació amb Ell, així com la gràcia divina de la presència de l'Esperit Sant en l'ànima humana, ens faci bons, cada cop millors i units a Jesucrist donem excel·lents fruits de fe, esperança i caritat i caminem per la vida ben orientats i segurs cap a la nostra Pàtria celestial! 

Pasqua: la resurrecció gloriosa de Jesucrist, el Senyor!

Pasqua és una nit de dissabte, quan es celebra la Vetlla Pasqual, i un dia, el diumenge de Pasqua de Resurrecció, que el 2023 han estat el 8 i 9 d'abril. La resurrecció en glòria de Jesucrist crucificat i mort per redimir-nos dels nostres pecats i salvar-nos, i ressuscitat per tal que nosaltres també poguem ressuscitar, participar de l'Esperit Sant i entrar en la Glòria del Cel amb Déu, és un fet únic i decisiu de la Història de la Humanit, el més important, el seu centre, aquell que ara fa quasi dos mil anys marcà un abans i un després, amb una nova Humanitat i una nova Creació a partir d'ell. 

El gran misteri de la gloriosa resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Foto Mª Immaculada Lázaro

Per això ho celebrem amb gran goig, essent la festa més alta de la litúrgia. I Pasqua és també tota una octava, del 9 al 16 d'abril de 2023, i tot un temps pasqual que s'estén fins als diumenges d'Ascensió i Pentecosta, enguany el 21 i 28 de maig. És com un diumenge perllongat de 50 dies, igual que tots els diumenges de l'any són Pasqua. Un temps d'intensa alegria i de gran felicitat per tot el que la Santíssima Trinitat ha fet i fa per nosaltres, i que seguirà fent en el futur fins a la fi del temps, molt especialment el perdó dels pecats, l'Eucaristía i el do de l'Esperit Sant amb la gràcia divina en nosaltres. 

Estiguem doncs ben contents i agraïts i estimem amb totes les nostres forces a Déu, tan bo amb nosaltres i que ens estima tant! 

Via Crucis a Sant Julià de Vilatorta

Com cada any, el divendres 7 d'abril de 2023 va tenir lloc el Via Crucis pel bosc de Sant Julià de Vilatorta.

Foto cortesia Anna Rifà

El va presidir l'administrador parroquial i rector en funcions Mn. Pere Oliva, vicari episcopal de la diòcesi de Vic. 

Com sol ser habitual en aquest acte, va tenir una participació molt nombrosa de feligresos, aquest any van ser entre 120 i 140 els qui feren el pelegrinatge. 

Acompanyar Jesús en la seva mort és un senyal d'acompanyar-lo també en la seva resurrecció!